Tiwi Nunka, primera reserva indígena per conservar l'Amazònia de l'Equador

Tiwi Nunka és part del vast territori de l'Amazònia andina que els shuar abastaven quan eren un poble seminòmada, fins que als anys 50 i 60 va començar a ser colonitzat per missioners i migrants arribats dels Andes que es van quedar amb les terres més fèrtils i planes. Així, els shuars del Kiim van ser arraconats a un territori d'unes 1.000 hectàrees que van poder aconseguir abans que continuessin veient usurpat el seu espai, fins que van iniciar un procés perquè se'ls adjudiqués unes 7.000 hectàrees del bosc de protecció declarat a la zona el 2008. La majoria d'aquest espai és ara Tiwi Nunka, però una part en va quedar fora ja que en aquells anys van arribar més invasions que van allargar el procés de titulació, que també va comptar amb el suport de la Federació Provincial de la Nacionalitat Shuar de Zamora Chinchipe i el finançament de l'organització Andes Amazon Fund. Tot i això, Riera-Vite va advertir que la travessia del Centre Shuar Kiim per crear Tiwi Nunka acaba de començar, ja que ara els seus habitants tenen el gran repte d'administrar i resguardar aquesta superfície de paratges i boscos, per la qual cosa necessitaran capacitació i recursos.

Més de catorze anys va haver d'esperar el Centre Shuar Kiim per veure fet realitat el somni que part del seu territori ancestral sigui ara Tiwi Nunka, la primera reserva natural a mans d'una comunitat indígena, ho que suposa una fita en la conservació de l'Amazònia de l'Equador i de la regió andina.
No va ser fins el 21 de juliol d'enguany que el Govern d'Equador va fer la cerimònia que escenificava la creació de Tiwi Nunka, després d'un ardu procés administratiu i burocràtic que va permetre al Centre Shuar Kiim tenir la titularitat d'unes 5.500 hectàrees de boscos que tradicionalment havien habitat. Van ser els mateixos shuars els que van decidir que la zona, ubicada a la província equatoriana del sud de Zamora Chinchipe, fos una àrea protegida administrada per ells mateixos i formés part del sistema nacional de reserves naturals de l'Equador, sobretot davant l'anunci d'una imminent obertura del cadastre miner.

"Si s'obria sense que estigués declarada com a àrea protegida, estic segur que es concessionava per a activitats mineres", diu Trotsky Riera-Vite, coordinador de Zamora Chinchipe de Natura i Cultura Internacional, l'organització que ha acompanyat el Centre Shuar Kiim en tot aquest camí.
 Per a Riera-Vite, la reserva Tiwi Nunka, que significa "Territori de Tiwi" a l'idioma shuar i que ret homenatge al primer shuar que es va assentar en aquesta zona, és única no només per ser la primera on una comunitat indígena ha demanat voluntàriament que sigui una àrea protegida.

També perquè, en termes de l'ecosistema, es troba als contraforts del vessant oriental dels Andes, una zona que ha estat identificada com un punt de condensació amazònica, on la humitat que arriba des de l'oceà Atlàntic es torna a convertir en aigua i segueix alimentant els rius.

Així mateix, Tiwi Nunka està en un punt estratègic que serveix de corredor de grans mamífers com l'ós andí i el tapir, ja que connecta altres zones naturals protegides com l'àrea de conservació Yacuambi i el Parc Nacional Podocarpus. "Estem tractant de crear un trencaclosques que permeti un corredor per a la connexió d'aquestes dues grans àrees", va assenyalar el coordinador de Natura i Cultura Internacional, una organització d'Equador present també als Estats Units i al Perú que treballa en el desenvolupament del Centre Shuar Kiim des del 2005. Una altra particularitat és que al seu territori "neix el riu Kiim i una cascada d'enorme importància per a la nacionalitat shuar perquè és el lloc on es troben amb la seva força vital de la naturalesa, que en diuen Arutam", va detallar Riera-Vite.

Ara han d'actualitzar el seu pla de vida i buscar-ne la sostenibilitat financera amb alternatives productives com una emprenedoria d'olis essencials elaborats a partir de les llavors del copan i amb hortes tradicionals. Per al coordinador de Natura i Cultura Internacional a Zamora Chinchipe, província fronterera amb Perú, aquesta possibilitat que les comunitats indígenes sol·licitin que el seu territori passi al sistema nacional d'àrees protegides és poc coneguda al país i pot ser una solució per a moltes comunitats que volen evitar que hi hagi concessions al seu territori per a activitats com el petroli o la mineria. El procés pot ser llarg, però Riera-Vite veu com a lliçons fonamentals l'assistència tècnica i la constància de la comunitat, que ha de tenir clar el seu horitzó i el mode de vida que vol durar a llarg termini.

                                            La nova reserva marcada amb el número 3