2ª Conferència internacional sobre "Reinventar l'autodeterminació"

La segona conferència internacional sobre "Reinventar l'autodeterminació", organitzada per l'UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats), tindrà lloc els dies 27 i 28 d'agost de 2026 a La Haia, Països Baixos. En el marc de la 35a Conferència de la UNPO, es debat sobre la temàtica centrada en el potent tema de "Reimaginar l'autodeterminació". 

La UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats) reuneix pobles i nacions que treballen per enfortir la seva veu a l'escenari internacional, defensar els seus drets i promoure l'autodeterminació. La trobada internacional d'enguany és particularment significativa, ja que coincideix amb el 35è aniversari de la fundació de l'UNPO, establerta a La Haia el 1991. L'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) va elegir una nova direcció col·lectiva durant la seva Assemblea General a l'agost de 2026;

Presidenta: Rubina Greenwood (Congrés Mundial Sindhi) — reelegida per un altre mandat de dos anys.

Vicepresidents:

Abdirahman Mahdi (Front d'Alliberament Nacional d'Ogaden)

Sofia Amini (Partit Democràtic del Kurdistan Iranià / PDKI)

Tresorera: Tammy Breedt (Front de Llibertat Plus o Vryheidsfront Plus / VF+ de la nació boer)

Secretària general: Mercè Monje Cano (ANC catalana)

Després de la conferència inaugural celebrada a Madeira el 2025, aquesta segona conferència reuneix representants de nacions i pobles no representats, experts, professionals del dret, acadèmics, periodistes, actors de la societat civil i relators especials de les Nacions Unides. Els debats se centraran en tres temes principals: representació, narratives i solidaritat, amb l'objectiu de repensar l'exercici del dret a l'autodeterminació en un context internacional en ràpida evolució.

Delegacions diverses

Entre d'altres el Werken Reynaldo Mariqueo, Secretari d'Estat d'Afers Diplomàtics, i Sa Excel·lència Dama Nina Saleh Ahmed representen amb orgull la nostra delegació i porten la veu del Poble Maputxe i del Regne de l'Araucània i Patagònia a aquesta trobada internacional.

La Cabília berber, membre de l'UNPO des del 2017, està representada en aquesta important reunió. Ferhat Mehenni, president del MAK (Moviment per l'Autodeterminació de CabíliaU i del govern cabilenc a l'exili, hi participa, acompanyat en particular per Mourad Amellal, representant cabilenc i membre de la presidència de l'UNPO. Tanmateix, aquesta reunió arriba en un moment particularment dolorós per a la Cabília i els territoris veïns, que han estat assolats per incendis devastadors durant diversos dies. Només el 26 d'agost, el nombre oficial de morts és de 12: 4 a Béjaïa (Bougie), 3 a Tizi Ouzou i 5 a Jijel, a més de desenes de ferits. Aquesta última tragèdia eleva el nombre de persones mortes en incendis des de principis d'estiu a almenys 18, segons les xifres disponibles. 

Read more »

El seminari del Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació - Iran celebra les accions d'Alemanya contra l'Iran

El Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació de l'"Iran" respon al suport de les accions del govern alemany contra el règim d'ocupació de l'Iran en el seminari inter nacionalista a Bochum (Alemanya) amb representats del Balotxistan, Ahwaz, Kurdistan, Azerbaidjan Sud i Turkmenistan Sud. 

El 31 d'octubre de 2024, el govern alemany va tancar els consolats d'aquest país a Alemanya en resposta a l'execució i crims de la República Islàmica de l'Iran. El Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació, condemna la pena de mort com un acte inhumà i una clara violació dels drets humans, declara el seu suport a aquesta acció del govern alemany i considera aquesta decisió un pas valuós per fer front als crims. de la República Islàmica i, en conseqüència, un pas en el Coneix la direcció de limitar les amenaces a la seguretat i les activitats d'espionatge del règim d'ocupació i promoció turística de la República Islàmica a Europa.

La desenfrena de la República Islàmica de l'Iran ha arribat a un punt en què la seva brutal violència i els crims organitzats contra les nacions oprimides i ocupades s'han estès ara a l'execució de ciutadans dels països europeus. Durant molts anys, les víctimes dels crims de la República Islàmica van demanar a la comunitat internacional que escoltés les seves veus i no fos espectadors davant de Teheran, però sempre s'han preferit els beneficis i interessos econòmics per sobre dels drets humans i les vides.

"Hem advertit i anunciat repetidament que les ambaixades i consolats iranians als països europeus no són només centres diplomàtics, sinó que s'utilitzen com a bases d'espionatge i assassinat contra els opositors i cobreixen llocs per amenaçar la seguretat dels països d'acollida. Pel dret a l'autodeterminació, el Front de Nacions demana al govern alemany i als altres països europeus que ampliïn aquesta acció humanitària i imposen un embargament diplomàtic a la República Islàmica tancant les ambaixades de la República Islàmica a tot Europa. El govern de l'Iran i el seu sistema polític han amenaçat la vida de les nacions sotmeses en aquesta geografia i la seguretat del món."

Front de nacions pel dret a l'autodeterminació - Iran

Read more »

Notícies sobre el Kurdistan

Per un seguiment de la realitat diària de la nació kurda recomanem KurdisCat.

Read more »

Prop de 3.000 morts en 2 anys de conflicte turc al Kurdistan del Nord

International Crisis Group ha realitat un exhaustiu i força neutral informe sobre la represa del conflicte arran de la ruptura unilateral per part del govern turc del procés de pau. Fins a 2.981 persones han mort en aquesta fase, un nombre molt més alt que a la darrera represa de la guerra (juliol 2011 a desembre de 2012). En aquella etapa hi van morir prop d'un miler de persones fins que R.T. Erdogan el 28 de desembre de 2012 va anunciar l'inici del "procés de solució". El mateix Erdogan anunciava la ruptura de la treva per part turca, el 24 de juliol de 2015. Quatre dies abans un suposat atemptat de l'Estat Islàmic matava 33 joves socialistes opositors a Erdogan. Aquella va ser l'excusa utilitzada perl govern d'Ankara... tot i que l'IS mai va reivindicar l'acció i tot apunta a que foren els propis serveis secrets d'Erdogan els qui la van organitzar per a tenir un pretext. Aquest havia de servir per a reprendre la guerra amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i, a la llarga, intervenir a Síria per evitar la unió dels cantons de Rojava, afins al PKK. Entremig calia trencar la resistència de part de l'estament militar turc a entrar al fangar sirià. Per aconseguir-ho Erdogan va fer una purga prèvia amb el pretext del suposat cop d'estat del 15 de juliol de 2016. Menys d'un mes després, el 24 d'agost de 2016, Erdogan entrava a Síria per Jarablus. Quadratura del cercle.

El conflicte, però, té un cost molt alt per a les arques turques. El primer ministre turc Binali Yıldırım, ha anunciat una inversió "de desenvolupament" per a les "províncies de l'est i el sudest", eufemisme per a referir-se al Kurdistan del nord. Espera invertir 1.400 milions de dòlars (1.240 milions d'euros).

El cost de vides, però, és més alt per a la resistència nacional kurda. Segons ICG han mort 1.378 militants del PKK o bé organitzacions afins a la resistència. El desembre de 2015 van morir 6 membres del PKK, el gener 13, el febrer 23 i el març 79. Cal sumar-hi, a part, 219 joves kurds (16 a 35 anys) a zones urbanes. Aquests han estat assassinats impunement per les forces d'ocupació turques o bé en accions de resistència sobre tot en els estats de setge a Sirnak, Sur o Nusaybin (febrer a maig de 2016). La part turca també ha patit 976 víctimes mortals xifra que Erdogan prova d'amagar, per exemple, no fent públics els funerals. Els morts turcs cauen en la ignomínia. Finalment hi ha 408 civils assassinats en el conflicte, la immensa majoria a mans de les forces d'Erdogan.

Si en un primer moment el conflicte va reprendre a zones urbanes desde juny de l'any 2016 ha traslladat l'epicentre al Kurdistan rural. L'informe destaca també la nova ofensiva de les ales armades del PKK (HPG i YJA-Star) contra l'AKP, partit islamista conservador d'Erdogan, amb 7 atacs per sorpresa a zones urbanes. Però el gruix dels atacs de la resistència, un 60 %, són emboscades amb mines o bombes contra les 7.000 tropes auxiliars desplegades per Erdogan. També contra els guàrdies civils armats per Ankara. Entre abril i juliol d'enguany han estat abatuts quinze d'una força que ja supera els 50.000 membres a sou del govern. Erdogan planeja reclutar 25.000 més.

Territorialment, tot i que la meitat dels combats es van localitzar a les regions d'Hakkari, Şırnak, Mardin i Diyarbakır, ICG destaca que el moviment kurd ha eixamplat les zones de conflicte de forma notable els vuit darrers mesos i també a la incursió turca al Kurdistan iraquià. ICG destaca que "la marginalització del moviment polític kurd legal està legitimitzant les vies de resposta violentes".

Read more »

El Kurdistan de l'Iraq convoca un referèndum per a independitzar-se

Avui s'ha celebrat una reunió on el president kurd Masud Barzani havia convocat tots els partits polítics del Kurdistan. En la mateixa s'ha acordat la data data pel referèndum d'independència:
serà el 25 de setembre de 2017. Es formaran tres Aquests tres comitès per a visitar països estrangers i veïns i explicar el procés de secessió democràtica.

Així mateix s'ha acordat la data per a celebrar eleccions parlamentàries; aquesta serà el 6 de novembre.

KurdisCat
Anàlisi dels motius

Read more »

7.907 violacions de drets humans al Kurdistan turc el primer trimestre de 2017

Segons l'Associació de Drets Humans de Turquia (IHD) es van cometre 7,907 violacions de drets humans a la regió kurda el primer trimestre de 2017. Incloent-hi 90 morts de civils. Tres eren infants. La Llei d'emergència (OHAL en turc), vigent des de l'intent del cop d'estat, ha provocat un empitjorament de la situació social. 905 persones a la presó, 325 en situació crítica, viuen en condicions sanitàries límit sense ser hospitalitzades.

IHD ha denunciat dues execucions sumàries sense detenció, un mort a la presó, 118 ferits provocats per la policia, 87 morts en xocs entre insurgents i forces armades, juntament amb 16 ferits i 18 estats de setge declarats a zones civils. IHD ha identificat 18 casos de tortura en situació de detenció i 182 a les presons. La policia turca ha assaltat 1.364 habitatges i les autoritats han prohibit dues planes web i dos esdeveniments socials però, a més, han intervingut en 11 manifestacions usant la violència.

Read more »