2022/09/12

Two Amazonian indigenous guards murdered and there are now six killed in recent years

Janildo Oliveira Guajajara, Guardian of the Amazon, was shot dead on September 3 in a town near the Arariboia Indigenous Land, in the Brazilian state of Maranhão. According to reports, he was the victim of an ambush while walking down the street. With his death, there are now six Guajajara Guardians killed in recent years.

Members of the Guajajara People (Tenetehar) created the group of guardians to protect the territory of Arariboia (its forest is being heavily invaded by illegal loggers) and the uncontacted indigenous people of the Awá People, with whom they share the land. Before the guardians began their work a decade ago, there were 72 entry points for illegal logging in the territory: now there are only five.

Survival International has supported the Guajajara Guardians for many years as part of a campaign for the survival of the uncontacted Awá Indians. These tribal guardians and Survival, along with more allies, are calling for Janildo's murder to be fully investigated.

"Another guardian murdered. It is the sixth guardian who has been murdered and none of the other murderers of the guardians of the jungle has been punished, nor is he behind bars. That is why we scream and appeal to the Brazilian justice system so that justice is done and power put these murderers in jail," said Olimpio Guajajara, one of the guards.

In a statement released as a result of Janildo's murder, the Guajajara Guardians declare: "Guardian Janildo Oliveira Guajajara had already worked with us since 2018 and worked in the Barreiro region, in the Arariboia Indigenous Land, in a community near a road opened by loggers and closed by the guards. Since then, he and other guardians in the region have suffered constant threats, and they are getting more and more intense.

People around the world must vigorously mobilize to stop the genocide in Brazil and stop the global forces promoting it.

During all these years we have done, and will continue to do, territorial protection, even if they threaten us and kill us. We are against the violence that kills and destroys, that is why we fight for life. Our people cry out for justice and we demand an adequate investigation for this and other murders against the Tenetehar People, and we want a response from justice for this other barbaric crime."

For Sarah Shenker, a researcher and activist for Survival International, who has been accompanying the work of the Guajajaras Guardians for years: "The wave of genocidal violence unleashed against indigenous peoples by President Bolsonaro does not stop. There is a climate of total impunity, in the that the powerful forces that steal indigenous land, gold miners, loggers, 'grileiros' and others, think they can do whatever they want and get away with it. The current Brazilian government actively encourages them, and across the country indigenous people are resisting .

“Janildo knew that they could kill him, but he was determined to be a guardian, since he saw no other way for the future of his family and his jungle. Justice must be done for him, for Paulo Paulino Guajajara and for all the other indigenous people who have died in the fight for his land. And people around the world must mobilize vigorously to stop the genocide in Brazil and stop the global forces promoting it: for the survival of uncontacted tribal peoples and all tribal peoples, as well as the lands they have cared for for generations."



Read more »

Assassinats dos guàrdies indígenes de l'Amazonia i ja en són sis

 

Janildo Oliveira Guajajara, Guardià de l'Amazònia, va ser assassinat a trets el 3 de setembre passat en una localitat propera a la Terra Indígena Arariboia, a l'estat brasiler de Maranhão. Amb ell fou assassinat un nen de l'ètnia guajajara de qui no s'ha facilitat el nom. Segons els informes, va ser víctima d'una emboscada mentre caminava pel carrer. Amb la seva mort, ja són sis els Guardians Guajajaras assassinats els últims anys.

Integrants del Poble Guajajara (Tenetehar) van crear el grup de guardians per protegir el territori d'Arariboia (la seva selva està sent intensament envaïda per fusters il·legals) i als indígenes no contactats del Poble Awá, amb els quals comparteixen la terra. Abans que els guardians comencessin la seva tasca fa una dècada, hi havia 72 punts d'entrada per a la tala il·legal al territori: ara només n'hi ha cinc.

Fa molts anys que l'organització Survival Internacional dóna suport als Guardians Guajajaras com a part d'una campanya per la supervivència dels indígenes awàs no contactats. Aquests guardians indígenes i Survival, amb més aliats, demanen que s'investigui a fons l'assassinat de Janildo.

"Un altre guardià assassinat. És el sisè guardià que ha estat assassinat i cap dels altres assassins dels guardians de la selva ha estat castigat, ni està entre reixes. Per això cridem i apel·lem a la justícia brasilera perquè es faci justícia i poder ficar aquests assassins a la presó", va declarar Olimpio Guajajara, un dels guardians.

En un comunicat difós arran de l'assassinat de Janildo, els Guardians Guajajaras declaren: "El guardià Janildo Oliveira Guajajara ja treballava amb nosaltres des del 2018 i actuava a la regió de Barreiro, a la Terra Indígena d'Arariboia, en una comunitat propera a una carretera oberta pels fusters i que va ser tancada pels guardians. Des de llavors, ell i altres guardians de la regió han patit constants amenaces, i cada cop s'intensifiquen més.

La gent de tot el món s'ha de mobilitzar enèrgicament per aturar el genocidi del Brasil i aturar les forces globals que ho promouen Durant tots aquests anys hem fet, i continuarem fent, protecció territorial, encara que ens amenacin i ens matin. Estem en contra de la violència que mata i destrueix, per això lluitem per la vida. El nostre poble clama justícia i exigim una investigació adequada per a aquest i altres assassinats contra el Poble Tenetehar, i volem una resposta de la justícia per a aquest altre crim bàrbar."

Per a Sarah Shenker, investigadora i activista de Survival International, que fa anys que acompanya la feina dels Guardians Guajajaras: "L'onada de violència genocida desencadenada contra els pobles indígenes pel president Bolsonaro no s'atura. Hi ha un clima de total impunitat, al que les forces poderoses que roben les terres indígenes, miners d'or, fusters, 'grileirs' i altres, pensen que poden fer el que vulguin i quedar impunes... L'actual Govern brasiler els anima activament, ia tot el país els indígenes estan resistint.

“Janildo sabia que podien matar-lo, però estava decidit a ser un guardià, ja que no veia cap altre camí per al futur de la seva família i la seva selva. Cal aconseguir que es faci justícia per ell, per Paulo Paulino Guajajara i per totes les altres persones indígenes que han mort en la lluita per les terres. I la gent de tot el món s'ha de mobilitzar enèrgicament per aturar el genocidi del Brasil i aturar les forces globals que el promouen: per la supervivència dels pobles indígenes no contactats i de tots els pobles indígenes, així com de les terres que han cuidat durant generacions."


Read more »

Femu a Corsica aplega 200 persones a Figari en una trobada popular amb el president cors per la defensa de la llengua, la lluita contra l'especulació

Activistes i càrrecs electes de Femu a Corsica i Fà Populu Inseme es van concentrar diumenge 11 de setembre a Testa Ventilegne, a la localitat de Figari. Un lloc simbòlic per parlar de la defensa de la llengua, la lluita contra l'especulació i la segona trobada de converses amb l'Estat, divendres 15. Poc més de dos-cents activistes de Femu a Corsica i càrrecs electes de la iniciativa Fà populu inseme es van reunir diumenge al migdia a la Testa Ventilegne, a la localitat de Figari, un lloc simbòlic que evoca la lluita contra l'especulació, en pocs dies de la segona. reunió amb París com a part del procés que va començar el juliol passat.

Llengua, terra, presos "polítics", evolució cap a un estatus d'autonomia... Són coneguts els temes que es van esmentar durant la roda de premsa, "però tenim unes expectatives immenses davant el procés històric que s'obre". És "imprescindible", ha recolzat Gilles Simeoni, "intercanviar amb vosaltres, amb tota la gent perquè l'èxit de les discussions amb París no es pot fer sense la voluntat i la implicació del poble cor".



Seminari i gir paisanu per implicar la població

I per convèncer, això implicarà sobretot un seminari sobre l'autonomia a principis d'octubre a Corti, "per perfilar l'horitzó de l'autonomia en ple dret i en ple exercici i desenvolupar de manera concreta com és una necessitat absoluta en temes essencials. del nostre dia a dia: sòl, especulació, habitatge, social, ordenació territorial, economia, llengua, fiscalitat i molts altres, que no tenen un marc legal, legislatiu o institucional adaptat a la nostra illa”, detallava François Martinetti, secretari nacional de Femu que jutja que és "un repte i un honor per als activistes que hem de contribuir" a les discussions amb París.

A més d'aquest seminari, s'organitzarà un "giru paisanu è citadinu" a diferents municipis de l'illa a partir del treball realitzat durant el seminari "per compartir la nostra feina, escoltar el que ens ha de dir la gent, implicar-los en aquest moment polític decisiu per al futur del nostre país, i fer-los entendre que més enllà de la vessant política, és necessari l'estatut d'autonomia”.

El president de l'Executiu ha insistit en “la importància del moment, del qual tots som conscients, i de la urgència, especialment en sectors que condicionen el nostre futur col·lectiu, com la llengua, i el futur de la terra davant les lògiques de l'especulació. En molts sectors econòmics, socials o en l'agricultura, la sanitat, hi ha emergències absolutes per a les quals hem d'estar a l'alçada”.

Ampliament aplaudit pels activistes i càrrecs electes presents, Gilles Simeoni ha assegurat que "tots els problemes tècnics i quotidians" seran tractats amb París. "El que estem fent és pels nostres fills i els nostres néts, perquè puguin viure en aquesta terra. Volem garantir que aquesta terra, aquesta llengua, aquest poble siguin reconeguts i preservats. Aquest és el sentit de la nostra lluita".



Read more »

Siol nan Gaidheal boicoteja la trobada dels tories britànics a Perth i reapareix amb diverses accions

Unes 350 persones van protestar a la trobada dels conservadors britànics a Perth el 16 d'agost. El grup nacionalista Siol nan Gaidheal va desplegar cartells presentaven ambla bandera d'un grup ultranacionalista que està prohibit a l'SNP, Siol nan Gaidheal. Són un grup nacionalista escocès anti-anglès. El seu logotip era un dels més destacats del cartell que deia "Tory Scum Out". Fundat el 1978 els seus membres van ser expulsats de l'SNP el 1982 per les afirmacions anti angleses. Després de l'expulsió del grup del partit el 1982, es va formar un nou grup anomenat Arm nan Gaidheal. Aquell any, va reivindicar la responsabilitat dels atacs de foc a les oficines dels laboristes i conservadors a Glasgow i Dundee. Vuit dels membres de l'organització van ser arrestats després d'un incendi a la casa del director executiu de la cambra de comerç de Glasgow el 1983. El modern Siol nan Gaidheal ha intentat distanciar-se del passat violent del grup, auto definint-se com una "tercera manifestació" de l'organització.

El juny d'enguany la diputada de l'SNP Evelyn Tweed va publicar una fotografia amb membres de Siol nan Gaidheal a la marxa de Bannockburn i posteriorment la va esborrar tot demanant disculpes. En el mateix acte membres del grup nacionalista van tenir un moment de tensió amb un grup de flauta irlandesa. El 9 de juliol Siol nan Gaidheal va desplegar una pancarta amb el lema 'Tory scum out' al centre de Glasgow. El 2021 un unionista conservador va denunciar amenaces rebudes de Siol nan Gaidheal.

SNLA, Settler Watch

Bruce Ogilvie, un dels membres del moviment, va ser fundador de Settler Watch, organització anti anglesa prohibida que es va fer notòria durant la dècada dels noranta quan va iniciar una campanya d'intimidació i assetjament contra els anglesos instal·lats a Escòcia. Settler Watch, al nord-est d'Escòcia, i Scottish Watch, que operava al sud-oest van ser conegudes el 1993.

Ogilvie, pare de tres fills, de Montrose, va revelar al jacobita Circle of Gentlemen el 2010 que havia establert l'organització per "defensar [Escòcia] d'una invasió estrangera" després de dues dècades d'anonimat. El lloc Bebo d'Ogilvie inclou una fotografia d'un Saltire que porta el missatge "Tosh, Scottish Patriot, 18.10.04", una referència aparent a la mort d'Andrew McIntosh, un antic membre de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Escocès (SNLA) que va ser condemnat a presó de 12 anys en una sentència per una campanya de cartes bomba. Es va unir a l'SNLA després de la seva fundació arran del referèndum de devolució de 1979 per Adam Busby on Anndra Padarsan. Busby va afirmar que la votació del referèndum s'havia trucat. McIntosh va format part d'un escamot de l'SNLA col·locant bombes a oficines de petroli i enviant cartes bombes a l'oficina escocesa (governador britànic) a Edimburg. Va ser condemnat a 12 anys i en va complir sis. McIntosh va ser arrestat de nou, aquesta vegada amb càrrecs d'armes de foc, i va ser trobat penjat a la seva cel·la el 2004. El 2017 com a membre de Siol nan Gaidheal es va enfrontar a una banda musical irlandesa a la marxa patriòtica de Bannockburn titllant-lo d'orangista. El fet de ser fotografiat amb Alex Salmond el 2009 i ser actiu a l'SNP fins, com a mínim, el 2005, ha estat motiu d'acusacions dels unionistes cap al partit al govern.

Una altra de les membres de Settler Watch, Sonja Cameron o Vathjunker vinculada també a l'SNLA va ser candidata de l'SNP el 2017. Entre d'altres Settler Watch va dur a terme campanya contra els anglesos que es van traslladar a Escòcia, titllant-los de "colons blancs" i ordenant-los que tornessin d'on venien. Van aparèixer cartells  a Deeside i les cases d'Inverness es van pintar amb grafitis. Els membres de Settler Watch també van enviar correus als anglesos i van amenaçar famílies. Vathjunker va ser detinguda l'any 1993 després que la policia de Deeside la va atrapar en un cotxe carregat amb 300 pòsters de Settler Watch.

 

Protesta del 16.08.2022






Aplec de Bannockburn 24.06.2022


Acció del 09.07.2022



Read more »

2022/09/11

La gran festa de la nació ladina aplega milers de persones



La Ladínia és una nació dividida entre les províncies italianes de Belluno, Bozen (Tirol del Sud), i Trento. La zona pren el nom dels seus habitants, els ladins, poble que parla la llengua ladina, del grup reto-romànic de les llengües romàniques. El reto-romànic és conformat, a més, pel romanx, llengua oficial a Suïssa, i el furlà del Friül a l'estat italià. L'existència del retoromànic havia passat per alt a la ciència lingüística fins que el donà a conèixer el romanista Graziadio Isaia Ascoli el 1873, sota el nom de ladí. El terme retoromànic ('romànic de Rètia') fou encunyat pel lingüista austríac Theodor Gartner el 1883. L'ús del terme rètic implica considerar tot el conjunt com una sola llengua.

El Ladí (ladín): parlat a les Dolomites (Itàlia). D'ençà del 1994 té un estàndard unitari: el ladí dolomític o ladí estàndard (ladin dolomitan o ladin standard). Té certes mesures de protecció al seu domini lingüístic, tot i que de grau variant segons les zones. Reconegut oficialment per l'estat com a llengua el 1999.


Cianacei (en italià Canazei) a Val di Fassa ha acollit enguany la festa ladina o gran festa da d'istà, suspesa els dos darrers anys per la pandèmia. Han tornat a fer ressò els cops forts del "grop da la paic", que fan servir fuets per cuidar el bestiar i durant 41 anys ha atret milers de persones a l'alta Val di Fassa el segon diumenge de setembre, enguany del 8 al 11.09.2022. Diumenge dedicat a l'orgull ladí, a la concentració del folklore i al sentit de pertinença, la identitat nacional, però també a un desig d'unitat mai disminuït per part dels territoris que envolten el massís del Sella i la vall d'Ampezzo, avui dividits en tres províncies i dues regions. 43 els grups al llarg del carrer central de Cianacei entre bandes, màscares, roba tradicional, tot teixit amb el fil vermell de la llengua materna, "l lengaz de la mère, la rejonèda che vegn dal cher", com l'anomenen els ladins.
I després les banderes, símbol del territori ladí amb el verd dels prats, el blanc de la neu i el blau del cel, juntament amb l'estendard de set colors que representa l'antiga comunitat de Fassa, el nom de la qual es remunta "Eveis". a la riera d'Avisio fa més de mil anys. El diumenge de l'orgull ladí va acabar amb el gran concert a l'uníson de tots els músics i 10 bandes convidades a l'acte.

Vídeo de la festa








Read more »

2022/09/09

Tiwi Nunka, primera reserva indígena per conservar l'Amazònia de l'Equador

Tiwi Nunka és part del vast territori de l'Amazònia andina que els shuar abastaven quan eren un poble seminòmada, fins que als anys 50 i 60 va començar a ser colonitzat per missioners i migrants arribats dels Andes que es van quedar amb les terres més fèrtils i planes. Així, els shuars del Kiim van ser arraconats a un territori d'unes 1.000 hectàrees que van poder aconseguir abans que continuessin veient usurpat el seu espai, fins que van iniciar un procés perquè se'ls adjudiqués unes 7.000 hectàrees del bosc de protecció declarat a la zona el 2008. La majoria d'aquest espai és ara Tiwi Nunka, però una part en va quedar fora ja que en aquells anys van arribar més invasions que van allargar el procés de titulació, que també va comptar amb el suport de la Federació Provincial de la Nacionalitat Shuar de Zamora Chinchipe i el finançament de l'organització Andes Amazon Fund. Tot i això, Riera-Vite va advertir que la travessia del Centre Shuar Kiim per crear Tiwi Nunka acaba de començar, ja que ara els seus habitants tenen el gran repte d'administrar i resguardar aquesta superfície de paratges i boscos, per la qual cosa necessitaran capacitació i recursos.

Més de catorze anys va haver d'esperar el Centre Shuar Kiim per veure fet realitat el somni que part del seu territori ancestral sigui ara Tiwi Nunka, la primera reserva natural a mans d'una comunitat indígena, ho que suposa una fita en la conservació de l'Amazònia de l'Equador i de la regió andina.
No va ser fins el 21 de juliol d'enguany que el Govern d'Equador va fer la cerimònia que escenificava la creació de Tiwi Nunka, després d'un ardu procés administratiu i burocràtic que va permetre al Centre Shuar Kiim tenir la titularitat d'unes 5.500 hectàrees de boscos que tradicionalment havien habitat. Van ser els mateixos shuars els que van decidir que la zona, ubicada a la província equatoriana del sud de Zamora Chinchipe, fos una àrea protegida administrada per ells mateixos i formés part del sistema nacional de reserves naturals de l'Equador, sobretot davant l'anunci d'una imminent obertura del cadastre miner.

"Si s'obria sense que estigués declarada com a àrea protegida, estic segur que es concessionava per a activitats mineres", diu Trotsky Riera-Vite, coordinador de Zamora Chinchipe de Natura i Cultura Internacional, l'organització que ha acompanyat el Centre Shuar Kiim en tot aquest camí.
 Per a Riera-Vite, la reserva Tiwi Nunka, que significa "Territori de Tiwi" a l'idioma shuar i que ret homenatge al primer shuar que es va assentar en aquesta zona, és única no només per ser la primera on una comunitat indígena ha demanat voluntàriament que sigui una àrea protegida.

També perquè, en termes de l'ecosistema, es troba als contraforts del vessant oriental dels Andes, una zona que ha estat identificada com un punt de condensació amazònica, on la humitat que arriba des de l'oceà Atlàntic es torna a convertir en aigua i segueix alimentant els rius.

Així mateix, Tiwi Nunka està en un punt estratègic que serveix de corredor de grans mamífers com l'ós andí i el tapir, ja que connecta altres zones naturals protegides com l'àrea de conservació Yacuambi i el Parc Nacional Podocarpus. "Estem tractant de crear un trencaclosques que permeti un corredor per a la connexió d'aquestes dues grans àrees", va assenyalar el coordinador de Natura i Cultura Internacional, una organització d'Equador present també als Estats Units i al Perú que treballa en el desenvolupament del Centre Shuar Kiim des del 2005. Una altra particularitat és que al seu territori "neix el riu Kiim i una cascada d'enorme importància per a la nacionalitat shuar perquè és el lloc on es troben amb la seva força vital de la naturalesa, que en diuen Arutam", va detallar Riera-Vite.

Ara han d'actualitzar el seu pla de vida i buscar-ne la sostenibilitat financera amb alternatives productives com una emprenedoria d'olis essencials elaborats a partir de les llavors del copan i amb hortes tradicionals. Per al coordinador de Natura i Cultura Internacional a Zamora Chinchipe, província fronterera amb Perú, aquesta possibilitat que les comunitats indígenes sol·licitin que el seu territori passi al sistema nacional d'àrees protegides és poc coneguda al país i pot ser una solució per a moltes comunitats que volen evitar que hi hagi concessions al seu territori per a activitats com el petroli o la mineria. El procés pot ser llarg, però Riera-Vite veu com a lliçons fonamentals l'assistència tècnica i la constància de la comunitat, que ha de tenir clar el seu horitzó i el mode de vida que vol durar a llarg termini.

                                            La nova reserva marcada amb el número 3

Read more »

Mapuche Indigenous Resistance Growing Against Chilean Leap of Repression

Héctor Llaitul, leader of the Coordinadora Arauco Malleco (CAM) was arrested on August 24 by the Chilean police in a qualitative leap in the repression of the Chilean state against the native ethnic group de facto led by Llaitul. It is not the first time he has been arrested. His life is marked by a long militant career, first in Chilean left-wing organizations and then in the Mapuche nationalists. In 1988 he was arrested by the Carabineros, for which he later filed a lawsuit alleging torture.

Then, in 2008, he was found guilty of frustrated homicide against prosecutor Mario Elgueta. However, the Supreme Court accepted an annulment appeal in favor of Llaitul, so he was released after 5 years in prison. In 2017, during the so-called "Hurricane Operation", he was arrested by , but later released for falsification of evidence and instrument by police personnel. Now he has been accused of violent usurpation, incitement to the destruction of private facilities and theft of wood by the left-wing "progressive" government of Gabriel Boric, which maintains the same line as the right against the Mapuche minority .

On August 31, the police arrested three other Mapuche Indians, among them Ernesto Llaitul, 26 years old and son of Héctor, in the commune of Carahue, Araucania region. In the investigation led by the regional prosecutor of Biobío, Marcela Cartagena, they were arrested, in addition to the son of the CAM leader, Ricardo Delgado and Esteban Henríquez, as authors of two fires and two thwarted homicides. dances of rustic crafts, such as chopping boards, bowls, coffee tables and flat line furniture making, demonstrating great skill in both trades with excellent work, enabling him to generate his own monetary resources for continue to develop in these areas, carrying out tasks with clear and own ideas, maintaining dedication to everything that is proposed personally".




Hunger strike in prisons, the case of Víctor Llanquileo

There are already dozens of Mapuche imprisoned by the Chilean state. On the prison front, the situation has also become very tense due to the growing repression of the Boric government. In particular, the hunger strike of Víctor Llanquileo Pilquimá, Yerko Maril and Esteban Carrera should be highlighted. The former announced on August 30 his decision to start a dry hunger strike while he is imprisoned in the Arauco prison, located in the Bío Bío region, where his relatives say that his state of health is getting worse with the passing of the hours. As he argued through a communiqué issued by the environment of Llanquileo itself, the measure was adopted as a way of pressuring and demanding his transfer to the Study and Work Center of the Cañete prison, located in the same region, and after carrying out a 15-day liquid strike (started on August 15 this year). Maril and Carrera started the liquid hunger strike on August 25 of this year.

Regarding Llanquileo's situation, it should be mentioned that he is currently serving a 21-year prison sentence following his participation in an assault with hostages in the municipality of Galvarino, registered in 2018. Llanquileo, 46 years old, he is the older brother of Ramón Llanquileo, ex-member of the Coordinadora Arauco Malleco (CAM) and of the lawyer Natividad Llanquileo, who was one of the members of the Constitutional Convention to which he reached within the quotas of seats reserved for the Mapuche people. In 2010, he was one of 35 members of the community in prison who carried out a widespread hunger strike in which the then Minister of Health, Jaime Mañalich, intervened, negotiating with the leader of the CAM, Héctor Llaitul, to end it.
Increasing armed actions on the ground

Shortly after starting his hunger strike, Llaquileo received support on the ground from armed groups. In an attack, claimed on August 22 by the Mapuche Lafkenche Resistance group, they shot the legs and arms of a man, who survived. The RML offensive happened after the Gendarmerie agreed to transfer 2 Mapuche prisoners after that another radical group, the Mapuche Malleco Resistance, threatened the warden of Angol. RML and RMM concluded in July of this year a strategic alliance with the Mapuche National Liberation (LNM) to oppose the state of emergency decreed in May by the government. They did it at the butra txawün (big meeting) held on July 22 at Lov Elicura del Biobío. RMM, LNM and RML would have agreed to oppose the "Bon Viure" plan promoted by the government to encourage dialogue in the area. Wallmapu is moving towards liberation is the message repeated on two banners found after the RMM and LNM attacks.


"We have gathered in a butra txawün inside Lov Elicura in order to analyze from our own Mapuche agenda the new colonial policies of the Chilean state promoted by the Wingka (foreign) government led by Gabriel Boric," he record the statement. We are talking about the 'Buen Vivir' plan, a design that includes money for the purchase of exclusive tax lands to pursue the Mapuche Resistance, the implementation of the state of emergency that today has the military deployed by Wallmapu and the holding of 'parliaments' with some Mapuche sectors, to give legitimacy to the plan".

Likewise, the three armed organizations rejected the collaborationist path of some local indigenous chiefs with the visit made in June by a group of Mapuche leaders to the presidential palace of La Moneda - "these lonkos (chiefs) do not represent kimun (knowledge) nor the rakiduam (thought) of the Mapuche resistance. We make clear our irrevocable decision to follow the path of weichan (struggle) inherited by our kuivikecheyem (the ancients) and we support without any moral fixation all the Mapuche political prisoners kidnapped in the various prisons of the south, especially the PPM (Political Prisoners Mapuches) of Lov Elicura recently convicted", they wrote in reference to the 8 convicted for the murder of Eleodoro Raiman. The 69-year-old Mapuche worker died in December 2019 after he was hit on the head with a weño (wooden stick for playing palí or Mapuche hockey), when he objected to his campsite being taken. The RML had previously vindicated those convicted after various attacks. "We understand that territorial control and Mapuche resistance are the fundamental axes for Mapuche national reconstruction. This is why we value dialogue and unity from the weichan and invite other Mapuche sectors organized under this idea to continue joining forces and generating strategic alliances against the same common enemy: the state and the capitalist system”

RMM was the author of the attack on an airfield that month when an indeterminate group of armed hooded men went to intimidate the wardies and burned the 3 aircraft that were in the hangar, before fleeing by firing shots into the air. Wallmapu advances liberation,' read part of the text on a sheet found at the site. RMM has been operating since at least 2016 in the province of Malleco, it includes religious temples among its targets and the police link it to the autonomous community of Temucuicui in the commune of Ercilla. They are currently being investigated for the March ambush of Interior Minister Izkia Siches, which prevented her from entering Temucuicui and thwarted plans to open a broad dialogue amid the crisis of violence in the south.

LNM burned down an employer's house leaving the same message as the previous organizations. LNM appeared on the radar of the police after an attack carried out in July 2021. In June of this year they were awarded an arson attack perpetrated in the Nilpe de Galvarino fund, where the president of the Confederation of Production and Commerce, Juan Sutil, produces cherries for export. “In defense of the lewfu (river). Fora Sutil", said part of the banner found then and signed LNM.

Another group, Weichan Auka Mapu has also carried out attacks in recent days. About fifteen hooded men entered the Futrún de Panguipulli estate in Los Ríos and burned 4 cabins, a Catholic chapel, 2 dining rooms and a cellar, said Valdivia prosecutor Alejandro Ríos. "2 pamphlets were found, one for the award by a group called 'and a second in which it pointed out and asked for the freedom of the Mapuche Political Prisoners,'" said the prosecutor. Llaitul has maintained antagonistic positions with WAM. "If at some point someone made a definition so that there are targets in evangelical churches, in Catholic temples or in their community centers or in schools as symbols of colonialism, alienation and intolerance towards the Mapuche, we still understand it as very solid arguments, but we don't attack these kinds of targets," he said in a video released on July 25. Both the RMM and the Weichan Auka Mapu (WAM) include Catholic and Evangelical temples among their accepted whites.

Finally, Resistencia Urbana Autónoma has appeared, with an anarchist orientation, which on September 4 demolished three high-voltage towers in the Biobío river demanding the freedom of the Mapuche prisoners. At the same time, the CAM has carried out several burnings of vehicles following the arrests of the Llaituls.



What is the Coordinadora Arauco Malleco (CAM)?
In February 1998, in the Tranaquepe area, in Tirúa, Bío Bío region, there was a meeting between Mapuche communities in conflict, which concluded with the creation of the Coordinadora de Comunitas a Conflicte Arauco-Malleco, better known as in CAM. This organization founded its bases in the "claim and occupation of historically Mapuche territories, under the jurisdiction of the State of Chile, together with the establishment of a sovereign Mapuche state".

For more than two decades, the CAM has been responsible for a series of attacks and criminal acts, from the Bío Bío region, to the Lakes region, through Araucanía and Los Ríos. Among its targets, there have been attacks on different types of installations of forestry companies, farmers, transport and basic resources such as electricity and water, in addition to cabins and tourist and private estates. Even between 2021 and 2022, in the areas where the Coordinadora operates, the crime of wood theft escalated, a fact that the CAM was also awarded, to do business, through its historical leader, Héctor Laitul.


Read more »

Three Guajarara indigenous people murdered in Maranhão and Bahia, Brazil


Israel Carlos Miranda Guajajara, 34 years old, died when he was run over in the early hours of Saturday morning (3), in the city of Arame, in the Araribóia Indigenous Land, 440 kilometers from São Luís. Also on Saturday, in the same reserve, in Amarante do Maranhão, Janildo Oliveira Guajajara was killed with a shotgun blast. Janildo Guajajara and a 14 year old teenager were returning from a party. Janildo was shot in the back and died on the spot. The teenager was hit by shrapnel and was discharged this Monday (5) afternoon.

Read more »

El Nou IRA reivindica els trets disparats contra un acte unionista

L'Irish News va informar que el Nou IRA afirmava haver disparat set trets prop de la foguera. La policia va dir que era "conscient de l'article i la reivindicació del diari". "Això formarà part de la nostra investigació en curs", afegeix el comunicat de la policia. Dimecres, l'inspector Michael O'Loan va dir que el tret de trets seria "un acte que seria més que imprudent quan hi havia tanta gent present". Les fogueres del 15 d'agost s'il·luminen per commemorar la introducció de l'internament sense judici dels sospitosos republicans irlandesos, que va ser introduït pel govern el 1971. És la primera acció armada del grup des de l'assassinat d'una periodista durant incidents contra la policia colonial el 2019.

Read more »

2022/09/08

Els intel·lectuals Quítxues celebren una 1ª trobada per a reconstruir la seva nació


El primer Encuentro de Amawtas*-Intelectuales Quechuas pretenia debatre, reflexionar i intercanviar idees que contribueixin a la construcció de l'Estat Plurinacional i del Viure Bé. Amb el suport de la Vicepresidència de Bolívia, Benicio Quispe, es va realitzar del 18 al 20 d'agost a la ciutat de Cochabamba. La primera Trobada d'Amawtas-Intel·lectuals Quítxues va constituir un espai de debat, reflexió, anàlisi i intercanvi d'idees que contribueixin a la construcció del projecte de país que emprèn Bolívia. "Es tracta de promoure avenços de recerca, trajectòries polítiques i experiències d'autoritats i amawtes que estiguin referits a comprendre els problemes socials, econòmics, culturals i polítics per tal de contribuir a la construcció de l'Estat Plurinacional i del Viure Bé".

Es va organitzar en taules de treball sobre polítiques i estructures organitzatives a nivell social, econòmic, mediambiental i de la terra. Així mateix, les àrees temàtiques rondaren al voltant de la identitat, cultura, idioma i educació; el pluralisme jurídic i igualtat jeràrquica; els quítxues a l'era de les tecnologies de la informació, entre altres assumptes. Els intel·lectuals pertanyents a la Nació Aymara van celebrar el juliol passat un esdeveniment similar, i es preveu desenvolupar al setembre vinent la Primera Trobada d'Intel·lectuals Guaraníes i de Terres Baixes, segons fonts properes a la Vicepresidència de Bolívia.

 

*persones que es dedicaven a l'educació formal dels fills dels nobles i del sapa inca.

Read more »

2022/09/05

95è Peregrinatge a l'Yser dels nacionalistes flamencs


El pelegrinatge d'Yser s'organitza en memòria dels soldats flamencs que van caure en combat durant la Primera Guerra Mundial. Amb el temps, l'esdeveniment s'havia convertit en la caixa de ressonància de les demandes flamenques. Sobre el rerefons de banderes grogues estampades amb el lleó de Flandes, els líders polítics van posar les bases per a més autonomia flamenca. Des d'aquells anys daurats de la Pelegrinació de l'Yser, les coses han canviat. "Des de fa molt de temps es parla sobre la direcció que hauria de prendre el pelegrinatge de l'Yser. Alguns, els més radicals del moviment flamenc, realment volien una manifestació molt radical. Altres volien una manifestació més centrada en el pacifisme, més moderada", explica Dave Sinardet, politòleg de la VUB. Enguany s'ha celebrat el 4 de setembre i ha reunit unes 150 persones front les 3.000 de l'aplec escindit anomenat IJzerwake.

L'any 1996, membres del Vlaams Belang van protestar contra la celebració de la Pelegrinació de l'Yser, un esdeveniment que s'havia tornat massa esquerranista per al seu gust. Aleshores va organitzar posteriorment la seva pròpia manifestació, l'Ijzerwake, la vetlla de l'Yser. Des d'aleshores, la pelegrinació oficial de l'Yser ha tingut cada cop menys èxit. “Els dos actes han continuat, però tots dos ja no atrauen molta gent, la Pelegrinació de l'Yser encara menys que la Yzerwake”, subratlla Dave Sinardet. “L'any passat van ser 115 persones, enfront de les 100.000 persones que hi havia als anys 30”. És una trobada tradicional que antigament va aplegar multitud. Als peus de la Torre Yser, desenes de milers d'activistes flamencs van confluir per escoltar els discursos i portar els colors i els símbols de Flandes.


En els darrers anys, el nombre de participants a l'aplec de l'Yser ha rondat el centenar de persones. Així que aquest any, els organitzadors intenten qüestionar-se. “Arribarà Flandes al 2030?”, pregunten com a tema general d'aquesta 95a edició. Aquesta pregunta no s'ha de veure com una preocupació per l'existència de Flandes, sinó més aviat per preguntar-se si la visió "flamenca" que subjau al pelegrinatge de l'Yser encara es correspon amb alguna cosa de l'opinió flamenca. "Veiem que l'orgull està desapareixent", explica Paul Van Belder, president del Comitè de Pelegrinatge d'Yser. "Abans veiem molts joves passejant amb un adhesiu que deia que sóc flamenc i orgullós, això s'ha acabat", diu Paul Van Belder.

En una entrevista publicada el 18 d'agost pel Krant van West-Vlaanderen, Peter Verplancke, el director del Museu de l'Yser també va tornar sobre aquests colors flamencs, els adhesius, les banderes que abans ens vam atrevir a mostrar amb orgull. "Va ser acceptat culturalment", ha explicat als mitjans flamencs. Avui, "quan fem això i, per exemple, lluïm la bandera flamenca, se'ns veu com a extremistes", ha afegit. I preguntar-se "què cal canviar perquè la identitat flamenca torni a ser atractiva?". En definitiva, la base de suport a l'autonomia flamenca s'està reduint. Les nombroses reformes estatals, les dissensions dins del moviment nacionalista flamenc també ho expliquen.

"Els joves d'avui estan ocupats amb altres coses. També hi ha coses que són més urgents en les seves vides o per al seu futur", lamenta Paul Van Belder, president del Comitè de Pelegrinatge de l'Yser. També assenyala "moviments d'extrema dreta que capten una atenció desproporcionada". Per a ell, aquests moviments d'extrema dreta són "els que fan un mal ús dels nostres símbols i donen una imatge falsa de Flandes". Així que avui, els organitzadors de l'aplec intenten convèncer. “Si volem més Flandes, també hem de convèncer la gent que seria una Flandes millor”, explica Paul Van Belder, president del Comitè de Pelegrinatge de l'Yser. “Per a nosaltres, una Flandes millor significa una Flandes inclusiva, una Flandes on tothom compta, on ningú es quedi enrere, etc.”, afegeix.

Per tant, el Comitè de Pelegrinatge demana als polítics flamencs que aturin els seus jocs polítics i comencin immediatament a treballar en la reducció de la pobresa, millors pensions, més seguretat viària i fiscalitat justa. "Aquesta és l'única manera de garantir que els flamencs no tinguin encara més por i ràbia i que no fem lloc als partits extremistes". La cerimònia d'aquest diumenge ha estat tradicionalment marcada per un homenatge florit a totes les víctimes de la guerra i la violència i pel Vlaams Leeuw.

Read more »

2022/09/03

Core in Fronte, partit independentista cors: "l'assetjament judicial és una pràctica incompatible amb un procés de diàleg"

 




Uns 150 activistes nacionalistes de Core in Fronte i Femu a Corsica es van concentrar el 3 setembre davant la prefectura de Bastia en suport de Félix Benedetti. Tot i que la seva posada en llibertat definitiva havia de tenir lloc el 3 de novembre, la fiscalia antiterrorista vol que Félix Benedetti es mantingui amb una polsera electrònica durant un any més. Core in Fronte, Aiutu Paisanu i el col·lectiu Patriotti denuncien "l'assetjament judicial". Entre els manifestants diversos càrrecs electes i executius de Core in fronte i Femu a Corsica,.

Detingut el març del 2013 en el marc d'una investigació per una sèrie d'atemptats, aquest activista nacionalista va ser condemnat a cinc anys de presó per tinença d'armes i explosius en relació amb una empresa terrorista. Des del maig del 2021, compleix el final de la seva condemna a casa seva a Bastia. Tot i que la seva posada en llibertat definitiva havia de tenir lloc el 3 de novembre, la fiscalia antiterrorista (PNAT) vol que es mantingui amb una polsera electrònica durant un any més.

La carta li va arribar el 5 d'agost, en la qual li informava que el PNAT recorregué la seva llibertat, mentre demanava l'anul·lació de la reducció de penes que el concernien. La justícia antiterrorista argumenta fets en compliment de la mesura de vigilància electrònica a la qual està sotmès i que haurien portat la fiscalia a sol·licitar la retirada del crèdit per reducció de pena, amb l'efecte d'ajornar la seva data d'alliberament. Per la seva banda, Félix Benedetti evoca com a únic esquinç una vetllada de suport a benefici de l'escola immersiva Scola Corsa, organitzada el passat mes de maig al seu establiment, que l'hauria obligat a tornar a casa seva "una hora i mitja tard i d'haver comunicat prèviament a les autoritats judicials per correu electrònic el dia abans".

"Aquesta situació, elevada al rang d'incident, és només un pretext fal·lès perquè el fiscal antiterrorista, nomenat pel govern, s'oposi a la meva llibertat, recolza Félix Benedetti. Després de deu anys de procediment, inclosos dos anys i mig de detenció preventiva a Fresnes i arrest domiciliari a la regió de París, pensava que tot s'acabaria el 3 de novembre. Però la justícia francesa no sembla que vulgui acabar-ho..." Per a Core in Fronte, aquest nou episodi s'emmarca dins "una lògica repressiva global contra els que rebutgen l'estratègia d'alinear el moviment nacional", en un context de discussions entre el govern i els nacionalistes electes, després de l'atac fatal a Yvan Colonna. a la presó d'Arles el 2 de març.

Segons el partit polític, aquestes "provocacions" condemnen la iniciativa a un carreró sense sortida. "Demanem a l'Estat francès que acabi amb aquestes pràctiques repressives, incompatibles amb un principi de diàleg amb Còrsega", insisteix Jean-Baptiste Lucciardi, portaveu de Core en front. La fiscalia antiterrorista no és independent. Està a la nivell més alt de la piràmide del jacobinisme francès i la seva màquina d'estat. França ha d'assumir les seves eleccions si vol bloquejar un procés de diàleg que ella mateixa s'ha proposat. La repressió no serà mai una solució. a un problema polític, constitueix un bloqueig. una línia vermella. Emmanuel Macron, Élisabeth Borne, Gérald Darmanin i Éric Dupond-Moretti l'han d'integrar. Per la nostra banda, els podrem recordar, tant en l'àmbit de la lluita com 'al voltant d'una taula d'un ministeri'.

Read more »

2022/09/02

Creix l'ensenyament en immersió a Bretanya


5.485 alumnes a les escoles privades Diwan, 9.821 a la pública i 4.030 a les escoles catòliques sumen 19.336 escolars, 171 més que el curs passat, un 0,9 % més. Han obert 12 escoles de primària (11 públiques) 4 instituts de secundària i un liceu superior. 

Informe complet.


Read more »

2022/09/01

El nombre d'escoles en gàelic irlandès es duplicarà a Irlanda del Nord

El nombre d'escoles postprimàries en llengua irlandesa a Irlanda del Nord es duplicarà segons els plans publicats per l'Autoritat Educativa (EA). Això suposaria un augment de dues a quatre post-primàriess, amb una nova escola a Belfast i a l'oest de la regió. També es preveuen dues noves escoles especials i una sèrie de noves escoles integrades en els propers anys.

Les propostes estan contingudes en el pla operatiu de l'EA que s'acaba de publicar per al període 2022-2024. Estableix on hi ha d'haver més o menys escoles a Irlanda del Nord en el futur, a partir d'una anàlisi de les escoles i els alumnes de les 11 àrees del consell. Els plans de l'EA es van elaborar amb aportacions d'altres organismes com el Council for Catholic Maintained Schools (CCMS), Comhairle na Gaelscolaíochta (CnaG) i el Northern Ireland Council for Integrated Education (NICIE).

Hi havia més de 7.000 alumnes en educació mitjana irlandesa el curs escolar 2021-22, un augment d'uns 1.300 alumnes en cinc anys. Actualment hi ha dos post-primàries en irlandès a Irlanda del Nord: Gaelcholáiste Dhoire a Dungiven i Coláiste Feirste a l'oest de Belfast. No obstant això, el director del Coláiste Feirste va advertir recentment que l'escola s'enfronta a una "crisi" d'allotjament, ja que la seva matrícula ha augmentat substancialment els darrers anys.

Read more »

L'ONU confirma proves concloents d'atrocitats contra els uigurs


Una Declaració conjunta de 63 organitzacions uigurs en resposta a l'informe de l'ONU que cita possibles crims contra la humanitat contra els uigurs. L'informe de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans (OHCHR) és explícit. Els uigurs demanen set accions concretes per part dels governs, els organismes multilaterals i les corporacions. 

L'informe ofereix l'avaluació més definitiva dels problemes als quals s'enfronten els uigurs i altres pobles turcs del principal organisme de drets humans del món. Sobretot, considera que la "detenció arbitrària i discriminatòria" d'uigures i altres pobles turcs, en el context d'altres restriccions, "pot constituir crims internacionals, en particular crims contra la humanitat".

L'informe també assenyala que els abusos dels drets humans han inclòs "restriccions de gran abast, arbitràries i discriminatòries dels drets humans i les llibertats fonamentals, en violació de les normes i estàndards internacionals", i que la documentació de "patrons de tortura o maltractaments" és creïbles, inclosos “incidents de violència sexual […]”.

"Aquest informe de l'ONU és extremadament important. Obre el camí per a una acció significativa i tangible per part dels estats membres, els organismes de l'ONU i la comunitat empresarial", va dir el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa. "La responsabilitat comença ara". "Això és un canvi de joc per a la resposta internacional a la crisi uigur", va dir el director executiu del projecte de drets humans uigur, Omer Kanat. "Malgrat les contundents negacions del govern xinès, l'ONU ha reconegut oficialment que s'estan produint crims horribles".

Read more »