El dimecres 26 de novembre, el Tribunal Oral Penal de Los Angeles, Xile, va decretar, per unanimitat, el sobreseïment definitiu del weichafe Luis Marilao i va ordenar la seva posada en llibertat immediata.
Luis Marilao va ser acusat d'una acció de sabotatge en contra d'una feina de forestal Arauco, al fundo Punta Arenas, regió del Bíobío, juntament amb tres comuners maputxe pertanyents a la Coordinadora Arauco Malleco que ja havien resultat absolts el 23 de juliol de 2024, per falta de proves.
El debut a l'agost del Ritz-Carlton Masai Mara Safari Camp, Kenya, la primera propietat de luxe de la marca a l'Àfrica subsahariana, ha provocat rebuig entre la comunitat Masai, i ha iniciat fins i tot accions legals en contra. Segons recull The New York Times, activistes i líders de la comunitat local exigeixen l'enderrocament del campament, les suites del qual tenen preus de 3.500 dòlars la nit. Un dels principals arguments que esgrimeixen per sol·licitar-ne la desaparició és la seva ubicació, i és que, experts com l'ecologista Grant Hopcraft i l'investigador Joseph Ogutu, sostenen que la instal·lació es va construir directament sobre un corredor crític de vida silvestre utilitzat per milions de nyus i altres animals durant la Gran Migració.
La polèmica va escalar a l'agost amb una demanda presentada pel Dr. Meitamei Olol Dapash, ancià massai i director de l'Institut per a l'Educació, Recerca i Conservació Masai. En el seu escrit denuncia que la construcció del resort viola la moratòria del 2023 que impedeix la implantació de més complexos al Masai Mara, ja que la reserva ja comptava amb 175 campaments registrats el 2024.
Tot i que Marriott afirma haver complert tots els requisits i obtingut l'aprovació d'impacte ambiental, els crítics al·leguen que el govern del comtat de Narok va atorgar una "exempció única" i remarquen que la firma per donar el vistiplau al projecte s'ha vist embolicada en sospites de falsificació.
La disputa ha posat en relleu les tensions creixents entre el turisme d'ultraluxe i la conservació a la reserva kenyana. Els activistes locals critiquen que les empreses multinacionals actuen com a “paràsits” que es desconnecten de la comunitat, ignoren els drets locals i fan malbé la vida silvestre amb contaminació i vehicles fora de la carretera.
Sobre la lluita dels maasai de Tanzània
Aquestes mesures segueixen el reconeixement constitucional del Marroc de l'amazic com a llengua oficial juntament amb l'àrab a la constitució renovada del 2011. La mesura va marcar un pas significatiu en la preservació i promoció del patrimoni amazíc indígena del país. El tamazight del Marroc inclou tres dialectes principals. Els habitants de les muntanyes de l'Alt i l'Anti-Atles, així com de les regions desèrtiques del Souss, parlen tashelhit. En canvi, el dialecte local de tamazight és parlat pels habitants de l'Atles Mitjà. Les persones que viuen a la regió del Rif, al nord del país, parlen tarifit.
El Col·lectiu Patriotti denuncia amb la màxima contundència l'atac que va tenir lloc a Corti. Ens solidaritzem amb les joves víctimes. Els joves corsos van ser objectiu d'una colla de joves sense rumb, reproduint patrons de violència i incivilitat que s'han observat durant dècades als afores de les principals ciutats franceses.
El que hem estat denunciant durant anys s'està materialitzant ara davant dels nostres ulls: aquests són els efectes directes i dramàtics de la política de colonització imposada per l'Estat francès.
Els nostres pobles, que abans eren santuaris de la tradició i la cultura corses, estan a punt de convertir-se en nous "afores francesos", importats amb la seva quota de problemes socials, crisis d'identitat i mals socials. Aquest model de societat violent i desarrelat no és nostre. No és la nostra identitat. No és la nostra cultura.
A tots els que arriben a la nostra terra, diem: PROU!
Còrsega no és França, quedeu-vos a casa.
No volem els vostres problemes importats.
No volem la vostra societat i els seus mals.
Davant d'aquesta amenaça existencial per al nostre poble, s'ha acabat el temps de retardar. L'estat francès va assumir la plena i completa responsabilitat d'aquesta situació, que va destruir el teixit social, cultural i identitat de Còrsega.
El Col·lectiu Patriotti està estrictament compromès amb la població corsa per denunciar i combatre les polítiques destructives. Fem una crida a tots els patriotes corsos a mobilitzar-se.
ESCULUNICIÓ!
VINCE PER ÙN MÉS!
È FORA A FRANCIA INCÙ TUTTI I SOI !
Zumrat Dawut, una coneguda supervivent dels camps d'internament per a uigurs a la Xina, ha fet una crida pública als funcionaris, mitjans de comunicació i defensors dels drets humans després d'assabentar-se que el seu nebot de 20 anys, Halmurat Helil, va ser detingut per les autoritats xineses a la regió uigur. Helil va ser arrestat simplement per prémer el botó "m'agrada" en una foto del fill de Zumrat que havia compartit a la plataforma de xarxes socials xineses Kuaishou. "No va fer res malament: és un jove respectuós i educat", va dir Dawut en el seu comunicat publicat en línia.
Dawut, exiliada als EUA, va descriure el dolor recurrent de rebre notícies tràgiques de la seva terra natal, recordant que es va assabentar de la mort del seu germà gran mesos després que passés. Ara demana atenció internacional per salvar el seu nebot, instant els periodistes, investigadors i funcionaris del govern a plantejar el seu cas públicament.
Els grups de drets humans han advertit durant molt de temps que les autoritats xineses continuen atacant els uigurs fins i tot per interaccions mínimes en línia amb familiars a l'estranger, utilitzant la vigilància digital per castigar la dissidència o el contacte estranger percebut. «Estic disposat en qualsevol moment a parlar amb periodistes, investigadors o funcionaris del govern sobre aquest assumpte», va dir Dawut.
El Fryske Nasjonale Partij (FNP, Partit Nacional Frisó) encapçalat per l'empresari i escriptor Aant Jelle Soepboer havia fet un primer intent enguany d'entrar al parlament estatal dels Països Baixos. Fundat el 1961, fins ara, la formació nacionalista s'havia centrat en les eleccions locals i provincials. El 2023 va créixer de 23.000 a 27.000 vots i de 3 a 4 escons al parlament provincial frisó on forma part del govern des de 2011. Enguany havia decidit donar el pas cap a La Haia però ha quedat lluny del resultat a les provincials. Amb un 9.332 vots no ha arribat al 3 % i ha quedat fora de l'hemicicle.
.png)
.png)
on molt dolor en els nostres cors, després de mesos de cerca, manifestacions, convocatòria i el suport de molts, donem a conèixer la notícia després duna llarga investigació on es descobreix que el principal sospitós que fustigada, li oferia diners, etc , es fa el descobriment dun àudio trucada .
*Julia Chuñil. “La van cremar”: Juan Carlos Morstadt va revelar en crida el destí de Julia Chuñil*
Al punt de premsa realitzat avui dilluns 30/9 per part de les advocades, organitzacions de DDHH (Comitè d'ètica contra la tortura i Amnistia internacional) i la presència de Pablo, fill i portaveu de la família, es va anunciar una prova que remeix la investigació per la desaparició de Julia Chuñil. Es va exposar que el principal sospitós,
Juan Carlos Morstadt Anwandter, en una intercepció telefònica autoritzada, va dir al seu pare que a Julia Chuñil “la van cremar”. Aquesta impactant revelació, feta a gairebé 11 mesos de la seva desaparició, contrasta amb el que acusen és un muntatge de la Fiscalia per inculpar els fills de la víctima, mentre s'ignora l'evidència contra Morstadt, amo del previ.
Demanem molt de respecte i suport cap a la família, en aquests moments tan difícils, assimilant de no poder veure-la amb vida, donem agraïment de tots pel suport que ens van brindar on ens van donar forces per seguir en la seva recerca, a gairebé un any de la seva desaparició, esperem que se segueixi la investigació i que aquesta persona sigui investigada i ens lliuri a convocatòria aquesta, és difícil contenir les llàgrimes, com a família els mantindrem ferms per esperar a Júlia, donar-li un descans com cal i aviat que es faci justícia que aquesta persona pagui pel dolor que li va causar a la família després de mesos de tristesa, angoixa, els intents de muntatge Cap als seus propis fills i l'assassinat dels seus animals.
Julia chuñil Catricura quedaràs marcada en la història com la gran dona valenta que lluito pels seus drets i sempre orgullosa de les teves arrels maputxes, el nostre símbol de Lluita i resistència.
«Quebec, un país! Quebec, un país!» Gairebé un miler de manifestants van marxar pels carrers del Plateau Mont-Royal de Montreal el 25 d'octubre. Principalment volien commemorar el 30è aniversari del referèndum de sobirania de Quebec de 1995, però també demanar-ne un de nou. Aquesta «Marxa cap a la independència» és una iniciativa d'OUI Québec i la Société Saint-Jean-Baptiste de Montréal (SSJB), dues organitzacions independentistes no partidistes.
Més d'un miler de persones es van reunir en un ambient amable, amb banderes i pancartes de Quebec a la mà, a la plaça Saint-Louis. «No volem ser una província com les altres, volem ser un país com les altres», va exclamar Marie-Anne Alepin, presidenta general de la SSJB, a la multitud que celebrava.
La manifestació estava formada majoritàriament per joves, un grup entre els quals hi ha hagut un augment meteòric de la sobirania, segons enquestes recents. Aquest entusiasme no sorprèn a Camille Goyette-Gingras, presidenta d'OUI Québec. Fa dos o tres anys que expliquem a tothom que alguna cosa està passant entre els joves. Ho vam veure als CEGEP, ho vam veure als nostres esdeveniments. "Les enquestes demostren el que vam observar sobre el terreny", va dir.
Un Nou Alè
Aquesta onada d'independència també s'observa dins dels murs de les universitats, segons Florence Doucet, de 21 anys, membre del Comitè de Sobirania de la UQAM. "Volem demostrar que som aquí i que formem part d'un moviment real, no només d'una moda", va dir. Aquesta mobilització encara sorprèn Rose Lessard, presidenta del Bloc Québécois Youth Forum, que es descriu a si mateixa com a "sobiranista des del naixement". "Quan vaig assumir la presidència del Fòrum de Joves, anava a la península de Gaspé a reunir-me amb un o dos activistes i pensava: 'Vaja, missió complerta'". Així doncs, veure centenars de joves reunits avui és un motiu de gran orgull", va confiar.
Gunnar Allinger, que es defineix com a sobiranista "des de fa 59 anys", va mirar amb un somriure els centenars de persones reunides al seu voltant. Aquest sobiranista de tota la vida no s'estranya de veure que la causa torna entre la nova generació. "Després del referèndum de 1995, la gent tenia por, crec. Però aquesta idea d'independència no morirà, es quedarà per molt de temps", va observar, portant una bandera del Quebec. Inclusiu i jove
Diverses figures polítiques es van unir a la manifestació, com ara Catherine Gentilcore, diputada per Terrebonne del Parti Québcois (PQ), Ruba Ghazal, Andres Fontecilla i Manon Massé, membres de Québec Solidaire. Segons Ruba Ghazal, coportaveu del partit, el moviment independentista ha de ser primer inclusiu, en un moment en què el "moviment independentista de dretes identitàries" ocupa cada cop més espai en el debat públic.
"Crec que no inspira els joves ni la gent d'altres llocs, i per això vull portar endavant aquest projecte amb la meva veu com a immigrant i filla de la Llei 101", va explicar, dempeus a la vora de la multitud.
També hi eren presents diversos càrrecs electes del Bloc Quebequès, inclòs el diputat Mario Beaulieu, que estava encantat de veure la Generació Z agafar la torxa de la causa sobiranista. "Inicialment, la independència va ser impulsada pels joves. Si volem guanyar el proper referèndum, necessitem gent de totes les edats i orígens", va afegir.
Un grup d'activistes del grup nacionalista Nouvelle Alliance també va assistir a la manifestació. Es va produir un tens enfrontament amb altres manifestants, durant el qual va intervenir la policia. No es van produir altercats. Una manifestació similar va tenir lloc a la ciutat de Quebec al mateix temps.
