El Parlament rebutja que la conquesta de les Canàries fos un "etnocidi"

 

El Parlament de Canàries no considera que la Conquesta de l'Arxipèlag per part de la Corona de Castella al segle XV fos "un procés violent que va comportar etnocidi, esclavitud i destrucció cultural", com pretenia Nova Canàries (NC-Bc). Amb l'abstenció del PSOE i el vot en contra de la resta dels grups, la Cambra va rebutjar ahir procedir a una revisió històrica d'un procés que va durar un segle i que "va ser més una transició que una ruptura" amb les senyes d'identitat dels primers pobladors de les illes, com va argumentar Raúl Acosta (Ahi) "sense matisos", com va reflexionar Luz Reverón (PP). En ple debat sobre la repatriació a l'Arxipèlag de la mòmia guanxe d'Erques des dels soterranis del Museu Arqueològic de Madrid i amb representants de l'associació històric cultural Ichazawa del municipi d'Arico, convidats pel diputat de CC Yonathan Martín Fumero, lluint vestimentes guanxes a la llengua amazig- va insistir que la seva iniciativa no tractava d'"obrir ferides", sinó de "fer justícia" i va considerar que amb el vot en contra per part de CC aquest partit "que es diu nacionalista està triant bàndol, i no precisament el de la nació canària. Són més de Gadifer de la Salle que de Guarafí; més de Juan Rejón; més de Juan Rejón; de la legió que dels alçats i més de pendons que de benyesmenes". 

En la seva rèplica, Mario Cabrera (Grup Nacionalista Canari-Coalició Canària-PNC), a més de tornar a reivindicar que la Cambra "retiri la imatge grotesca" dels quadres sobre la Conquesta que presideixen el saló de plens, ha assegurat que "no acceptarem lliçons sobre canarietat de ningú, i menys d'un partit que només ha lluitat per dividir el nacionalisme perquè ha portat la divisió en la sang".

Foto: Representants de l'associació històrica cultural Ichazawa del municipi d'Arico

Una crítica que no va assumir Santana, qui va fer la primera intervenció en guanxe a l'hemicicle nacional canari, i va recordar que la proposta s'ha elaborat amb el suport de col·lectius com Iniciativa Popular Canària, l'associació Abora del Faycan, Los Sabandeños, el doctor en Història Rumen Sosa, la candidata doctoral de la Universitat de Pittsburgh Nayra Ramírez, el professor millors publicacions de la història": 'Natura i Cultura de les illes Canàries', de Pedro Hernández.