La setmana passada, en els dies previs a l'1 de maig, hi va haver una important mobilització dels pobles indígenes a Colòmbia. Arran de la crida de sis organitzacions que representen els pobles indígenes de Colòmbia, inclosa l'ONIC, l'Organització Nacional Indígena Colombiana, més de 25.000 persones indígenes de totes les regions del país van arribar a la capital, Bogotà, per a una Minga decidida – la paraula "Minga" significa "mobilització", amb el significat de "treball col·lectiu" amb finalitats socials.
Autobusos de colors vius –les “chivas”– van arribar a Bogotà des de tot el país, i una gran acampada que va reunir la majoria dels manifestants va tenir lloc als jardins de la Universitat Nacional, el punt d'ancoratge de les mobilitzacions colombianes –inclosa la famosa “Plaça Che Guevara” i els seus retrats dels màrtirs de les lluites nacionals.
Els pobles indígenes volien recordar a l'actual president la llarga llista d'acords fets amb governs anteriors, però mai implementats. Aquests acords tracten diverses qüestions que els pobles indígenes han perseguit durant molt de temps: la restitució de terres, el reconeixement dels territoris de certs pobles, la legitimació del sistema sanitari per als pobles indígenes i la gestió autònoma d'aquest sistema, el rebuig dels projectes miners, etc.
Però els pobles indígenes també es mobilitzaven per donar suport als esforços del president Gustavo Petro, elegit fa només tres anys. Gustavo Petro, exguerriller de l'M-19 –un grup guerriller bolivarià–, va ser elegit gràcies a un ambiciós programa de reformes estructurals de la societat colombiana, en particular a favor d'una major justícia social, cap a la transició ecològica, a favor de l'agricultura camperola i... pels drets dels pobles indígenes. Problema: Els partits conservadors i de dretes tenen la majoria al Senat i a la Cambra de Representants, cosa que bloqueja qualsevol progrés social i progressista.
Els pobles indígenes, conscients que només havien obtingut els seus drets a través de mobilitzacions prèvies, es van mobilitzar de nou per recordar a tota la classe política colombiana que l'aplicació dels acords passats i la implementació de les reformes proposades pel president no eren negociables. Un recordatori per als que tenen el poder en general que els pobles indígenes de Colòmbia, després de 500 anys de resistència, encara són capaços de mobilitzar-se i lluitar per tots els mitjans.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada