El Parlament de Còrsega ha aprovat, amb unanimitat, la creació del segell "Paesi è Cità immersivi" per implementar una estratègia d'immersió lingüística a tots els municipis per revitalitzar l'ús de la llengua corsa en la societat. La seva creació va ser aprovada per unanimitat el
30 d'octubre en una sessió de l'Assemblea de Còrsega. L'oposició nacionalista, que s'adhereix plenament a l'enfocament, acaba d'insistir en la necessitat de recursos humans i financers per afrontar el repte de la supervivència de la llengua. L'Executiu advoca pel diàleg amb l'Estat i l'alineació del dret amb la pràctica.
"Immersió en el sistema educatiu, però també immersió en la societat. Hem d'avançar en aquestes dues potes", explica el president de l'Executiu, Gilles Simeoni. "Hem d'augmentar els recursos disponibles per als corsos per enfortir el lloc de la llengua corsa en la societat. Aquesta etiqueta hauria de generar un moviment col·lectiu cap a la llengua corsa al municipi, al poble, al lloc on vivim cada dia. La idea és oferir a tots els pobles de Còrsega l'oportunitat de convertir-se en pobles immersius de manera natural, d'acord amb una progressió que pot dependre dels mitjans, la voluntat, l'ambient general en què s'inscriu l'acció municipal". L'objectiu és generalitzar l'ús de la llengua corsa, en particular a través de la seva utilitat social i econòmica i jugant amb el suport popular, el suport institucional i l'adhesió simbòlica a la llengua ancestral.
Una llengua per viure en diversos camps es refereixen a aquesta etiqueta. I Gilles Simeoni enumera en primer lloc, l'educació i la transmissió en tots els llocs on hi ha nens, escolars o estudiants. Serveis públics i administració amb l'enfortiment del bilingüisme en la recepció, els documents oficials, la comunicació institucional i la senyalització "per permetre que la llengua corsa estigui en igualtat de condicions amb el francès en la vida administrativa". Salut, "perquè sabem que entre certes persones, especialment la gent gran, l'atenció mèdica és més fàcil quan es parla cors als pacients. Creiem que s'ha de reforçar la formació del personal sanitari perquè pugui parlar en Còrsega amb els malalts". Formació també per a bombers o educadors esportius. Vida econòmica i comercial amb senyalització, exhibicions públiques, aparadors: "els restaurants poden tenir la seva carta a Còrsega, per exemple". Toponímia on ja s'ha fet molta feina i per descomptat, la vida cultural, esportiva, associativa, religiosa... "El nostre somni i la nostra lluita és convidar la gent a parlar cors i a pensar a Còrsega, des del naixement fins al final de la vida. Per exemple, a Bastia, quan hi ha un naixement, el llibre de família està completament en corsa". Per no parlar de les tradicions: "Hauríem d'implicar no només les confraries, sinó també els sacerdots amb misses en llengua corsa. El bisbe ha treballat dur per garantir que l'Evangeli sigui traduït i que tots els actes religiosos es puguin fer en llengua corsa. La idea és convertir-se en un i donar vida a la llengua en tots els actes de la vida del poble a través d'una forma d'emulació que faci de la llengua un joc per a tothom. També es tracta de connectar d'una manera més estructural tots els actors que estan sobre el terreny i que de vegades treballen de manera aïllada. Deixant espai per a la seva creativitat i imaginació".
L'ambició del segell és, per tant, convertir-se en una eina de promoció d'iniciatives locals per democratitzar l'ús del cors en l'àmbit públic i cívic, una palanca per a l'apropiació i transmissió de la llengua en les pràctiques socials, educatives i econòmiques, i també un mitjà d'emulació entre territoris, promovent l'intercanvi d'experiències i una dinàmica col·lectiva al voltant de la llengua i la cultura
plural de corse. L'Executiu proposa que alguns municipis es converteixin en llocs pilot. El president Simeoni cita, com a exemple, Corti. "Els municipis, que volen implicar-se, poden servir de model. Per exemple, Corti és el lloc, potser un dels últims, on es parla corse en tots els llocs de sociabilitat de la vida quotidiana. Fins i tot crec que pot convertir-se en una manera perquè els turistes coneguin una Còrsega més veritable, amb una autenticitat que avui ja no existeix a tots els nostres municipis". Un municipi immersiu serà, per tant, un territori on la llengua i la cultura corses seran visibles, vives, compartides i transmeses. Les iniciatives es recolliran en una carta que marcarà el marc del compromís dels municipis i definirà els principis, objectius i àmbits d'actuació que permetran donar un abast concret i coherent a la política d'immersió lingüística i cultural. La idea no és reservar aquesta etiqueta a les ciutats, sinó anar a pobles que no tenen l'enginyeria tècnica per pensar en el bilingüisme, "El CdC podrà intervenir per donar suport i de vegades finançar", diu el president.
Per tal de garantir la coherència, la transparència i l'eficàcia del sistema, es crearà un comitè de direcció format per representants del CDC, els municipis que vulguin adherir-se a la carta, la Universitat de Còrsega, actors culturals i associatius i experts lingüístics. Aquesta comissió s'encarregarà de definir la carta i les seves condicions d'aplicació, elaborar les especificacions per a la concessió del segell i avaluar periòdicament el compliment dels compromisos adquirits. "Proposem que la comissió ad hoc del CdC reflexioni amb els alcaldes i associacions per definir una carta amb tres nivells d'etiquetatge: un nivell bàsic, un nivell mitjà, un nivell d'excel·lència amb una immersió generalitzada a tota l'illa que és l'objectiu a assolir", afirma Gilles Simeoni. El repte també és finançar el procés i assegurar-lo legalment. "Hem assegurat el bilingüisme i la immersió en el sistema educatiu públic amb Scola Corsa, que ha creat una dinàmica docent. Amb aquesta nova proposta, busquem dinamitzar la immersió en la vida quotidiana en la seva dimensió social per aconseguir una cooficialitat de facto. Sabem que una llengua minoritària com la nostra no pot sobreviure si no està ancorada a un estatus oficial. La convenció en el sistema educatiu es basa en la voluntat política i la voluntat i personalitat del rector. No és coherent amb la Constitució francesa, només la tolerància administrativa permet una educació bilingüe i immersiva". L'única solució és "canviar les regles i, per tant, canviar la Constitució".