Vies bloquejades, marxes nodrides, enfrontaments i un país aparentment
fraccionat: Equador va afrontar unes jornades de rebuig i també de suport al
president Rafael Correa, que va deixar almenys 104 policies ferits i 102 detinguts. No hi ha dades de civils ferits però entre els agredits hi ha els líders indis Salvador Quishpe i Carlos Pérez Guartambel.
Correa i va advertir que no "se sotmetrà al xantatge" dels seus rivals, després de qualificar la protesta de "fracàs". Forces indígenes i sindicals que van convocar a una vaga contra les polítiques del mandatari i l'esmena constitucional que li permetria ser reelegit el 2017, van marxar des de molt d'hora en diversos punts del país.Sobre el final del dia, un grup de manifestants es va enfrontar a punys i amb pales amb la policia quan intentava trencar un cèrcol en direcció a la seu de govern, al cor històric de Quito i en els voltants es van concentrar centenars de simpatitzants de l'oficialisme.
La Policia va llançar gasos lacrimògens, va haver forcejaments i detinguts. Malgrat l'anomenat de l'oposició a paralitzar activitats, els serveis de transport, educació, salut i justícia es van prestar amb regularitat en les principals ciutats, encara que moltes persones es van abstenir de sortir o suspendre activitats a causa de les mobilitzacions. En sis de les 24 províncies, els indígenes van bloquejar carreteres, van talar arbres per bloquejar i obstruir per diverses hores la via Panamericana sud, que connecta amb el Perú. Finalment les nacions jívares, shuar i achuar, s'hi van afegir.
Entre les exigències dels indígenes figura l'arxiu d'esmenes constitucionals, entre les quals figura la possibilitat de la reelecció presidencial indefinida, així com la derogació d'una Llei d'aigües, l'arxiu d'un projecte normatiu sobre la propietat de la terra, la reposició d'un sistema de "educació intercultural bilingüe" i el lliure ingrés a les universitats.
Els indígenes es van sumar a l'aturada nacional dels treballadors, després d'encapçalar una marxa que va començar el passat 2 d'agost i que va recórrer centenars de quilòmetres des de l'Amazònia fins a arribar ahir a la capital equatoriana. "El que no van aconseguir a les urnes, ho volen aconseguir amb pedres, pals, xantatges (i ens diuen): o et sotmets Correa o et tanquem les carreteres. No atemoreixen ningú, vagin a ordenar a casa, senyors! ", Va afirmar el mandatari.
Correa va assenyalar que no "es pot parlar" amb dirigents sindicals i indígenes que assumeixen "aquestes postures", en al·lusió als talls de carreteres i enfrontaments que es van produir durant la jornada de protesta, una de les més fortes que ha enfrontat el President en vuit anys de govern. "No és arrogància, no és falta d'oïda, però sotmetre a aquesta prepotència seria la pitjor de les claudicacions", ha advertit. "Avui es van ajuntar tots els possibles, i no han aconseguit absolutament res, novament han fracassat, i seguiran fracassant perquè no tenen el suport popular, la legalitat, la legitimitat", ha afegit.Jorge Herrera, president de la Confederació d'Indígenes de l'Equador (CONAIE), ha valorat l'aixecament indígena del passat dijous 13 d'agost com un èxit i ha dit que continuaran lluitant fins a obtenir respostes sobre les seves comandes, com derogar la Llei d'Aigües i Mineria .Ha indicat que la mobilització, que va recórrer durant diversos dies algunes ciutats del país per arribar a Quito, va ser pacífica. Va afegir que qui va causar la violència va ser el Govern Nacional.
Herrera ha assenyalat que durant la manifestació hi va haver persones infiltrades, moltes d'elles amb la cara tapada, per tal de mostrar que el moviment indígena era el que generava les agressions quan, al seu criteri, les comunitats només pretenien defensar-se. El passat 13 d'agost, a Quito, Guayaquil, i d'altres ciutats es van concentrar centenars de persones per expressar el seu rebuig a les polítiques de l'oficialisme. La paralització va ser convocada pels moviments indígenes i organitzacions socials.
"Rebutgem la violència vingui d'on vingui, hem proposat una agenda i hem actuat exigint respostes concretes al Govern del president (Rafael) Correa, no creiem que amb violència resoldrem els problemes", va dir. Herrera va assenyalar que una de les alternatives del seu moviment és sortir als carrers com una mesura de resistència i així exigir els seus drets. "Volem respostes concretes, el Govern en els últims temps ens ha cridat a un diàleg de persones de bona fe", ha afegit.
Ha indicat que han perdut la confiança en el règim i que en comptes de que l'oficialisme busqui un diàleg amb respecte, de trobar solucions, el que s'ha tractat de fer és ofendre de manera sistemàtica l'aixecament. El Frente Unitario de los Trabajadores i la CONAIE estudien ara plegats com seguir amb les mobilitzacions després de 7 dies de protestes i reivindiquen la llibertat dels detinguts.
Correa i va advertir que no "se sotmetrà al xantatge" dels seus rivals, després de qualificar la protesta de "fracàs". Forces indígenes i sindicals que van convocar a una vaga contra les polítiques del mandatari i l'esmena constitucional que li permetria ser reelegit el 2017, van marxar des de molt d'hora en diversos punts del país.Sobre el final del dia, un grup de manifestants es va enfrontar a punys i amb pales amb la policia quan intentava trencar un cèrcol en direcció a la seu de govern, al cor històric de Quito i en els voltants es van concentrar centenars de simpatitzants de l'oficialisme.
La Policia va llançar gasos lacrimògens, va haver forcejaments i detinguts. Malgrat l'anomenat de l'oposició a paralitzar activitats, els serveis de transport, educació, salut i justícia es van prestar amb regularitat en les principals ciutats, encara que moltes persones es van abstenir de sortir o suspendre activitats a causa de les mobilitzacions. En sis de les 24 províncies, els indígenes van bloquejar carreteres, van talar arbres per bloquejar i obstruir per diverses hores la via Panamericana sud, que connecta amb el Perú. Finalment les nacions jívares, shuar i achuar, s'hi van afegir.
Entre les exigències dels indígenes figura l'arxiu d'esmenes constitucionals, entre les quals figura la possibilitat de la reelecció presidencial indefinida, així com la derogació d'una Llei d'aigües, l'arxiu d'un projecte normatiu sobre la propietat de la terra, la reposició d'un sistema de "educació intercultural bilingüe" i el lliure ingrés a les universitats.
Els indígenes es van sumar a l'aturada nacional dels treballadors, després d'encapçalar una marxa que va començar el passat 2 d'agost i que va recórrer centenars de quilòmetres des de l'Amazònia fins a arribar ahir a la capital equatoriana. "El que no van aconseguir a les urnes, ho volen aconseguir amb pedres, pals, xantatges (i ens diuen): o et sotmets Correa o et tanquem les carreteres. No atemoreixen ningú, vagin a ordenar a casa, senyors! ", Va afirmar el mandatari.
Correa va assenyalar que no "es pot parlar" amb dirigents sindicals i indígenes que assumeixen "aquestes postures", en al·lusió als talls de carreteres i enfrontaments que es van produir durant la jornada de protesta, una de les més fortes que ha enfrontat el President en vuit anys de govern. "No és arrogància, no és falta d'oïda, però sotmetre a aquesta prepotència seria la pitjor de les claudicacions", ha advertit. "Avui es van ajuntar tots els possibles, i no han aconseguit absolutament res, novament han fracassat, i seguiran fracassant perquè no tenen el suport popular, la legalitat, la legitimitat", ha afegit.Jorge Herrera, president de la Confederació d'Indígenes de l'Equador (CONAIE), ha valorat l'aixecament indígena del passat dijous 13 d'agost com un èxit i ha dit que continuaran lluitant fins a obtenir respostes sobre les seves comandes, com derogar la Llei d'Aigües i Mineria .Ha indicat que la mobilització, que va recórrer durant diversos dies algunes ciutats del país per arribar a Quito, va ser pacífica. Va afegir que qui va causar la violència va ser el Govern Nacional.
Herrera ha assenyalat que durant la manifestació hi va haver persones infiltrades, moltes d'elles amb la cara tapada, per tal de mostrar que el moviment indígena era el que generava les agressions quan, al seu criteri, les comunitats només pretenien defensar-se. El passat 13 d'agost, a Quito, Guayaquil, i d'altres ciutats es van concentrar centenars de persones per expressar el seu rebuig a les polítiques de l'oficialisme. La paralització va ser convocada pels moviments indígenes i organitzacions socials.
"Rebutgem la violència vingui d'on vingui, hem proposat una agenda i hem actuat exigint respostes concretes al Govern del president (Rafael) Correa, no creiem que amb violència resoldrem els problemes", va dir. Herrera va assenyalar que una de les alternatives del seu moviment és sortir als carrers com una mesura de resistència i així exigir els seus drets. "Volem respostes concretes, el Govern en els últims temps ens ha cridat a un diàleg de persones de bona fe", ha afegit.
Ha indicat que han perdut la confiança en el règim i que en comptes de que l'oficialisme busqui un diàleg amb respecte, de trobar solucions, el que s'ha tractat de fer és ofendre de manera sistemàtica l'aixecament. El Frente Unitario de los Trabajadores i la CONAIE estudien ara plegats com seguir amb les mobilitzacions després de 7 dies de protestes i reivindiquen la llibertat dels detinguts.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada