Després d'expulsar l'Exèrcit francès del seu territori, el coronel Assimi Goita (president interí de Mali després de perpetrar un cop d'Estat reeixit el 2021) va iniciar un partenariat amb el grup mercenari rua Wagner per combatre l'amenaça gihadista. A finals de març de 2022 es va difondre el rumor que "elements de les Forces Armades malians acompanyats per soldats blancs" van assassinar 300 persones a la localitat de Moura, al centre del país, entre el 27 i el 31 d'aquell mateix mes . El Govern malià va qualificar l'operació d'un èxit i va anunciar que 203 gihadistes havien estat neutralitzats a Moura. França va sol·licitar el 10 d'abril que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides iniciés una investigació sobre el que va passar a Moura, una sol·licitud que inicialment va ser vetada per Rússia i la Xina en considerar-la “prematura” i producte de la “desinformació” occidental. Finalment, la sol·licitud va seguir endavant mitjançant la col·laboració de l'ONU amb Human Rights Watch i s'han fet públiques les primeres declaracions dels supervivents.
Moctar, un jove local de 22 anys, va indicar que “tots els que portaven barba van ser executats per ser considerats gihadistes. Jo estava parlant amb el meu germà i al següent moment va ser cridat per a la seva execució. Li van disparar a l'esquena davant meu”. Afissat, una noia de 19 anys, va confirmar la presència de soldats blancs a l'operació en comunicar que “demà, tarda i nit ens quedem a la mateixa cantonada. No ens vam moure. Les armes ens apuntaven. Van venir amb homes blancs que vestien com a soldats malians”. Va assegurar que van ser “violades en repetides ocasions” i que també van dir “que no havíem de dir res als periodistes, a ningú, o tornarien per tornar a violar-nos o per matar-nos. Teníem por”.
D'altra banda, recentment es va fer públic un informe de l'ONU que indicava que 50 civils més de l'ètnia fula van ser assassinats per les FAMA i mercenaris russos a Douentza, a escassos quilòmetres de la frontera entre Mali i Burkina Faso. La brutalitat de les operacions de les FAMA des de l'entrada del grup Wagner al país (en alguns casos han arribat a cremar vius civils de l'ètnia fula) ha generat un clima de terror que afecta especialment els individus pertanyents a l'ètnia fula, radicalitzant així la població més jove que, segons els fula entrevistats, acudeixen a les files gihadistes com a única manera de defensar els seus poblats de les FAMA.
Les àrees d'influència del JNIM i de l'EIGS han augmentat notablement en els últims mesos, tant a la regió de Kayes com a les rodalies de Bamako. L'empenta gihadista davant de la incapacitat del govern FAMA per fer-los front està generant noves lluites de poder dins del propi àmbit gihadista. Cal recordar que Mali és un punt de pas fonamental per al tràfic de drogues i immigrants, dues fonts d'ingrés fonamentals per als terroristes de la regió. Així, tal com han confirmat nombrosos gihadistes penedits en els últims anys, qui controli més zones del país, més profit dels beneficis de l'economia criminal es portarà a la butxaca.
Hi ha combats entre elements del JNIM (filial d'Al-Qaida a Mali) i de l'EIGS (Estat Islàmic del Gran Sàhara) a la localitat oriental de Talatayt. Després de diverses hores d'intens tirotejos, els militants del JNIM , que lluitaven colze a colze amb militants del grup separatista tuareg conegut com el Moviment per la Salvació d'Azawad (MSA) es van veure obligats a donar per vençuda la localitat i lliurar-la als elements del EIGS. Les lluites entre el JNIM i l'EIGS són força comunes a Mali, i habitualment solen saldar-se amb diversos civils assassinats. Un exemple va passar el juny d'aquest mateix any, quan 130 civils van ser assassinats al llarg de tres dies a tres localitats diferents del centre del país, en el marc d'una sèrie d'enfrontaments entre els dos grups gihadistes.
El retorn dels Tuareg
A l'últim segle s'han comptabilitzat sis rebel·lions tuareg. Mentre les primeres es van centrar a expulsar les autoritats colonials franceses del territori, des de la independència de Mali s'han ocupat en la creació d'un Estat tuareg anomenat Azawad, ubicat al nord del país i que permeti als tuareg viure segons la seva estil de vida típicament nòmada i deslligat a les normes de dret de tall Occidental. Entre les seves queixes entra el desinterès de Bamako, controlat per ètnies negres, per treballar a el desenvolupament de la zona; així mateix, asseguren que els successius governs malians han pressionat els tuaregs perquè abandonin el seu estil de vida nòmada, obligant-los (de vegades a través de la força) a assentar-se en poblacions permanents. L'última rebel·lió tuareg, iniciada el 2012, va acabar amb la presa de poder dels gihadistes a àmplies zones del país i finalment va derivar en la situació actual.
Per primera vegada des del 2012, els grups tuareg van calibrar la possibilitat de tornar a unir-se sota una única bandera amb què expressar les seves exigències a Bamako. Pel que els mitjans de comunicació de Bamako van qualificar d'una “provocació”, van substituir la bandera de Mali a la localitat de Kidal per la d'Azawad, mentre el portaveu del MCA, Mohammad Elamouloud Ramadane, va assegurar que “respondrien” al Govern de Bamako amb les mesures “pertinents” si trencaven amb allò pactat als Acords d'Alger, rubricats el 2015. El periodista francès Gauthier Pasquet ha assegurat que fonts fiables li han comunicat que els líders d'Azawad estan considerant “molt seriosament” reconquerir el seu territori. Els tuaregs (i els francesos i l'ONU i els periodistes europeus i els experts al Sahel) saben que Assimi Goita està acorralat per l'amenaça gihadista i que la retirada francesa del país ha obert la porta a un nou intent d'independència.
El nord de Mali el defensen avui, gairebé en exclusiva, militants tuareg, mancant una presència efectiva de les FAMA. L'últim intent de Goita d'integrar els tuaregs dins de les FAMA ha resultat en un fiasco per la reticència dels soldats d'ètnies negres a l'hora de combatre amb els tuaregs. L'oportunitat que tenen els tuaregs de crear un Estat independent és evident. Si Goita fos atacat per dos fronts (tuareg i gihadistes), pocs tenen dubtes que Bamako cauria definitivament en mans del JNIM.
Les diferents faccions tuareg estan dividides en grups i subgrups. Per exemple, el grup nacionalista secessionista tuareg amb més poder és el Moviment Nacional per l'Alliberament d'Azawad (MNLA), creat a la ciutat del nord de Kidal l'octubre del 2011 i dividit en quatre subgrups diferents (MPA, PIAA, FPLA, ARLA) que s'inclinen cap a direccions més o menys islamistes i més o menys nacionalistes. Altres grups importants són el HCUA o el MAA, el MSA, el CPA... Hi ha gairebé més grups que tuareg. Mentre uns grups segueixen un tall més islamista que altres, o més secessionista que altres, l'únic objectiu que els pot unir sota una bandera comuna és la consecució d'Azawad com a entitat independent al Govern de Bamako.
Els dies 27, 28 i 29 d'agost de 2022 es va celebrar a Kidal una conferència extraordinària de l'MNLA amb l'assistència de més de 1.000 participants entre funcionaris dels diferents òrgans polítics, militars, assessors i revolucionaris del moviment. Inauguració dels treballs de la conferència anunciada per l'actual cap de la Coordinació de Moviments Azawad, Al-Gabbas Ag Intala.
La majoria d'aquests grups es reuneixen sota un organisme comú, la Coordinació de Moviments d'Azawad (CMA). L'assumpte és molt més complex, però només cal conèixer aquestes dades per comprendre en la mesura del possible el que ha passat la setmana passada, quan es va celebrar a la ciutat de Kidal un congrés tuareg organitzat pel MNLA i el CMA. La notícia, finalment: per primera vegada des del 2012, els grups tuareg van calibrar la possibilitat de tornar a unir-se sota una única bandera amb què expressar les seves exigències a Bamako. Pel que els mitjans de comunicació de Bamako van qualificar d'una “provocació”, van substituir la bandera de Mali a la localitat de Kidal per la d'Azawad, mentre el portaveu del MCA, Mohammad Elamouloud Ramadane, va assegurar que "respondrien" al Govern de Bamako amb les mesures "pertinents" si trencaven amb el que s'havia pactat als Acords d'Alger, rubricats el 2015. El periodista francès Gauthier Pasquet ha assegurat que fonts fiables li han comunicat que els líders d'Azawad estan considerant "molt seriosament” reconquerir el seu territori. Els tuaregs (i els francesos i l'ONU i els periodistes europeus i els experts al Sahel) saben que Assimi Goita està acorralat per l'amenaça gihadista i que la retirada francesa del país ha obert la porta a un nou intent d'independència. El nord de Mali el defensen avui, gairebé en exclusiva, militants tuareg, mancant una presència efectiva de les FAMA. L'últim intent de Goita d'integrar els tuaregs dins de les FAMA ha resultat en un fiasco per la reticència dels soldats d'ètnies negres a l'hora de combatre amb els tuaregs. L'oportunitat que tenen els tuaregs de crear un Estat independent és evident. Si Goita fos atacat per dos fronts (tuareg i gihadistes), pocs tenen dubtes que Bamako cauria definitivament en mans del JNIM.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada