El Front Nacional Sicilià recorda la darrera batalla independentista (1945)

La memòria és identitat... u' Frunti Nazziunali Sicilianu "Sicilia Ndipinnenti" va recordar el 28 de desembre de 2025 l'última batalla separatista que va tenir lloc a Monte San Mauro (Caltagirone) el 29 de desembre de 1945. El ressò de la batalla va arribar a Roma i la por d'una guerra civil a Sicília va ser suficient per convèncer els més reticents a pactar amb el MIS - EVIS... el "PACTUM" (Estatut Especial d'Autonomia Siciliana) va ser signada, només 5 mesos després, el 15 de maig de 1946 pel rei Umbert II i va posar fi definitivament a la lluita armada separatista. L'ESTATUT va donar a Sicília la dignitat d'estat federat a Itàlia. La història posterior està a la vista de tots... la traïció sistemàtica de les reivindicacions autonomistes per part de les classes polítiques sicilianes que han militat i militen en els partits nacionals.

Read more »

La comunitat maputxe Paichil Antriao vol evitar el desallotjament d'un càmping des de fa 10 anys i proposa administrar-lo

La comunitat maputxe Paichil Antriao vol evitar el desallotjament d'un càmping des de fa més d'una dècada i proposa administrar-lo a canvi d'abandonar el reclam de les terres i reconèixer-ne la titularitat.
Tot això es va dur a terme davant l'imminent desallotjament del lloc, ubicat a la costa del Llac Correntoso, a pocs quilòmetres de Villa La Angostura, a la província de Neuquén. Allí, els maputxes van elevar una proposta al Poder Executiu local per quedar-se amb l'administració del lloc.

A canvi, els intrusos van prometre abandonar el reclam de la titularitat del càmping i reconèixer que aquest predi pertany al municipi local. La proposta, l'analitza el municipi local. La cronologia judicial acumula centenars de fulles i més de 10 anys d'anades i tornades a diferents tribunals locals i de la província de Neuquén. Fins al 2020, membres de la Paichil Antriao comptaven amb la concessió municipal per explotar comercialment l'espai turístic i la proveïria. Quan va expirar la concessió, van decidir quedar-se al càmping adduint que les terres pertanyien a la comunitat i no al municipi.

Per fer-ho, van elevar nombrosos plantejos a la Justícia en què van adduir la seva preexistència a les terres, que fins i tot les consideren sagrades. En aquest marc, la Justícia va rebutjar aquests recursos i va ordenar en tres oportunitats el desallotjament del lloc i la restitució al municipi de Villa La Angostura.

Esgotada aquesta via, des del Poder Judicial van tornar a disposar el desallotjament. Tot i això, per evitar-ho, la comunitat Paichil Antriao es va jugar una última carta, que és motiu d'anàlisi a l'executiu local. En la proposta, els maputxes es comprometen a abandonar el reclam de la titularitat de les terres –cosa que la Justícia ja va definir– a canvi de quedar-se al càmping per explotar-lo comercialment. Així, el municipi local no va descartar l'opció i estudia un possible acord amb els intrusos, situació que va generar controvèrsia a la comunitat angosturenca, que va objectar la permanència maputxe a les terres fiscals. Els maputxes van demanar a més autorització per realitzar les seves activitats culturals i espirituals, efectuar instàncies interculturals i explotar les boques de venda, confiteria i venda d'artesanies al lloc. El municipi, en cas d'avançar l'acord, podria tenir altres explotacions comercials al lloc, encara que per poder-ho fer hauria de comptar amb l'acord dels maputxes.

Read more »

Cop del BLA balutx a Pangjur amb un botí de 155 milions de rúpies

Uns 200 milicians de l'Exèrcit d'Alliberament del Balutxistan (BLA) han assaltat fa unes hores la ciutat de Pangjur. En diversos atacs coordinats han aconseguit manllevar de les entitats bancàries de la ciutat una quantitat enorme de diners. Les valoracions pakistaneses xifren en 155 milions de rúpies (un milió i mig d'euros) de tres bancs privats a Panjgur, mentre que la policia i el personal del Departament de Lluita pakistanès (CTD) van frustrar dos robatoris bancaris més després d'un intens tiroteig. Durant l'enfrontament, un funcionari del CTD i un civil van mo

rir, i tres agents de policia van resultar ferits.

Read more »

Austràlia retorna 915.000 hectàrees als aborígens

El títol natiu (retorn de les terres als autòctons australians) d'unes 915.000 hectàrees de terra a Cape York ha estat retornat als propietaris tradicionals després de 255 anys. El Tribunal Federal d'Austràlia es va reunir a l'extrem nord de Queensland per dictar oficialment les determinacions del títol natiu. El Consell de Terres de Cape York espera que més grups rebin el títol natiu l'any vinent. La decisió és un avenç significatiu en el reconeixement legal dels drets indígenes sobre la terra a la regió, que té una forta història d'organització per part de les nacions sense estat Guugu Yimidhirr, Yiithuwarra i Wuthathi.

A la dècada de 1970, els ancians de Wuthathi van encapçalar campanyes contra els desenvolupaments industrials, com ara l'extracció de sorra a la badia de Shelburne i una base espacial proposada a Cape Flattery.

Read more »

Aboriginal Australians rally against murders in custody

Unite together 10 years on from the murder of David Dungay Jnr inside Long Bay Jail — and still, no justice. David’s last words, “I can’t breathe,” echoed through our communities and across the world. His story became a powerful symbol during the 2020 Black Lives Matter protests in Sydney, when over 50,000 thousands marched demanding justice for David and for every Blak life taken in custody.

"We invite and stand with all families who have lost loved ones in custody. This fight belongs to all of us — every mother, father, sibling, child, and community still waiting for truth and accountability. Families who wish to have their voices heard or take up a speaker’s position on the day are encouraged to reach out. Your stories, your strength, and your truth deserve to be heard."

At Hyde park, Sydney – Sunday 12PM, 18th January 2026

Read more »

Els independentistes quebequesos anuncien que crearan una moneda pròpia en el seu futur estat

El jove i carismàtic líder nacionalista Paul St-Pierre Plamondon insisteix que celebrarà un referèndum de sobirania durant el seu primer mandat si és elegit al govern, tot i que la majoria dels quebequesos s'oposen a la independència.El líder del PQ va anunciar que un Quebec independent tindria la seva pròpia moneda. Seria una transició lenta des del dòlar canadenc que podria trigar fins a 10 anys. L'opció de moneda és l'últim capítol del Llibre Blau del PQ, que descriu com seria un Quebec independent i que el partit ha estat desplegant lentament en les darreres setmanes. 


Els joves sobiranistes de Montreal anhelen la independència del Quebec, 30 anys després del referèndum. El líder del PQ, Paul St-Pierre Plamondon, i la seva parella, Alexandra Tremblay, ho van anunciar davant d'una multitud de simpatitzants del PQ reunits a Sherbrooke per a la reunió del consell nacional del partit. El líder del PQ havia predit que el "camp federalista" condemnaria la seva proposta. "És cert que el discurs federalista —i us donaré una pista— serà dir que una moneda quebequesa seria terrible i dur a terme una campanya de por que no es basa en absolut en fets", va dir. El PQ vol establir una comissió independent després d'un referèndum de sobirania reeixit, que després faria les seves pròpies recomanacions, inclosa la creació o no d'una moneda quebequesa.

El PQ va considerar dos altres escenaris: mantenir el dòlar canadenc o adoptar la moneda americana.
Segons el líder del PQ, mantenir el dòlar canadenc hauria assegurat "l'estabilitat i la continuïtat". El problema, va argumentar, derivaria del fet que un Quebec independent no tindria cap influència en la política monetària del Canadà.

Read more »

Commemoració del patriota Sepp Kerschbaumer el 8 de desembre al Sud Tirol

Dilluns 8 de desembre de 2025 se celebrarà a St. Paul's una commemoració per Sepp Kerschbaumer i els combatents per la llibertat tirolesos difunts i vius dels anys cinquanta i seixanta. Els fusellers sudtirolesos, Südtiroler Schützebund, encapçalen el servei commemoratiu amb el programa següent:

Sepp Kerschbaumer (1913-1964) fou el fundador de Befreiungsausschuss Südtirol (Comitè d'Alliberament del Tirol del Sud, BAS) fou una organització armada clandestina creada el 1957 que pretenia separar el Tirol del Sud d'Itàlia per a unir-lo amb Àustria. El 9 de novembre de 1964 va morir d'un atac de cor, resultat de les tortures patides a mans de les forces colonials italianes, a la presó de Verona. Al seu funeral hi van assistir més de 15.000 persones. Els militants de Südtiroler Heimatbund i el Südtiroler Schützenbund organitzen la commemoració  amb d'altres entitats al cementiri de St. Pauls amb participació del creixent partit independentista de dreta Llibertat pel Sud Tirol (STF).

9:30 h Assemblea al carrer principal de St. Pauls;
Bandera de l'Associació de la Pàtria del Tirol del Sud (SHB), president de la SHB, membres de l'Associació de la Pàtria, convidats d'honor, com ara l'alcalde d'Eppan, Lorenz Ebner, comandants estatals de les SSB, WTSB, BTSK i BBGS, bandera federal de la SSB, lideratge federal, banda de música de St. Pauls, portadors de corones, guàrdia d'honor SK "Sepp Kerschbaumer" Eppan, districte de la Vall de Puster, districte de Wipptal, districte de Brixen, districte de Vinschgau, districte de Burggrafenamt/Passeier, districte del Baix Adige del Tirol del Sud, districte de Bolzano, altres delegacions;

9:45 h Informe i inspecció de rangs;

10:00 h Sortida cap a l'església;

10:15 h Santa Missa amb el pare Reinald Romaner;

11:00 h Sortida cap al cementiri.

Servei commemoratiu al cementiri
Benvinguda per Roland Lang, president de la SHB;
Discurs commemoratiu de l'advocat Dr. Nicola Canestrini;
Pregària conjunta amb el pare Reinald Romaner;
Salutació honorífica per la companyia de fusells "Sepp Kerschbaumer" d'Eppan;
Interpretació de "El bon camarada", col·locació de corones, himnes estatals i federals;
Palabras de cloenda i paraules d'agraïment del comandant estatal Christoph Schmid.

