Colòmbia: La meitat dels 200 defensors del medi ambient assassinats són indígenes

Gairebé la meitat dels 200 defensors de la terra i el medi ambient assassinats el 2021 eren indígenes. Durant els últims 10 anys, més de 670 defensors indígenes van ser assassinats. Arreu del món, tres persones moren cada setmana mentre intenten protegir la seva terra, el seu entorn, de les forces extractives. Això fa dècades que passa, amb les xifres de morts en els darrers anys superant els 200 cada any. I us podria dir, com fa aquest informe, que només durant l'últim any van ser assassinats 200 defensors més.

Global Witness: llistat de les 200 víctimes

Read more »

La nació arhuaca recupera 11.000 hectàrees de bosc i les transforma en santuaris medioambientals

'Boscos Sacres' és una iniciativa liderada per l'Associació de Productors del Poble Arhuac (ASOARHUACO), juntament amb l'empresa social internacional Sacred Forests, que articula la recuperació de territori ancestral, la restauració del bosc, l'agroforesteria, la monitorització i l'enfortiment comunitari als departaments colombians del Magdalena i Cesar.

Recuperació dels boscos  a 11.566 hecàrees

'Boscos Sacres' va començar el 2022 amb el propòsit de protegir les àrees d'alt valor ambiental i cultural del "Cor del Món", com la nació arhuaca, iku o ika anomena la seva terra ancestral. Provava de respondre als efectes del canvi climàtic mitjançant la recuperació dels boscos i incorporar el coneixement ancestral dels qui han cuidat aquest territori durant generacions. Des de llavors, el projecte ha crescut de manera significativa. Actualment hi ha 9.933.000 arbres sembrats i conservats als boscos Seynwrua i Duanawimaku, ubicats prop de la conca del riu Aracataca, al departament del Magdalena. Entre el 2022 i 2025, el projecte ha adquirit 132 finques, equivalents a 11.030 hectàrees en zones estratègiques properes a corredors ecològics i llocs sagrats. D'aquestes, 9.402 hectàrees corresponen al Magdalena i 1.628 al Cesar. A això se suma la implementació de 536 hectàrees de sistemes agroforestals, de les quals 197 corresponen a cafè i 179 a cacau, complementades amb espècies de fusta i fruiters. Aquesta línia cerca aportar a la recuperació ambiental del territori i enfortir alternatives productives sostenibles per a les comunitats.

No només bosc: avantatge socials

Més de 6.000 beneficiaris a 39 comunitats arhuaques han estat beneficiats mitjançant projectes productius, seguretat alimentària, enfortiment del lideratge de les dones, educació pròpia i transmissió de sabers ancestrals. Entre les accions desenvolupades cal destacar la creació de 550 hortes casolanes i l'acompanyament als plans de vida comunitaris. Un altre front important és el monitoratge comunitari. Joves guardaboscos arhuacos, recolzats en eines digitals i sistemes de vigilància en temps gairebé real, han fet seguiment a 3.320 hectàrees de bosc, enfortint la resposta davant alertes de desforestació i incendis. El pensament Arhuac es fonamenta en la comunió amb la natura. El bosc no és només un recurs, sinó un element essencial dins la seva cosmovisió, on la terra, l'aigua i els llocs sagrats ocupen un lloc central a la vida cultural i espiritual. Per ASOARHUACO, 'Boscos Sacres' representa la consolidació d'una visió construïda des del 2015: enfortir el govern propi del poble Arhuac, la seva cultura, llengua i sobirania territorial, mentre protegeix un ecosistema vital per a milions de persones al Carib colombià.

Qui són els arhuacs?

Els arhuacos (arhuacs en català) són unes 32.000 persones que parlen una llengua, ikün, de la família chibcha (com el kuna e Panamà o l'u'wa colombià o el pech d'Hondures). Mantenen la seva pròpia religió i van protagonitzar una de les darreres revoltes indígenes americanes, els anys 1982-1983 contra religiosos catòlics. Una de les seves peculiaritats és la forma de vestir immaculadament blanca i una originals barrets.

 

Read more »

Milers d'indis colombians desborden Bogotà en defensa dels seus drets

La setmana passada, en els dies previs a l'1 de maig, hi va haver una important mobilització dels pobles indígenes a Colòmbia. Arran de la crida de sis organitzacions que representen els pobles indígenes de Colòmbia, inclosa l'ONIC, l'Organització Nacional Indígena Colombiana, més de 25.000 persones indígenes de totes les regions del país van arribar a la capital, Bogotà, per a una Minga decidida – la paraula "Minga" significa "mobilització", amb el significat de "treball col·lectiu" amb finalitats socials.

Autobusos de colors vius –les “chivas”– van arribar a Bogotà des de tot el país, i una gran acampada que va reunir la majoria dels manifestants va tenir lloc als jardins de la Universitat Nacional, el punt d'ancoratge de les mobilitzacions colombianes –inclosa la famosa “Plaça Che Guevara” i els seus retrats dels màrtirs de les lluites nacionals.

Els pobles indígenes volien recordar a l'actual president la llarga llista d'acords fets amb governs anteriors, però mai implementats. Aquests acords tracten diverses qüestions que els pobles indígenes han perseguit durant molt de temps: la restitució de terres, el reconeixement dels territoris de certs pobles, la legitimació del sistema sanitari per als pobles indígenes i la gestió autònoma d'aquest sistema, el rebuig dels projectes miners, etc.

Però els pobles indígenes també es mobilitzaven per donar suport als esforços del president Gustavo Petro, elegit fa només tres anys. Gustavo Petro, exguerriller de l'M-19 –un grup guerriller bolivarià–, va ser elegit gràcies a un ambiciós programa de reformes estructurals de la societat colombiana, en particular a favor d'una major justícia social, cap a la transició ecològica, a favor de l'agricultura camperola i... pels drets dels pobles indígenes. Problema: Els partits conservadors i de dretes tenen la majoria al Senat i a la Cambra de Representants, cosa que bloqueja qualsevol progrés social i progressista.

Els pobles indígenes, conscients que només havien obtingut els seus drets a través de mobilitzacions prèvies, es van mobilitzar de nou per recordar a tota la classe política colombiana que l'aplicació dels acords passats i la implementació de les reformes proposades pel president no eren negociables. Un recordatori per als que tenen el poder en general que els pobles indígenes de Colòmbia, després de 500 anys de resistència, encara són capaços de mobilitzar-se i lluitar per tots els mitjans.

Read more »

Assassinat un altre indígena awà a Colòmbia

Segons la informació lliurada des de la comunitat, el senyor va ser reportat com a desaparegut estant a l'interior del Resguard (reserva), quan el diumenge 20 de febrer va sortir del seu habitatge a caçar, però, no hi havia senyals de la seva situació per la qual cosa es va conformar una comissió que va iniciar la seva recerca liderada per la guàrdia indígena la qual, després de diverses hores, troba el comuner sense vida, amb diversos trets al seu cos i no es troba la motocicleta a la qual es transportava.

L'assassinat d'un dels integrants de la comunitat indígena Awà a Nariño deixa en evidència el perill constant en què viuen els integrants de la comunitat que habita un territori colpejat per la presència de grups armats il·legals. “Rebutgem amb vehemència, l'extermini físic i cultural a què s'està sotmetent el Poble Indígena Awá; una altra vegada el Resguard Piguambí Palangala està de dol i lamenta el vil homicidi del company Bolívar Lavin Delgado Guevara qui acompanyava el Cabildo exercint funcions de Guàrdia Indígena”, expressen en un comunicat oficial emès des del Territori Ancestral Indígena Awá Resguard Piguambi Palangala. “Ressaltem que durant els darrers dos anys hem hagut de plorar la pèrdua de set companys a qui les bales van segar les seves vides amb crueltat, a la quotidianitat ens trobem immersos en un conflicte que encara que no és nostre però ens arremet de tal manera, que ja no podem establir relacions directes amb les nostres comunitats i el katsa-zu, estant obligats a viure situacions com a desaparició dels nostres joves, desplaçaments, confinaments, assenyalaments, estigmatització, amenaces no només pels grups al marge de la llei sinó per la mateixa força pública ”, denuncien les comunitats ancestrals.

La comunitat Awà sol·licita des de fa anys que es compleixin les actuacions emeses pel Consell d'Estat i les Altes Corts, que ordenen a l'Estat Colombià avançar les accions per protegir la comunitat Awá, sotmesa a un extermini sistemàtic per l'acció dels grups il·legals relacionats amb el conflicte armat i el negoci del narcotràfic, així com per accions de les forces militars. 

Cal destacar que el fundador i excoordinador de la Guàrdia Indígena Nacional( kiwe thegnas), Albeiro Camayo, va ser assassinat la nit del 24 de gener al resguard de Las Delicias, ubicat al municipi de Buenos Aires, Cauca. L'Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca - Çxhab Wala Kiwe, que va confirmar el succés, assenyala com a responsable a les dissidències de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (Farc) pel crim.

Read more »

Bloqueig dels indígenes wayúu davant la incompetència del govern colombià

Per diverses hores va estar paralitzada la via Riohacha a Maicao, a l'alçada del sector de Cuatro Vias, per la presència d'indígenes de l'ètnia wayuu. L'atur va ocasionar paràlisi en aquest important corredor vial del departament de la Guajira, havent d'intervenir les autoritats del municipi de Maicao, ja que el sector de Cuatro Vias és jurisdicció de Maicao. Cal indicar que aquests indígenes wayuu estaven fent aquesta protesta des de fa onze dies i avui dijous 6 de gener van decidir prendre's el sector de Cuatro Vias, a Maicao.

Sobre això, el Secretari de Govern de Maicao, Santander Restrepo Barros en conjunt amb les autoritats de la Policia Nacional de la Guajira van aconseguir desbloquejar la via mitjançant el diàleg amb les comunitats wayuu.També hi va ser present l'alcalde del municipi fronterer de Maicao, Mohammad Dasuki, escoltant les inquietuds dels manifestants.

“Es va dur a terme una reunió amb els manifestants de les comunitats veïnes al farciment sanitari, en el qual va estarIlder Aguilar i l'autoritat Rafael Barros, on l'administració amb l'alcalde de Maicao es van aixecar unes actes, a més del representant Jair Palma , a més d'Asodeagua José Gregorio, on es van arribar a acords. Per part de l'administració municipal hi ha uns diners que estan represos amb un conveni amb governació, el qual ha de ser liquidats per poder apropiar-se els diners que són 400 milions de pesos i l'alcalde es compromet a fer una apropiació després de ser liquidats els diners amb la governació per poder apropiar-los novament. Es compromet a apropiar 200 milions de pesos que farien falta per a la realització de les 37 cases”, va afirmar el Secretari de Govern de Maicao, Santander Restrepo Barros.

De la mateixa manera, el funcionari va informar que “es va sol·licitar un cens amb el tema dels pous i els molins per poder-los incloure dins dels manteniments que realitzarà l'administració. Se'ls tindrà en compte en temes de piles públiques i per part de l'administració es gestionarà amb diverses entitats per beneficiar-los. Gràcies a l'alcalde municipal vam poder arribar a aquests acords i vam poder aixecar l'atur a hores de la tarda. També es van programar taules tècniques i de seguiment als compromisos següents”.

Es va informar a més que a la intervenció a Cuatro Vias van estar presents per part de l'administració municipal l'Alcalde Mohamad Dasuki, la Direcció d'Afers Indígenes i el secretari de Govern de Maicao.

Read more »

10.000 indis colombians es manifesten per aturar les 42 matances que han patit enguany

El sud-occident de país, amb alt component de població indígena, és una de les zones més afectades per l'onada de violència que deixa com a mínim 42 massacres aquest any, segons l'ONU. Els indígenes es van mobilitzar el 12 d'octubre al sud-oest de Colòmbia per exigir a Govern aturar l'onada de violència que afecta particularment als pobles originaris, el dia en què es commemora l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica. Portant amb els seus tradicionals colors verd i vermell del moviment d'autodefensa Guàrdia Indígena, així com amb mascaretes i bastons de comandament, les persones que van participar es van desplaçar al migdia a busos i a peu des de diferents regions fins al municipi de Cali, a la Vall del Cauca. En una marxa de més de 500 quilòmetres, que havia començar la setmana anterior al departament sud-oest del Cauca, els participants en aquesta darrera "minga" (mobilització massiva de pobles indígenes) es van desplaçar per la capital portant banderes de les seves comunitats. Al capdavant de la marxa hi havia membres de la Guàrdia Indígena, que tenien bastons de fusta chonta com a símbol de la seva autoritat i de la protecció que ofereixen.

La manifestació multitudinària a Bogotà va començar al Palau d’Esports del barri El Salitre de Bogotà, el seu lloc d’allotjament designat a la capital, i va continuar enmig d’un ambient festiu per la Carrera 30, el carrer 26 i altres carrers fins al centre de la plaça Bolívar.  Els manifestants van tocar música, van sonar les banyes dels seus chivas (autobusos de colors vius) i van cridar les seves demandes perquè el govern nacional intervingués per protegir els indígenes i les seves terres dels grups armats il·legals. 

 

Read more »

Milers d'indígenes es mobilitzen per exigir cessament de la violència a Colòmbia

Vestits amb els seus tradicionals colors verd i vermell, així com amb tapaboques i bastons de comandament, els manifestants es van desplaçar el 12 d'octubre en busos i a peu des de diferents regions fins a la ciutat de Cali, a la Vall de l'Cauca, on es van reunir amb una delegació encapçalada pel ministeri de l'Interior, sense arribar a un consens. "El principal objectiu pel qual nosaltres marxem avui és la sistematicitat de massacres que s'estan presentant en els nostres territoris sense importar-li a el govern el que ens passa", va dir Franky Reinosa, guàrdia indígena del Consell Regional Indígena de Caldas (oest) .

A més, els manifestants reclamen la plena implementació de l'acord de pau signat el 2016 amb la llavors guerrilla FARC, així com el dret a ser consultats sobre la realització de megaprojectes en els seus territoris.Després de la trobada, el conseller major del Consell Regional Indígena del Cauca, Ferley Quintero, va advertir que la resposta de el govern "no va ser satisfactòria. Ens vam aixecar de la taula, però no renunciem a el diàleg", ha afegit.

La mobilització coincideix amb la commemoració de l'arribada de Colom a Amèrica el 1492, coneguda com a Dia de la Raça a diversos països d'el continent.Però "per a nosaltres" aquest "va ser el més gran etnocidi presentat a la història dels nostres territoris", va denunciar a l'respecte Reinosa.

Els nadius -que representen al voltant de l'4,4% dels 50 milions de colombians- lliuren al país una històrica batalla per la terra, bloquejant en ocasions la carretera Panamericana que uneix el sud amb al nord de el continent.En resposta a la mobilització d'aquest dilluns, l'exèrcit ha indicat en un butlletí haver desplegat "més de mil uniformats", aeronaus i vehicles blindats per prevenir el tancament de la via en el convuls Cauca.

El sud-oest, limítrof amb Equador i el Pacífic, i amb alt índex de població indígena, és una de les zones més afectades per l'onada de violència que deixa 42 massacres - o assassinats de al menys tres persones en un mateix esdeveniment - aquest any, segons l'ONU.Els departaments de Nariño, Cauca i Putumayo, situats en aquesta regió, concentren al seu torn més de la meitat de les 154.000 hectàrees de coca sembrades a Colòmbia, combustible de grups armats que duen a terme una de les pitjors escomeses des de la signatura de la pau.

Segons l'Organització Nacional Indígena de Colòmbia, al menys 167 indígenes han estat assassinats des que el president Iván Duc va assumir el poder el 7 d'agost de 2018. 

Read more »

Young Indigenous Páez Journalist, Eider Campo, Killed in Colombia

The killers were rescuing undercover army informants arrested by the traditional authorities of Pioya. A young Indigenous journalist from the Páez people was killed by armed men who were trying to rescue three arrested people from a town hall of the Pioya indigenous authority in Colombia.


Eider Campo Hurtado, who was part of the Pelsxhab Stereo communications collective, was shot when the Indigenous Guard of Pioya tried to recapture the arrested people and had surrounded the armed men.

The Pioya Council traditional authorities said they arrested the men to hold a trial, under suspicions of being undercover police informants. These men had been harassing the community, causing public unrest.

According to the traditional authorities, at least one of them confessed to being an informer for the National Army during a session of the Communitarian Assembly, in which a great part of the Pioya town took part. They were going to be judged by a traditional hearing hosted by the Pioya indigenous government on March 5, 2018.

Just a few hours before the programmed public hearing, the armed men stormed the town hall and “rescued” the prisoners. The Indigenous Guard then tried to recapture the arrested men, failing to do so and resulting in the murder of Eider Campo.

The community declared itself under alert and “permanent assembly” after the attack and hold the National Army, the Government of Colombia and its public forces responsible for the death of Campo and the violent harassment against them.

Colombia's 1991 constitution states that any crime committed in indigenous territory should be judged by their own jurisdiction.

The indigenous authorities called the attack “an act of war against the community and the legitimate authorities, a violation of the indigenous jurisdiction and the Republic's Constitution, and an obvious attempt to stop the assembly and the public confession of the arrested people freed during the assault.”

They also called for support to recapture the rescued men, who are “disrupting harmony in the ancestral land of Sath Tama Kiwe.”

Pelsxhab Stereo, Campo's journalism collective, has actively supported the Páez people in their struggle.

In October 2017, the young indigenous woman journalist Efigenia Vesquez Astudillo was murdered in Aguatibias, Pueblo Kokonuko territory, by the National Police's Anti-riot Mobile Squad.

Source

Read more »

Assassinen un indígena awà a Colòmbia

Un indígena Awá va ser assassinat per un desconegut a plena llum del dia el 3 desembre. Segons l'Organización Nacional Indígena de Colombia (ONIC), el fet es va presentar quan Óscar Pai Pascal, de 30 anys d'edat, va ingressar a un petit negoci dedicat a la venda de minuts i menjar. Dos encaputxats el van abatre a trets. L'any 2017 16 indis han estat assassinats a Colòmbia.

Read more »

Els indígenes wayúu protesten davant el parlament colombià

Denuncien que no tenen ni aigua corrent i les seves terres, a La Guajira, estan contaminades per empreses mineres. Un grup de caps van travessar tot l'estat fins al parlament colombià, el 5 de desembre, per elevar la seva denúncia. La majoria no parlen espanyol i van usar un traductor. Els wayúu són actualment unes 270.000 persones però un 55 % dels menors de 5 anys pateixen desnutrició. Els efectes de la mineria provoquen pèrdua de visió o nasal. Renuncien a que es tanquin les mineres però demanen, com a mínim, un cert control. Bogotà els ignora.

Read more »

Manifestació i mobilització permanent dels indis arhuacs

El 23 de novembre va culminar la creixent protesta de la nació arhuaca, a Colòmbia, contra la brutal explotació minera de les seves terres. Fins a 300 títols miners estan repartits pel seu territori ancestral; la Sierra Nevada de Santa Marta. Els arhuacs en demanen la seva suspensió. La manifestació a Valledupar culmina, però no posa fi a la protesta iniciada el 29 d'octubre. Aquell dia uns 1.500 indis van ocupar la Casa Indígena. Des de llavors mantenen una protesta permanent de resistència als 285 títols miners inactius i els 132 operatius.


Els arhuacos (arhuacs en català) són unes 32.000 persones que parlen una llengua de la família chibcha. Mantenen la seva pròpia religió i van protagonitzar una de les darreres revoltes indígenes americanes, els anys 1982-1983 contra religiosos catòlics. Una de les seves peculiaritats és la forma de vestir immaculadament blanca i una originals barrets.

Read more »

Colòmbia desallotja a la força indígenes arhuacs de les seves terres ancestrals

Es tracta de 180 famílies de la nació arhuaca. Unilateralment l'estat colombià ha entregat les seves terres ancestrals, i sagrades, de Sierra Nevada de Santa Marta a oligarques. Cal tenir en compte que Colòmbia ja ha destruït un 92 % de Serra Nevada i la fi dels seus glaciars suposarà un greu escalfament del planeta. La serra és víctima de 350 projectes extractius miners. Després de tres intents Colòmbia va desallotjar els indis de les seves terres després de viure-hi durant segles. Homes armats van destruir-ho tot amb serres mecàniques; les cases i espais comunitaris o sacres o les terres llaurades. Ara estan tancats en una mena de camp de concentració a Pueblo Bello sense lloc on anar.

Read more »

Sentència absolutòria i llibertat pel dirigent indígena Feliciano Valencia

Havia estat acusat del segrest d'un policia infiltrat a les protestes indigenistes de 2008. El març de 2015 fou condemnat a 18 anys de presó, sentència ratificada l'octubre quan fou empresonat. El líder de la nació nasa, de Colòmbia, ha estat ara absolt doncs el Tribunal Suprem considera que va exercir l'autonomia indígena en capturar el policia infiltrat. L'Organització Indígena Nacional de Colòmbia ha celebrat la decisió judicial.

Read more »

Documental sobre els indis Ticuna

“Ewaré Terra Sagrada”, de Márcia Rebello prova de retratar la vida quotidiana dels indígenes tikuna. Aquesta nació es troba dividida a les zones fluvials de Brasil, principalment, i també  Colòmbia i el Perú. Els tikuna són una nació de llengua aïllada, sumen més de 60.000 persones.

Read more »

Primeros Juegos Binacionales Indígenas Transfronterizos entre los Kuna y los Emberá

Hasta Playa Muerto en la Provincia de Darién, Panamá, llegó un buque de la Armada Nacional de Colombia con 143 indígenas de la comunidad Embera Wounnan del municipio de Juradó, Chocó, que participan en los Primeros Juegos Binacionales Indígenas Transfronterizos, junto con los indígenas Kuna del país vecino. Los Juegos se celebraron entre el 19 y el 21 de mayo.

La celebración de los juegos hace parte de los acuerdos de la XVI Reunión de la  Comisión de Vecindad Colombo – Panameña, presidida por la Embajadora Nicole Wong, Directora General de Política Exterior de Panamá y Ricardo Montenegro Coral, Director de Soberanía Territorial del Ministerio de Relaciones Exteriores de Colombia, celebrada  en noviembre del año 2016.

La Armada Nacional acogió la solicitud realizada por la Alcaldía de Juradó y del Ministerio de Relaciones Exteriores; disponiendo a través de la Fuerza Naval del Pacífico el buque ARC “Bahía Málaga”, para transportar a los indígenas y la comitiva de la Alcaldía desde el municipio de Juradó en Chocó, hasta Panamá.
 

Durante la navegación, el personal de la Armada Nacional brindó atención médica y realizó actividades de recreación, con los 143 indígenas, con el fin de generar bienestar a esta comunidad.

Los Primeros Juegos Binacionales Indígenas Transfronterizos contaran con la presencia de cerca de 400 indígenas colombianos y panameños, quienes compiten en nueve disciplinas deportivas como fútbol,  atletismo, pesca deportiva, canotaje, carrera de saco, arco y flecha, palo encebado, inmersión  y natación. De igual forma, durante los juegos se realizan diferentes muestras de carácter cultural, como danzas típicas, exposiciones artesanales y actividades recreativas.
 

El buque ARC “Bahía Málaga” retornó nuevamente a Panamá para llevar a la comunidad indígena colombiana de regreso hasta el municipio de Juradó, Chocó. La Armada Nacional continuará participando en este tipo de actividades que contribuyen al bienestar de las comunidades indígenas del Pacífico colombiano.

Read more »

El govern colombià entrega cases als indígenes emberà

El pla ciudadelas indígenas està emmarcat en el procés de pau i atorga habitatges a indígenes afectats pel llarg conflicte civil colombià. En aquest cas s'ha aixecat un poblat de bell nou a Dabeiba on hi viuen 300 emberà. El govern ha construït 60 cases de fusta, un ajuntament, centre de salut i una petita escola.

 

Read more »

5.000 indígenes marxen 15 km a Colòmbia contra el seu extermini

Sota la denominació 'Minga por la vida, Minga por la paz', el 23 de maig 5.000 indígenes colombians van manifestar-se a Cali. L'objectiu de la concentració era la protecció del territori, la vida y la dignitat dels pobles. Els manifestants han marxat prop de 15 quilòmetres entre Jamuni i Cali per a denunciar la pèssima situació que viuen les comunitats de Buenaventura, Chocó o La Guajira.

L'Organització Nacional dels Indígenes de Colòmbia coordina la protesta impulsada per Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (Çxhab Wala Kiwe-ACIN), Organización Indígena de Antioquia i el Consejo Regional Indígena del Huila. La Guàrdia Indígena, armada amb llances, ha custodiat la marxa que ha denunciat l'assassinat arbitrari d'indígenes. Avui els actes continuen a Cali amb debats sobre els drets humans. Els quítxua han omplert la marxa amb les seves banderes però d'altres nacions, com els katío, embera, nasa (paez) han tingut força presència en especial per la conflictiva situació al Chocó.

Read more »

La policia colombiana assassina un indígena nasa en una protesta

Felipe Castro Basto, de l'ètnia nasa (paez) fou abatut a trets per la Policía Nacional de Colombia a una comunitat agrícola indígena el 9 de maig a Corinto, en el departament del Cauca. Formava part de les Comunidades Liberadoras Madre Tierra, grup d'indígenes i comunitats agrícoles tradicionals de Corinto integrat a Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC) i a Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN). Denuncien l'incompliment dels acords de fa anys amb el govern colombià tot denunciant la contaminació industrial i els monocultius. Un periodista independent, Pedro García Leal, va quedar ferit en el mateix atac policial a la minga. El 4 de maig uns desconeguts van matar a trets, també al Cauca, a un altre membre de la nació nasa.

Read more »

Moren abatuts a trets 3 indígenes awà a Colòmbia

L'Asociación de Cabildos Indígenas del Norte de Cauca ha denunciat els assassinats. Van produir-se el 16 d'abril d'enguany i han quedat impunes. "Homicidis que es presenten com a fets aïllats però demostren el genocidi" contra els awà Aquest poble de la família lingüística barbacoa, té 30.000 membres a Colòmbia. Pedro Nel Pai Pascal, Jhonny Marcelo Cuajiboy Pascal i Ever Goyes foren executats a indrets diferents. Amb ells són ja cinc els awà morts els darrers dos mesos segons denuncia Unidad Indígena del Pueblo Awá (UNIPA).

Read more »

Paramilitars colombians assassinen al líder indígena nasa

Jorge Chantré Achipiz era dirigent del cabildo indígena dels nasa (paez) de Nasa Pueblo Nuevo, a la Vall del Cauca, Colòmbia. També era el president del partit indigenista MAIS (Movimiento Alternativo Indígena y Social) a Jamundí. Era nebot de la dirigent nacional nasa (paez) Catalina María Achipiz: El van abatre a trets el 4 de maig i els seus assassins van fugir impunement.

Els nasa, o paez, són una nació de 180.000 persones que viuen a Colòmbia. La seva llengua és pecualiar i no forma part de cap família lingüística. Organización Indígena Colombiana (ONIC) ha condemnat l'assassinat, el número 120 el darrer any contra militants socials o indigenistes i el seu cap, Luis Fernando Arias, ha destacat que l'augment de la violència "ens porta a prendre mesures d'autoprotecció, però també de resistència social, cultural, política, organitzacional i comunitària".

Read more »