L'independentisme flamenc s'aplega en la 17ª edició de l'IJzerwake

L'aplec, al riu IJzer per recordar la batalla (1914) de la primera guerra mundial en aquest indret on van morir 3.500 flamencs i 15.000 van quedar ferits. Tot i ser una convocatòria cívica s'hi apleguen membres de les diferents formacions independentistes com Vlaams Belang, Nieuw-Vlaamse Alliantie, al govern, Voorpost, NSV, grups escoltes, d'estudiants o KVSV. Enguany hi van participar el 26 d'agost 3.200 persones, una mica menys de l'edició anterior. De fet la filosofia de l'aplec és el concepte flamenc de Godsvrede o unitat malgrat les diferències.

Per al comitè de l'IJzerwake la independència de Flandes, és el "primer i més necessari pas". Però abans que tots els partits flamencs han d'unir forces. "Per a que Flandes preservi la seva identitat, llavors cal un canvi radical", va advertir el president Wim De Wit durant la seva intervenció en IJzerwake. Segons Witt la veu nacionalista flamenca és amenaçada per la fragmentació: "Tenim una fracció, Vuye i Wouters* sense partit, Vlaams Belang és encara darrere del cordó d'antidemocràtic, N-VA perd pes, en part a causa l'estancament de la comunitat". Witt va advertir també sobre la "amenaça" de l'islam. La "família flamenca clàssica" ja no és tolerada segons ell. "Es tracta de grans grups de migrants aquí a la recerca d'un futur millor per a si mateixos, però es neguen a adaptar-se al país amfitrió", el president va assenyalar que el dit acusador als polítics que deixen les "fronteres obertes permetre la immigració '. Guido Moons, president de la VVB, va centrar el seu discurs en la defensa de la cultura de Flandes. Moons és un veterà militant del Comitè per la Llengua (TAK) i del principal moviment cívic de Flandes, el Vlaamse Volksbeweging (VVB) o Moviment Popular Flamenc.

* En referència a Henry Vuye i Veerle Wouters presents a l'acte i que enguany han publicat el llibre
« Vlaanderen Voltooid. Met of zonder Brussel ? (Flandes acabada. Amb o sense Brussel·les?). Promouen la fundació d'un partit d'esquerra flamenc, centrat en la justícia social hereu de la VolksUnie. Ambdós van marxar de la N-VA l'any 2016 després de dirigir-ne el seu centre d'estudis.