Mig centenar de quítxues de la Unión de Comunidades Campesinas de influencia directa e indirecta afectadas por el proyecto minero Las Bambas (UCCAMBA) van iniciar la protesta, encadenats, el 29 de març. Van arribar a Lima el 8 de març procedents de la Vall de l'Apurimaq on mantenen un conflicte amb la companyia MMG Limited. Els vaguistes representen a 47 comunitats indígenes del grup chanca afectades que apleguen a 40.000 persones.
Membres de les comunitats, monolíngües quítxues, van signar el 2004 un acord amb una empresa permetent l'explotació minera a la zona però l'acord és invàlid, sostenen els indígenes, doncs ni sabien què signaven; de fet no sabien ni escriure. Un 70 % de la població d'Apurimaq té com a llengua materna el quítxua i un 21 % és analfabeta.
L'any 2013 l'acord inicial es va renovar oferint l'empresa ensenyament a les comunitats però MMG Ltd, que va comprar els drets d'explotació el 2014 no ha complert el seu compromís. Ara es nega a rebre els quítxues d'Apurimaq on el 21 % de la població és analfabeta. L'empresa MMG Ltd és de capital xinès, tot i tenir oficialment la seu a Austràlia, i la seva explotació minera ha provocat una notable contaminació, la mort d'espècies de cultiu i fins i tot afectat al bestiar dels indígenes. L'any passat les protestes indígenes van incloure una aturada i el segrest d'alguns operaris de la minera però la resposta del president Ollanta Humala fou molt dura. La policia va matar tres manifestants indígenes, Humala va acusar les comunitats d'irresponsables i va donar ple suport a la minera. Ollanta Humala és president des de l'any 2011 quan fou escollit al capdavant de la coalició d'esquerra Gana Perú. El seu suport, la connivència de jutges, fiscals i policia, ha dut als membres d'UCCAMBA d'acusar a tot l'estat d'estar a sou de la minera. Els amplis beneficis del coure que extreu permeten pagar això i més. Tot, per poder arrencar de la terra quítxua el mineral i malmetre-la per sempre sense doanr res a canvi als seus legítims propietaris.
Per a denunciar la situació a MMG Limited contactar-hi aquí.
Font
Membres de les comunitats, monolíngües quítxues, van signar el 2004 un acord amb una empresa permetent l'explotació minera a la zona però l'acord és invàlid, sostenen els indígenes, doncs ni sabien què signaven; de fet no sabien ni escriure. Un 70 % de la població d'Apurimaq té com a llengua materna el quítxua i un 21 % és analfabeta.
L'any 2013 l'acord inicial es va renovar oferint l'empresa ensenyament a les comunitats però MMG Ltd, que va comprar els drets d'explotació el 2014 no ha complert el seu compromís. Ara es nega a rebre els quítxues d'Apurimaq on el 21 % de la població és analfabeta. L'empresa MMG Ltd és de capital xinès, tot i tenir oficialment la seu a Austràlia, i la seva explotació minera ha provocat una notable contaminació, la mort d'espècies de cultiu i fins i tot afectat al bestiar dels indígenes. L'any passat les protestes indígenes van incloure una aturada i el segrest d'alguns operaris de la minera però la resposta del president Ollanta Humala fou molt dura. La policia va matar tres manifestants indígenes, Humala va acusar les comunitats d'irresponsables i va donar ple suport a la minera. Ollanta Humala és president des de l'any 2011 quan fou escollit al capdavant de la coalició d'esquerra Gana Perú. El seu suport, la connivència de jutges, fiscals i policia, ha dut als membres d'UCCAMBA d'acusar a tot l'estat d'estar a sou de la minera. Els amplis beneficis del coure que extreu permeten pagar això i més. Tot, per poder arrencar de la terra quítxua el mineral i malmetre-la per sempre sense doanr res a canvi als seus legítims propietaris.
Per a denunciar la situació a MMG Limited contactar-hi aquí.
Font
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada