En una entrevista concedida el dijous 13 d’agost de 2026 a Ràdio Azawad Internacional, Algabass Ag Intalla, ministre de la Reconciliació del Front d’Alliberament de l’Azawad (FLA), ha tornat a parlar de la situació actual a l’Azawad i al Mali, especialment després de la recuperació de Kidal i Tessalit per part de les forces de l’Azawad. Interrogat sobre les declaracions passades d’Assimi Goïta segons les quals «la recuperació de Kidal era impossible», ha considerat que el control de Kidal, de Tessalit o fins i tot d’una gran part de l’Azawad no constitueix, per si sol, la fi de la guerra. "El nostre objectiu continua sent el dret a l'autodeterminació i Bamako no és un actor creïble del diàleg".
Segons ell, una veritable victòria es mesura, entre altres coses, per la capacitat de l’adversari de continuar el conflicte i de mantenir els seus suports i socis. També ha anunciat que el poder malià no hauria pogut fer front a les forces de l’Azawad sense el suport de socis russos i turcs.
Pel que fa a la hipòtesi d’un retorn d’Assimi Goïta a la taula de negociacions, Algabass Ag Intalla ha considerat que seria necessari un canvi polític a Bamako per restablir un clima de confiança. specialment, ha consellat al cap de la transició que s’apartés del poder, si això fos possible, i que deixés la gestió del Mali en mans de persones que gaudeixen de la confiança de la població. Ha explicat que la confiança entre els moviments de l’Azawad i les autoritats malianes s’havia deteriorat fortament des de l’arribada de la junta. Segons ell, els moviments pensaven inicialment que aquesta preparava la posada en pràctica dels compromisos adquirits amb ells, però que finalment havia triat preparar-se per combatre’ls i expulsar-los. El ministre de la Reconciliació del FLA també ha criticat amb vehemència les referències històriques utilitzades per alguns suports de la junta per justificar la seva política.
Especialment, ha evocat les referències a Diby Silas Diarra i ha acusat aquest darrer d’haver estat implicat en violències contra responsables i poblacions tuareg i àrabs a l'Azawad. Per a Algabass Ag Intalla, la continuació de les polítiques basades en la violència, especialment els atacs contra els civils, la destrucció dels pous i les exaccions contra les dones i els nens, no pot fer més que agreujar encara més la crisi. Ha considerat que les guerres successives, els acords no conclòs i els cops d’Estat han contribuït a impedir que el Mali arribés a una pau duradora i a un veritable desenvolupament.
Finalment, Algabass Ag Intalla ha cridat els malians a prendre consciència de la situació i a unir-se per fer front a la política de la junta. Ha considerat que la repetició dels mètodes de violència del passat no constitueix una solució als problemes del país. Per a ell, la sortida de la crisi requereix, al contrari, una ruptura amb les pràctiques que han alimentat els conflictes successius, així com una nova aproximació que permeti restablir la confiança i obrir el camí a una solució política duradora.
Alçament a Níger
A part de l'Azawad, a Mali, s'ha obert un altre front a Níger. El Moviment Patriòtic per la Llibertat i la Justícia (MPLJ) s'emmarca en la llarga història de demanades de les comunitats del nord del país, una regió històricament habitada pel poble tuàreg. Tant el fundador del MPLJ, Moussa Kounaï, com la gran majoria dels seus combatents pertanyen a l'ètnia tuàreg. El grup va néixer d'una escissió del Front Patriòtic per a l'Alliberament (FPL), un altre moviment d'arrels principalment tuàreg. Tot i que lluiten contra la junta militar de Niamey, el fons de la seva protesta és el control de les riqueses naturals. Reclamen que el petroli extret de les seves terres ancestrals (com a la conca d'Agadem) beneficia el govern central i les empreses xineses, deixant la població tuàreg local en la marginació econòmica. El MPLJ es considera una continuació dels històrics moviments insurgents tuàregs que han organitzat diverses revoltes al Níger i Mali des dels anys 90 per reclamar autonomia, drets i inversió en el territori.
El MPLJ (Moviment Patriòtic per la Llibertat i la Justícia) és un grup armat rebel actiu al nord i est del Níger, fundat l'agost de 2024 pel comandant Moussa Kounaï després d'escindir-se del Front Patriòtic per a l'Alliberament (FPL). Es va crear l'Agost de 2024 al nord del Níger per Moussa Kounaï (amb figures rellevants com Brahim Mohamed Hagar com a segon al comandament). Representa l'Oposició directa a la junta militar del general Abdourahamane Tiani, que governa el país des del cop d'estat de juliol de 2023.
El MPLJ ha llançat un doble atac important el dissabte 15 d'agost de 2026 a l'extrem nord del Níger que va deixar un balanç de 15 militars nigerins morts. El grup armat va atacar de matinada un camp de la Guàrdia Nacional del Níger a Séguédine (prop de la frontera amb Líbia) i, simultàniament, una barrera de control compartida per la policia, la gendarmeria i la duana. Els rebels de Moussa Kounaï van sorprendre els soldats mentre dormien. Després d'un intercanvi de foc, van saquejar i incendiar la caserna militar, emportant-se vehicles, armament i munició abans de fugir cap a les muntanyes de Djado sense tenir cap baixa.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada