Vint anys després de la primera manifestació "Anem Òc!" a Carcassona (2005), els joves han decidit reviure manifestacions per la llengua i la cultura occitanes. Un bon miler de persones van marxar aquest dissabte 25 d'octubre de 2025 a Villefranche-de-Rouergue (Avairon). "Volem Viure al Pais", el famós lema dels anys 70, és més pertinent que mai. Els joves occitans han decidit mobilitzar-se per "Viure al País" però també pel dret a parlar la llengua occitana i defensar la seva cultura.
Aquest dissabte 25 d'octubre al matí ha començat la desfilada a Vilafranca de Roergue per a les "Carrièras Occitanas", nom de l'esdeveniment. Els catalans hi eren per representar els seus famosos Castells humans, però hem pogut veure que les regions on es parla occità no en van quedar excloses: Llemosí, Périgord, Bearn i, per descomptat, Roergue. Més sorprenentment, un cartell que demana la possibilitat de parlar alsacià. Altrament, l'occità és al centre de les demandes: "Qui coneix el seu país pel nom de les seves flors sap com establir-hi la pau". "Tot en occità, que és, no ho oblidem, la llengua dels trobadors."
A les 14:30, n'hi ha un miler als carrers de Vilafranca de Roergue, entre la pluja. Els carrers del que es coneix com "la perla de Roergue" són majoritàriament bilingües (francès-occità), però no tots. Els manifestants, per tant, tenien previst compensar aquesta omissió amb "pegasolets" (adhesius). Així, un carrer d'aquesta ciutat fortificada va ser rebatejat com a "Rue Massilia Sound System", en honor a la famosa banda de Marsella.
Un homenatge a Jan Petit
Aquest esdeveniment va començar amb un homenatge a Joan Petit (Jean Petit), un famós resident de Vilafranca de Roergue que va liderar la Revolta dels Croquants. A principis del segle XVII, el poble clamava fam i col·lapse, fart dels impostos (talla, gabella, etc.). Va ser llavors quan es va organitzar la revolta camperola. El 1641, Bernard Calmels, conegut com Lafourque, de Villefranchois, va presentar una demanda contra la talla recaptada pels cònsols de la ciutat. El 2 de maig de 1643, durant una baralla amb el recaptador d'impostos, Lafourque va ser ferit per l'espasa d'aquest últim i donat per mort al carrer Droite de la ciutat, ara carrer de la République.
La protesta va guanyar, i als rebels es van unir el paleta Guillaume Brasc, conegut com Lapaille, i el ja famós Jean Petit, cirurgià i barber de la ciutat. Els organitzadors van triar aquesta revolta popular i camperola com a símbol de les reivindicacions actuals: parlar la llengua occitana i promoure la seva cultura, obstaculitzades pel famós article 2 de la Constitució de 1958, que estableix que "el francès és LA llengua de la República", cosa que, per definició, exclou totes les llengües regionals, inclòs l'occità.
Simbòlicament, els manifestants van anar a la plaça Joan Petit de Vilafranca per reconstruir l'estructura de casa seva. El líder d'aquesta revolta va ser arrestat, i va ser la seva tortura a la roda la que va donar lloc a la rima infantil "
Jean Petit qui danse avec le pied, avec la main, avec le bras…" (Jean Petit balla amb el peu, amb la mà, amb el braç...). El famós grup Nadau també la va convertir en una cançó, "Auròst tà Joan Petit" (homenatge a Joan Petit).
Els manifestants van reconstruir simbòlicament l'estructura de la teulada de la casa de Joan Petit per elevar-la al lloc original de la seva llar, que va ser enderrocada. Simbòlicament, els manifestants van reconstruir l'estructura de la teulada de la casa de Jean Petit, el famós líder de la Revolta dels Croquants (1643). Malgrat aquest dolorós recordatori històric, la manifestació va tenir lloc amb bon humor i no sense humor. Vam veure aquest cartell: "Substituïu la Nació per farçous" (una especialitat culinària de l'Avairon feta amb ous i bledes). O fins i tot una al·lusió a l'hora del dia: "Val mai manifestar trempes que creurar secs" (millor manifestar-se mullat que morir sec). Al vespre, hi hagué diversos concerts previstos, incloent-hi els famosos grups La Talvera i Cocanha. Podríem veure alguns aveironesos "exiliats" a París.
Aquest renaixement de manifestacions per la llengua i la cultura occitanes des de Roergue continuà, diumenge, amb altres intercanvis i concerts. De promesa en promesa, de renúncia en renúncia, les llengües regionals encara no tenen estatus a França, cosa que fa que les seves Una situació extremadament delicada, i la seva supervivència molt incerta. Com a recordatori, l'occità és la llengua oficial de la Val d'Aran. Es parla en un terç de França, així com en 12 valls del Piemont a Itàlia.
Sobre la convocatòria: 10 anys després convocada una gran manifestació nacional per la llengua occitana els 25 i 26 d'octubre
Després de deu anys de silenci, torna una gran manifestació per l'occità. Els dies 25 i 26 d'octubre a Vilafranca de Roergue, la societat occitana està convidada a viure un cap de setmana festiu i reivindicatiu amb una manifestació, concerts, canteres, cercaviles i un petit poble dels països occitans.
"Quan es tracta de manifestar-se per l'occità, no ens importa qui cridi, on es faci o qui parli: l'essencial és que la manifestació sigui un gran èxit, perquè la força de la mobilització és el missatge que reben els ciutadans, els càrrecs electes, els periodistes i els partits polítics. Els organitzadors ens demostren que tenen un esperit jove i innovador i això ens anima." A més, el símbol de la reconstrucció de la casa de Joan Petit, com a acció de preservació de la memòria històrica, ens recorda que, per saber on volem anar, hem de saber d'on venim, sobretot en un ambient de negació i alienació.
Tenim una oportunitat preciosa: demostrar que l'occitanisme es pot mobilitzar més enllà de les divisions. Reunim-nos en una demostració de força cívica, festiva i pacífica. L'èxit només dependrà de tots i cadascun de nosaltres.
.jpg)
.png)
.png)
