Primer atemptat de l'any del Front d'Alliberament de Bretanya, FLB, a Treffiagat

«És un símbol de la República que ha estat atacat.» L'ajuntament de Treffiagat-Léchiagat (departament 29) va ser objecte d'un intent d'incendi provocat a mitjani del dia 1, durant la nit de l'1 al 2 de gener. La unitat d'identificació criminal de la gendarmeria francesa de Kemper es va desplaçar al lloc dels fets. No hi va haver ferits. L'organització militar bretona Front de Libération de la Bretagne va deixar una reivindicació mitjançant una pintada on s'hi pot llegir "FLB Free Bzh" o Front d'Alliberament de Bretanya / Bretanya lliure (BZH és l'acrònim en llengua bretona de la Bretanya sota ocupació francesa".

El FLB va presentar-se públicament el setembre de 1963 i va passar a la resistència armada el 1966. Alguns dels seus militants (Yann-Kel Kernaleguen, Christian Le Bihan) van morir en acció i Jean Groix, del partit UDB es va suïcidar a la presó. Centenars de nacionalistes bretons han estat degtinguts per vincles amb el front.

Després de 40 anys d'activitats armades, en particular un atac al Palau de Versalles el 1974, el FLB i les sevess ramificacions (FLB-ARB, ARB) van deixar de reivindicar accions armades l'any 2000, després d'un atac en un restaurant McDonald's que va sorprendre Bretanya i va completar la conversió de l'última violència dels militants al pacifisme. Però 20 anys després, l'acrònim reaparegué. L'any 2021, persones que deien parlar en nom de l'FLB reclamaren diversos "atacs a segones residències o aprofitats del sector turístic" corresponents a incendis. L'any 2022, un nou foc de resistència secundària és reivindicat pel "FLB" a les Côtes d'Armor. El març del mateix any, mentre es discutien a Còrsega sobre la possibilitat d'una autonomia després de la mort d'Yvan Colonna, Ouest-France va rebre un comunicat signat per la branca armada històrica del FLB, l'Exèrcit Revolucionari Bretó (ARB). El text exigeix ​​l'organització per part del govern d'un referèndum sobre la reunificació de la Bretanya i el Loira Atlàntic. També demana l'organització d'una segona sobre la independència o l'autonomia de la Bretanya reunificada. Creient que "el poble cor només és escoltat pel govern després d'accions violentes", el FLB-ARB amenaçà amb prendre mesures violentes si aquests referèndums no s'organitzaven. L'estiu de 2023 l'organització va comunicar:  “Som el Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), hem reprès la lluita pel poble bretó" aportant una fotografia amb milicians encaputxats i reivindicant diverses accions.