Un missatge de deu línies en facebook pot costar-li a Agustín Wachapá una condemna de fins a tres anys de presó. El líder indigenista ha estat jutjat el 28 de març per una acusació d'incitar a la violència contra la policia.
El desembre de 2016 la comunitat shuar es manifestava contra la concessió de llicències mineres en el seu territori amazònic per part del govern del president Rafael Correa. Wachapá va escriure un missatge per mobilitzar els seus, dient que mai es rendissin i menys "lliurar les mines" del seu territori. Wachapá va ser empresonat, va passar quatre mesos en presó preventiva i només va sortir després de pagar 6.000 dòlars de fiança, a l'espera del judici.
Però l'organització Human Rights Watch (HRW) denuncia que la persecució judicial no va venir sola, sinó que forma part d'una seqüència iniciada des del poder executiu. "Aquest cas va provocar molta preocupació en el moviment indígena, perquè es va donar en un clima d'intimidació per part de l'administració de Correa".
En un informe presentat aquesta mateixa setmana, l'organització acusa l'expresident de propiciar aquestes campanyes d'assetjament, començades amb "declaracions molt hostils per part del president i vicepresident en cadenes de televisió nacional", seguides per les actuacions del ministeri de l'Interior i de la fiscalia. "Els càrrecs penals que analitzem en el nostre informe són infundats, no veiem que hi hagi evidència per mantenir acusacions que majoritàriament són contra líders indígenes que es van oposar a la mineria i l'explotació petroliera a l'Amazònia.
No només es tractava de persecucions individuals, sinó que el govern de Correa va dictar un decret que li va permetre clausurar arbitràriament organitzacions de la societat civil, com la Fundació Pachamama.
Human Rights Watch recull un canvi d'actitud per part del nou govern de Lenin Moreno, que es concreta en haver posat fi a l'assetjament des dels mitjans. "No s'han obert noves causes contra líders indígenes ni ambientalistes" aclareix Téllez, però critiquen que se segueixin sense abordar els processos judicials de manera correcta i que la legislació utilitzada contra les ONG no hagi estat derogada per complet.
Per exemple un altre líder comunitari shuar, Pepe Acacho, està pendent de resolució d'una condemna per un delicte menor d ' "impedir el lliure trànsit de vehicles, persones i mercaderies" durant una altra protesta indígena contra una llei minera. El problema és que Acacho va ser trobat culpable d'aquest delicte sense haver si més no ser acusat d'ell durant el judici. Originàriament, el 2013, va ser jutjat per terrorisme i condemnat a 12 anys de presó.
Al gener d'aquest any Acacho va ser absolt per aquest delicte en la Cort Nacional de Justícia, però condemnat pels altres delictes dalt esmentats. Com aquests delictes no figuraven en la causa inicial, HRW explica que ni tan sols va poder defensar-se d'ells perquè simplement no constaven.
Aquesta organització de drets humans lloa que el president Moreno s'hagi acostat a aquest moviment i s'hagi reunit amb els seus líders. Però ha de passar la pàgina del període 'Correa' posant fi a l'ús dels tribunals per acovardir els moviments indígenes ambientalistes.
El desembre de 2016 la comunitat shuar es manifestava contra la concessió de llicències mineres en el seu territori amazònic per part del govern del president Rafael Correa. Wachapá va escriure un missatge per mobilitzar els seus, dient que mai es rendissin i menys "lliurar les mines" del seu territori. Wachapá va ser empresonat, va passar quatre mesos en presó preventiva i només va sortir després de pagar 6.000 dòlars de fiança, a l'espera del judici.
Però l'organització Human Rights Watch (HRW) denuncia que la persecució judicial no va venir sola, sinó que forma part d'una seqüència iniciada des del poder executiu. "Aquest cas va provocar molta preocupació en el moviment indígena, perquè es va donar en un clima d'intimidació per part de l'administració de Correa".
En un informe presentat aquesta mateixa setmana, l'organització acusa l'expresident de propiciar aquestes campanyes d'assetjament, començades amb "declaracions molt hostils per part del president i vicepresident en cadenes de televisió nacional", seguides per les actuacions del ministeri de l'Interior i de la fiscalia. "Els càrrecs penals que analitzem en el nostre informe són infundats, no veiem que hi hagi evidència per mantenir acusacions que majoritàriament són contra líders indígenes que es van oposar a la mineria i l'explotació petroliera a l'Amazònia.
No només es tractava de persecucions individuals, sinó que el govern de Correa va dictar un decret que li va permetre clausurar arbitràriament organitzacions de la societat civil, com la Fundació Pachamama.
Human Rights Watch recull un canvi d'actitud per part del nou govern de Lenin Moreno, que es concreta en haver posat fi a l'assetjament des dels mitjans. "No s'han obert noves causes contra líders indígenes ni ambientalistes" aclareix Téllez, però critiquen que se segueixin sense abordar els processos judicials de manera correcta i que la legislació utilitzada contra les ONG no hagi estat derogada per complet.
Per exemple un altre líder comunitari shuar, Pepe Acacho, està pendent de resolució d'una condemna per un delicte menor d ' "impedir el lliure trànsit de vehicles, persones i mercaderies" durant una altra protesta indígena contra una llei minera. El problema és que Acacho va ser trobat culpable d'aquest delicte sense haver si més no ser acusat d'ell durant el judici. Originàriament, el 2013, va ser jutjat per terrorisme i condemnat a 12 anys de presó.
Al gener d'aquest any Acacho va ser absolt per aquest delicte en la Cort Nacional de Justícia, però condemnat pels altres delictes dalt esmentats. Com aquests delictes no figuraven en la causa inicial, HRW explica que ni tan sols va poder defensar-se d'ells perquè simplement no constaven.
Aquesta organització de drets humans lloa que el president Moreno s'hagi acostat a aquest moviment i s'hagi reunit amb els seus líders. Però ha de passar la pàgina del període 'Correa' posant fi a l'ús dels tribunals per acovardir els moviments indígenes ambientalistes.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada