2024/06/23

L'estat imperialista francès arresta 7 dirigents kanaks ... i els deporta 17.000 quilòmetres cap a la metròpoli: "Si es tractés de fer-los màrtirs de la causa independentista, no ho faríen d'una altra manera"

Set dels onze militants que foren detinguts el dimecres 19 de juny han estat ja deportats aquesta nit. amb un avió "especial". Brenda Wanabo, encarregada de les comunicacions de la Cèl·lula de Coordinació d'Accions de Camp (CCAT), va de ser detinguda a Dijon, segons el seu advocat, Thomas Gruet, que va dir que estava "extremadament sorprès i atordit". Mare de tres fills, el més petit dels quals té quatre anys, aquesta activista "que mai ha demanat violència", serà separada de la seva família i està "devastada", ha subratllat. “Tots els errors en la gestió de la crisi es van cometre per part de la institució judicial”, que “responia a consideracions purament polítiques”, segons ell.




Frédérique Muliava, cap de gabinet del president del parlament de Nova Caledònia, Roch Wamytan, ha estat empresonada a Riom, prop de Clermont-Ferrand, segons la seva advocada, Christelle Affoué, que denuncia "una decisió perfectament impactant i engrescadora". "Si es tractés de fer-los màrtirs de la causa independentista, no ho faríem d'una altra manera", va comentar Me Stéphane Bonomo, advocat d'un altre acusat, Gilles Joredie.

El principal detingut que serà transferit és Christian Tein, responsable de la CCAT. El seu advocat, Pierre Ortet, va mostrar ahir dissabte la seva “sorpresa i estupor” per la decisió d'enviar el seu defensat a França, a uns 17.000 quilòmetres, i va anunciar que ja han presentat una apel·lació. Christian Tein, el líder del moviment independentista CCAT ha estat deportat des de Nova Caledònia a França i serà posat en presó preventiva a França, va dir dissabte el seu advocat després de la seva acusació a Nouméa. Aquesta decisió l'ha pres un jutge colonial francès considerat líder de la CCAT, i deu persones més, detingudes dimecres. alhora que ell. El fiscal Yves Dupas va confirmar "encàrrecs a França continental", sense més detalls després d'aquestes compareixences a porta tancada davant el jutge de llibertats i detenció. Els càrrecs no es van concretar. La investigació es dirigeix ​​en particular a actes d'associació delictiva, robatoris armats per banda organitzada, complicitats per instigació a assassinats o intents d'assassinat de persones amb poder públic. El senyor Tein ha d'estar empresonat a Mulhouse (Haut-Rhin) segons el seu advocat, Me Pierre Ortent, que va expressar el seu "estupor". "Ningú tenia informació prèvia que la destinació seria la metròpoli. Són tràmits perfectament excepcionals en relació al territori", ha insistit.




Aquestes decisions arriben sis setmanes després de l'inici de la violència que agita el territori francès del Pacífic Sud, la més greu des de la dels anys vuitanta. Impulsats per la votació d'un projecte de llei constitucional destinada a ampliar l'electorat caledonià per a les eleccions provincials previstes per a finals del 2024, aquests aldarulls van deixar nou morts, entre ells dos gendarmes, centenars de ferits i danys considerables, amb un cost estimat de 1.500 milions d'euros, segons al darrer informe.

Què és el CCAT?

 CCAT, el comitè que coordina la revolta

La Cellule de Coordination des Actions de Terrain (CCAT)Creada a finals de 2023, la Cèl·lula de Coordinació d'Acció de Camp és la branca més radical del Front  d'Alliberament Nacionsl Kanak Socialista(FLNKS), un grup de partits creat als anys vuitanta amb l'objectiu central de la independència de Nova Caledònia. És ella qui està a l'origen de les últimes grans manifestacions que van tenir lloc a l'arxipèlag. A l'abril, el CCAT va afirmar haver reunit fins a 60.000 persones (prop d'una quarta part de la població caledoniana) a la plaça de la Paix de Nouméa per a una asseguda per denunciar l'obertura desitjada pel govern del cos electoral durant la propera provincial eleccions. Abans dels disturbis dels darrers dies, quan s'acostava la votació a París sobre la reforma constitucional, la cèl·lula havia iniciat deu dies de manifestacions el 4 de maig: els "deu dies de Kanaky". El punt àlgid d'aquesta mobilització va ser una manifestació el dimecres 8 de maig de diverses desenes de milers de persones (segons els sindicats, 9.000 segons les autoritats) al cor dels districtes del sud de la capital, que concentren les poblacions amb més ingressos elevats, enmig d'un sistema de seguretat especialment important. Divuit independentistes van ser detinguts i detinguts els dies següents per “participació armada en una concentració, obstrucció al trànsit, complicitat en obstrucció al trànsit i danys”. Afirmaven, segons la fiscalia, “haver comès els fets a convocatòria del CCAT”. En una nota de premsa publicada dimecres, la CCAT va recordar que el seu objectiu era l'assoliment de la independència "tal com preveu l'acord de Nouméa" de 1998 i la congelació de l'ens electoral local, contrari a la reforma desitjada pel govern. "Notem que l'Estat francès, amb la seva tossuderia, recolzat per activistes no independentistes, no vol que la pau civil continuï", escriu la cèl·lula. El CCAT denuncia d'una banda els "exactes comesos" pels avalots sobre comerços o escoles i demana "apaivagament", alhora que assegura que la violència i la degradació són "l'expressió de les persones invisibles de la societat que pateixen tota la força de la desigualtat". i que són marginats diàriament. Conclou el seu comunicat de premsa amb una promesa, adreçada tant a l'estat francès com als kanaks: "Mai no farem marxa enrere i la nostra determinació romandrà inquebrantable fins a la independència i l'adveniment de la República de Kanaky".

Per a Jean-Victor Castor, diputat de Guyana i membre del Moviment de Descolonització i Emancipació Social, els comentaris de l'Alt Comissionat de la República a Nova Caledònia i del govern són preocupants. “D'una banda, proposem obrir el diàleg i, de l'altra, ha posat en dubte els líders del grup d'acció que, tanmateix, va aconseguir mobilitzar entre 40.000 i 50.000 persones que estaven en contra d'aquest projecte de llei sobre el descongelació [de la electorat], és enorme”, ha denunciat l'electe aquest dijous al matí a France Info.






'Knky pels kanaks'

En saber-se la notícia de la deportació s'ha reactivat, durant la nit del 23 de juny, la revolta popular a Kanaky. Ahir a la nit es va produir un nou esclat de violència després de l'empresonament a la França continental d'independentistes entre els quals Christian Tein, el cap del CCAT. La Unitat de Coordinació d'Accions de Camp demana el seu "alliberament" i "retorn immediat". Alguns ajuntaments han estat atacats, les comissaries franceses cremades, els talls de la CCAT es van reconstruir i la policia va disparar contra la població civil. Diversos edificis que representaven l'autoritat francesa van ser incendiats, carreteres barricades, escoles tancades i enfrontaments entre manifestants i policia van esclatar a diverses localitats de l'arxipèlag, inclosa la comissaria de l'Alt Republicà de Nova Caledònia. A Nouméa, Doubéa i Païta, els incidents van requerir la intervenció de la policia i la gendarmeria per recuperar la calma.La nit es va complicar a i les milícies independentistes van reprendre els seus actes de resistència sota el lema 'Knky pels kanaks' on Knky és l'acrònim del nom de l'arxipèlag kanak, Kanaky.

Els autòctons kanaks han emés avui un comunicat oficial signat per la Cèl·lula de Coordinació d'Accions de Camp (CCAT) on afirmen:

"Exigim l'alliberament i el retorn immediat dels germans i germanes perquè siguin jutjats a les seves terres", ha argumentat en particular el CCAT, que ha demanat la unitat "del nostre poble, com a única resposta per enfrontar l'estat francès".

"El món sencer ha de veure que l'Estat francès aquí a Kanaky (...) reuneix totes les condicions per dividir-nos i odiar-nos", ha subratllat la Unitat de Coordinació.


Un total de 38 persones van ser detingudes dilluns, segons l'Alta Comissió, la qual cosa eleva a 1.493 el nombre de detencions des que les protestes van començar fa 6 setmanes.




0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada