L'Església anuncia la seva oposició al pla indonesi d'immigració a Papua: "Hi ha una confiscació de l'espai habitable del poble indígena papú per part de persones no papús"

Els líders de l'Església a Papua, afectada pel conflicte, han instat el govern indonèsia a aturar la immigració i els nous programes de camps d'arròs que destruiran les terres indígenes. Les adquisicions de terres per part d'empreses indonèsies i estrangeres estan conduint a la destrucció de les selves tropicals, la biodiversitat i les terres indígenes, va dir el Consell d'Esglésies de Papú i una coalició de sacerdots catòlics indígenes en una crida el 11 de novembre.

L'apel·lació es va fer després del pla del president Pabowo Subianto d'obrir 2 milions d'hectàrees de nous camps d'arròs al sud de Papua. Prop de 200 excavadores s'enviaran a l'antiga colònia holandesa per treballar com a part del nou projecte. Els líders de l'Església van criticar el pla de Subianto d'implementar un programa de transmigració a la regió en virtut del qual els no papús serien enviats a la regió més oriental. El pare John Bunay de la comunitat indígena, que també és president de la Comissió de Justícia, Pau i Integritat de la Creació de la diòcesi de Jayapura, va dir que es tractava d'un intent de destruir l'existència i la cultura dels papús.

“Hi ha molts migrants que vénen a Papua. Hi ha hagut una confiscació de l'espai habitable del poble indígena papú per part de persones no papús", va dir mentre llegia la crida amb altres sacerdots i pastors. Actualment, uns 75.000 papús estan desplaçats a causa de la lluita per la llibertat a la província afectada pel conflicte que ha empitjorat des del 2018, va dir el sacerdot. Va afegir que el govern ha enviat milers de militars a Papua des del 2019. Els líders de l'Església van dir que el govern ha d'aprendre del fracàs dels programes de finques d'aliments duts a terme pels expresidents Susilo Bambang Yudhoyono i Joko Widodo. “En aquella època, les terres ocioses es van convertir en camps d'arròs però es van abandonar més tard”, van dir.

Malauradament, el president Prabowo "està repetint el mateix" error, suposadament els líders de l'Església. Van dir que estan inspirats en l'encíclica ecològica del papa Francesc Laudato si (lloat siguis). "Donem suport als drets dels pobles indígenes a defensar les seves terres ancestrals perquè és la font del seu mitjà de vida", van dir.El pastor Benny Giyai, moderador del Consell de l'Església de Papua, va demanar a l'exèrcit i la policia que no apuntin als indígenes que duen a terme "moviments de resistència pacífica".

Antecedents de la lluita d'alliberament nacional papú

Els papús indígenes representaven al voltant del 95 % de la població a la dècada de 1960; ara només representen el 43 %, segons l'últim cens. Els papús eren la majoria en el moment de l'annexió il·legal el 1969 a Indonèsia. La immigració indonèsia ha estat l’arma del govern per eliminar la identitat pròpia de Papua Occidental. S’ha facilitat l’arribada d’immigrants de manera que actualment només el 52-57 % dels habitants és autòcton front el 48-43 % d’indonesis. El programa de transmigració, promogut pel govern, és una mostra com una nació pot ser conquerida per la demografia. A més l’exèrcit indonesi ha assassinat uns 100.000 indígenes i tot sovint viola les dones melanesies, crema els genitals dels homes o els tortura de forma cruel. La seva impunitat es mostra sovint en fotografies d’aquests actes. Es tracta del genocidi més gran del món contra una població indígena i té la complicitat de la resta del món que ignora o calla davant d’aquests fets. De fet el 48 % són les dades oficials però es creu que els papús actualment suposen menys del 30 % i els estudis apunten que el 2030 els autòctons suposaran només un 15 % essent la resta immigrants indonesis especialment javanesos.

El Komite Nasional Papua Barat (KNPB, Comitè Nacional per a Papua Occidental) fou creat el 2008 com a moviment no violent per l'autodeterminació de Papua Occidental. Des d'aleshores ha protagonitzat mobilitzacions massives però també ha estat diana de la repressió violenta indonèsia. El 2010 fou empresonat el seu president, Buchtar Tabuni, el 2012 assassinat el seu militant Mako Tabuni o el 2017 era torturat fins la mort un altre militant del Comitè.

Des de 2012 dona suport al National Parliament of West Papua, un dels integrants de l'ULMWP.

L'United Liberation Movement of West Papua (ULMWP) és una coalició creada del 2013 per 3 moviments: 

- National Parliament of West Papua

- Federal Republic of West Papua. Proclamada el 2011 per l'OPM i que ha abandonat l'ULMWP per diferències entorn de la lluita armada

- West Papua Coalition for Liberation (WPCL). Moviment establert el 2005 per Rex Rumakiek i Jonah Wenda actiu principalment a l'exili. 

Actualment Benny Wenda (contestat per la WPCL) i Jacob Rumiak dirigeixen l'ULMWP que va establir un govern a l'exili el 2020. 

Un segon sector l'integren l'Organisasi Papua Merdeka -Free Papua Organization (OPM) creada el u de desembre de 1963 tot just quan Països Baixos va abandonar Papua Occidental. Aleshores enlloc del procés de descolonització la metropoli va deixar abandonada Papua que va ser envaïda per tropes colonials indonèsies. En aquell moment els papús conformaven el 98 % de la població, per un procés de substitució demogràfica avui són un 51 %. L'OPM va establir una branca armada, el Tentara Pemdebasan Nasional Papua Barat (TPNPB) o Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental que des d'aleshores manté una guerrilla, sovint armada amb arcs i fletxes, a la selva papú. Des de 2022 Sebby Sambon és el seu portaveu, Terrianus Satho és cap d'Estat Major des de 2012 i Goliath Tabuni general en cap des d'aquell any.  

El Tentara Pembebasan Nasional Papua Barat Organisasi Papua Merdeka (TPNPB-OPM, Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental) actua en diferents branques regionals, anomenades Komando Daerah Pertahanan (Kodap o Comandaments Regionals de Defensa) actuen separadament per evitar una caiguda conjunta dels fronts militars. El TPBPN té fins a una trentena de Kodaps destacant el Kodap III dirigit per Egianus Kogoya, el IV d'Arnouldus Kocu i el XVI d'Elkius Kobak.

Read more »

Toitu Te Tiriti: Marxa maori de 9 dies contra el projecte de llei que vol modificar el Tractat de 1840

Centenars de persones van iniciar ahir en una marxa de nou dies cap a la capital de Nova Zelanda, Wellington, en protesta per la legislació que reinterpretaria un tractat al centre de les relacions racials. Combois de cotxes i manifestants partiren després d'una cerimònia d'alba al cap Reinga, a l'extrem nord del país, i organitzaran concentracions a pobles i ciutats a mesura que avancen cap al sud, segons Eru Kapa Kingi, portaveu de Toitu Te Tiriti o Honor the Treaty. 

Tot i que la marxa, o hikoi, va ser provocada pel projecte de llei que actualment està davant del parlament, els organitzadors esperen que encengui una conversa més àmplia sobre la relació de Nova Zelanda amb els maoris, va dir: "Això és crear una fam no només amb els maoris, sinó també amb la gent d'Aotearoa (Nova Zelanda) per entendre correctament la gent d'aquest país i què va passar amb els indígenes", va dir.

El Tractat de Waitangi, signat per primera vegada el 1840 entre la Corona Britànica i més de 500 caps maoris, estableix com les dues parts van acordar governar. La interpretació de les clàusules d'aquest document guia la legislació i la política actual. Presentat pel govern de centredreta de Nova Zelanda la setmana passada, el projecte de llei de principis del tractat consagraria una interpretació més limitada del tractat en la llei. Dècades d'interpretació per part dels tribunals i un tribunal maorí separat han tendit a ampliar els drets i privilegis dels maoris. El ministre de Justícia associat, David Seymour, va dir la setmana passada que el projecte de llei permetria que les qüestions polítiques i constitucionals importants plantejades pel tractat es resolguin al parlament en lloc dels tribunals.

Seguiment a Te Ao
Seguiment a facebook

Read more »

31 morts (inclosos 19 militars) en un atac suïcida balutx a l'estació de tren de Quetta

L'Exèrcit d'Alliberament Balutx (BLA) inicia una nova fase de lluita davant la brutalitat del Pakistan. Fins a 31 morts i 55 ferits en un atac suïcida, ahir, a l'estació de ferrocarril de Quetta on molts soldats tornaven a casa després d'operar com a forces d'ocupació al Balutxistan. Els soldats s'estaven preparant per pujar al Jaffer Express després de completar la seva formació a l'Escola d'Infanteria i Tàctica. L'explosió, que els analistes suggereixen que es va executar amb un alt nivell de planificació, va deixar 31 morts, inclosos 19 efectius de l'exèrcit, i va ferir a més de 55 persones, moltes de les quals es mantenen en estat crític. Les autoritats pakistaneses han expressat la seva preocupació perquè el nombre de morts pugui augmentar a causa de les greus ferides de diverses víctimes.

Un membre de la Brigada Majeed del BLA, Muhammad Rafiq Bizenjo, també conegut amb l'àlies "Washen", va morir sacrificant-se en l'acció. La Brigada d'elit és coneguda per assumir accions suïcides.Segons l'roganització político-militar nacionalista, Bizenjo havia estat implicat en el moviment independentista balutx durant més d'una dècada. Va començar el seu activisme amb l'Organització d'Estudiants Baloch el 2013 abans d'unir-se al BLA el 2017. El grup armat va dir que es va oferir voluntari per a una missió suïcida el 2023 i que va rebre més d'un any de formació especialitzada amb la Brigada Majeed. 

El BLA va atribuir l'èxit de l'atac a la seva ala d'intel·ligència, el Zephyr Intelligence Research and Analysis Bureau (ZIRAB), que segons informava va fer un seguiment dels moviments del personal objectiu.

Read more »

El seminari del Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació - Iran celebra les accions d'Alemanya contra l'Iran

El Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació de l'"Iran" respon al suport de les accions del govern alemany contra el règim d'ocupació de l'Iran en el seminari inter nacionalista a Bochum (Alemanya) amb representats del Balotxistan, Ahwaz, Kurdistan, Azerbaidjan Sud i Turkmenistan Sud. 

El 31 d'octubre de 2024, el govern alemany va tancar els consolats d'aquest país a Alemanya en resposta a l'execució i crims de la República Islàmica de l'Iran. El Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació, condemna la pena de mort com un acte inhumà i una clara violació dels drets humans, declara el seu suport a aquesta acció del govern alemany i considera aquesta decisió un pas valuós per fer front als crims. de la República Islàmica i, en conseqüència, un pas en el Coneix la direcció de limitar les amenaces a la seguretat i les activitats d'espionatge del règim d'ocupació i promoció turística de la República Islàmica a Europa.

La desenfrena de la República Islàmica de l'Iran ha arribat a un punt en què la seva brutal violència i els crims organitzats contra les nacions oprimides i ocupades s'han estès ara a l'execució de ciutadans dels països europeus. Durant molts anys, les víctimes dels crims de la República Islàmica van demanar a la comunitat internacional que escoltés les seves veus i no fos espectadors davant de Teheran, però sempre s'han preferit els beneficis i interessos econòmics per sobre dels drets humans i les vides.

"Hem advertit i anunciat repetidament que les ambaixades i consolats iranians als països europeus no són només centres diplomàtics, sinó que s'utilitzen com a bases d'espionatge i assassinat contra els opositors i cobreixen llocs per amenaçar la seguretat dels països d'acollida. Pel dret a l'autodeterminació, el Front de Nacions demana al govern alemany i als altres països europeus que ampliïn aquesta acció humanitària i imposen un embargament diplomàtic a la República Islàmica tancant les ambaixades de la República Islàmica a tot Europa. El govern de l'Iran i el seu sistema polític han amenaçat la vida de les nacions sotmeses en aquesta geografia i la seguretat del món."

Front de nacions pel dret a l'autodeterminació - Iran

Read more »

Els samis (lapons) alerten de les retallades de fons de Suècia i Finlàndia a la recuperació de la llengua sami

Els governs de Suècia i de Finlàndia volen deixar de finançar l'organisme que treballa i lluita per preservar les llengües samis, les que es parlen al nord d'aquests països, a Lapònia. Ho han denunciat els responsables d'aquest organisme, el Sámi Giellagáldu (Recurs de Llengües Sami, 2013): el director general, Mika Saijets, afirma que serà anar "50 anys enrere" i acusa els governs de voler "tallar el cor de la llengua":
"Hi ha el gran risc que alguns d'aquests idiomes desapareguin, perquè la Unesco defineix totes les llengües sami com a amenaçades i en estat crític, a punt de desaparèixer."

Són un grup de 9 idiomes de la família uraliana -de la qual formen part també el finès, l'estonià i l'hongarès-, amb el sami del nord com a més parlat, amb unes 25.000 persones que el fan servir quotidianament. La resta, però, tenen només entre 20 i 2.000 parlants cadascun, només fa uns 30 anys que gaudeixen de protecció per intentar preservar-los, i n'hi ha altres que han desaparegut fa pocs anys o dècades. En el cas de Suècia, el finançament ara és d'uns 440.000 euros anuals, i en el de Finlàndia no arriba als 200.000 euros, mentre Noruega, l'altre país que hi aporta diners, en principi no deixarà de fer-ho.

Segons Suècia, era un "augment temporal de fons". La ministra sueca de Cultura, Parisa Liljestrand, l'únic que ara passa és que s'acaba "l'augment temporal de fons" atorgat pel seu govern per finançar el Sámi Giellagáldu:     "Sempre ha quedat clar que es tractava d'una inversió temporal."

Liljestrand ha explicat al diari britànic The Guardian que ara el parlament sami de Suècia pot decidir destinar part dels fons de què disposa per finançar aquest organisme de defensa lingüística.

Els responsables dels parlaments samis dels tres països, Suècia, Finlàndia i Noruega, han fet un comunicat conjunt en el qual apel·len a "la gran responsabilitat" d'aquests països amb el poble sami:
"S'han eliminat els fons que s'havien destinat a donar suport a la normalització lingüística, posant en perill la base de tota la feina lingüística i els esforços comuns per preservar els nostres idiomes."
Per la seva banda, Mika Saijets ha comparat la retallada financera amb els intents de fa dècades per forçar els samis a abandonar els seus idiomes i comunicar-se només en suec, finlandès i noruec.
Precisament, els samis rebutgen els noms de "lapons" i de "Lapònia" amb què històricament se'ls ha denominat, com una supervivència d'aquests esforços, perquè tenen connotacions pejoratives, i reclamen ser anomenats samis i Sápmi el seu país. Està previst que la retallada s'oficialitzi en la reunió que farà la setmana que ve a Reykjavík el Consell Nòrdic de Ministres, l'organisme de cooperació dels països escandinaus.

Read more »

Egianus Kogoya, comandant de la guerrilla: 'La comunitat internacional tanca els ulls davant els abusos dels drets humans i la discriminació que pateixen els papú'

El general Egianus Kogoya, comandant regional de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNPB), afirma que el grup va aconseguir la seva missió de conscienciar internacionalment sobre la independència de Papua Occidental d'Indonèsia.  El líder del grup rebel que va prendre com a ostatge el pilot neozelandès Philip Mehrtens ha negat que hi hagi hagut un suborn en el seu alliberament, oferint una explicació sobre el motiu del segrest. Philip Mehrtens va ser segrestat pel grup rebel TPNPB el febrer de 2023 i mantingut com a ostatge durant més d'un any i mig abans de ser alliberat el 21 de setembre. Originari de Christchurch, Mehrtens s'ha reunit des de llavors amb la seva dona i el seu fill, que viuen a Bali. Des de llavors, el seu germà gran Chris ha creat la pàgina Givealittle per donar-li suport.
"Ha estat un moment traumàtic per a Phil, la seva dona i el seu fill, i potser triguen molts mesos a restablir les seves vides", va dir Chris. A mesura que Mehrtens es reintegra a la vida "normal", Kogoya, el líder de 20 anys del braç armat del Moviment de Papua Lliure, explica els motius per mantenir Mehrtens com a ostatge. Va començar negant la implicació d'un suborn en l'alliberament. "No hi va haver suborn. No es va rebre ni es rebrà cap suborn. On són les proves?" va exclamar en Kogoya. Va dir que era per "raons humanitàries".
Després de l'alliberament de Mehrtens, el portaveu de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental, Sebby Sambom, va afirmar que Kogoya va ser subornat per un polític local. No obstant això, Kogoya va afirmar que Sambom estava "emocionat" perquè no estava involucrat en les negociacions per a l'alliberament. En un comunicat, l'ambaixada d'Indonèsia a Wellington va dir que "les forces de seguretat només van utilitzar enfocaments persuasius en l'alliberament i els captors no van demanar cap acció recíproca abans d'acordar alliberar el seu ostatge".
El ministre d'Afers Exteriors, Winston Peters, també va contestar les afirmacions que hi havia implicat un suborn quan Mehrtens va ser alliberat per primera vegada. L'acadèmic del Pacífic Steven Ratuva va dir que els conflictes interns i les fractures dins del grup rebel podrien explicar la informació conflictiva proporcionada pels seus membres.
"L'objectiu principal és la independència. La missió política és el nostre propòsit. Volem dir a la gent que no som bàrbars. No som terroristes. El govern d'Indonèsia ens vol criminalitzar, cridant-nos com a inhumans. Però volem explicar a la gent el nostre patiment a Papua Occidental", va dir Kogoya. Molt poc sobre Papua Occidental arriba al món exterior perquè Indonèsia controla estretament l'accés de periodistes estrangers i observadors de drets humans.

'Lluita per la independència'
El Moviment de Papua Lliure (OPM) busca la independència de Papua d'Indonèsia. Una batalla cada cop més mortal per la independència s'ha lliurat a Papua, rica en recursos, que limita amb Nova Guinea i que va passar sota control indonèsia en una votació controvertida supervisada per les Nacions Unides el 1969. El referèndum, conegut com a Acte de Lliure Elecció, va ser polèmic perquè les persones que van participar en la votació van ser escollides per l'exèrcit indonèsia. El conflicte s'ha intensificat de manera significativa des del 2018, amb atacs més mortals i freqüents dels combatents independentistes, en gran part perquè han aconseguit adquirir armes més sofisticades. Kogoya va dir que sis dècades de noves crides a la independència i la desesperació per alliberar Papua d'Indonèsia van contribuir a la presa d'ostatges. La comunitat internacional "tanca els ulls davant els abusos dels drets humans i la discriminació que pateixen els papú occidentals", va dir.Quan Mehrtens va ser capturat, Kogoya va dir que el van portar a les profunditats de la selva, on va passar almenys un mes amb el grup rebel. "Estàvem a la selva. No hi havia menjar. Menjàvem fulles. Mehrtens era respectuós i mai va intentar fugir. Va veure la nostra manera de viure i volem que expliqui a tothom la seva experiència".
Kogoya va dir que Mehrtens es va traslladar a un poble, on es va quedar amb els locals la major part del seu temps i li van proporcionar menjar, inclosa carn.
Una església baptista de Papua Occidental, el reverend Sofyan Yoman, va ajudar en les primeres negociacions per alliberar Mehrtens amb Indonèsia i l'ambaixador de Nova Zelanda a Jakarta.
"El pilot estava entre la gent local. Es va quedar amb els líders de l'església durant més d'un any", va dir el reverend Yoman. El reverend Yoman va dir que estava en contacte amb la família de Kogoya i que va ser fonamental en les negociacions i l'eventual llibertat de Mehrtens. Kogoya va dir que eren "pacífiques" amb Mehrtens i que no li va fer cap mal. Va dir que es van comunicar amb Mehrtens "parlant indonesi lentament i fem servir signes [manuals]". La zona on es va mantenir Mehrtens continua sent un lloc extremadament perillós per als papú occidentals. "El vam animar a no fugir. La nostra cultura sempre respecta els éssers humans. Ens va escoltar. Ens va respectar i nosaltres el vam respectar. El vam acollir com el nostre germà". Durant la captura, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Papua Occidental va matar almenys nou personal de l'exèrcit indonesi, incloses les forces especials.
També es va informar que una dona que treballava amb la policia indonèsia va ser assassinada pel grup militant, però Kogoya ha negat la seva implicació. Va dir que Mehrtens va parlar amb la seva família i els seus companys cinc vegades en captivitat. En un comunicat, va dir la seva família, "aquests missatges ens van omplir l'ànima i ens van donar esperança i que finalment tornaríem a veure Phil". Van donar les gràcies a Kogoya i al seu exèrcit per mantenir Mehrtens en bona salut i haver-li permès rebre diversos missatges a la família durant la seva captivitat. Quan se li va preguntar sobre un vídeo on Mehrtens explicava que la seva vida estava en risc, Kogoya va dir que era una "tàctica" per pressionar el govern d'Indonèsia i Nova Zelanda perquè resolgués el problema de Papua Occidental.
No hi va haver mai cap intenció de matar Mehrtens, va afegir.
L'agost de 2023, un altre pilot de Nova Zelanda, Glen Malcolm Conning, va morir després d'aterrar el seu helicòpter a Alama, un poble remot del districte de Mimika de Papua Central. Ningú ha reivindicat l'atemptat, i els rebels i les autoritats indonècies s'han culpat mútuament.

"Fracàs del govern d'Indonèsia"
La influència de les esglésies com a mediadores i la comunicació amb els grups rebels és habitual a causa del "fracàs del govern indonèsia", va dir Andreas Harsono de Human Rights Watch.
"Em fa vergonya ser indonèsia cada vegada que aterra a qualsevol ciutat de Papúa Occidental" a causa de la manera com el govern tracta els papú occidentals, va dir. Va dir que Human Rights Watch va continuar demanant al govern indonèsia que es responsabilitzi dels abusos contra els papú occidentals i de la violació dels seus drets. Els papús indígenes representaven al voltant del 95 % de la població a la dècada de 1960; ara només representen el 43 %, segons l'últim cens. "Abans eren molts metges, enginyers, tots aquells negocis es van fer càrrec. Tots aquells negocis van ser acusats d'independentisme papú i molts d'ells estan enfadats, no només els de la selva sinó també els de les ciutats". L'ambaixada d'Indonèsia va respondre en un comunicat, dient que el seu govern està "compromès amb la seva política de llarga data de respectar i promoure els drets humans i la seva política estricta de zero impunitat de conductes indegudes per part de les seves forces de seguretat... mai no hi pot haver cap justificació per a l'ostatge. prenent". Els vídeos de l'alliberament, inclosa una cerimònia pacífica, mostraven a Mehrtens acomiadant-se dels locals i rebent un pollastre com a regal, que va portar a l'helicòpter, el seu viatge cap a la llibertat.

Harsono, que en aquell moment treballava per a The Associated Press, recorda haver entrevistat ostatges que afirmaven que eren tractats com a locals. Va dir que hi havia "similituds amb el segrest de 1996 i la presa d'ostatges de Philip Mehrtens". Va afegir que el pare de Kogoya va ajudar a liderar una presa d'ostatges anterior a Papua Occidental el 1996. on TPNPB va segrestar 26 membres d'una missió d'investigació del Fons Mundial per a la Natura a Mapenduma. Tots els membres van ser alliberats.
Papua Occidental contra Indonèsia Els indígenes de Papúa Occidental continuen exigint un vot genuí sobre l'autodeterminació, mitjançant actes de desobediència civil, com ara l'aixecament de la bandera prohibida "Morning Star", que s'ha convertit en un símbol del seu moviment. Els activistes paguen un alt preu, inclosa la brutalitat policial i militar, i llargues penes de presó, per la seva causa. Horsono va dir que el govern indonèsia era responsable de la discriminació racial de llarga data contra els papú occidentals, tal com es detalla en un informe recent. "El govern d'Indonèsia és responsable de la repressió de les protestes generalitzades dels estudiants universitaris. Els estudiants que van protestar contra el racisme van ser torturats, arrestats i desplaçats". Kogoya va dir: "Volem que les comunitats internacionals sàpiguen que no som bàrbars; no som terroristes. El govern d'Indonèsia ens va criminalitzar. No som inhumans. Respectem la humanitat". L'acadèmic del Pacífic Ratuva va dir: "Des de fa anys i anys lluiten per la llibertat. Han estat intentant atraure l'atenció internacional. Una de les opcions era fer el que van fer. No estic dient que fos el correcte. Les circumstàncies de la seva situació han creat una condició en què van acabar fent el que estaven fent". Va dir que el govern d'Indonèsia tindria les seves pròpies opinions i "narració" sobre la situació dels ostatges. No obstant això, els problemes als quals s'enfronten els papú occidentals no es poden ignorar, va afegir.
Kogoya va dir que volia que Nova Zelanda recolzés Papua Occidental en el seu objectiu per a la independència. "Nova Zelanda hauria de jugar el paper de mediador de Papua Occidental d'una manera digna".Nova Zelanda podria jugar un paper en la defensa de l'accés obert a Papua Occidental, on els mitjans de comunicació estrangers i els grups de drets humans estan exclus, i podria ajudar a alliberar presos polítics, va dir Horsono. Nova Zelanda va continuar registrant les seves preocupacions amb les autoritats indonèsias sobre els drets humans a Papua, va dir el mes passat un portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors i Comerç de Nova Zelanda. "Mantenir un compromís obert i constructiu amb Indonèsia és fonamental per millorar la situació a Papua i va ser clau per a l'alliberament segur del senyor Mehrtens", van dir.

La guerrilla nacionalista papú TPNPB-OPM mata un militar de les forces d'ocupació indonèsies en una emboscada a Intan Jaya el 9 d'octubre.

Read more »

Repùblica, nou moviment independentista sard

La primera edició de Republicana se celebrà el dissabte 12 d'octubre de 2024 a Milis, a Su Corrale, la celebració nacional de Repùblica, la nova entitat política independentista fundada el 29 de juny passat  a Aristanis per la unió d'activistes de diverses sigles i diferents experiències polítiques. Repùblica és el resultat del procés de debat nacionalista sard “Est Ora” (2021-2024) i Sa Costituente Indipendentista (07.04.2024) i es vol la casa comuna dels independentistes sards segons el seu manifest.

El programa complet és disponible a www.republica.sr. Entre els participants els promotors del partit com l'ex conseller regional Gavino (Su Pòpulu Sardu, Partidu Sardu Indipendentista, Sardigna Natzione i iRS-indipendèntzia Repùbrica de Sardigna), Antonio Meloni (Tzentru de Elaboratzione Energia, iRS, ProgReS, Est Ora, Costituente Indipendentista). Al nou moviment s'hi han incorporat  iRS-indipendèntzia Repùbrica de Sardigna, ProgReS i Torra.

Les organitzacions sardes convidades foren Assemblea Natzionale Sarda, Federatzione Isport Natzionale Sardu, Progetto Sardegna, Movimento Pastori Sardi i Corona de Logu. Fou un moment públic i obert per compartir experiències i il·lusions, debatre i construir junts el camí cap a la futura República de Sardenya. Un moment per analitzar les emergències de la nació sarda, per escoltar les experiències d'altres nacions sense estat, i redescobrir, junts, el plaer de donar substància i vida al moviment independentista que treballa per la creació de una nova classe dirigent nacional de Sardenya i la difusió de la idea d'independència en sectors sempre nous de la nostra societat. Entre les delegacions convidades hi hagué Junts per Catalunya amb Laura Borràs, l'Associació de Municipis per la Independència i l'ANC amb Conxita Bosch, la senadora d'EH Bildu Idurre Bideguren i el pirtaveu del moviment polític nacionalista cors Nazione, Petru Antone Tomasi.

Read more »

Per-Olof Nutti elected as the new president of the Saami Council

Per-Olof Nutti has been elected as the new president of the Saami Council. Nutti takes over from Áslat Holmberg, who has led the Saami Council since 2022. It is a great honor to be elected as the new president of the Saami Council. I look forward to working with our member organizations to promote the rights of the Sámi people and further develop the Saami Council, says Nutti.

Read more »

La manifestació per la reunificació nacional de la Bretanya aplega un miler de persones

"Mai deixarem de mobilitzar-nos per la Bretanya”, van repetir aquest dissabte, 12 d'octubre, el miler de manifestants que van respondre a la crida de les associacions Bretagne Reunie i el Parti Breton per a aquesta trobada organitzada a Napned (Nantes). Després d'una reunió a les 14 h al Cours Saint-André, la comitiva ha sortit a les 15.30 h per recórrer els carrers del centre de Nantes i arribar al castell dels Ducs de Bretanya cap a les 16.15 h.

"En la nostra ment, Nantes és a Bretanya". Abans de la sortida de la processó, els manifestants van poder dinar degustant creps als diferents estands instal·lats al Cours Saint-André. Hi van ser presents diferents generacions. Van tenir lloc successius discursos. Bretagne Reunie, va recordar la petició de "105.000 persones del Loire Atlàntic per a l'adhesió del Loir Atlàntic a la Bretanya".

"La lluita està davant nostre: els bretons són un poble i una nació", exclamà Paul Molac, diputat de la 4a circumscripció de Morbihan, al micròfon. En públic, Jean-François i Michèle aprecien i defensen la reunificació de la Bretanya. "És històric i cultural, ja no hauríem de lluitar ni fer preguntes", diu la Michèle. Quan se li pregunta si Nantes és a Bretanya o no, per a Michèle la resposta és clara. “En la nostra ment Nantes és a la Bretanya.»

Un incident va tenir lloc quan la comitiva marxava durant un altercat entre dos grups. Elements del grup d'extrema esquerra Douar ha Frankiz (Terra i Llibertat) dirigit per l'editor de Yoran Embanner, Alan Le Cloarec va agredir al bloc de manifestants del Partit Nacional Bretó (PNB). Douar ha Frankiz s'ha negat a condemnar l'atac i s'ha limitat a dir que no van voler agredir a ningú de BR. Jean-François Morvan, del col·lectiu Bretagne Réunie que va intentar intervenir va ser atropellada. Aquesta persona va ser traslladada a l'hospital pels bombers. "Volia separar els protagonistes i es va fer mal", lamenten Alain Peigné i Alan-Erwan Coraud, copresidents de Bretagne Réunie amb Philippe Clément. "Bretagne Réunie defensa els valors democràtics i condemna tot allò que propaga l'odi", van recordar els dos homes. El regidor i adjunt a la batllia socialista francesa de Naoned, Florian Le Teuff, també va provar d'atacar als membres del PNB acusant-los d'extrema dreta però va ser ell qui va acabar denunciant que havia estat agredit pels independentistes extrem que aquests van negar.

Read more »

Dues marxes ciclistes del Congrés Regional de la Joventut Tibetana denuncien l'opressió xinesa sobre el Tibet

Activistes tibetans del Congrés de la Joventut Tibetana de Nova York i Nova Jersey, van començarel 10 d'octubre la seva 'Bike ral·li pel Tibet' a Nova York, per protestar contra el govern xinès per l'opressió cultural en curs al Tibet, les atrocitats inhumanes comeses al Tibet. Demanen a la Xina que acabi amb el genocidi cultural al Tibet.

Activistes tibetans del Tibetan Youth Congress (TYC) de Nova York i Nova Jersey (NYNJ) protesten contra el govern xinès el 10 de cada mes des de l'agost de 2024. Aquesta vegada, van organitzar una concentració de bicicletes per conscienciar sobre la qüestió del Tibet i expressar la seva solidaritat amb el poble tibetà dins del Tibet, així com la fi del genocidi cultural perpetrat pel Partit Comunista Xinès (PCC) al Tibet.

Al voltant de 15 activistes tibetans van començar la seva manifestació de bicicletes pel Tibet des de Diversity Plaza, Jackson Heights fins a la seu de les Nacions Unides, i després fins al consolat xinès, a Nova York, el 10 d'octubre de 2024.

Mitjançant la seva manifestació de bicicletes pel Tibet, exigeixen les següents demandes al Partit Comunista Xinès i a la comunitat internacional:

- Parada immediata al genocidi cultural: posar fi a l'opressió cultural en curs al Tibet.
- Responsabilitzar el PCC: instar la comunitat internacional a prendre mesures contra les atrocitats inhumanes al Tibet.
- Protegir els nens tibetans: aturar la separació forçada dels nens tibetans de les seves famílies enviant-los a internats xinesos.
- Etiquetar el PC com una amenaça global: reconèixer el PCC com una amenaça important per a la pau i l'estabilitat globals.
- Alliberar presos polítics: Advocar per l'alliberament immediat de tots els presos polítics tibetans, inclòs l'11è Panchen Lama.
- Mantenir un diàleg amb Sa Santedat el Dalai Lama i els representants del govern tibetà per resoldre la qüestió del Tibet amb urgència sense condicions prèvies.

El Congrés de la Joventut Tibetana va organitzar recentment un cicle per conscienciar sobre el genocidi cultural al Tibet i exigir al govern xinès que hi acabi. TYC va organitzar una concentració ciclista des de Dehradun fins a Delhi passant per Chandigarh del 24 al 30 de setembre. Més de 50 voluntaris dels capítols nord de TYC van participar a la concentració, recorrent 70-80 km diaris durant set dies, a través de diferents condicions meteorològiques i terrenys. La nostra concentració va comptar amb participants de diferents grups d'edat. Els 50 ciclistes van recórrer més de 400 quilòmetres i van arribar a Delhi.

Read more »

El govern de la Lega presenta la llei per invertir 1 milió d'€ en la llengua lombarda

Malgrat l'oposició de l'esquerra italiana, el govern de la Lega va anunciar l'onze de setembre més d'un milió d'euros en tres anys per "fomentar la llengua llombarda", instal·lant senyals vials en dialecte a tota la Regió. L'avantprojecte de llei 52, de la Lega, per a la valorització de la "llengua llombarda" ha arribat a la Comissió de Cultura del Consell Regional de Llombardia, que també preveu la col·locació de senyals de trànsit o informació turística a "Llombardia". El text és un segon intent sobre l'anterior llei de 2016 sobre "la millora del llombard" que incloïa el seu ensenyament i fou refusada, però ara les aliances han canviat. Es tracta de rètols en a la Llombardia on molts municipis habitualment liderats per la Lega Nord ja els han instal·lat fa temps.

La proposta del govern de la Lega liderat pel veterà Attilio Fontana (des de 1984 a la Lega Lombarda), que va presentar al Consell Regional un projecte de llei signat per tots els seus representants electes (inclòs el líder del grup Alessandro Corbetta) per "salvar una llengua parlada durant segles i transmesa de generació en generació a les cases, els tribunals de Llombardia. i masies”. Com que aquesta llengua "corre el risc de desaparèixer per sempre", és urgent intervenir. I així la Lega torna de les vacances d'estiu proposant un text a la comissió de Cultura de "suport a la col·locació de senyals específics de promoció viària, turística, cultural i territorial amb indicacions en llengua llombarda". També continua el debat sobre la instauració d'una "Jornada regional de la llengua llombarda". El projecte de llei quantifica l'import estimat en 350 mil euros "en el moment de l'aprovació", però preveu una despesa similar "per a cada any del trienni 2024-2026". La inversió cultural s'elevaria, doncs, a 1 milió i 50 mil euros durant els tres primers anys. No només això. El projecte de llei també estableix un "Registre regional d'associacions de protecció i promoció de la llengua llombarda i les seves varietats locals". I aquí la Lega qüestiona el consistori d'Attilio Fontana: "El consistori, dins dels seus recursos econòmics, pot concedir a les associacions inscrites al Registre aportacions específiques destinades a donar suport a les seves activitats". 

Una llengua viva però dispersa

Amb 3,5 milions de parlants el llombard és la llengua materna d'un terç de la població de la Llombardia i té parlants també al Trentino, Piemont i a Suïssa. El principal problema d'aquesta llengua romànica propera a l'occità i al francès és la seva normativització, no hi ha un llombard estàndard comunament acceptat ni entre els dos blocs dialectals principals: l'ínsubre (o occidental) i l'oròbic (o oriental) ni entre els 31 dialectes principals identificats per Bernardino Biondelli. Entre aquests, el milanès té una posició de prestigi indubtable gràcies a Carlo Maria Maggi, escriptor i dramaturg milanès, autor del primer sistema d'escriptura utilitzat per a la llengua llombard, el "milanès clàssic" o Ortografia Clàssica usada des del segle XVII. El segon sistema d'escriptura que es va desenvolupar va ser l'anomenada ortografia Ticino, codificada l'any 1907 per Carlo Salvioni per a la redacció del Vocabulari dels dialectes de la Suïssa italiana, un sistema fonològic (en el qual cada fonema correspon a un determinat grafema o dígraf) que utilitza els mateixos elements etimològics que la llengua italiana, als quals s'afegeix l'ús de diéresis per a la representació de vocals amb problemes. La codificació i evolució de l'ortografia la porta a terme el Centre de Dialectologia i Etnografia del Cantó del Ticino, que actualment la converteix en l'única grafia llombarda que té una mena de formalització en ús públic, trobant també ús en senyalització viària. (en particular en la indicació dels topònims locals), tant al Ticino com als Grisons. Una característica destacada d'aquesta grafia, que la diferencia substancialment de la clàssica, és l'adaptació de l'escriptura a la pronunciació del parlant, creada per a la transcripció i l'estudi dels dialectes llombards individuals de Suïssa; aquest sistema fou recollit i adaptat a gairebé totes les zones de la Llombardia lingüística, fins i tot amb intents de codificació. Entre les grafies derivades del Ticino, hi ha l'ortografia de Bèrgam, desenvolupada a la primera meitat del segle XX per l'associació folklòrica "Ducato di Piazza Pontida" (Ortografia del Ducato) i adaptada a la representació de Bergamasco i els altres dialectes llombards orientals. ; es diferencia de l'ortografia milanesa moderna, per exemple, en l'ús del guionet en comptes de l'apòstrof en els dígrafs s'c i s'c i la pronunciació de z sempre com a fricativa alveolar sonora (zét).

A més d'aquestes grafies existeixen propostes de normatives pel llombard occidental (Insübrich) i per a l'oriental (Oróbic):

- L'adaptació més important del ticinès és l'anomenada ortografia moderna, proposada l'any 1979 per Claudio Beretta -escriptor, historiador i lingüista, a més de president del Circolo Filologico Milanese- per superar les limitacions del milanès clàssic

- El 1997 el Consej Lombard per la Lengua / Consêj Lumbaart për la Lengua / Cunsei Lumbaart per la Lengua en la seva grafia, va fer una primera proposició de grafia, lioderada per Giorgg Bossoni, per al llombard occidental. Bossoni va publicar un manual de llombard el 2003. Las eva proposta era fonètica front l'Scriver Lombard polinòmic.

- Amb aquest mateix objectiu, l'abril del 2000 s'anunciava l'aparició en el Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de Jørgen Gjoorc Bosoni que es publicà el 2003.

-L'any 2003, novament Beretta va proposar una versió actualitzada per a la transcripció de tots els dialectes llombards, anomenada grafia llombard simplificada; la dificultat d'utilitzar el teclat italià, però, i la limitada adaptabilitat als dialectes llombards orientals, n'han limitat l'ús. Aquesta Urtugrafia Lombarda Ünificada (Claudio Beretta e Cesare Comoletti, Grafia lombarda semplificata, 2003. In: Claudio Beretta , Parlate e dialetti della Lombardia: lessico comparato, Milano, Mondadori), que no ha arrelat per l'excessiva complexitat i la poca intuïtivitat (així com per la manca d'adaptabilitat a l'italià). teclat) del sistema, que utilitza símbols com ç per a /z/ i /ʧ/, o ə per a /a/, /ə/ i /e/, així com per a l'obligació de marcar la longitud de la vocal, fins i tot amb l eliminació d'accents al primer grafema del dígraf (aa i no àa). 

- L'anomenada Grafia Insübrica Ünificada va ser desenvolupada a partir de l'any 2003 per la revista La Vus de l'Insübria per a l'escriptura dels dialectes llombards occidentals. Aquest sistema, que es basa en l'ortografia Ticino, és essencialment l'ortografia milanesa moderna sense ʃ per a /z/. Algunes històries de Rudyard Kipling van ser traduïdes al llombard amb una grafia insubrica unificada (encara que amb alguns canvis menors) pel lingüista Marco Tamburelli.

- El 2007 Claudi Meneghin va presentar una ortografia etimològica dita Ortographa de referença S

- El 2011, l'acadèmic de l'International Research Group on Contested Languages, resident a Gal·les i cantautor Lissander Brasca va confeccionar una proposta de normativització del llombard, el projecte Scriver Lombard, comuna a totes les varietats locals i que serveix per a escriure de manera parcialment uniforme en tots els dialectes. La proposta és de caràcter polinòmic, com en el cas de les ortografies de l'occità, català o el gal·lès, però sobretot en les ortografies de llengües literàries històriques i concretament en la del llombard literari més antic. Creada per permetre una escriptura més uniforme de les diferents varietats locals de llombard, amb una representació menor de la fonètica: al mateix símbol es poden associar, doncs, al gràfic diferents pronunciacions, segons la varietat parlada pel parlant. L'escriptura llombard actua, doncs, com una grafia de sostre per a les diferents varietats de llombard, abandonant les convencions lingüístiques més properes a l'italià (com ara el diferent valor de c i g davant d'una vocal) per recuperar els usos típics de les escriptures cancelleresques medievals. Tot i que apte per utilitzar-lo en un teclat italià, Scriver Lombard és contrari a la intuïtiu per a aquells que saben llegir italià. Per tant, el seu ús queda limitat a un cercle reduït[, tot i que també comença a ser utilitzat per algunes editorials.

- L'any 2020 es va proposar un altre sistema polinomial per escriure totes les varietats locals del llombard, anomenat Noeuva Ortografia Lombarda, basat principalment en l'ortografia clàssica milanesa (i en les seves variants que s'havien desenvolupat a l'est de la Llombardia, però abandonades a finals de el segle XIX).

Actualment el lombard té el suport de diverses organitzacions com l'Academia Bonvesin de la Riva, el Circolo Filologico Milanese (i 2), Terra Insubre, Comitato per la salvaguardia dei patrimoni linguistici, Far Lombard – Associazion per la lengua lombarda, l'ALP (Associazion Linguìstica Padaneisa) fundada el 2004 o el potent grup de facebook Impariamo la lingua lombarda amb 50.000 membres. El 21 de setembre l'activa comunitat de Wikipedia Lombard va organitzar la primera Wikiconferenza Linguistica Lombarda a Milà. Amb 73.000 articles la Wikipedia lombarda és la 85 (de les 332 existents) del món. Creada el 2006 té 60 col·laboradors actius. Amb un miler de col·laboradors la catalana és la vintena. Des de juny d'enguany Google Translator ha incorporat la llengua lombarda.

Read more »

Els ianomami del Brasil rebran més de 5 milions d'€ per potenciar l'educació entre la minoria ètnica

El territori etnoeducatiu yanomami ie'kwana serà el primer a rebre suport aquest any del Ministeri d'Educació (MEC) mitjançant universitats i instituts federals. En total, es destinaran R$ 32 milions (5 milions d'€ ) per construir escoles i capacitar professors en aquestes comunitats, amb caràcter d'emergència. La Universitat Federal de Mines Gerais s'encarregarà de la construcció de les escoles, mentre que la formació de docents estarà a càrrec de l'Institut Federal de Roraima, amb una assignació específica de R$ 18 milions per a aquest propòsit.

Les iniciatives per millorar l'educació dels yanomami i ie'kwana es van discutir amb els líders indígenes en una reunió amb el ministre d'Educació, Camilo Santana, a Brasília. Actualment, els yanomami són l'ètnia brasilera amb el percentatge més baix de professionals amb educació superior, amb menys de l'1% dels seus membres posseint un títol universitari. L'objectiu és enfortir el Programa de Coneixement Indígena al Territori, que s'encarrega de la formació contínua i la producció de material didàctic per a aquestes comunitats.

Com a part de la Política d'Educació Indígena, el MEC reprendrà la construcció de 74 escoles a diversos territoris indígenes del país, amb una inversió de R$ 195 milions. A més, es planeja la creació de 113 escoles indígenes noves sota el Programa d'Acceleració del Creixement (PAC). En el marc del Programa Nacional de Formació de Professors d'Educació Bàsica, en la modalitat d'Equitat, el ministeri ha aprovat la creació de 39 cursos de llicenciatura intercultural indígena, amb 2.412 places disponibles.

Read more »

Xina suspèn els perfils del comunicador Gang Lhaja i l'empresona per haver defensat la llengua tibetana

 Les autoritats xineses havien estat perseguint un influent de les xarxes socials tibetanes, suspendint el seu compte i detingut, entre l'agost i principis d'aquest mes, a causa de la creixent popularitat de les seves activitats de promoció de la llengua tibetà, segons el Centre Tibetà per als Drets Humans i la Democràcia, amb seu a Dharamshala. 13 de setembre. El centre va dir que va ser detingut arbitràriament de l'1 al 3 de setembre i va ser colpejat.

El centre va citar el creador de contingut en llengua tibetà i transmissor en directe Tashi Nyima, també conegut com Gang Lhaja, que va dir en un vídeo publicat a la plataforma de xarxes socials xineses KuaiShou el 28 d'agost que les seves activitats de transmissió en directe s'havien suspès bruscament seguint ordres del policia local.

Ha explicat que se'l va dirigir especialment per la seva sèrie en llengua tibetana "Outdoor Livestream on The Plateau", que s'havia fet cada cop més popular entre les comunitats tibetanes.

Aparentment, la suspensió del seu compte va ser temporal perquè el centre va dir que el 7 de setembre va publicar un altre vídeo en tibetà, amb la seva transcripció publicada en traducció xinesa, expressant frustració i decepció per la seva situació.

En ella ha parlat d'haver sentit que aquesta podria ser l'última retransmissió en directe de la seva vida, d'haver tingut una por terrible, i fins i tot d'haver tremolat terriblement, fins que va poder tornar a connectar-se.

Ha parlat d'haver preparat més de 200.000 iuans per gastar en viatjar per les tres regions històricament tibetanes d'U-Tsang, Amdo i Kham, però està decebut que això no sigui possible ara.

"Em sento derrotat i trist. No obstant això, sé que com més influeix un en la societat, més obstacles i pressió s'enfronta", va dir.

Es diu que Gang Lhaja pertany al poble de Yuthok al comtat de Dege a la prefectura de Kardze, província de Sichuan. El centre va dir que és un antic monjo que va tenir la seva educació primerenca en un monestir local i es va graduar en una Shedra (universitat monàstica budista tibetana). Després es va traslladar a Chengdu, on va vendre cafè als carrers mentre continuava els seus estudis tibetans.

Després d'haver fracassat el seu petit negoci de cafè, Gang Lhaja va passar a la creació de continguts en línia i va obtenir un suport ampli per als seus esforços per promoure la llengua i la cultura tibetanes, va dir el centre.

Va qualificar les recents restriccions a Gang Lhaja com a part d'un patró més ampli de repressió contra la llengua i la cultura tibetanes.

Es diu que la llengua tibetà està prohibida generalment, encara que no de manera explícita, a les principals plataformes de xarxes socials xineses com a part de l'impuls del president Xi Jinping per sinizar les regions de minories ètniques en nom de promoure un fort sentit de comunitat per a la nació xinesa.

Read more »

Samis meet Ainus and found the similarities between their struggles

Aslak Holmberg, President of the Saami Council, has visited Hokkaido where he met with Ainu leaders and gave lectures. In a presentation to the Hokkaido Ainu Association, he talked about how the Sámi people organize and advocate for their rights. He explained the role of the Sámi Parliaments, its legal framework, and the challenges it faces. He also shared information about the Sámi civil society and the Saami Council’s work, hoping to offer ideas that could help the Ainu create their own official representative body.
He also gave a public lecture in Sapporo, focusing on green colonialism, climate change, and the rights of the Sámi people. The goal was to raise awareness of these issues and show the similarities between the struggles of the Sámi and the Ainu. While in Hokkaido, Holmberg also learned about traditional Ainu fishing, which is done under a special quota and monitored by the government. Salmon is important to both the Sámi and Ainu, playing a key role in their cultures and traditions.

Read more »

Rússia mobilitza els cosacs per combatre a Ucraïna

En resposta a la invasió ucraïnesa de l'oblast de Kursk, Ataman de la Societat de Cosacs Pan Russa (VsKO) Vitaly Kuznetsov va ordenar "els atamans dels 13 regions cosaques a Rússia" que proporcionessin "ajuda humanitària a la població civil de l'oblast de Kursk i [a] formen] columnes dins del comboi especial humanitari rus” (VsKO, 13 d'agost). Sorprenentment, els cosacs russos no han jugat un paper més important en la defensa de l'ofensiva ucraïnesa. Kursk no és una regió cosaca tradicional, de manera que no està clar fins a quin punt els cosacs tenen una participació. Pot ser que els cosacs lleials al Kremlin s'hagin convertit en un component cada cop més important de les forces russes a Ucraïna, i Moscou no vol desviar-los del front. A mesura que la "llarga guerra" continua, el VsKO s'ha implicat cada cop més en el combat, impulsant la propaganda del Kremlin i promovent la història i els mites cosacs per animar tant els cosacs registrats com els no registrats a participar en la guerra.

Almenys 50.000 soldats cosacs han estat rotats per la zona de combat a Ucraïna (VsKO, 16 de juliol). A principis d'agost, Kuznetsov va escriure que "en la línia de contacte militar hi ha 16.000 dels nostres germans cosacs en 24 unitats de voluntaris cosacs. Cada dia arrisquen les seves vides, són dignes dels records dels seus avantpassats” (VsKO, 1 d'agost). Poc més de dues setmanes després, sembla que el nombre havia augmentat fins a 18.000 (VsKO, 20 d'agost). El fort augment del total de combatents i dels que estan al front suggereix un paper elevat per a aquestes forces cosaques a la màquina de guerra russa.

Abans, al març, es va aprovar la llei "Sobre el servei estatal dels cosacs russos" per crear una reserva de cosacs. El text modifica una llei anterior del desembre de 2005 i dóna als cosacs registrats la possibilitat de romandre a la "reserva humana de mobilització de les Forces Armades russes" mitjançant la "conclusió voluntària d'un contracte" per fer-ho. Encara que fins a quin punt això serà realment voluntari i no una qüestió d'influència social indeguda està a debat, la majoria de cosacs registrats probablement s'enrolarien de totes maneres. Les últimes clàusules del primer article de la llei representen un intent del govern d'obligar més societats cosaques al registre o ser "liquidades" (Normativ.kontur.ru, 23 de març). Tècnicament, aquells amfitrions cosacs (voiska) que no volen entrar al registre estatal poden convertir-se en "un sindicat o associació autònoma no comercial", tot i que presumiblement són opcions menys atractives que romandre hostes no registrats.

Alguns avenços reflecteixen que Moscou pot estar impulsant la narrativa que les dues parts del moviment s'estan fusionant. El VsKO va informar que "a la primera línia, no hi ha ni hi haurà mai cap divisió entre ètnics i ancestrals, registrats i no registrats, cosacs de servei i socials. Res ens divideix, treballem per la unitat dels cosacs” (VsKO, 10 de juliol). De la mateixa manera, una reunió dissenyada per promoure el renaixement de l'amfitrió central dels cosacs va reunir "líders dels grups de treball regionals per al desenvolupament del cosac, representants dels òrgans territorials del [Ministeri d'Afers Interns, Ministeri de Situacions d'Emergència], Rosgvardia i cosacs socials no registrats. organitzacions” (VsKO, 1 de juliol). En demostració d'aquesta narrativa d'unitat, Kuznetsov va utilitzar les commemoracions per a les víctimes del setge de Beslan de 2004 per instar que “davant dels nostres grans i avis, hem d'oblidar la divisió en registrats i no registrats. Hem de deixar que les gestes dels combatents que defensen els interessos de la Pàtria a la zona de [operació militar especial] ens uneixin” (VsKO, 20 d'abril). La promoció constant de Kuznetsov de la guerra de Moscou a Ucraïna i l'encoratjament dels cosacs per participar demostren que tant ell com el VsKO s'han convertit en portaveus del Kremlin.

Aquest comportament ajuda a explicar per què el Kremlin està invertint tant en organitzacions cosaques als territoris ocupats d'Ucraïna (vegeu EDM, 25 de gener, 10 d'abril). Més enllà d'una nova societat cosaca a Kherson que requerirà que tots els homes en edat de lluitar es registrin com a cosacs, però Moscou també està destinant molts recursos a la construcció d'un hoste cosac de Zaporozhi (CEPA, 14 d'agost). Zaporizhzhia va ser l'ostensible lloc de naixement de l'arqueri cosac i la llar del Sich [Palisada] a l'illa fluvial de Khortytsa, feta famosa per la novel·la de Gogol Taras Bul'ba. El debat sobre si Gogol era una icona literària ucraïnesa o russa continua avui, i el concurs sobre l'estat actual de Zaporizhzhia no és sorprenent.Els esforços del VsKO i del Kremlin per crear amfitrions dels cosacs als territoris ocupats d'Ucraïna són cada cop més cerimonials i oficials, cridant l'atenció sobre el seu establiment. En el servei de transferència de pancartes del destacament cosac de Zaporizhzhian a l'agost, Kuznetsov va declarar: "Davant els nostres ulls, estem presenciant la història. Renéix un exèrcit cosac de Zaporozhi fort i lleial [és a dir, prorusso]. Els cosacs dels nous territoris han jugat i faran una gran contribució a la defensa de la població pacífica de les repúbliques nacionals de Donetsk i Luhansk [DNR/LNR], els oblasts de Kherson i Zaporizhzhia, i la destrucció del nazisme ucraïnès" (VsKO, agost). 19). Això segueix els grups de treball "per establir estructures de societats cosaques als territoris de la DNR, LNR i els oblasts de Zaporozhian i Kherson" (VsKO, 19 d'octubre de 2023) [i] el transport d'icones a les noves esglésies ortodoxes russes als quatre territoris (VsKO, 9 d'abril). Aquesta retòrica i el nou batalló BARS-32 a Zaporizhzhia, que porta el nom de l'heroi cosac Pavel Sudoplatov, demostren com el Kremlin confia cada cop més en antics llegats històrics per legitimar la seva guerra i cooptar el moviment cosac per als seus propis dissenys (VsKO, agost 19).

 

En resum:

La Societat Pan Russa Cosaca (VsKO) continua animant tant els cosacs registrats com els no registrats a participar en la guerra de Rússia contra Ucraïna, fent propaganda del Kremlin sobre el propòsit de la guerra i el mite cosac de la tradició dels antics guerrers.
El govern rus està treballant estretament amb VsKO, aprovant una llei que dóna als cosacs registrats la possibilitat de romandre a la reserva de mobilització de les Forces Armades russes mitjançant contractes "voluntaris".
VsKO i el Kremlin han subratllat que "treballen per la unitat dels cosacs", amb l'objectiu de fusionar els cosacs no registrats i registrats en una sola categoria i promoure el renaixement de la cultura cosaca tradicionalment militarista a la societat russa.

Article original en anglès

Read more »