Els independentistes oposats a la immigració guanyen les eleccions al Quebec

 

El Partit Quebequès (PQ), liderat per Paul St-Pierre Plamondon, ha guanyat les eleccions provincials del Quebec celebrades el 5 d'octubre de 2026. La formació sobiranista torna al govern després de 12 anys a l'oposició, tot i que governarà en minoria en quedar-se a cinc diputats de la majoria absoluta. L'Assemblea Nacional del Quebec compta amb 127 escons i la jornada electoral va deixar un nou mapa polític marcat per l'enfonsament de l'antic partit governant:
• Partit Quebequès (PQ). Va obtenir 59 escons, millorant dràsticament els tres diputats que havia aconseguit en els comicis del 2022.
• Partit Liberal del Quebec (PLQ). La formació federalista es va situar en segona posició amb 40 escons (38 d'electes i dos liderant el recompte) i més d'un milió de vots, segons Europa Press.
• Partit Conservador del Quebec (PCQ). Va irrompre per primera vegada a la cambra com a tercera força amb 19 escons (18 d'electes i un liderant) i més de 870.000 sufragis.
• Québec Solidaire (QS). L'altre partit sobiranista, situat a l'esquerra, va quedar en quarta posició amb 9 escons i 520.000 vots.
• Coalition Avenir Québec (CAQ). El partit de centredreta liderat per la primera ministra sortint, Christine Fréchette, va perdre la totalitat dels 90 escons que havia obtingut el 2022 i va quedar fora del parlament. CAQ és una escissió del PQ que va renunciar a la independència.

Calendari del referèndum.

El programa del PQ inclou el compromís de convocar un tercer referèndum d'independència —després dels del 1980 i el 1995—, però Plamondon ha assegurat que no se celebrarà abans del 2029. El dirigent independentista va justificar aquesta espera per la inestabilitat política i comercial provocada per l'administració del president dels Estats Units, Donald Trump, fins que aquest deixi la Casa Blanca. La manca de majoria absoluta condicionarà tant l'estabilitat de l'executiu com el full de ruta nacional del PQ. En el seu primer discurs després de la victòria, Paul St-Pierre Plamondon va interpretar el resultat com un mandat per col·laborar amb la resta de partits i va proposar un marc pressupostari conjunt. Segons És probable que obtingui suports puntuals de Québec Solidaire, però difícilment formaran una coalició permanent per les diferències ideològiques.

La immigració com a pedra de toc del PQ

La campanya es va centrar principalment en l'augment del cost de la vida, la sanitat, l'habitatge i la guerra comercial amb Washington. Però sobretot es va parlar de la immigració. El Partit Quebequès (PQ), liderat per Paul St-Pierre Plamondon , defensa una reducció significativa dels llindars d'immigració per protegir la llengua francesa i adaptar-se a la capacitat d'acollida dels serveis públics. Aquesta posició ha situat la gestió migratòria al centre del debat polític recent al territori. Segons el programa electoral i els comunicats oficials del Partit Quebequès, el seu pla es basa en les mesures següents:
• Límit a la immigració permanent. El partit proposa fixar el llindar d'admissió en 35.000 immigrants permanents l'any, una xifra inferior als 45.000 que havia establert el govern anterior de la Coalition Avenir Québec (CAQ).
• Reducció d'immigrants temporals. El PQ planteja retallar a la meitat el nombre de residents no permanents en un termini de quatre anys. L'objectiu és passar d'uns 514.000 residents temporals registrats a principis de 2026 a una forquilla d'entre 250.000 i 300.000 persones, protegint sectors clau com l'agricultura, la salut i la indústria.
• Moratòria i selecció interna. La formació defensa aplicar una moratòria a la selecció d'immigrants econòmics des de l'estranger fins que no s'assoleixi la reducció de residents temporals. Durant aquest període, la immigració permanent provindria de persones que ja resideixen temporalment al Quebec.
• Transferència total de competències. El PQ sosté que el govern quebequès ha de tenir el control exclusiu sobre tots els programes migratoris, inclosos els permisos de treball temporals, els estudiants estrangers i el reagrupament familiar, actualment compartits amb el govern federal del Canadà

Read more »

El Parti Québécoise envia un missatge als electors anglòfons

A la vigília d'una campanya electoral decisiva per al futur del Quebec, el cap del PQ, Paul St-Pierre Plamondon, va voler adreçar-se directament als anglòfons del Quebec. Aquí teniu el text complet publicat  al National Post.

To all English-speaking Quebecers,

I am writing to you today with a sense of hope and an open mind at the dawn of a pivotal election campaign.

While we may not always agree on Quebec’s constitutional future, we share something fundamental: a deep attachment to this nation, its democratic institutions and the quality of life we want to preserve and strengthen for future generations. That is why I believe the election ahead is of critical importance for our shared future.

Because Quebec certainly deserves better than what we’ve seen in the last eight years.

We must state it plainly and without hesitation: we’ve gone through one of the worst regressions in quality of life in Quebec’s recent history. Quebecers know it, and they see it in their daily lives. Their purchasing power has vanished, home ownership has become an increasingly distant dream for too many young people. Our health-care and education systems are struggling to provide the quality of services that our citizens have every right to expect. Security and tidiness have suddenly become major issues in our cities and the number of homeless people has exploded.

Meanwhile, our infrastructure projects make headlines only because of soaring costs and endless delays. While the government neglected road maintenance, schools and hospitals, it has normalized the waste of public funds through scandals like SAAQclic and financial debacles such as Northvolt.

A part of that decline is connected to the ideological beliefs at the federal level that brought uncontrolled and unlimited immigration during those eight years, yet the Coalition Avenir Québec (CAQ) chose to stand by as a resigned spectator, leading to the consequences we see today.

Quebecers were promised a wind of “change” by the CAQ. Instead, what we have witnessed is not even the status quo — it is decline. We cannot blame citizens for losing faith in the state when, year after year, they pay more and receive less.

I am convinced that we all share this assessment. Over the past months, many Anglo-Quebecers have told me they would vote for the Parti Québécois (PQ) for the first time in their lives, simply because they agree with our stances on a vast majority issues. Underneath that pledge is also the fact the Anglos don’t fear the PQ anymore, since Anglos and Francos share the same realities and concerns.

Public discourse has too often encouraged the mistaken belief that the concerns of French-speaking and English-speaking Quebecers are fundamentally at odds. Nothing could be further from the truth. We are all in the same boat. We live under the same institutions. We pay the same taxes. We deserve the same high-quality public services and individual financial well-being.

Together, we have a shared responsibility to reject decline. We would be wrong to accept a Quebec that has grown accustomed to doubting itself, to distrusting its institutions or to settling for less. We would be wrong to allow our ambitions to shrink. Above all, we would be wrong to believe that our interests somehow diverge simply because of the language we speak at home.

The Parti Québécois is the party of all Quebecers. It believes Quebecers should govern themselves. But that project has never and will never be a project that excludes the English-speaking minority. On the contrary, its purpose is to build a new model founded on social harmony and the idea that we are all Quebecers. It seeks to give all Quebecers the ability to make their own decisions, to shape their own future and to build a government that is more effective, and more accountable.

As we clearly stated in our blue book, the country of Quebec that we are building is one where the rights of the historic English-speaking minority will be fully protected. Its institutions will continue to exist and be called on to play their essential role. The Parti Québécois will even ensure that the rights currently enjoyed by the English-speaking community are entrenched in the constitution.

In the years ahead, if Quebecers so choose, we will collectively resume our reflection on the place Quebec wishes to occupy within Canada and within the world, and we will decide that question democratically. But that conversation should not put aside the numerous urgent issues before us in this upcoming election.

Who can Quebecers trust to get our nation back on track? Who can embody the change in the way we govern that we so desperately need?

Can we trust the CAQ to restore our public services after they have deteriorated under its leadership? Can we trust the party to make us wealthier when life has never been more expensive? Can we seriously believe that a government that promised so much and delivered so little will suddenly solve the very problems it allowed to flourish?

The real ballot question this upcoming October is who can form a good government for Quebec: a competent government, an honest government, a government prepared to tell the truth about the challenges we face and then hit the ground running to solve them.

It is in that spirit that I extend my hand to you. Let us take an honest look at what we have in common. And when others once again seek to pit French-speaking and English-speaking Quebecers against one another, let us remember the simple, enduring truth that former premier Lucien Bouchard once expressed: “It’s good to know there is one unalterable truth we can cling onto: the knowledge that in the end we are all Quebecers. Nous sommes tous Québécois. We all love Quebec — because Quebec is our home.”

Programa d'habitatge

Ser propietari d'un habitatge no ha de seguir sent un somni inassolible. Ha de tornar a ser una possibilitat real per als joves, com ho va ser per als seus pares. Un govern del Partit Quebequès es compromet a reparar el contracte social que permetrà a les famílies joves comprar la seva primera casa. "Per tant, corregirem aquesta injustícia intergeneracional amb un pla que permetrà als joves quebequesos tenir una casa pròpia. Aquestes són les mesures que proposem:

⚜️ L'impost sobre les vendes del Quebec (QST) es retornarà fins a 45.000 dòlars per als compradors de primera casa nova i per a les cases autoconstruïdes.

⚜️ El crèdit fiscal per als compradors de primera casa augmentarà de 1.400 a 3.000 dòlars.

⚜️ Es reduirà la càrrega reguladora de les empreses de construcció per estimular la construcció d'habitatges.

⚜️ S'eliminaran els programes governamentals ineficaços.

⚜️ El Codi d'Edificació s'harmonitzarà a tot el Quebec.

⚜️ Els contractistes d'obres tindran menys burocràcia.

⚜️ Les aprovacions de permisos d'obra s'acceleraran fins a un objectiu de 30 dies mitjançant la implementació d'un mecanisme de certificació per a edificis prefabricats i estandarditzats.

⚜️ Es reduirà la immigració per equilibrar l'oferta i la demanda.

Amb el nostre pla d'accés a la propietat d'habitatges, ens capacitarem col·lectivament per ajudar els propietaris per primera vegada, construir habitatges més ràpidament i restaurar un mercat immobiliari equilibrat."

Read more »

El PQ presenta el seu llibre blau on dissenya el Quebec independent

El Parti Québécois detalla la seva visió d'un país quebequès en un document de 524 pàgines. La ciutadania quebequesa s'atorgaria a diversos grups, inclosos canadencs domiciliats a Quebec després de la independència. El PQ espera publicar la secció del Llibre Blau dedicada a les relacions indígenes a finals d'aquest estiu. 

El 23 de juny, a la vigília del Dia Nacional, el Parti Québécois (PQ) va desvetllar dilluns les fronteres — literalment i figuradament — del Quebec, el país dels seus somnis. Promès l'any passat, el llibre blau sobre la independència del Quebec finalment es va presentar als activistes del PQ en un consell nacional virtual organitzat al vespre. El líder del partit polític, Paul St-Pierre Plamondon, té previst debatre el tema en diferents actes. El document, de 524 pàgines, escrit per l'activista i excandidata Jocelyn Caron, està dividit en 22 capítols, dels quals ja s'havien presentat 3. En aquesta, el PQ detalla les seves ambicions per a la "república de Quebec", probablement un "model presidencial que gaudeix de poders substancials." El president seria escollit mitjançant un nou sistema de votació, que integraria "un component de proporcionalitat".

La ciutadania quebequesa, en un Quebec independent, noméss'atorgarà "a qualsevol fill del qual almenys un dels pares sigui ciutadà quebequès", a tots els ciutadans canadencs domiciliats al Quebec després de la independència i a "qualsevol persona nascuda al Quebec."

El document també proposa atorgar la ciutadania quebequesa "a tots aquells que hagin rebut la seva educació en francès a Amèrica del Nord." La proposta es presenta com un repte a la colonitzadora Carta de Drets de Pierre Elliott Trudeau, que consagra el dret a l'educació elemental en anglès als fills de qualsevol ciutadà canadenc l'anglès del qual sigui "la primera llengua apresa i encara entesa" o que hagi rebut l'educació elemental en anglès a qualsevol lloc del Canadà. El passaport del Quebec podria coexistir amb el del Canadà, ja que el PQ vol permetre la doble ciutadania.

Entre els símbols, es conservarien la flor de lis i el lema «Je me souviens». "Un nou començament mereix una cançó pròpia", diu el Livre Bleu, que proposa la creació d'un nou himne nacional. La festa nacional es rebatejaria com a "Dia de la Independència" en un país de Quebec.

Pel que fa a les fronteres, el Llibre Blau estableix que "abans del referèndum, Quebec hauria d'adoptar (finalment) una llei que consagri el seu territori." Els límits territorials "estan força ben definits", amb l'excepció de la frontera amb Labrador, heretada d'una sentència controvertida del Consell Privat a Londres el 1927. Aquí, el document proposa exigir reparació com a part de la negociació global amb el Canadà.

En cas contrari, "Quebec proposarà al Canadà la negociació d'un acord de lliure comerç i la lliure circulació de persones i capitals." Per tant, no hi ha dubte d'aixecar un pas fronterer per controlar els empleats federals del servei públic que creuen el riu Ottawa diàriament.

Pèrdues d'ocupació entre els funcionaris públics

Pel que a ells respecta, el PQ ha pres "la decisió d'afirmar que un Quebec independent no podrà recontractar completament tots els funcionaris federals residents a Quebec."

El Llibre Blau presenta la independència com "l'exercici més gran de reducció de la burocràcia mai dut." Així, "el 77% de les agències federals [serien] abolides o fusionades." Segons el PQ, només el 17% d'aquestes organitzacions realitzen funcions que haurien de ser assumides en un país de Quebec. En total, el document fixa un objectiu de reducció de la despesa de 13.000 a 16.000 milions de dòlars, més ambiciós que els 11.000 milions d'estalvis esmentats anteriorment, dels quals 8.800 milions van resultar de la fi de les superposicions amb el govern federal.

Els ciutadans quebequesos que no siguin recontractats al servei públic quebequès dins dels dos anys posteriors a la independència podrien rebre una compensació equivalent a sis a vuit mesos de salari, depenent de la seva antiguitat. Els que es traslladessin a la nova capital nacional, la ciutat de Quebec, tindrien ajuda per pagar el seu trasllat.

Un exèrcit i el 5% del PIB

Els membres de les forces armades del Quebec (un exèrcit terrestre, una força aèria i una força naval) serien reclutats entre els soldats presents en territori quebequès durant la transició cap a la independència. Un país quebequès intentaria unir-se a l'OTAN i, com el Canadà, es comprometria a dedicar el 5% del seu PIB a la despesa militar abans del 2035. També exigiria posar les mans en actius d'equipament militar equivalents al seu pes demogràfic, i en cas contrari exigiria ser exempt de pagar el deute canadenc, en proporcions iguals.

En cultura, el Llibre Blau suggereix, entre altres coses, la creació dels seus propis organismes reguladors i la integració dels actius de Radio-Canada dins de Télé-Québec. L'emissora havia de ser "protegida de pressions polítiques o institucionals" o "derivades ideològiques", "com les que hem vist en els darrers anys", diu.

Un capítol perdut

La secció del Llibre Blau dedicada a les relacions entre les Primeres Nacions i els inuit continua buida. El seu contingut es va enviar a l'Assemblea de les Primeres Nacions de Quebec-Labrador i a representants de les comunitats inuit per a consultes. El PQ espera publicar aquesta part del document durant l'estiu.

El partit de Paul St-Pierre Plamondon lidera les enquestes pel que fa a les intencions de vot. Compta amb el suport del 30% dels votants, mentre que el seu projecte d'independència rep el suport del 31% dels quebequesos, segons una enquesta de Léger-Quebecor publicada el 16 de juny.

El PQ ja havia presentat, al novembre de 2025, el capítol del Llibre Blau dedicat a les relacions internacionals. També va expressar la seva preferència per la creació d'una moneda quebequesa després d'un "període de transició de deu anys." Després, al desembre de 2025, el partit va anunciar el seu pla per a l'adopció d'una constitució provisional per al país de Quebec, que entraria en vigor "en el moment de la independència efectiva."

Read more »

Parti Québécois: L'independentisme en si no és ni d'esquerres ni de dretes

El dirigent del PQ que ha renovat la formació, Paul St-Pierre Plamondon ha afirmat que "El compromís i la lleialtat del nostre partit al Quebec són sincers, hem estat un partit de servei públic des de la fundació de René Lévesque. Pel tema de la independència, sovint em pregunten si tothom, d'esquerra a dreta, hauria d'estar al mateix bus i estar d'acord amb el Parti Québécois en tot. La meva resposta sempre és la mateixa: durant els propers anys em veureu animant campanyes independents des de tots els àmbits i miradors. És un reflex de la diversitat de punts de vista en una democràcia normal. A més, és aquesta comprensió de la democràcia i el compromís sincer amb la independència el que ha caracteritzat el nostre partit des de la seva fundació, d'aquí l'adagi de Bernard Landry: "L'independentisme en si no és ni d'esquerres ni de dretes". 

Read more »

El Partit Quebequès aposta per "reduir la immigració en consonància amb més de la meitat de la població"

Més de la meitat dels Quebecers acorden frenar la immigració al Quebec, segons un sondeig  publicat a les pàgines del Journal de Québec." Aquests resultats demostren que el Partit Quebec està en consonància amb la percepció general de la població de les polítiques d'immigració. No vam tenir en compte la capacitat de recepció. La immigració, és bona, és positiva, però s'ha de fer bé. "va dir el nostre congressista Alex Boissoneault i el portaveu d'immigració.

Per tant, és crucial posar en marxa una política migratòria responsable que beneficiï tant els nouvinguts com les persones ja establertes aquí. És hora de tenir discussions respectuoses i constructives sobre aquest tema per tirar endavant les coses.

Read more »

Els independentistes quebequesos anuncien que crearan una moneda pròpia en el seu futur estat

El jove i carismàtic líder nacionalista Paul St-Pierre Plamondon insisteix que celebrarà un referèndum de sobirania durant el seu primer mandat si és elegit al govern, tot i que la majoria dels quebequesos s'oposen a la independència.El líder del PQ va anunciar que un Quebec independent tindria la seva pròpia moneda. Seria una transició lenta des del dòlar canadenc que podria trigar fins a 10 anys. L'opció de moneda és l'últim capítol del Llibre Blau del PQ, que descriu com seria un Quebec independent i que el partit ha estat desplegant lentament en les darreres setmanes. 


Els joves sobiranistes de Montreal anhelen la independència del Quebec, 30 anys després del referèndum. El líder del PQ, Paul St-Pierre Plamondon, i la seva parella, Alexandra Tremblay, ho van anunciar davant d'una multitud de simpatitzants del PQ reunits a Sherbrooke per a la reunió del consell nacional del partit. El líder del PQ havia predit que el "camp federalista" condemnaria la seva proposta. "És cert que el discurs federalista —i us donaré una pista— serà dir que una moneda quebequesa seria terrible i dur a terme una campanya de por que no es basa en absolut en fets", va dir. El PQ vol establir una comissió independent després d'un referèndum de sobirania reeixit, que després faria les seves pròpies recomanacions, inclosa la creació o no d'una moneda quebequesa.

El PQ va considerar dos altres escenaris: mantenir el dòlar canadenc o adoptar la moneda americana.
Segons el líder del PQ, mantenir el dòlar canadenc hauria assegurat "l'estabilitat i la continuïtat". El problema, va argumentar, derivaria del fet que un Quebec independent no tindria cap influència en la política monetària del Canadà.

Read more »