Refugiada de Cabinda a València: "En Àfrica si mates a algú, t'assassinen a tu"

Verónica es una dona de Cabinda, amb nacionalitat angolesa, que va arribar a València el 2002, després de que capturaren al seu marit, militar que participava activament al Front per l'Alliberament de l´Enclavament de Cabinda (FLEC) en la Guerra d´ Independència de Cabinda (Angola).
Ara té l´asil polític a Espanya. Però «la veritat és que jo no vaig participar a ninguna guerra, jo volia la pau, a mi la confrontació mai m´ha despertat cap interès». Verónica va haver-hi de lidiar, per tant, amb la decisió del seu marit. «El van capturar a ell, però llavors jo vaig acabar en el punt de mira», indica Verónica. Així que va fugir, amb quatre fills i sense conèixer el seu futur.«I com jo tantes altres dones que mai hem tingut potestat sobre els nostres esposos per a exigir-los que pararen de militar, que pararen de matar gent. Perquè en Àfrica si mates a algú, t´assassinen a tu. I les dones no tenim dret per a dir-li res a ells», denuncia Verónica, que quan va tindre el valor d´alçar la veu front ell va ser «massa tard».
Dones com ella, silenciades des de la seua llar, lluiten per la pau enfrontant-se als seus companys. Són dones silenciades, de les que no es coneix l´importància de la seua tasca, però que tenen el càstic més impune de tots, ja que els crims dels hòmens contra els que es rebel·len són els que continuen baix l´ombra del llit.