2018/02/27

Les llistes de les nacions sense estat a les eleccions estatals italianes

El 4 de març es celebren eleccions estatals a Itàlia. La nova llei electoral ha estat pactada pels dos grans partits italians; Forza Italia (FI) i Partito Democratico (PD). Es tracta de la quarta llei electoral en un quart de segle. Un 36 % dels escons, ara, sortiran escollits amb el sistema majoritari i la resta pel proporcional. Això assegura una major representació a les grans llistes que encara és més reforçat amb el topall del 3 % per accedir a la cambra; tot i que aquest era fins ara del 5 %. El panorama italià es presenta dividit. El Movimento 5 Stelle, que governa l'alcaldia de Roma, podria guanyar les eleccions recollint el vot protesta al sistema polític. Itàlia supera el 35 % d'atur juvenil després del govern d'esquerra del PD del florentí Matteo Renzi. La més afavorida per la nova llei electoral seria l'aliança liderada per FI amb Lega Nord i els Fratelli d'Italia (hereva de l'Aliança Nacional construïda sobre les cendres del Moviment Social Italià neofeixista).

Diverses nacions sense estat han presentat propostes polítiques per a defensar els seus drets al parlament. Algunes, tot i el sistema electoral, tenen possibilitats d'obtenir representació:

Aosta

- L'Union Valdôtaine de la Vall d'Aosta presenta la coalició « Vallée d’Aoste » amb la seva escissió Union Valdôtaine Progressiste (UVP), el principal partit de l'esquerra italiana, Partito Democratico i la formació democristiana EVAP (Edelweiss Popolare Autonomista Valdostano). Aquesta darrera formació va escindir-se el març de 2017 de la veterana Stella Alpina. La primera va donar suport al govern d'Augusto Rollandin (UV) mentre la segona va optar per fer-ho a l'actual president Pierluigi Marquis (Stella Alpina) qui va rebre els vots de l'UVP, l'aliança d'esquerra nacionalista aostana
Autonomie, Liberté, Participation, Écologie (ALPE) i Pour Notre Vallée, precisament escindida de l'UV a la darreria de 2016 i qui va ser detonant de la crisi. La feblesa de l'UV, després de ser hegemònica a la vall francòfona, queda mostrada que la majoria d'aquestes formacions són escissions de la primera (UVP, les cinc que van conformar ALPE o PNV).

- ALPE presenta una llista alternativa a la de l'UV tot i que a les darreres eleccions ho va fer en coalició amb el PD. Aquesta vegada ha arribat a un acord amb Stella Alpina. Com a curiositat la llista és trilingüe i utilitza l'arpità, llengua pròpia de la vall: Per Tutti - Pour Touts - Pe Tcheut

Nuova Valle d’Aosta va fundar-se l'u de desembre de 2017 amb una vocació de centre dreta local. Ha arribat a un acord de coalició amb Forza Italia i Fratelli d'Italia. En aquest no hi ha entrat la Lega Nord que es presenta sola a Aosta.

Padània, Llombardia, Vènet, Piemont

- La Lega Nord de Matteo Salvini, a part d'un programa oposat a la immigració massiva, defensa una proposta federal per a Itàlia, sectors llombards, vènets i piemontesos conformen el gruix dels votants de la Lega que, a més ha segellat una aliança amb el més veterà dels partits sards, el PSd'Az. Els independentistes vènets no han demanat el vot. Ni s'hi han pronunciat com Siamo Veneto o Noi Veneto Independente o bé han animat a participar-hi com Indipendenza Veneta  que ha recomanat votar segons la circumscripció a Grande Nord (en 3 circumscripcions), Lega Nord en una, Popolo della Famiglia en dues, Forza Italia en una i fins i tot Fratelli d'Italia en una altra.

- Confederazione Grande Nord és una llista alterativa a l'anterior. Està impulsada per Roberto Bernardelli i acusa a Salvini de "traïdor" per abandonar les reivindicacions del Nord (d'Itàlia) en favor d'una llistat estatalista. És un moviment bàsicament llombard amb Milà com a proposta de capital. Bernardelli va abandonar la Lega el 2001 en aliar-se amb Forza Italia tot fundant Lega Padana Lombardia (LPL). Set anys més tard LPL confluiria amb Progetto Lombardia i el Fronte Indipendentista della Lombardia en Lombardia Autonoma. Aquesta posteriorment es transformaria en Unione Padana i finalment en Indipendenza Lombarda. Bernardelli fou detingut el 2014 per col·laboració amb alçament armat conjuntament a independentistes vènets. Grande Nord fou fundat el maig de 2017 unificant Indipendenza Lombarda, una facció de la Lega oposada al gir estatalista i un sector de Indipendenza Noi Veneto - Noi Veneto Indipendente.


 Philipp Achammer 

Sudtirol

- Sudtiroler VolksPartei (SVP) presenta Philipp Achammer (foto), secretari polític de la formació que governa el Tirol. La formació hegemònica al Tirol sota administració italiana va realitzar primàries per a escollir els i les candidats/es però només hi va participar una cinquena part de la militància donada la manca d'alternatives. Les primàries simplement van servir per a ratificar. Segons Achammer, secretari de la formació: "L'objectiu de l'SVP és reforçar l'autonomia. Serem representants i defensors de l'autonomia a Roma". La llista de l'SVP és conjunta amb els autonomistes de la part italianòfona del Tirol del Sud: el Partito Autonomista Trentino Tirolese (PATT). L'SVP es presenta com a part del bloc d'esquerra amb el Partit Democràtic, la llista de Renzi. De fet la candidata principal ha estat escollida per Renzi i no és tirolesa ans toscana.

Els independentistes tirolesos de Süd-Tiroler Freiheit demanen votar blanc o nul. Die Freiheitlichen (Freiheitliche Partei Südtirol) ha declarat que les eleccions són una oportunitat per denunciar un sistema electoral viciat i afeblir l'SVP sense donar una consigna clara de vot. En tot cas ha demanat que no es voti l'SVP, aliat al PD i amb una candidata toscana, com a "mal menor".  

Ladínia
Ladins Domolites no té presència en aquestes eleccions. De fet la formació es manté inactiva des de 2015 després d'una aliança fracassada amb el BUfS, formació moderada dels independentistes sudtirolesos. L'SVP Ladinia continua essent la força principal entre els ladins mentre que l'Unione Autonomista Ladina, de la regió del Trentino, i hegemònica a la Vall de Fassa/Fascia, ha donat suport a la coalició entre el PD i l'SVP.

El nou Patto per l'Autonomia

Friül

- Movimento Politico Patto per l'Autonomia és una llista nova impulsada pels batlles del Friül amb suport de la societat civil. Markus Maurmair, batlle de Valvasone, impulsa aquesta iniciativa que defensa les autonomies locals front Roma o Milà. Centrat a Friül Venècia Júlia  front "els partits lligats de mans i peus a Roma", es defineix com un "partit territorial que vol renegociar els pactes amb l'estat que estan ofegant, financerament, la nostra autonomia". El Patto va néixer el 29 de desembre de 2017 aliant a Patto, associació de vint batlles de la regió creada el 2015 davant la deixadesa del govern central, el partit polític autonomista Patrie Furlane i Manovali per l'Autonomia, entitat de societat civil creada el 2017 per la manca de proximitat entre la població i els polítics.  Entre els qui han donat suport a la llista hi ha el director de 'La Patrie dal Friûl', la principal publicació en llengua friülana, Andrea Valcic o l'ex batlle d'Udin, Sergio Cecotti. El batlle Massimo Moretuzzo encapçala la candidatura.

- El Fronte Friulano - Front Furlan, encapçalat per Claudio Antonio Boaro, aplega els independentistes friülans. Tot i que no van ser admesos a les eleccions per la junta electoral van presentar un recurs però no hi seran presents tot i que asseguren que han aconseguit les signatures necessàries.

Sardenya

- Progetto AutodetermiNatzione aplega vuit formacions polítiques i socials sardes de tendència independentista: RossoMori, Sardos, Gentes, Comunidades, Liberu, iRs i Sardigna Natzione. A més han aconseguit el suport extern d'una novena força, el partit ProgReS de manera que suposa una de les majors aliances entre forces nacionals sardes tradicionalment molt fraccionades.

Font


* No confondre amb el Movimento per le Autonomie, creat el 2005 per Raffaele Lombardo. Des de Sicília defensa un estat italià d'autonomies, amb una visió democristiana encarna el meridionalisme o regionalisme italià del sud hereu del Regne de les Dues Sicílies entre d'altres. Després de dimitir Lombardo, l'any 2012, l'MPA va impulsar el Partit dels Sicilians i va aconseguir 10 dels 90 diputats regionals. El 2017, amb Lombardo retornat, aconsegueix 6 escons i entra al govern sicilià. Aquesta força es presenta amb els democristians de Noi con l'Italia - UdC.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada