Eleccions europees a les nacions sense estat

Anàlisi de les Eleccions europees del 9 de Juny de 2024  a les nacions sense estat:

-Galícia
- Euskal Herria
- Països Catalans
- Flandes
- Sud Tirol
- Padània / Itàlia Nord (Vénet, Lombardia)
- Aosta
- Irlanda

Galícia

El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) té un creixement molt menor de l'esperat: dels 172.088 vots (11,8 %) del 2019 passa a 179.905 (16,13 %) d'enguany. Ana Miranda no tindrà escó tota la legislatura i l'haurà de compartir amb el número 2 d'ERC a meitat de legislatura passant a ser assessora del metereóleg. El Bloc havia fet veure que l'acord amb Bildu i ERC suposava quedar-se amb el tercer escó però, una vegada passades les eleccions, ha reconegut que no és així. El resultat del BNG és molt menor al de les autonòmiques del 18 de febrer quan va obtenir un 31,6 % i 467.000 sufragis.

Euskal Herria

A Iparralde la victòria del RN de Le Pen ha estat clara però com a segona força ha emergit l’Alliance rural de Jean Lassalle que, però, no obté cap escó. A Hegoalde la victòria és per EH Bildu amb el 26,4 % (4,23 % vers 2019) a la CAB i el 18,75 % a Nafarroa. En canvi l'EAJ/PNV cau 11,52 punts a la CAB i es queda amb el 22,4 % i el 3,16 % a Nafarroa (com a Geroa Bai). Tot i això els nacionalistes mantenen, en solitari, el seu escó i EH Bildu obté el mateix. EH Bildu suma 228.000 vots a la CAB, 49.000 a la CAN i  EAJ 194.000 i 8.000 respectivament.

Països Catalans

Mentre Compromís va optar per donar suport a Sumar (on la formació va aconseguir un 7,63 % front el 4,65 % estatal), El Pi va optar per ajudar a l'EAJ/PNV i Més a ERC. Els primers 

Esquerra va obtenir 8.465 vots al País Valencià (0,43 %) molt menys que els 12.400 de 2019 (0,54 %) i a les Illes Balears va baixar de 20.464 (4,9 %) a 16.457 (5,17 %) però cal tenir en compte que el 2019 Més va optar per donar suport a Compromís i va aconseguir aleshores 12.470 (2,98 %) per tant el descens és molt més pronunciat. ERC pateix una davallada enorme al Principat passant de 727.039 a 354.247 i del 21,2 % de 2019 al 14,8 %. Esquerra perd més de la meitat dels vots: 373.000. Junts segueix la mateixa tendència i passa de 981.000 (28,63 %) a 431.000 (18 %) perdent, entre els dos 923.000 vots. 

Flandes

La Nova Aliança Flamenca (N-VA), nacionalista de centre dreta no torna a vèncer a les eleccions europees de 2024 tot i avançar del 13'73 al 13,97 % de Bèlgica. Es veu superada pels independentistes del Vlaams Belang, oposats a la immigració que passen del 11,68 % al 14,5 % estatal. Ambdues forces obtenen 3 escons cada una a l'hemicicle continuant essent la nació sense estat més representada a Europa. Els independentistes (al grup Identitat i Democràcia del RN francès) sumen 1.034.000 vots i els nacionalistes (al grup Conservadors i Reformistes amb Fratelli d'Italia) 995.000. El 2019 VB va obtenir 811.000 i NV-A 954.000.

Sud Tirol

El Partit Popular del Sudtirol (SVP) manté el seu escó al parlament europeu amb 120.879 front els 142.185 de 2019. 

Itàlia Nord

Mentre, els federalistes de la Lega en perden vint i passen de 28 a 8 obtenint 2.100.000 vots (un 9 % estatal) front els 9.175.000 de 2019. L'alternativa padana a la Lega, Grande Nord, es presentava en la coalició amb Libertà (amb els autonomistes sicilians de Sud chiama Nord i Popolo Veneto*) però amb el 1,22 % no obté presentació. 

*Escindit de la Lega l'octubre de 2023 per "haver perdut l'esperit identitari" i participant al partit Indipendenza de Gianni Alemanno (ex batlle de Roma de Fratelli). A les europees obté 1.850 vots al Venet. 

Aosta

A Aosta el Rassemblement Valdôtain d'Stefano Aggravi obté un 7,14 % insuficient per obtenir cap escó. Tenia el suport del Movimento Progetto Piemonte i considera el resultat un "bon punt de partida". 

Rassemblement Valdôtain es va convertir en partit polític el 20.11.2023 impulsat per Davide Bionaz (ex d'Union Valdòtaine, ex Aosta Viva i ex ALPE) i Aggravi (ex d'Union Valdòtaine, concretament de la Jeunesse dell'UV i assessor de la Lega. Roberto Luboz (ex Lega, ex Esprì), Mauro Caniggia (ex Mouv', ex Esprì). Esprì fou fundada el setembre de 2022 per Caniggia i Luboz. D'orientació liberal es va presentar a les eleccions estatals amb Renaissance Valdotâine (antic Rinascimento VdA de l'empresari Giovanni Girardini). A les eleccions estatals de 2022 va aconseguir 6.398 vots (11,9 %) mentre la Lega es va presentar amb Fratelli 29,8 % i la coalició Vallée d'Aoste - Autonomie Progrès Fédéralisme (Partito Democratico - Italia Democratica e Progressista, Union Valdôtaine, Alliance Valdôtaine, Vallée d'Aoste Unie, Stella Alpina e Azione - Italia Viva) va obtenir un 38,63 % i Valle d'Aosta Aperta (5 Estrelles i Sinistra Italiana) un 10,9 %.

El principal partit arpità, Union Valdòtaine ja va aprovar al seu consell federal de Tzanté de Bouva di Fénis, l'abril de 2024, no presentar candidatura.  

Irlanda

El Sinn Féin va obtenir 194.000 vots amb el 11,1 % i va passar de 1  a 2 escons tot i baixar un 0,56 %. El nou partit Independent Ireland / Éire Neamhspléach va arribar als 108.000 vots i obtenia un escó amb el 6 % tot i ser la primera vegada que es presentava. En canvi els Independents for Change, d'esquerra no arribaven al 2,9 % i perden els seus escons. Els partits nacionalistes radicals com Ireland First (32.000), Irish Freedom (29.700), National Party (12.900), The Irish People (11.000) no van aconseguir cap escó com els ecologistes de Rabharta (11.300)

Bretanya

El Partit Bretó (Strollad Breizh) formava part de la coalició Ecologie au Centre (antiga Aliança Ecologista Independent) i obté 30.000 vots (20.412 a la Bretanya de 4 departaments amb el 0,79 %).  Ecologie au Centre obté 316.136 vots i un 1,28 % a nivell estatal i era formada per la Federació de Països Units, com a Régions Unies d'Europe, amb el propi PB, Parti Lorrain, Prouvénço Nacioun, Bastir Occitanie. D'altres 2 integrants de FPU no van acceptar l'acord. Parti Nationaliste Basque va desmarcar per presentar-se amb Ecologie Positive et Territorires i Parti de la Nation Occitane va cridar a l'abstenció.

Mentre el seu rival, Unió Democràtica Bretona, que es presentava amb Europe Territoires Écologie* (no confondre amb Ecologie Positive et Territorires de la que formava part l'EAJ/PNB i sis partits verds) es queda amb 7.963 sufragis (5.785 i un 0,22 % a la B4). ETE recull 63.482 vots i el 0,26 % estatal.  

Occitània, Còrsega

Després de 25 anys de col·laboració Regions i Pobles Solidaris (federació formada per la UDB, Eusko Alkartasuna, EH Bai, Oui Pays Catalan, Unitat Catalana, Femu a Corsica, Partit Nacional Cors, Partit Occità, Sabaudia, Unser Land i Part des Mosellans, Partit de la Reunió) va trencar el 13.01.2024 amb Europe Ecologie**. Orfe de referent estatal va menar aleshores un acord amb la llista impulsada per Guillaume Lacroix, Europe Territoires Écologie formada pel Partit Radical d'Esquerra, Volt, Moviment dels Ciutadans, Moviment dels Progressistes on RPS s'integrà. A Còrsega arribà al 0,4 %, a La Reunió 0,12 %, a Occitània un 0,14 % i a Catalunya Nord 0,12 %. 

** EE obté 1.361.000 vots i, amb el 5,5 % 5 escons, lluny dels 3.055.000 vots de 2019 amn el 13,5 % i 13 escons.