El IXè congrés de l'UV escull una nova direcció

Erik Lavevaz, batlle de Verrayes, succeí a Ennio Pastoret per aclamació durant el IXè congrés de la Union Valdôtaine (UV). El partit centrista va decidir també ampliar el nombre de dones a la direcció. Històricament l'UV ha impulsat el moviment femení Femmes Valdôtaines. El congrés es va celebrar els 6 i 7 d’octubre a Point-Saint-Martin.

El programa va ser revisat apostant per una reforma de la llei electoral afavorint les majories davant l'esberlament del panorama electoral aostà. Reduir el nombre d'escons i els seus sous, defensar l'acolliment de la immigració sempre que respecti la tradició o la cultura, afavorir les zones rurals de muntanya seran els punts claus del partit en el futur.

Lavevaz va ser crític amb la situació del partit: “L’Union Valdôtaine està vivint un moment d’extrema dificultat. Després de les nombroses escissions que s’han anat succeint els darrers anys, ha viscut una progressiva pèrdua d’identitat que està duent el moviment vers un perillós aïllament polític (...) cal abonar el terreny per un apropament amb tots els que han compartit les nostres idees i els nostres ideals, superant els personalismes”.

El representant de la direcció sortint, Marco Sucquet, va qüestionar el gir cap a la unitat. “L’idea de la col·laboració entre autonomistes és positiva però discutible. Un apropament fet en fred i malament seria catastròfic. La reunió no pot ser feta més que sobre bases programàtiques fundades sobre voluntats comunes més que sobre les persones.”

Roberto Luboz, dirigent de la Lega Vallée d’Aosta convidat al congrés, fou, paradoxalment, el qui va fer un discurs més clar en defensa de la identitat aostana. “Per què som en aquest punt ? Per què els autonomistes som tant dividits? Per què hem arribat a tenir autonomistes i independentistes que es reconeixen i són candidats de la Lega? Per què es creu en el contrari d’allò que són els ideals autonomistes. Llavors no ens pot sorprendre la diàspora, l’odi. S’han de trobar nous resultats, basats en el diàleg i les opcions compartides. Per què estem avergonyits de parlar el nostre idioma? Per què estem matant el francès i el patois (arpità) ?” Segons el dirigent de cant coral Aosta viu la “nostàlgia de la servitud, que ofereix, almenys, certeses. L’època dels diners que van comprar el silenci ha acabat. No serà possible un acord amb aquells que vulguin donar la Vall d’Aosta a unes poques persones.”