Astúries aprova un pla de normalització lingüística amb 245 mesures

El Govern del President del Govern va presentar el 20 de febrer l'Estratègia per a la Normalització de l'Asturià i l'Any 2026-2030, un pla de planificació quadriennal que conté 245 articles al voltant de cinc grans excepcions: l'ús institucional i administratiu, la gestió intergeneracional, el trienni docent, la cultura, l'esport i l'oci, l'economia i els mitjans de comunicació, i la promoció exterior. També s'aplicarà a l'eonaviego (dialecte del gallec parlat a Astúries).

L'estratègia o Estratexa de normalización del asturianu y del eonaviegu 2026-2030 s'organitza en cinc grans àrees que abasten tots els àmbits rellevants per a la revitalització de l'asturià i de l'eonaviego:

-En el camp institucional i administratiu, es preveuen mesures per impulsar la seva presència a l'Administració, respectant el marc jurídic vigent i garantint el dret de la ciutadania a emprar-les en les relacions amb els serveis públics.

-En transmissió intergeneracional, ensenyament i joventut, inclou programes per a la població jove que fomentin l'ús quotidià de les llengües pròpies com un actiu cultural i social.

-A l'àrea de cultura, esport i lleure, reforça la seva presència a la creació literària, la lectura, la producció audiovisual, el patrimoni cultural, l'activitat esportiva i l'oferta turística, sectors clau per a la seva visibilitat social.

-En economia, mitjans de comunicació i societat, recull mesures per estimular el seu ús en empreses, comerços i entorns digitals, així com per augmentar la seva presència als mitjans públics i privats, així com al teixit associatiu, la immigració i l'àmbit religiós.

- Finalment, a la projecció a l'exterior, incorpora iniciatives dirigides a la diàspora asturiana i a la presència de les llengües pròpies als espais estatal i internacional.

L'estratex estarà coordinada per la Conselleria de Cultura, Política Llingüística i Esport, que exercirà la direcció tècnica de les línies dactuació. Per això, es crearà una comissió intersectorial de política lingüística, presidida per la titular de l'àrea, Vanessa Gutiérrez, i amb representació de les àrees d'Educació, Universitat, Cultura, Esport, Ciència, Salut, Serveis Socials, Consum, Turisme, Justícia, Interior, Igualtat, Medi Natural, Hisenda i Administració Local, entre d'altres.

Durant l'acte, la consellera ha situat aquest document dins del cicle d'avenços impulsats sota la presidència d'Adrián Barbón. En aquests anys s'han aconseguit fites estructurals com ara la creació de la Subdirecció General de Política Llingüística, un òrgan tècnic i jurídic especialitzat; els avenços en matèria educativa, la consolidació de l'ús de l'asturià en la comunicació institucional del Govern i l'aprovació de les instruccions sobre els criteris lingüístics que en regulen la presència a l'Administració autonòmica.

Alhora, s'ha posat en valor la votació històrica a la Junta General que va permetre assolir, per primera vegada, una majoria a favor de la reforma estatutària per reconèixer l'oficialitat de les llengües pròpies, així com l'avenç que suposa la incorporació de l'asturià a les convocatòries del Ministeri de Cultura.