L’Assemblée Mondiale Amazighe (AMA) s'ha celebrat a Marràqueix, del 16 al 18 de febrer de 2018 (l'any 2968 del calendari berber). Hi van participar delegats de les assaociacions amàzigues dels diferents estats en que està repartida Tamazgha. També hi han asssitit delegacions internacionals de Catalunya (Junts per Catalunya), Espanya (Podemos), Centre Unesco de Melilla i ONGs de dones i drets humans del Marroc. Precisament la dona berber ha estat l'eix sobre el que s'ha desenvolupat l'assemblea.
La conferència inaugural fou sobre "La dona amaziga al nord d'Àfrica: la transmissió dels valors i de la civilització amaziga", amb Mariam Moneder Aboubakrine, Presidenta del Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre qüestions indígenes. Va ser seguida d'una taula rodona sobre "la situació dels drets de les dones amazics en els països de la Tamazgha i la diàspora" amb la participació de l'advocada Alahyane Aisha, l'algeriana Hanane Khennab i la diputada catalana Salwa El Gharbi. La jornada va cloure amb un debat sobre recents descobriments arqueològics i antropològics de Tamazgha. A nivell organitzatiu va ser escollit Rachid Raha com a president i responsable de relacions internacionals.
L'Assemblea va demanar l'alliberament immediat de tots els detinguts per la protesta d'"Hirak Rif"; al Marroc, va denunciar el robatori de terres col·lectives de les tribus amazic a la població d'Imider víctima de la companyia minera que explota i esgota els seus recursos i riqueses, sense que la població, marginats, pobres i exclosos, puguin aprofitar-ho; també va demanar al govern que posi fi a les agressions i delictes de les que són víctimes els estudiants del Moviment Cultural Amazigh (MCA) a les universitats marroquines. En sentit positiu va aplaudir la decisió del govern marroquí sobre la formalització de l'Any Nou Amazigh, la voluntat de l'ensenyament generalitzada de la llengua amaziga i la futura creació de l'Acadèmia de la llengua amaziga.
A Líbia ha reclamat a l'ONU que inclogui la minoria berber en les converses de pacificació i proposa un estat federal. L'AMA va lamentar que la transformació a Tunísia no hagi suposat cap reconeixement cultural per a la minoria berber. Pel que fa al procés de pau a l'Azawad demana que aquest inclogui el reconeixement de les "legítimes reivindicacions" dels amazics tuaregs.
Pel que fa a Algéria l'AMA va donar suport a les propostes de l'autonomia regional, a Cabília, Ayt Zab, l'Aures, i la zona sud tuareg d'Algèria. En aquest sentit es va solidaritzar amb la lluita del Moviment per l'Autodeterminació de Cabília (MAK) i el Moviment per a l'Autonomia Mzab (MAM).
L’amazic té quatre blocs dialectals principals:
1) el del nord o septentrional, que inclou tots els dialectes del Marroc i d’Algèria, a més dels de Tunísia (poquets) i d’un enclavament costaner a Líbia;
2) els orientals, que serien la major part dels dialectes de Líbia, inclosos els de les muntanyes i oasis, i també el d’Egipte, a Siwa;
3) el meridional, que té un sol representant, el tuareg;
4) i l’occidental, amb dos representants, el zenaga, que es parla a Mauritània, a la vora del riu Senegal, i el tetserret, que fa poc que va ser documentat, amb una sola comunitat que el parla, a Níger. L’occidental, com es pot deduir, està en procés d’extinció perquè al zenaga li queden pocs parlants, només hi ha tres tribus que el parlen i ja no són monolingües, i el tetserret és una comunitat molt petita.
No se sap quants parlants té l’amazic perquè no n’hi ha censos lingüístics fiables, però més de vint milions segur. Hi ha tres alfabets de la llengua: el tifinag, el llatí i l’àrab. Demogràficament, la meitat dels amazics són al Marroc.
La conferència inaugural fou sobre "La dona amaziga al nord d'Àfrica: la transmissió dels valors i de la civilització amaziga", amb Mariam Moneder Aboubakrine, Presidenta del Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre qüestions indígenes. Va ser seguida d'una taula rodona sobre "la situació dels drets de les dones amazics en els països de la Tamazgha i la diàspora" amb la participació de l'advocada Alahyane Aisha, l'algeriana Hanane Khennab i la diputada catalana Salwa El Gharbi. La jornada va cloure amb un debat sobre recents descobriments arqueològics i antropològics de Tamazgha. A nivell organitzatiu va ser escollit Rachid Raha com a president i responsable de relacions internacionals.
L'Assemblea va demanar l'alliberament immediat de tots els detinguts per la protesta d'"Hirak Rif"; al Marroc, va denunciar el robatori de terres col·lectives de les tribus amazic a la població d'Imider víctima de la companyia minera que explota i esgota els seus recursos i riqueses, sense que la població, marginats, pobres i exclosos, puguin aprofitar-ho; també va demanar al govern que posi fi a les agressions i delictes de les que són víctimes els estudiants del Moviment Cultural Amazigh (MCA) a les universitats marroquines. En sentit positiu va aplaudir la decisió del govern marroquí sobre la formalització de l'Any Nou Amazigh, la voluntat de l'ensenyament generalitzada de la llengua amaziga i la futura creació de l'Acadèmia de la llengua amaziga.
A Líbia ha reclamat a l'ONU que inclogui la minoria berber en les converses de pacificació i proposa un estat federal. L'AMA va lamentar que la transformació a Tunísia no hagi suposat cap reconeixement cultural per a la minoria berber. Pel que fa al procés de pau a l'Azawad demana que aquest inclogui el reconeixement de les "legítimes reivindicacions" dels amazics tuaregs.
Pel que fa a Algéria l'AMA va donar suport a les propostes de l'autonomia regional, a Cabília, Ayt Zab, l'Aures, i la zona sud tuareg d'Algèria. En aquest sentit es va solidaritzar amb la lluita del Moviment per l'Autodeterminació de Cabília (MAK) i el Moviment per a l'Autonomia Mzab (MAM).
L’amazic té quatre blocs dialectals principals:
1) el del nord o septentrional, que inclou tots els dialectes del Marroc i d’Algèria, a més dels de Tunísia (poquets) i d’un enclavament costaner a Líbia;
2) els orientals, que serien la major part dels dialectes de Líbia, inclosos els de les muntanyes i oasis, i també el d’Egipte, a Siwa;
3) el meridional, que té un sol representant, el tuareg;
4) i l’occidental, amb dos representants, el zenaga, que es parla a Mauritània, a la vora del riu Senegal, i el tetserret, que fa poc que va ser documentat, amb una sola comunitat que el parla, a Níger. L’occidental, com es pot deduir, està en procés d’extinció perquè al zenaga li queden pocs parlants, només hi ha tres tribus que el parlen i ja no són monolingües, i el tetserret és una comunitat molt petita.
No se sap quants parlants té l’amazic perquè no n’hi ha censos lingüístics fiables, però més de vint milions segur. Hi ha tres alfabets de la llengua: el tifinag, el llatí i l’àrab. Demogràficament, la meitat dels amazics són al Marroc.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada