Colòmbia: La meitat dels 200 defensors del medi ambient assassinats són indígenes

Gairebé la meitat dels 200 defensors de la terra i el medi ambient assassinats el 2021 eren indígenes. Durant els últims 10 anys, més de 670 defensors indígenes van ser assassinats. Arreu del món, tres persones moren cada setmana mentre intenten protegir la seva terra, el seu entorn, de les forces extractives. Això fa dècades que passa, amb les xifres de morts en els darrers anys superant els 200 cada any. I us podria dir, com fa aquest informe, que només durant l'últim any van ser assassinats 200 defensors més.

Global Witness: llistat de les 200 víctimes

Read more »

La nació arhuaca recupera 11.000 hectàrees de bosc i les transforma en santuaris medioambientals

'Boscos Sacres' és una iniciativa liderada per l'Associació de Productors del Poble Arhuac (ASOARHUACO), juntament amb l'empresa social internacional Sacred Forests, que articula la recuperació de territori ancestral, la restauració del bosc, l'agroforesteria, la monitorització i l'enfortiment comunitari als departaments colombians del Magdalena i Cesar.

Recuperació dels boscos  a 11.566 hecàrees

'Boscos Sacres' va començar el 2022 amb el propòsit de protegir les àrees d'alt valor ambiental i cultural del "Cor del Món", com la nació arhuaca, iku o ika anomena la seva terra ancestral. Provava de respondre als efectes del canvi climàtic mitjançant la recuperació dels boscos i incorporar el coneixement ancestral dels qui han cuidat aquest territori durant generacions. Des de llavors, el projecte ha crescut de manera significativa. Actualment hi ha 9.933.000 arbres sembrats i conservats als boscos Seynwrua i Duanawimaku, ubicats prop de la conca del riu Aracataca, al departament del Magdalena. Entre el 2022 i 2025, el projecte ha adquirit 132 finques, equivalents a 11.030 hectàrees en zones estratègiques properes a corredors ecològics i llocs sagrats. D'aquestes, 9.402 hectàrees corresponen al Magdalena i 1.628 al Cesar. A això se suma la implementació de 536 hectàrees de sistemes agroforestals, de les quals 197 corresponen a cafè i 179 a cacau, complementades amb espècies de fusta i fruiters. Aquesta línia cerca aportar a la recuperació ambiental del territori i enfortir alternatives productives sostenibles per a les comunitats.

No només bosc: avantatge socials

Més de 6.000 beneficiaris a 39 comunitats arhuaques han estat beneficiats mitjançant projectes productius, seguretat alimentària, enfortiment del lideratge de les dones, educació pròpia i transmissió de sabers ancestrals. Entre les accions desenvolupades cal destacar la creació de 550 hortes casolanes i l'acompanyament als plans de vida comunitaris. Un altre front important és el monitoratge comunitari. Joves guardaboscos arhuacos, recolzats en eines digitals i sistemes de vigilància en temps gairebé real, han fet seguiment a 3.320 hectàrees de bosc, enfortint la resposta davant alertes de desforestació i incendis. El pensament Arhuac es fonamenta en la comunió amb la natura. El bosc no és només un recurs, sinó un element essencial dins la seva cosmovisió, on la terra, l'aigua i els llocs sagrats ocupen un lloc central a la vida cultural i espiritual. Per ASOARHUACO, 'Boscos Sacres' representa la consolidació d'una visió construïda des del 2015: enfortir el govern propi del poble Arhuac, la seva cultura, llengua i sobirania territorial, mentre protegeix un ecosistema vital per a milions de persones al Carib colombià.

Qui són els arhuacs?

Els arhuacos (arhuacs en català) són unes 32.000 persones que parlen una llengua, ikün, de la família chibcha (com el kuna e Panamà o l'u'wa colombià o el pech d'Hondures). Mantenen la seva pròpia religió i van protagonitzar una de les darreres revoltes indígenes americanes, els anys 1982-1983 contra religiosos catòlics. Una de les seves peculiaritats és la forma de vestir immaculadament blanca i una originals barrets.

 

Read more »

Milers d'indis colombians desborden Bogotà en defensa dels seus drets

La setmana passada, en els dies previs a l'1 de maig, hi va haver una important mobilització dels pobles indígenes a Colòmbia. Arran de la crida de sis organitzacions que representen els pobles indígenes de Colòmbia, inclosa l'ONIC, l'Organització Nacional Indígena Colombiana, més de 25.000 persones indígenes de totes les regions del país van arribar a la capital, Bogotà, per a una Minga decidida – la paraula "Minga" significa "mobilització", amb el significat de "treball col·lectiu" amb finalitats socials.

Autobusos de colors vius –les “chivas”– van arribar a Bogotà des de tot el país, i una gran acampada que va reunir la majoria dels manifestants va tenir lloc als jardins de la Universitat Nacional, el punt d'ancoratge de les mobilitzacions colombianes –inclosa la famosa “Plaça Che Guevara” i els seus retrats dels màrtirs de les lluites nacionals.

Els pobles indígenes volien recordar a l'actual president la llarga llista d'acords fets amb governs anteriors, però mai implementats. Aquests acords tracten diverses qüestions que els pobles indígenes han perseguit durant molt de temps: la restitució de terres, el reconeixement dels territoris de certs pobles, la legitimació del sistema sanitari per als pobles indígenes i la gestió autònoma d'aquest sistema, el rebuig dels projectes miners, etc.

Però els pobles indígenes també es mobilitzaven per donar suport als esforços del president Gustavo Petro, elegit fa només tres anys. Gustavo Petro, exguerriller de l'M-19 –un grup guerriller bolivarià–, va ser elegit gràcies a un ambiciós programa de reformes estructurals de la societat colombiana, en particular a favor d'una major justícia social, cap a la transició ecològica, a favor de l'agricultura camperola i... pels drets dels pobles indígenes. Problema: Els partits conservadors i de dretes tenen la majoria al Senat i a la Cambra de Representants, cosa que bloqueja qualsevol progrés social i progressista.

Els pobles indígenes, conscients que només havien obtingut els seus drets a través de mobilitzacions prèvies, es van mobilitzar de nou per recordar a tota la classe política colombiana que l'aplicació dels acords passats i la implementació de les reformes proposades pel president no eren negociables. Un recordatori per als que tenen el poder en general que els pobles indígenes de Colòmbia, després de 500 anys de resistència, encara són capaços de mobilitzar-se i lluitar per tots els mitjans.

Read more »

Assassinat un altre indígena awà a Colòmbia

Segons la informació lliurada des de la comunitat, el senyor va ser reportat com a desaparegut estant a l'interior del Resguard (reserva), quan el diumenge 20 de febrer va sortir del seu habitatge a caçar, però, no hi havia senyals de la seva situació per la qual cosa es va conformar una comissió que va iniciar la seva recerca liderada per la guàrdia indígena la qual, després de diverses hores, troba el comuner sense vida, amb diversos trets al seu cos i no es troba la motocicleta a la qual es transportava.

L'assassinat d'un dels integrants de la comunitat indígena Awà a Nariño deixa en evidència el perill constant en què viuen els integrants de la comunitat que habita un territori colpejat per la presència de grups armats il·legals. “Rebutgem amb vehemència, l'extermini físic i cultural a què s'està sotmetent el Poble Indígena Awá; una altra vegada el Resguard Piguambí Palangala està de dol i lamenta el vil homicidi del company Bolívar Lavin Delgado Guevara qui acompanyava el Cabildo exercint funcions de Guàrdia Indígena”, expressen en un comunicat oficial emès des del Territori Ancestral Indígena Awá Resguard Piguambi Palangala. “Ressaltem que durant els darrers dos anys hem hagut de plorar la pèrdua de set companys a qui les bales van segar les seves vides amb crueltat, a la quotidianitat ens trobem immersos en un conflicte que encara que no és nostre però ens arremet de tal manera, que ja no podem establir relacions directes amb les nostres comunitats i el katsa-zu, estant obligats a viure situacions com a desaparició dels nostres joves, desplaçaments, confinaments, assenyalaments, estigmatització, amenaces no només pels grups al marge de la llei sinó per la mateixa força pública ”, denuncien les comunitats ancestrals.

La comunitat Awà sol·licita des de fa anys que es compleixin les actuacions emeses pel Consell d'Estat i les Altes Corts, que ordenen a l'Estat Colombià avançar les accions per protegir la comunitat Awá, sotmesa a un extermini sistemàtic per l'acció dels grups il·legals relacionats amb el conflicte armat i el negoci del narcotràfic, així com per accions de les forces militars. 

Cal destacar que el fundador i excoordinador de la Guàrdia Indígena Nacional( kiwe thegnas), Albeiro Camayo, va ser assassinat la nit del 24 de gener al resguard de Las Delicias, ubicat al municipi de Buenos Aires, Cauca. L'Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca - Çxhab Wala Kiwe, que va confirmar el succés, assenyala com a responsable a les dissidències de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (Farc) pel crim.

Read more »

Bloqueig dels indígenes wayúu davant la incompetència del govern colombià

Per diverses hores va estar paralitzada la via Riohacha a Maicao, a l'alçada del sector de Cuatro Vias, per la presència d'indígenes de l'ètnia wayuu. L'atur va ocasionar paràlisi en aquest important corredor vial del departament de la Guajira, havent d'intervenir les autoritats del municipi de Maicao, ja que el sector de Cuatro Vias és jurisdicció de Maicao. Cal indicar que aquests indígenes wayuu estaven fent aquesta protesta des de fa onze dies i avui dijous 6 de gener van decidir prendre's el sector de Cuatro Vias, a Maicao.

Sobre això, el Secretari de Govern de Maicao, Santander Restrepo Barros en conjunt amb les autoritats de la Policia Nacional de la Guajira van aconseguir desbloquejar la via mitjançant el diàleg amb les comunitats wayuu.També hi va ser present l'alcalde del municipi fronterer de Maicao, Mohammad Dasuki, escoltant les inquietuds dels manifestants.

“Es va dur a terme una reunió amb els manifestants de les comunitats veïnes al farciment sanitari, en el qual va estarIlder Aguilar i l'autoritat Rafael Barros, on l'administració amb l'alcalde de Maicao es van aixecar unes actes, a més del representant Jair Palma , a més d'Asodeagua José Gregorio, on es van arribar a acords. Per part de l'administració municipal hi ha uns diners que estan represos amb un conveni amb governació, el qual ha de ser liquidats per poder apropiar-se els diners que són 400 milions de pesos i l'alcalde es compromet a fer una apropiació després de ser liquidats els diners amb la governació per poder apropiar-los novament. Es compromet a apropiar 200 milions de pesos que farien falta per a la realització de les 37 cases”, va afirmar el Secretari de Govern de Maicao, Santander Restrepo Barros.

De la mateixa manera, el funcionari va informar que “es va sol·licitar un cens amb el tema dels pous i els molins per poder-los incloure dins dels manteniments que realitzarà l'administració. Se'ls tindrà en compte en temes de piles públiques i per part de l'administració es gestionarà amb diverses entitats per beneficiar-los. Gràcies a l'alcalde municipal vam poder arribar a aquests acords i vam poder aixecar l'atur a hores de la tarda. També es van programar taules tècniques i de seguiment als compromisos següents”.

Es va informar a més que a la intervenció a Cuatro Vias van estar presents per part de l'administració municipal l'Alcalde Mohamad Dasuki, la Direcció d'Afers Indígenes i el secretari de Govern de Maicao.

Read more »

10.000 indis colombians es manifesten per aturar les 42 matances que han patit enguany

El sud-occident de país, amb alt component de població indígena, és una de les zones més afectades per l'onada de violència que deixa com a mínim 42 massacres aquest any, segons l'ONU. Els indígenes es van mobilitzar el 12 d'octubre al sud-oest de Colòmbia per exigir a Govern aturar l'onada de violència que afecta particularment als pobles originaris, el dia en què es commemora l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica. Portant amb els seus tradicionals colors verd i vermell del moviment d'autodefensa Guàrdia Indígena, així com amb mascaretes i bastons de comandament, les persones que van participar es van desplaçar al migdia a busos i a peu des de diferents regions fins al municipi de Cali, a la Vall del Cauca. En una marxa de més de 500 quilòmetres, que havia començar la setmana anterior al departament sud-oest del Cauca, els participants en aquesta darrera "minga" (mobilització massiva de pobles indígenes) es van desplaçar per la capital portant banderes de les seves comunitats. Al capdavant de la marxa hi havia membres de la Guàrdia Indígena, que tenien bastons de fusta chonta com a símbol de la seva autoritat i de la protecció que ofereixen.

La manifestació multitudinària a Bogotà va començar al Palau d’Esports del barri El Salitre de Bogotà, el seu lloc d’allotjament designat a la capital, i va continuar enmig d’un ambient festiu per la Carrera 30, el carrer 26 i altres carrers fins al centre de la plaça Bolívar.  Els manifestants van tocar música, van sonar les banyes dels seus chivas (autobusos de colors vius) i van cridar les seves demandes perquè el govern nacional intervingués per protegir els indígenes i les seves terres dels grups armats il·legals. 

 

Read more »