El Departament de Bombers Voluntaris de St. Pauls tornarà a oferir un dinar  a la caserna de bombers (davant de la cooperativa vinícola) a partir de les 8:00 h, ja que els restaurants solen estar molt concorreguts aquest dia.

Alguna informació sobre el ponent commemoratiu d'aquest any: Nicola Canestrini és un reconegut advocat defensor penal italià especialitzat en dret penal internacional i europeu. Durant més de 20 anys, ha representat clients davant dels tribunals italians i del Tribunal de Cassació. És expert en procediments d'extradició, l'ordre d'arrest europea i la protecció dels drets humans en judicis penals. Canestrini és ponent del Panell Assessor d'Experts Legals de Fair Trials International i està compromès amb l'estat de dret i els judicis justos a tot Europa. A més de la seva pràctica jurídica, ensenya i publica regularment sobre dret penal i drets humans. Parla alemany i anglès amb fluïdesa i dirigeix ​​el seu bufet d'advocats, "canestriniLex | avvocati", a Trentino-Tirol del Sud.

Read more »

Publicat el nou Diccionari italià-friülà

El Diccionari italià-friülà friülà-italià, publicat per la Biblioteca d'Imatges de Pordenone, ja està disponible a les llibreries. El llibre està adornat amb il·lustracions de Katia Peruch, que també n'ha dissenyat la portada. La introducció és de l'escriptor Walter Tomada, que il·lustra la iniciativa. Trobar paraules en aquest diccionari, especialment les menys utilitzades o en excés i les més allunyades de l'italià, ens ajuda a desxifrar el misteri d'una terra que ha estat travessada, envaïda, trepitjada i subjugada per innombrables pobles estrangers, però que mai ha renunciat a mantenir-se tenaçment ella mateixa durant segles. De res van servir els insults de Dante Alighieri a “De Vulgari Eloquentia” (1304), ni tampoc el menyspreu de la noblesa veneciana: la llengua friülesa existeix i resisteix, fins i tot si un riu impetuós d'emigrants ha abandonat la seva terra per sempre i en 160 anys primer el Regne, després el Fascio i finalment la República han injectat dosis massives d'empleats, soldats, professors, tots rigorosament compromesos a imposar a tota costa el dogma absolut i indiscutible de la italianitat d'aquestes terres. Malgrat això, els friulesos es troben entre els seixanta milions de persones a Europa que encara parlen llengües "minoritàries", i 700 anys després, continuen, a la cara de Dante, dient "Ce fastu?" Sempre el mateix? Per descomptat que no. Cadascun dels pobles que hi arriben, més o menys pacíficament, diposita i estratifica els seus propis termes de referència en aquest tresor particular que és la llengua, donant així al patrimoni lèxic una riquesa i varietat d'aportacions excepcionals. Aportacions fins i tot preromanes, si es considera com l'innegable substrat llatí que innerva aquesta llengua ha incorporat, tanmateix, termes d'origen celta: com els topònims acabats en -icco ​​i -acco, estesos al Friül central i al cinturó morènic, però també paraules relacionades amb el medi ambient com ara broili, grave, cret, troi, madrac; objectes com ara savon, brucje, fagot, slepe; i diversos termes relacionats amb la roba com ara braghessis, cjamese, cotule, peçot.

The Italian-Friulian Dictionary, published by the Pordenone Image Library, is now available in bookstores. The book is embellished with illustrations by Katia Peruch, who also designed the cover. With the publisher's permission, we are publishing part of the introduction by writer Walter Tomada, which illustrates the initiative. Finding words in this dictionary, especially those less used or overused and those most distant from Italian, helps us decode the mystery of a land that has been traversed, invaded, trampled, and subjugated by countless peoples from abroad, yet has never given up on remaining tenaciously itself for centuries. The insults of Dante Alighieri in “De Vulgari Eloquentia” (1304) were of no avail, nor the contempt of the Venetian nobility: the Friulian language exists and resists, even if a rushing river of emigrants has abandoned its land forever and in 160 years first the Kingdom, then the Fascio and finally the Republic have injected massive doses of employees, soldiers, teachers all rigorously committed to imposing at all costs the absolute and indisputable dogma of the Italianness of these lands.

Despite this, Friulians are among the sixty million people in Europe who still speak "minority" languages, and 700 years later, they continue, in Dante's face, to say "Ce fastu?" Always the same? Of course not. Each of the peoples who arrive, more or less peacefully, deposits and stratifies their own terms of reference in this particular treasure trove that is the language, thus giving the lexical heritage an exceptional richness and variety of contributions. Contributions even pre-Roman, if one considers how the undeniable Latin substratum that innervates this language has nevertheless incorporated terms of Celtic origin: such as the place names ending in -icco ​​and -acco, widespread in central Friuli and the morainic belt, but also words relating to the environment such as broili, grave, cret, troi, madrac; objects such as savon, brucje, fagot, slepe; and various terms related to clothing such as braghessis, cjamese, cotule, peçot.

Read more »