Es celebrà del 1 al 8 d'agost a Meifod, prop del Welshpool, al centre de Gal·les, i és l'esdeveniment més important per a aquesta llengua celta. A l'Eisteddfod s'hi realitzen un fum d'activitats amb un eix comú: totes són en gal·lès. L'esdeveniment es celebra des de l'any 1.861 i aplega desenes de milers de persones. S'hi fan acte reivindicatius, de dansa, de teatre o música.
Enguany ha reunit 160.000 gal·lesòfons deixant un benefici de 10.000.000 €. El festival resta obert a persones que aprenen la llengua. Enguany inclou una aplicació que facilita traducció instantània dels rètols i hi ha activitats destinades pels neo-parlants. Per això ha adoptat com a lema Yr Wyl i bawb (el festival per a tothom).
Entre els visitants hi ha hagut l'escriptor Benjamin Zephaniah, figura central del moviment rastafari britànic, considerat un dels escriptors britànics vius més importants. En la seva crònica a la BBC, Zephaniah, ha destacat que pensava trobar-hi bards celtes amb llargues barbes i s'hi ha trobat molta mainada i jovenalla implicats en la seva llengua pròpia. "L'Eisteddfod també reforça el sentiment de ser gal·lès, i els fa sentir junts, units. L'única vegada que escoltava parlar anglès era quan em parlaven a mi. Després tornaven a parlar gal·lès entre ells, fet que m'agradava". L'escriptor ha destacat el fet que el festival no és gens elitista.
El poeta premiat enguany fou Hywel Griffiths per la seva obra "Web" on parla, alhora, del conflicte a Gaza i la Guerra civil espanyola. També cal destacar la presentació de noves aplicacions per a telèfon mòbil sobre el festival, totes elles en llengua gal·lesa però que poden ser usades per no gal·lesòfons.
Carwyn Jones, primer ministre de Gal·les i defensor de la llengua, ha aprofitat el festival per a presentar un projecte dirigit a la població jove per a poder viure i treballar a la seva terra. En concret se centrarà en la regió del Carmarthenshire i promourà negocis propis per la població autòctona de 16 a 24 anys.
Pel que fa a la part reivindicativa, la Societat de la Llengua Gal·lesa (Cymdeithas yr Iaith Gymraeg) va protagonitzar una protesta pacífica. Sovint hi ha hagut incidents violents entre els membres de la Societat i les forces d'ordre en d'altres edicions. Cymdeithas va situar un cotxe de segona mà en mal estat davant la parada del govern britànic simbolitzant l'estat de la llengua. El cap de la Societat, Jamie Bevan, va pujar al vehicle denunciant que l'ensenyament del gal·lès com a segona llengua és un "experiment fallit" doncs no forma locutors sinó només hi aporta nocions. Per al moviment, tot l'alumnat ha de ser ensenyat mitjançant el gal·lès com a mínim en una assignatura. Així s'aconseguirà que puguin comunicar-se en aquesta llengua i fer-la un útil de treball. El veterà militant pel gal·lès, Ffred Ffransis va denunciar que "la segona llengua en l'educació és un fracàs absolut a nivell educatiu" com un cotxe de segona mà que no funciona.
Font
Enguany ha reunit 160.000 gal·lesòfons deixant un benefici de 10.000.000 €. El festival resta obert a persones que aprenen la llengua. Enguany inclou una aplicació que facilita traducció instantània dels rètols i hi ha activitats destinades pels neo-parlants. Per això ha adoptat com a lema Yr Wyl i bawb (el festival per a tothom).
Entre els visitants hi ha hagut l'escriptor Benjamin Zephaniah, figura central del moviment rastafari britànic, considerat un dels escriptors britànics vius més importants. En la seva crònica a la BBC, Zephaniah, ha destacat que pensava trobar-hi bards celtes amb llargues barbes i s'hi ha trobat molta mainada i jovenalla implicats en la seva llengua pròpia. "L'Eisteddfod també reforça el sentiment de ser gal·lès, i els fa sentir junts, units. L'única vegada que escoltava parlar anglès era quan em parlaven a mi. Després tornaven a parlar gal·lès entre ells, fet que m'agradava". L'escriptor ha destacat el fet que el festival no és gens elitista.
El poeta premiat enguany fou Hywel Griffiths per la seva obra "Web" on parla, alhora, del conflicte a Gaza i la Guerra civil espanyola. També cal destacar la presentació de noves aplicacions per a telèfon mòbil sobre el festival, totes elles en llengua gal·lesa però que poden ser usades per no gal·lesòfons.
Carwyn Jones, primer ministre de Gal·les i defensor de la llengua, ha aprofitat el festival per a presentar un projecte dirigit a la població jove per a poder viure i treballar a la seva terra. En concret se centrarà en la regió del Carmarthenshire i promourà negocis propis per la població autòctona de 16 a 24 anys.
Pel que fa a la part reivindicativa, la Societat de la Llengua Gal·lesa (Cymdeithas yr Iaith Gymraeg) va protagonitzar una protesta pacífica. Sovint hi ha hagut incidents violents entre els membres de la Societat i les forces d'ordre en d'altres edicions. Cymdeithas va situar un cotxe de segona mà en mal estat davant la parada del govern britànic simbolitzant l'estat de la llengua. El cap de la Societat, Jamie Bevan, va pujar al vehicle denunciant que l'ensenyament del gal·lès com a segona llengua és un "experiment fallit" doncs no forma locutors sinó només hi aporta nocions. Per al moviment, tot l'alumnat ha de ser ensenyat mitjançant el gal·lès com a mínim en una assignatura. Així s'aconseguirà que puguin comunicar-se en aquesta llengua i fer-la un útil de treball. El veterà militant pel gal·lès, Ffred Ffransis va denunciar que "la segona llengua en l'educació és un fracàs absolut a nivell educatiu" com un cotxe de segona mà que no funciona.
Font
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada