2026/11/14

La V assemblea confederal de la xarxa de partits autonomistes i nacionalistes de l'estat italià aposta pel confederalisme

 



Nacionalistes del Friül, Sardenya, Aosta, Llombardia, Toscana, Sicília, Romanya, Piemont i Occitània es van conjurar per presentar una alternativa al centralisme italià. La V assemblea confederal de la xarxa Autonomie e Ambiente es va celebrar el 13 de novembre de 2026 a la Fundació Matteotti de Roma sota el lema "Autonomies europees, la cura dels extremismes". L'acte va reunir diverses forces autonomistes i cíviques italianes i europees, que van defensar el model confederal i l'euroregionalisme com a alternativa al centralisme estatal, al populisme i al presidencialisme. De cara a les eleccions polítiques italianes de 2027, la xarxa es va comprometre a promoure lleis electorals més justes, donar suport a les economies locals i impulsar una Europa reformada des dels seus territoris i regions. Durant la jornada també es va acordar commemorar el 80è aniversari del Moviment Comunità d'Adriano Olivetti i es va reafirmar la voluntat de dialogar amb altres forces reformistes per garantir representació autonomista a la pròxima legislatura.

L'acte va combinar l'assistència presencial i telemàtica de diverses organitzacions autonomistes, cíviques i europees:

- Hi van participar delegats de forces territorials com Sardegna chiama Sardegna, Sardigna Pro S'Europa, Patto per l'Autonomia, Union Valdôtaine, Lombardia Civica, OraToscana, Siciliani Liberi, Movimento per l'Autonomia della Romagna, Rumâgna Unida, Movement Arpitania, Assemblada Occitana Valadas, Liberi Elettori Piemonte i Comitato Charta di Melfi (mb una orientació territorialista i de defensa del Sud d'Itàlia).


- Representants institucionals i ponents: La sessió va comptar amb les intervencions d'Alberto Aghemo (president de la Fundació Matteotti), Roberto Visentin (president d'AeA i vicepresident de l'Aliança Lliure Europea - EFA), Lorenza Bonaccorsi (presidenta del I Municipi de Roma Centro) i el senador autonomista de Bolzano Luigi Spagnolli.


- Aliats i altres moviments: També hi van participar membres de Partecipazione Attiva, activistes del Comitato Iniziative Popolari (CIP), representants de la nova iniciativa Democrazia Civile, així com Piercamillo Falasca (Europeisti.Eu), Roberto Gambelli (Ora!) i missatges d'adhesió de Più Uno.



Principals eixos polítics i estratègics


El debat es va estructurar al voltant del lema "Autonomies europees, la cura dels extremismes" i va fixar les línies d'actuació següents:


• Model confederal contra el centralisme: La xarxa rebutja convertir-se en un partit vertical clàssic i aposta pel confederalisme, on cada moviment local manté la seva pròpia identitat i agenda. Es posicionen frontalment contra el centralisme de l'Estat italià i de les grans regions, així com contra les reformes de tipus presidencialista o de premierato.


• Euroregionalisme i subsidiarietat: Defensen una Unió Europea reformada des de baix, basada en les regions i les ciutats (l'anomenada "Europa de les regions"), per superar les limitacions dels estats nació tradicionals i garantir la proximitat en la gestió dels serveis públics i les infraestructures.


• Frenada als extremismes: Sosté que les administracions locals fortes, properes i centrades en resoldre els problemes quotidians són el millor antídot per contenir el populisme, el nacionalisme i el sobiranisme.
• Horitzó electoral 2027 i aliances: De cara a les eleccions generals italianes de 2027, la xarxa vol donar suport a les petites empreses i economies locals afectades per l'excés normatiu, reclamar lleis electorals més justes i obrir un diàleg amb totes les forces reformistes per assegurar una representació autonomista al pròxim Parlament.

Què és AeA?

 Autonomie e Ambiente (AeA) és una xarxa i aliança de partits i moviments polítics territorials d'Itàlia que defensen l'autogovern, la descentralització i la protecció del medi ambient. Es va fundar oficialment a finals de 2019 (amb la primera assemblea el febrer de 2020) per agrupar forces autonomistes, cíviques, federalistes i ecologistes de diverses regions italianes.

• Lluita contra el centralisme. La xarxa promou la subsidiarietat i un model d'Estat descentralitzat per donar més poder de decisió als territoris i a les comunitats locals.
• Connexió europea. Està estretament vinculada a l'Aliança Lliure Europea (ALE / EFA), el partit polític europeu que agrupa formacions nacionalistes, regionalistes i autonomistes. D'aquesta manera, treballen per construir una "Europa dels pobles i de les regions".
• Civisme i sostenibilitat. Combinen les reivindicacions identitàries o d'autogovern històric amb una agenda ecologista, la defensa del territori i el desenvolupament sostenible.

Membres i implantació territorial


La xarxa reuneix una vintena d'organitzacions polítiques arreu de la República Italiana. Algunes de les formacions associades més destacades són:
• Nord i àrees alpines. Inclou moviments històrics i lingüístics com Union Valdôtaine (Vall d'Aosta), Patto per l'Autonomia (Friül-Venècia Júlia), Slovenska Skupnost (minoria eslovena) o Assemblada Occitana Valadas.
• Centre i illes. Compta amb partits com Siciliani Liberi (Sicília), Sardigna Pro S'Europa i Sardegna chiama Sardegna (Sardenya), OraToscana (Toscana) o Movimento per l'Autonomia della Romagna.
• Sud peninsular. El Comitato Charta di Melfi, articula els moviments territorialistes i meridionalistes de la Itàlia continental del sud.

Read more »

2026/05/18

Quatre cantons suïsos s'uneixen per salvar el franco provençal (arpità)

 

A la Suïssa francòfona, diversos cantons cooperen ara per salvaguardar els seus dialectes mitjançant eines digitals "L'patoué l'é todzo vivin" (El dialecte encara és viu). Això és el que llegim al diari vaudois 24 Heures del 13 de maig de 2026. La premsa suïssa destaca una iniciativa poderosa a la Suïssa francòfona: quatre cantons (Vaud, Friburg, Jura i Valais) han unit forces per salvar els seus dialectes a través de la tecnologia digital. Arxius, cançons, textos, teatre, memòria popular... s'està fent tot per transmetre aquesta llengua a les generacions futures. La llengua perviu en grups folklòrics, en companyies de teatre, en cançons, entre tots aquells que es neguen a veure desaparèixer una part de l' ànima arpitana. No hi falta energia. Hi ha moltes associacions. Els voluntaris fa anys que lluiten. Existeixen iniciatives locals.

Read more »

2026/02/20

France 3 publica un reportatge sobre el creixement de la llengua francoprovençal a Savoia

El 16 de desembre de 2021, el francoprovençal o arpità de Savoia, també anomenat, patois savoià va ser oficialment reconegut pel Ministeri d'Educació francès com a "Franco-Provençal". Quatre anys més tard i mentre l'Haute-Savoie va acollir del 18 al 20 d'octubre de 2025, el congrés de la federació de Llengües Regionals a l'Educació Pública (FLAREP), la llengua que es creia que estava morint està experimentant una nova "bogeria". El Francoprovençal (sense comandament) es va presentar al web de France 3 Roine-Alpes, amb en particular una entrevista de Régis Vachoux, president del moviment arpità de Savoia Lou Rbiolon!


Adreça del documental: https://ebx.sh/UdRGWj

Read more »

2025/11/28

11a edició del Dia Francoprovençal (Arpità) al Piemont

L'11a edició del Dia Francoprovençal se celebrà a Cantoira, a la província de Torí, el 29 de novembre de 2025, sota el títol De la memòria a la contemporaneitat. L'esdeveniment, recolzat per la Unione di Comuni Montani delli valli di Lanzo, Ceronda e Casternone, forma part del programa nacional de protecció de les minories lingüístiques històriques, previst per la llei italiana 482 de 1999 i promogut per la Presidència del Consell de Ministres, amb la coordinació de la Regió del Piemont i la realització de l'associació Chambra d'Òc.

Un llenguatge viu entre recerca, literatura i comunitat
El programa inclogué la presentació de la traducció francoprovencal de la nova Il dono di Natale (El regal de Nadal) de Grazia Deledda (Premi Nobel de Literatura el 1926), editada per Teresa Geninatti Chiolero, com a exemple de l'aplicació de la llengua als textos literaris a gran escala. Aquesta conferència seguida d’una presentació de Marco Rey i Flavio Giacchero dedicada al volum Tsant’an Tsamin. Canta in cammino, que documenta deu anys d'experiència musical a les valls de Cenischia, Susa i Sangone. Christiane Dunoyer, qui dirigeix el Centre d’Études francoprovençales « René Willien » à Saint-Nicolas va conferenciar sobre elements de transmissió cultural.

A la tarda, la novel·la Perrony Mort i a través d'un guarda-tasse reial Carlo Rosside Carlo Rossi, situat entre finals del segle XIX i principis del segle XX, que explica en Franco-Provencal la història d'un guardià de caça a la reserva reial del Gran Paradis, a la vall d'Aosta. Finalment, Marco Rey de Tsambra francoprovensal llançà el nou premi IN ARP – Creazioni Contemporanee a Francoprovenzale, destinat a promoure la producció creativa en francoprovençal a través de textos, podcasts, vídeos i altres formes d'expressió. La celebració i la música es va centrar en les valls de Lanzo amb un escenari és popular i festiu.

Read more »

2025/10/20

Savoia acull el 39è congrés de la federació d'ensenyament en llengües minoritzades de l'estat francès



El 39è Col.loqui de la FLAREP (Federació de les Llengües Regionals dins l'Ensenyament Públic) s'ha desenvolupat a del 18 al 20 d'octubre a Thonon-les-Bains i Annecy, a la sala de deliberacions del Consell Departamental de l'Alta Savoia. La trobada s'ha centrat en el desenvolupament de l'ensenyament de les llengües amb les col.lectivitats territorials Hi han pres part Joël Baud-Grasset, vice-president del Consell departamental de l'Alta Savoia; Rémy Farré Salvatella, tècnic de la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a Barcelona; Jean-Paul Couche, president de ANVT-IRLF; i Christian Malmose, encarregat de missió a l'Oficina Pública de la Llengua Basca; i, Alà Baylac Ferrer, director adjunt de l'IFCT de la universitat de Perpinyà. Alà Baylac Ferrer, president de l'APLEC*, ha presentat algunes "Eines pedagògiques per a l'ensenyament" en català. Esteve Vaills, encarregat de missió de l'APLEC, ha presentat "Els mèdia i l'ensenyament de les llengües regionals". També s'ha analitzat l'ampliació de l'ensenyament de l'arpità de la Savoia amb 10 escoles referenciades gràcies a l'AES (Associació d'Ensenyants de Savoià), (Association des Enseignants de Savoyard/ francoprovençal) i Savoué Ecula 2.**




 

L'augment del nombre de parlants observat en els darrers anys (al voltant de 20.000 parlants i aproximadament 100.000 persones que l'entenen sense parlar-la) no és suficient per garantir la supervivència a llarg termini de la llengua savoiana. Una llengua que abans es transmetia diàriament a través de converses familiars o veïnals, però que avui només es pot transmetre a través de l'educació escolar.

"La nostra principal dificultat, que encara persisteix malgrat el reconeixement, és la formació del professorat", es queixa Marc Bron. "No hi ha res previst en aquest àmbit. Tot i que ens esforcem per ser presents des de l'escola primària fins al batxillerat, l'ensenyament del savoià continua sent molt desordenat d'una escola a una altra... Estem molt lluny del sistema on els pares prenen les regnes de l'assumpte i s'asseguren que els nens tinguin unes hores de bretó o basc cada dia". L'únic progrés en aquest àmbit des del reconeixement del 2021: la capacitat de Marc Bron per formar ell mateix professors voluntaris.

Es nota una manca de professors durant l'examen de batxillerat. Només un candidat va fer l'examen savoià/francoprovençal aquest any. «Abans del reconeixement, un candidat havia de fer l'examen a Montélimar (Drôme)», va remarcar el professor, abans d'afegir: «Les coses ja estan millorant!»

Aquest any, l'únic candidat del 2025 va poder fer l'examen en un institut d'Annemasse (Alta Savoia). Un senyal que s'estan fent progressos a França pel que fa al reconeixement de les llengües regionals. Professionals i professors de totes les regions es reuniran durant tres dies a Thonon-les-Bains, per comparar les seves experiències durant la 39a conferència de la Federació de les Llengües Regionals a l'Ensenyament Públic (FLAREP).

Article a Le Dauphiné Libéré 

* Associació per a l'ensenyament del català a Catalunya Nord

** Fédération des parents d'élèves suivant des cours de savoyard

Read more »

2025/10/09

Dues cites dels nacionalistes de la Savoia

En primer lloc la independentista Ligue Savoisienne ha decidit reactivar-se. Dijous 16 d'octubre a les 20:30 h - tindrà la primera cita en línia per a formular el seu retorn. Aquesta reunió és exclusiva per a membres i parlar. Jean de Pingon un dels fundadors de la Lliga el 1994 i promotor del seu retorn també hi serà present. El 30 de juliol va fer públic el retorn de la formació. Precisament el principal partit nacionalista arpità de la Savoia, Mouvement Région Savoie-Sabaudia, ha acollit amb satisfacció la notícia. Sabaudia ha convocat la seva assemblea general divendres 24 d'octubre de 2025 a les 20:15, a Annecy-Seynod, Salle Barral, 3 Rue de la Clairiere. Amb les intervencions de:

Albin Guillaud de Solution Démocratique

 Daniel Magnin batlle de Maxilly-sur-Léman, Moviment Sabaudia Regió de Savoia.

En aquest marc, al veí Franc Comtat, s'ha anunciat el naixement d'un nou moviment germà de Sabaudia: la Union du Peuple Comtois, nova veu autonomista del Franc Comtat, orgullós i decidit a reprendre el seu destí liderat per Billy Fumey.

"Les nostres dues regions comparteixen la mateixa ànima: territoris de muntanya, forjats per la història, la llibertat i la resistència.Des dels Alps fins al Jura, des de Chambéry fins a Besançon, els mateixos valors ens uneixen: l'afecció a les nostres terres, les nostres llengües, les nostres tradicions i el nostre dret a escollir el nostre futur.

Davant la centralització que esborra les nostres identitats i allunya les decisions del nostre poble, afirmem la nostra voluntat de fer que les nostres regions visquin segons les seves necessitats, cultures i realitats." afirma Jérémy Langlade-Nouchy Subsecretari de Sabaudia.






Read more »

2025/09/28

Els nacionalistes arpitans doblen resultats i guanyen les eleccions a la Vall d'Aosta

Union Valdôtaine passa de 10.470 vots del 2020 a 19.304 i del 15,8 % al 32 %. D'aquesta manera els nacionalistes reunificats enguany sota les sigles històriques arriben a 12 escons quan en tenien 7 i Joël Farcoz podrà formar govern tot i no tenir majoria absoluta al ser 35 els diputats del consell de la vall. Els independentistes de Pays d'Aoste Souverain *** han format part de la llista vencedora i ja han anunciat que seguiran donant suport "al projecte de la reunió".  

En segona posició els autonomistes moderats de centre Autonomisti di Centro amb la coalició creada enguany per Edelweiss (Stella Alpina*), Pour l'Autonomie (PlA) i Rassemblement Valdôtain (RV**) amb el 14 % i 6 escons. Les eleccions s'han celebrat el 28 de setembre d'enguany.

Els partits italians queden molt per sota de les forces nacionalistes. Forza Italia obté 4 escons, Fratelli 4 més i la Lega s'ensorra passant de 11 a 3. L'esquerra italiana, PD, també pateix un daltabaix i per 2 dels 5 escons que tenia mentre els Verds obtenen 3. La coalició d'esquerres Valle d'Aosta Aperta amb comunistes i 5 Estels queda fora del parlament autònom. 


Annex

 * Stella Alpina és autonomista però no prové de la tradició de l'UV sinó d'una unificació, l'any 2001, de diverses escissions de les seccions de partits italians a Aosta: els liberals de Pour la Vallée d'Aosta (1993), Autonomistes (escindits el 1997 del Partit Socialista Italià i el Partit Popular Italià), Federació Autonomista (creada el 1998 per escindits de la democràcia cristiana italiana. Se la considera de centre dreta.   


** Creat el 20 de novembre de 2023 per federalistes liberal-conservadors escindits de la Lega (anomenada Lega Vallée d'Aoste) liderats per Davide Bionaz "per unir els valdostans que creuen en l'autonomia especial, el federalisme, la preservació de la identitat i les tradicions de la nostra Vall, la defensa de les llibertats individuals i els valors conservadors de la nostra societat" alineats amb nacionalistes-regionalistes vènets (Popolo Veneto), lombards (Grande Nord) o sicilians (Sud chiama Nord) 

*** Prèviament s'havien format Ethnistes Valdôtains (1991), el moviment armat Francité (1996), Indépendantistes Valdôtains (1998) i Nation Val d'Outa (2013).

 Per a saber més


Read more »

2025/09/21

Èxit de la 43a festa internacional de la llengua arpitana (francoprovençal) celebrada a la Savoia

Centenars de persones de parla arpitana (francoprovençal malanomenat popularment patois) es van trobar a La Roche (arpità), La Roshe (en el dialecte local) o La Roche-sur-Foron (francès), Alta Savoia, per participar al 43è Festival Internacional Francoprovençal, el dissabte 20 de setembre i el diumenge 21 de setembre de 2025. L'esdeveniment té lloc durant el cap de setmana de les Jornades Europees del Patrimoni i té com a objectiu destacar una de les principals llengües històriques de la regió alpina, que encara es parla a Savoia, a la Suïssa francòfona, a la Vall d'Aosta i a algunes valls del Piemont, així com a dues ciutats de la Puglia.

Fou un moment de celebració per a la gent de la Vall d'Aosta que hagué de fer el trajecte pel coll del Gran Sant Bernat, Martigny i probablement el Coll des Montets, així com per a aquells que van triar la ruta pel coll del Petit Sant Bernat i Albertville. El túnel del Mont Blanc està tancat, el coll del Petit-Saint-Bernard també i les dues rutes alternatives a La Roche duren entre tres i quatre hores.








Una tradició itinerant entre les regions de l'àrea francoprovençal

El Festival Internacional Francoprovençal se celebra anualment de manera rotativa en una de les quatre regions històriques on la llengua ha sobreviscut: el País de Savoia, la Suïssa francòfona, la Vall d'Aosta i les valls francoprovençals del Piemont. L'esdeveniment es va fundar el 1979 i representa una oportunitat important, en primer lloc, per trobar-se a través de les fronteres i després per promoure, compartir i transmetre una llengua minoritària vibrant. Reuneix amics de tota la vida, grups locals i associacions culturals, així com aquells que organitzen esdeveniments escolars, incloent-hi cançons i noves produccions. El festival celebrat a Reignier el 2015 encara es recorda amb afecte, i l'exemple de Patoué eun mezeucca, amb cançons francoprovençals, incloses noves cançons contemporànies, s'està portant a la Vall d'Aosta. Les trobades encara són recurrents. Al Festival Palp de Bruson, Valais, els dies 15 i 16 de juny, un grup del Valais va interpretar cançons de la Vall d'Aosta en patois. El festival d'enguany tingué lloc tant al centre de La Roche-sur-Foron com al recinte firal de Rochexpo. L'organització està a càrrec de la Fédération des groupes de langue savoyarde Lou Rbiolon i del grup Sleu d'Damô d'Évires, actius en la preservació del patois al País de Savoia. 


Les associacions del País de Savoia

Per fer-se una idea de l'articulació i riquesa de les activitats, nombrosos grups apareixen a la federació Lou Rbiolon. A Savoia hi ha L'Alluétaise (Les Allues), Lou Patouèsan du Kouézin (Coise-Saint-Jean-Pied-Gauthier), Leuz Ipyotu (Billième), Mémoire des Entremonts (Entremont-le-Vieux) i La Bèla vya (Hautecour). A l'Alta Savoia, grups com Lou Babolis d'Marnaz (Marnaz), Les Balouriens (Chainaz-les-Frasses i Cusy), La Band'a Fanfouè (Reignier), Les Patoisants de l'Albanais (Rumilly), Lou Patoué du Salève (Cruseilles), Lou Reclan deu Shablen'-Bains (Thonen), i Lou Reclan deu Shable (Thonvenien). (Bellevaux) estan actius. El grup Sleu d’Damô d’Évires, coorganitzador del festival 2025, és un dels organitzadors culturals més actius de la zona. 

La xarxa la completen diverses organitzacions interdepartamentals, com l'Association des Enseignants de Savoyard (AES), el Centre de la Culture Savoyarde (Albertville) i l'Institut de la langue Savoyarde (ILS), amb seu a Habère-Lullin. Aquestes organitzacions tenen un paper important en la transmissió de la llengua, fins i tot a les escoles i la formació, i per tant entre generacions.

El programa: llengua, música i productes locals

Les activitats de la Féta du Patoué a La Roshe començaren la tarda del dissabte 20 de setembre. De 15:00 a 18:00, tres conferències temàtiques exploraren aspectes lingüístics, gastronòmics, vinícoles i musicals: ensenyament del francoprovençal amb Marc Bron, formatgeria savoiana amb Sébastien Breton (AFTALP) i cant patois savoià amb Guillaume Veillet, acompanyat de músics i intèrprets.  També d'oferí una visita guiada al centre històric de La Roche-sur-Foron. La vetllada continuà amb un sopar i entreteniment després de sopar, amb actuacions teatrals i musicals, seguides d'una tartiflette gegant (plat típic de Savoia), interpretada pel grup folklòric Écho de l'Alpe.

El diumenge 21 de setembre tingué lloc una celebració comunitària, com la nit anterior. A les 10 del matí hi hagué la missa amb diverses parts en francoprovençal a l'església de Sant Joan Baptista, seguida d'una processó amb vestits tradicionals pel centre de la ciutat, acompanyats per l'Harmonia Municipal. Al migdia, els discursos oficials davant de l'Ajuntament. El dinar es serví a Rochexpo amb un menú preparat per Maison Mieusset, que incloia plats tradicionals com ara crozets, gigolettes de bolets i tartes de nabius. De 10 del matí a 18:00, el recinte firal acollí una gran trobada amb un mercat de productes locals, jocs, espectacles i música tradicional, incloent-hi actuacions del duet Balancez vos Âmes i artistes dels grups arpitans. 

                                                    Rètols de la Féta du Patoué a La Roshe

El 2026, la Festa es traslladarà entre la Vall d'Aosta i el Piemont

El 2026, la Festa se celebrarà a la frontera entre la Vall d'Aosta i les valls francoprovençals del Piemont. L'esdeveniment està previst per als dies 19 i 20 de setembre als municipis de Donnas, Pont-Saint-Martin (a la Vall d'Aosta) i Carema (al Piemont). L'organització anirà a càrrec del Centre d'Études francoprovençales de Saint-Nicolas i de l'associació piemontesa EFFEPI (Associació d'Estudis i Recerca Francoprovençals). El programa inclou conferències, exposicions, visites guiades, espectacles, una missa, una desfilada de grups disfressats, un dinar convivial i degustacions de productes locals, inclosos els vins Donnas i Carema.

Read more »

2025/03/02

Presentació d'un nou llibre sobre l'arpità (francoprovençal) al Piemont




En el marc de la 16a edició les jornades Chantar l'Uvèrn que valoritzen les cultures occitana i arpitana de les valls alpines del Piemont es va realitzar a càrrec de l'EFFEPI la primera trobada o Rendez vous francoprovensal dissabte 15 de febrer a Venaus, durant la qual Christiane Dunoyer va presentar l'última publicació del Cefp (Centre d'Estudis Franco Provençal), el llibre "Lo que dius Patua". Amb el terme "patua" (patuès) es coneix les parles arpitanes a la zona. Dunoyer és autora també de “A propous de la revitalisacion dou francoprovençal: Mecanismos de comunicacion et trasmicion de la lenga four a d’un cadro formel” (2017), "Francoprovençal, patois, langue savoyarde, arpitan… Histoire et pratiques contemporaines de la langue francoprovençale en pays de Savoie" (2017) i "50 ans du Centre d’Études Francoprovençales" (2017) des de 2010 dirigeix l'àrea tècnica de l'EFFEPI. 

La mateixa EFFEPI va dur a terme diverses accions l'any passat com la presentació de la revita an arpità 'I chi amun' o la 42a edició del seu premi 41° Concorso EFFEPI "Ali sulle nostre valli" amb entrega de premis a Pont Canavese el maig amb una gran participació d'escolars a més de participar a la troabada pan arpitana de novembre a París. També va participar a la taula rodona sobre les diferents grafies del franco provençal celebrada el 20.11.2024 a Aosta. 



Propers esdeveniments arpitans

2025 20-21 de setembre Festival Internacional de Patois 2025 - La Roche sur Foron (Alta Savoia)

2026 del 19 al 20 de setembre Festival Internacional de Patoisants Romans i 2026, trobada quadriennal del FRIP, Federació Internacional de Patoisants Romana i Internacional (seu a Lausanna)- al Piemont e Valle d'Aosta: Donnas- Pont Saint-Martin- Carema.

Què és l'arpità ?

El territori que engloba Arpitània és aquell on es parla la llengua arpitana o franco-provençal :

1) a l'estat francès: Loira, Roine, àrea metropolitana de Lió, Ain, gran part del departament de l'Isère, Savoia, Alta Savoia, al sud del Franc-Comtat

2) Itàlia (la vall d'Aosta, les valls arpitanes del Piemont, i les illes lingüístiques de Celle di San Vito i Faeto a Puglia)

3) Suïssa : la Romandia (excepte les parts nord i oest del Jura)

La denominació histórica de la llengua fou establerta pel lingüista jueu italià Graziadio Isaia Ascoli el 1873.  Joseph Henriet va ser qui va crear (amb el pseudònim Edur Kar) el terme Arpitània (originàriament Harpitanya), del qual deriven els termes arpità i Arpitanie, el 1971, inspirat en el moviment del cantó suís del Jura i el seu amic, l'activista basc Federico Krutwig. L'etimologia es remunta al terme francoprovençal arp, que s'utilitza per definir una pastura alpina i per extensió les muntanyes i els Alps. El nom va fer fortuna i va ser un dels noms proposats l'any 2016 com a nom per a la nova gran regió administrativa nascuda de la fusió d'Alvèrnia i Roine-Alps, que finalment s'anomenarà Alvèrnia-Roine-Alps. També han nascut diferents grups: el maoista Moviment Harpitanyia, independentista del propi Henriet, Aliança Cultural Arpitania (Aliance Culturèla Arpitanna, ACA, 2004), el documental Harpitanya, la ferveur d'une idée (2012), Radiô Arpitania (2007), Office Géographique Arpitan (2013), Fête internationale de l'arpitan, o Federació Arpitània. L'impulsor de l'ACA i principal escriptor en arpità ha defensat aquesta denominació dient que la forma francoprovençal és «una vella denominació que no pot ser més desafortunada»; mentre que arpità és un glossònim pròpiament dit, francoprovençal és, merament, una descripció sintètica i aproximativa per comparació amb francès i occità provençal. Tot i així, una de les entitats més actives en el domini lingüístic, el Conseil international du francoprovençal (CIFP, 2010) continua usant la denominació antiga.

L'arpità està dividit entre 8 dialectes principals: valdostà, arpità piemontpes, faetar, lionès, delfinès, savoià, franc-comtès i vaudois romand de Suïssa.  Actualment té uns 100.000 parlants i s'ensenya de forma optativa a Aosta i Savoia. 

Existeixen diferents grafies locals i la unitària és encara no resolta, per això el 2024 es va celebrar la taula rodona sobre les diferents grafies del franco provençal on es va debatre, entre d'altres, la proposta del català Xavier Lamuela. La grafia estàndard és coneguda com Ortographe de Référence B de Dominique Stich (l'ORB A es va presentar el 1998, la B, de 2003 és una reforma), més propera al francès. És la més reconeguda i usada a la versió de wikipedia arpitana que ja compta amb 5.800 articles. Com a grafies menors hi ha:

- l'aostana del Bureau Régional pour l'Ethnologie et la Linguistique (BREL)-Centre d'Études Franco Provençales René Williem basada en la de Jean B. Cerlogne (1893) del 1986

- la Graphie de Conflans adoptada a Savoia el 1983 

- Grafia d'Aimé Chenal, aostà, entre 1967 i 1982

- Grafia GIT (Grup Internacional de Treball) que el 2011 va establir el Consell Internacional del Francoprovençal integrat per l'EFFEPI, l'Associació de Mestres de Savoià, Association Vaudoise des Amis du Patois, Centre d’Études francoprovençales “René Willien”, Fondation pour le développement et la promotion du francoprovençal (Valais), Institut de la Langue Savoyarde, “Lou Rbiolon”, Fédération des groupes de langue savoyarde, et Marcel Thurler, Société cantonale des Patoisants fribourgeois. Amis du francoprovençal en Pays Lyonnais va donar suport extern. El GIT treballa en una grafia unitària nova des de 2017.

Read more »

2025/02/22

Reunificació del moviment arpità (francoprovençal) a la Vall d'Aosta


Fins l'any 2018 l'Union Valdôtaine (Unió Valldostana, UV) havia mantingut l'hegemonia política a la Vall d'Aosta, autònoma dins de l'estat italià i epicentre de l'Arpitània (formada també per zones de Suïssa, estat francès -Savoia- i la regió del Piemont, a l'estat italià. Dotada d'una ampla autonomia des de 1947, amplaida el 1948, Aosta és, amb el Sud Tirol, la zona amb més sobirania de l'estat italià. De llengua arpitana (francoprovençal, nom establert el 1874 per Graziadio Isasia Ascoli) i francesa ha mantingut una identitat diferenciada imponent malgrat els intents d'italianització del feixisme imperialista de Mussolini.

De l'hegemonia a la crisi permanent

L'UV ha estat el pivot polític d'aquest moviment identitari amb majories que fregaven el 50 % i superaven, tot sovint, el 45 %. El seu discurs nacionalista centrat en defensar l'autogovern de tota imposició italiana i una transversalitat centrista l'havien fet un catch all party. El 2018 però, el partit no va arribar al 20 % dels vots a les eleccions regionals i el 2020 es va quedar per sota del 16 %. Aosta té dret a un diputat i un senador d'elecció directa a les cambres italianes. Sempre havien estat escollides persones de l'UV o autonomistes. El 2018 va guanyar l'escó el Moviment 5 Estrelles i el 2022 el de senador la Lega. L'electorat va castigar essencialment alguns casos de suposada corrupció però, sobretot, la divisió que va patir el partit arran dels seus pactes amb dreta o esquerra italianes indistintament. Les escicions van dessagnar l'UV ja sigui per debats polítics com per la figura d'Augusto Rollandin (conegut com a 'Guste' pel seu nom en arpità) i les batalles personals.

Des de 1984 s'havia marxat l'UV Progressista (UVP), el 2005 Aosta Viva / ALPE (centreesquerra), el 2013 una segona UVP, el 2006 Renovació Valldostana (també centreesquerra), el 2016 l'ala dreta (Par Notre Vallée), el 2017 el MOUV' nacionalistad'esquerra, el 2020 Ensemble  (de l'acusat de corrupció Laurent Vierin) i Pour l'Autonomie que, amb el MOUV' va fundar Vallée d'Aosta Unié. Vuit escissions de pes, més d'altres menors, de les quals 4 en només 5 anys. Malgrat això ha mantingut la presidència del govern autònom la majoria d'anys i actualment la manté amb Renzo Testolin. L'únic parentesi fou entre 2017 i 2018 quan van presidir Aosta, durant 7 mesos un govern d'Stella Alpina*-UVP-ALPE-PNV, 8 mesos el citat Vierin (UVP més esquerra italiana) i 6 mesos la Lega-Stella Alpina-ALPE-MOUV'. 

La reunificació de l'Union Valdôtaine

El desgavell descrit va dur a la direcció de l'UV a provar de refer el partit amb una entesa parcial amb els escindits. El procés iniciat el 18 de maig de 2023 va culminar en el congrés extraordinari a Saint-Vincent de 16 de juny de 2024 'Per la recomposició de l'àrea autonomista'. En el mateix es van reintegrar a l'UV, sota presidència de Joël Farcoz, dues corrents:

-  una de progressista i verda nascuda de la cprimera escissió de la UV d'Aosta Viva l'any 2005, que va derivar en a un moviment anomenat Alpe, del qual amb el temps van sorgir els mateixos Verds. 

- Union Valdôtaine Progressiste (UVP) escindida el 2013, e tracta d'una fractura més recent a la Unió i està lligada a l'acostament de la UV de Rollandin amb Forza Italia de Silvio Berlusconi. Les dues àrees citades es van reunir, el 2019, a Alliance Valdôtaine. 

- un altre component, amb la presència important de Luciano Caveri, és Vallée d'Aoste Unie, en si mateixa una recomposició de forces més petite (MOUV', part de Pour l'Autonomie d'Augusto Rollandin qui es va retirar morint el desembre de 2024). En els darrers temps, aquests components constituïen un únic grup polític dins del Consell Regional, majoritàriament amb la Unió Valdôtaine.

Qui queda fora de la reunificació ? A part d'Stella Apina *, els seguidors de Rollandin, Pour l'Autonomie, s'han mantingut fora de la reunificació, tot i que formen part de l'actual govern de l'UV (amb Alliance Valdôtaine, el Partit Democràtic italià i Stella Alpina*) així com Rassemblement valdôtain ** o els independentistes de Pays d'Aoste Souverain (PAS) que recull l'herència de Joseph Henriet / Josèf Harriet.

Joseph Henriet, la tenacitat d'un profeta

Henriet és un mític militant nacionalista nat el 13 de maig de 1945. Va anar a l'escola sense parlar italià sent de llengua materna francoprovençal. Va ser ell qui va crear (amb el pseudònim Edur Kar) el terme Arpitània (originàriament Harpitanya), del qual deriven els termes arpità i Arpitanie, el 1971, inspirat en el moviment del cantó suís del Jura i el seu amic, l'activista basc Federico Krutwig. L'etimologia es remunta al terme francoprovençal arp, que s'utilitza per definir una pastura alpina i per extensió les muntanyes i els Alps. El territori que engloba Arpitània és aquell on es parla la llengua arpitana o franco-provençal :

1) a l'estat francès: Loira, Roine, àrea metropolitana de Lió, Ain, gran part del departament de l'Isère, Savoia, Alta Savoia, al sud del Franc-Comtat

2) Itàlia (la vall d'Aosta, les valls arpitanes del Piemont, i les illes lingüístiques de Celle di San Vito i Faeto a Puglia)

3) Suïssa : la Romandia (excepte les parts nord i oest del Jura)

El nom va fer fortuna i va ser un dels noms proposats l'any 2016 com a nom per a la nova gran regió administrativa nascuda de la fusió d'Alvèrnia i Roine-Alps, que finalment s'anomenarà Alvèrnia-Roine-Alps. També han nascut diferents grups: el maoista Moviment Harpitanyia, independentista del propi Henriet, Aliança Cultural Arpitania (Aliance Culturèla Arpitanna, ACA, 2004), el documental Harpitanya, la ferveur d'une idée (2012), Radiô Arpitania (2007), Office Géographique Arpitan (2013), Fête internationale de l'arpitan, o Federació Arpitània. L'impulsor de l'ACA i principal escriptor en arpità ha defensat aquesta denominació dient que la forma francoprovençal és «una vella denominació que no pot ser més desafortunada»; mentre que arpità és un glossònim pròpiament dit, francoprovençal és, merament, una descripció sintètica i aproximativa per comparació amb francès i occità provençal. Tot i així, una de les entitats més actives en el domini lingüístic, el Conseil international du francoprovençal (CIFP, 2010) continua usant la denominació antiga.

El primer moviment impulsat per Henriet fou Movament Harpeitanya o Accion de Libèracion des Poplos des Ârpes (1970-1972) mantenint relacions amb ETA i l'IRA, Harpitanya Etnocrateka Libra (1972-1976), defensor d'una etnocràcia arpitana amb una llengua unificada. També va establir la bandera independentista formada per la savoiana amb tres estels blancs a l'esquerra sobre fons negre. Després d'un parèntesi Henriet va acabar entrant a la Lega Nord, que va recollir part dels seus postulats, el 1993 fins a presidir la secció d'Aosta(Lega Nord - Val d'Aohta Libra) aconseguint un 10 % dels vots el 1996 i la revista 'Nouvo Jor'. En aquest sentit va mantenir relacions amb la també arpitana Ligue Savoisienne de l'estat francès. La deriva de la Lega i l'abandonament de la lluita per la independència van dur a Henriet a marxar el 2019: 

"He arribat a la conclusió que la Lliga de Salvini ha assumit sempre les connotacions més nacionalistes del segell "italianista", en contradicció amb els plans d'estructuració de l'Estat i Europa, basats en una arquitectura nova i diversa, és evident que a Vall d'Aosta també hi ha membres de la Lega Salvini perquè els fan sentir orgullosos de ser “italians” i utilitzen una llengua patriòtica que ja fa temps que no se sent tant a la Vall”. Veig que la marca 'independentista' no es fa sentir i el partit es limita a fer 'administració' (absolutament necessària! Però no suficient). Ja no em considero un 'Valdostano leghista', i convido "els independentistes que formen part de la Lega Valdostana a considerar la posició d'aquesta última".

Tot i abandonar la política va continuar sent un referent pel seu treball filològic. Henriet és autor de l'estudi etno-lingüistic 'Harpitania' (1971), Ehtudio su la question harpitana (1973), La nation harpitana (1974), La lingua arpitana (francoprovenzale), Con particulare riferimento alla lingua della Val d'Aosta (1976) on defensa una forma de koiné o llengua estandard pel francoprovençal***, Il substrato garalditano: contributo allo studio della toponimia arpitana della Valle d'Aosta, (1977), Storia del Movimento Arpitano in Valle d'Aosta (2019) i Els nostres ancestres els sarraïns dels Alps (2002), on defensa la tesi que la tesi que els sarraïns dels Alps, considerats durant molt de temps com a musulmans d'Àfrica, eren en realitat pobles indígenes de muntanya contraris a la cristianització del seu territori. Les seves foren obres de referència sobre el franco-provençal i la seva nacionalitat. De fet el 2024 Henriet va llençar un nou Movimento culturale dell'Arpitania i va presentar el Manifeste del'Endependenza Arpitana.

Pays d'Aoste Souverain, la nova aposta de l'independentisme arpità a Aosta****

El 2019 Henriet va proposar la integració de la Vall a Suïssa com a cantó 27è. Un any abans s'havia fundat el partit independentista Pays d'Aoste Souverain (PAS) impulsat per músics arpitans com Philippe Milleret, Luis de Jyaryot o Christian Sarteur a més de Michel Perret del que Henriet es va mostrar crític al principi per acabar incorporant-s'hi el 2020: “Molts m'han preguntat per què vaig criticar PAS i ara en canvi demano votar. No hi trobo res estrany, em sento el pare d'aquest moviment i de vegades els pares són durs amb els seus fills, però per primera vegada es presenta a les eleccions un grup que demana en veu alta i obertament la independència!"

Una posició oficial que reforçà el moviment en les seves creences i consideracions i que traça la línia cap a l'exigència cada cop més forta d'una independència real i concreta: “Aquesta reivindicació –explicava Milleret– no hauria de fer por. Quan demanem la independència invoquem la necessitat que té la gent de la Vall d'Aosta de poder pensar i decidir amb el seu propi cap, sense estar governat per un govern central. La paraula independència no ha de fer por, és un vehicle de llibertat a nivell del cap. Els que ens hem posat a la llista sabem bé que no hem de ser amos, sinó servidors del poble i per això hem de treballar”. PAS va fregar aleshores els 2.000 vots. Enguany ha convocat la quarta edició de la festa nacional d'Aosta (Fita nachonala de la Val d'Aouta) pel 7 de març de 2025.


                    Henriet mostrant la bandera independentista arpitana a un acte del PAS el 2020

Annexos 1 i 2

Annex 1 - Banderes arpitanes

Pan arpitanes

Bandera creada el 2004 per l'Aliança Culturèla Arpitanna, utilitza els colors borgonyons, les dotze estrelles  l'àrea lingüística, embellida amb lo rozon (roseta alpina). També s'usa com a local de la Romandia suïssa de parla arpitana.

 

Bandera independentista arpitana que data de 1970 que és utilitzada principalment pel Moviment Arpitan de la Vall d'Aosta. Reprèn els colors de la vall d'Aosta, Valais i Savoia, vermell, blanc i negre, amb la creu de Savoia i tres estrelles que els representen.

Locals

                                    Bandera de Savoia, utilitzada des de 1143 pel Ducat de Savoia


 Bandera d'Aosta, 'Rodzo é nèr' en arpità, usada des de 1942 en l'opuscle oposat el règim feixista pel religiós nacionalista
Joseph Bréan fundador Cercle de la Culture Valdôtaine. Es basa en l'escut del Ducat d'Aosta (1563-1770), el primer ens en abandonar el llatí com a llengua oficial. La bandera és oficial de l'autonomia des de 2006
Bandera independentista d'Aosta, usada des de 1998 Indépendantistes Valdôtains combina la de la Savoia amb la d'Aosta
Bandera dels arpitans (francoprovençals) del Piemont amb l'estel dels Alps o roseta de la Flor de la Vida. Establerta el 1980 per l'EFFEPI Associazione di Studi e Ricerche Francoprovenzali

Bandera del cantó suís de Valais establerta el 1582, lo Valêc en arpità. També és la de la regió del Valais que inclou l'actual cantó suís del mateix nom
, l'actual regió autònoma italiana de la Vall d'Aosta, i les valls arpitanes i part de la província de Vercelli dins de l'actual regió italiana del Piemont.

Annex 2 - Notes

* Stella Alpina és autonomista però no prové de la tradició de l'UV sinó d'una unificació, l'any 2001, de diverses escissions de les seccions de partits italians a Aosta: els liberals de Pour la Vallée d'Aosta (1993), Autonomistes (escindits el 1997 del Partit Socialista Italià i el Partit Popular Italià), Federació Autonomista (creada el 1998 per escinits de la democràcia cristiana italiana. Se la considera de centre dreta.   

** Creat el 20 de novembre de 2023 per federalistes liberal-conservadors escindits de la Lega (anomenada Lega Vallée d'Aoste) liderats per Davide Bionaz "per unir els valdostans que creuen en l'autonomia especial, el federalisme, la preservació de la identitat i les tradicions de la nostra Vall, la defensa de les llibertats individuals i els valors conservadors de la nostra societat" alineats amb nacionalistes-regionalistes vènets (Popolo Veneto), lombards (Grande Nord) o sicilians (Sud chiama Nord) 

*** Establerta com a Ortografia de Referència B (ORB) gràcies a l'obra del lingüista Dominique Stich que havia fet una primera proposat el 1998. 

**** Prèviament s'havien format Ethnistes Valdôtains (1991), el moviment armat Francité (1996), Indépendantistes Valdôtains (1998) i Nation Val d'Outa (2013).

Read more »

2024/07/05

Resultats dels partits nacionalistes a les eleccions estatals franceses 2024

La primera volta, celebrada el 30 de juny permeten a diversos candidats nacionalistes passar a segona volta: 1 a Euskal Herria, 3 a Còrsega i 1 a la Bretanya.

Euskal Herria

EH Bai, el partit dels abertzale d'Iparralde, va apostar clarament per l'anomenat Nou Front Popular format per partits d'esquerra i verds en oposició al Reagrupament Nacional, un dels candidats del NFP, Peio Dufau, d'EH Bai, ha passat a segona volta. En aquesta té el suport de l'EAJ/PNB que va presentar candidats propis obtenint 6.254 sufragis:

Pirineus Atlàntics 4: 1.128 (1,95 ) 

Pirineus Atlàntics 5: 1.414 (2,02 %)

Pirineus Atlàntics 6: 3.712 (5,04 %)

El 2022 cap candidat nacional basc passà a la segona volta. L'aliança nacionalista EH Bai obtingué 16.385 vots. El mateix Peio Dufau ha estat tercer en la sisena circumscripció del Pirineus Atlàntics, amb un 14,6% dels vots, i Egoitz Urrutikoetxea, en la quarta circumscripció, el 10% dels electors. L'any 2017 la força basca passà dels 11.423 vots (8,8 %) de 2012 a 12.665 (10,42 %). A més s'hi presentava una llista del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB) que va aconseguir 2.151 vots, un 1,71 %.

 


Occitània

Nou candidatures del PÒC (amb Endavant! i Oui la Provence), 8 del PNO i Bastir Occitània (impulsada pels centristes de País Nòstre) sumen 17 llistes occitanistes amb un creixement en la majoria dels casos. 

El Partit Occitan ha passat de 5 candidats el 2017 a 32 el 2022 i 9 enguany: 2 a Bearn, 2 a Landas, 1 al tarn i 4 a Provença aliats amb Endavant!. Malgrat l'augment de participació 7 dels 9 candidats han superat els vots de 2022. Partit Occitan suma 8.022 vots amb una mitjana del 1,16 % destacant el 2,3 % a Var. Creix respecte als 5.083 vots a les mateixes circumscripcions del 2022.  

PNO i Bastir suma 8.695 vots en 8 candidatures amb una mitjana del 1,81 %  als qui cal afegir 1.278 de les dues llistes conjuntes amb Résistons. Això totalitza 10.622. El 2022 va obtenir 5.975 i una mitjana del 1,63 % també amb 8 llistes. A més ha donat suport a dues de Résistons!. Passa de 745 a 1.080 de mitjana.

Partit Occitan

Landas 2: 1.358 (1,57 %) - Partit Occitan 547 (0,91 %) el 2022

Landas 3: 451 (0,64 %) 649 (1,18 %) el 2022

Pirineus Atlàntics 3: 475 (0,8 %) - Partit Occitan i Endavant ! 587 (1,31 %) el 2022

Pirineus Atlàntics 2: 1.079 (0,78 %) - Partit Occitan i Endavant ! 597 (1,38 %) el 2022

Tarn 2: 1.058 (1,39 %) 413 (0,31 % el 2022)

Var 3 : 531 (0,86 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 444 (0,89 %) el 2022

Var 6: 1.968 (2,3 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 958 (1,66 %) el 2022

Vau Clusa 1: 391 (0,87 %)  - Partit Occitan, Bastir Occitània i Òc per Provença! 277 (0,91 %) el 2022

Vau Clusa 4 : 729 (1,20 %)  - Partit Occitan i Òc per Provença! 611 (1,49 %) el 2022

El 2022 el Partit Occitan i Endavant! (plataforma amb els independentistes bearnesos de Libertat!) van presentar 32 candidats obtenint 13.807 vots amb una mitjana de 430 vots. Enguany amb 9 ha obtingut 8.022 creixent a una mitjana de 890 vots per candidat.

 


El Partit de la Nacion Occitana Bastir Occitània va presentar candidatures a:

Alta Garona 8 : 257 (0,44 %) - PNO i Bastir Occitània i  Lo Bornhon ciutadan

Òlt e Garona 1: 1.021 (1,69 %) - PNO i Bastir Occitània

Alta Garona 1: 1.601 (2,7 %) - 1.330 (3,03 %)

Alta Garona 3: 731 (1,2 %)

Alta Garona 4: 945 (1,96 %) - 562 (1,6 %)

Gèrs 2: 1.293 (2,45 %) 131(0,32 %)

Tarn 3: 965  (1,32%) - 1205 (2,18 %)

Bocas de Ròse 8: 1882 (2,71%) - amb el Partit Prouvenço Nacioun

 

i amb Résistons: 

Alta Garona 5: 121 (0,16 %) - PNO i Resistons! de Jean Lassalle  1.160 (2,1 %) el 2022

Aude 2: 1.927 (3,17% - Bastir Occitània i Resistons! de Jean Lassalle  927 (2,11 %) el 2022


 





Bretanya 

La gran fita del moviment nacional bretó (Emsav) és a Morbihan 3 on el nacionalista Paul Molac queda primer amb 28.912 vots (35,84 %) i pot aconseguir un escó car el RN és segon amb 31,5 % i els macronistes d'Ensemble tercers amb 15,48 %. Molac, sorgit dels partits nacionalistes va ser escollit com a independent a les files de Macron del que s'ha desvinculat i ha protagonitzat una legislatura intensa fent aprovar l'anomenada Llei Molac de defensa de les llengües "regionals". Mentre la Unió Democràtica Bretona ha apostat per donar suport al NFP el Partit Bretó va presentar 13 llistes pròpies obtenint 12.808 vots amb una mitjana del 1,46 %. El 2022 havia presentat 34 llistes aconseguint 15.205 vots i una mitjana del 0,95 %. Per tant cada llista ha passat dels 447 vots de mitjana a 985. El PB a segona volta ha demanat no votar explícitament ni a RN ni a les llistes del NFP que continguin els antibretons de La França Insubmissa. 

El 2017 a la Bretanya es presentà una llista d'esquerra autonomista (Oui la Bretagne) que va obtenir  33.000 vots i una de centre dreta independentista, 100 % Bretagne que en va aconseguir 13.000. El 2022 aquesta menada pel Parti Breton, va arribat 15.205 sufragis mentre l'esquerra de l'UDB va aconseguir 23.320. El PB, amb el suport d'En Avant Bretagne, Breizh Europa i el Partit Federalista Europeu, es presentava a 30 circumscripcions i l'UDB a 21. Paul Molac, fins aleshores diputat pel partit de Macron es presentà dins Libertés i Territories / Regions i Pobles Solidaris. Tot i deslligar-se de la majoria presidencial fou el candidat més votat, amb un 37,7% dels sufragis.

Lorena

El Parti Lorrain es presentava a dues circumscripcions a la 2 de Mosel·la obté 741 (1,51 %) vots i a la 2 de Vosges 2 obté 925 (1,95 %)

Mosel·la

El Parti des Mosellans / Partei der Mosellothringer, fundat el 2015, es presentava a Moselle 4 i 5 aconseguint 17 vots (0,03 %) i 1.128 (2,57 %) de Denis Lieb.

El 2017 Parti des Mosellans, obtenia 2.740 vots (0,88 %) en la primera participació electoral. Fundat el 2015, aquest partit regionalista defensa la integració de la Mosel·la a Alsàcia. També per primera vegada es presentava el Parti Lorrain, formació creada l'any 2010, sumant 2.079 vots amb presència a 7 circumscripcions, tres d'elles a la Mosel·la amb una mitjana de 0,71 %.


 

Alsàcia

Unser Land es va presentar a 15 circumscripcions sumant 31.053 sufragis i a la segona volta no ha donat consigna de vot.

Baix Rhin 

1: 395 (0,91 %)

2: 819 (1,67 %)

3: 813 (1,78 %)

4: 1.982 (2,9 %)

5: 2.681 (3,77 %)

6: 1.770 (2,7 %)

7: 1.821 (3,27 %)

8: 6.818 (11,44 %) amb Les Républicains, el candidat Victor Vogt dirigeix l'Oficina de l'Alsacià

9: 2.583 (4,15 %)

Alt Rhin

1: 1.007 (2,05 %)

2: 1.645 (2,7 %)

3: 1.850 (3,3 %)

4: 3.867 (5,73 %)

5: 1.104 (2,32 %) amb una llista concurrent centrista nacionalista de Romain Spinali 249 (0,52%)

6: 1.898 (3,24 %)

El 2022 Unser Land va passar de 6,8 % dels sufragis el 2017 à 4,8 %  i de 40.063 vots a 27.950 sufragis.

 

Catalunya

Unitat Catalana es presentava amb Ecologie Positive, Les Centristes/Nouveau Centre i Nouvelle Energie amb una llista encapçalada per Annavelle Brunet a la 1ª circumscripció. Queda quarta força amb 2328 vots (4,87 %).

El Front Catalan, etiqueta de Sí Al País Català, es presenta a totes les circumscripcions sumant 5.844 vots i una mitjana del 2,3 %. Guanya 1.504 vots nous:

1: 790 (1,65 %)

2: 1.337 (1,92 %)

3: 1.780 (3,2 %)

4: 1.937 (2,8 %)

El 2022 la llista unitària Le Pays Catalan c'est vous formada per Unitat Catalana i Oui au Pays Catalan obté 4.304 sufragis a les 4 circumscripcions nord-catalanes amb un 2,5 % enfront del resultat d'Oui au Pays Catalan en solitari de 2017 amb 5.475 vots (3,91 %):
Circumscripció 1: 667 2,06 % (Rita Peix)
Circumscripció 2: 1.322 2,79 % (Joel Diago)
Circumscripció 3: 1.044 2,57 % (Morgane Le Floch)
Circumscripció 2: 1.271 2,57 % (Jordi Vera)


Còrsega

Cinc forces es presentaven a les eleccions; Femu a Corsica obté 30.261 sufragis, PNC 11.344
Core in Fronte 7.829 Mossa Palatina 3.860 i Suvranu 50. Nazione va optar per no presentar-se ni donar consigna de vot a la segona volta. 

Sud 1: Femu a Corsica passa a segona volta quedant tercera amb 5.601 (16,84 %)

Core in Fronte: 1.533 (4,61 %)

PNC :1.078 (3,24 %)

Mossa Palatina: 1.202 (3,61 % )


Sud 2: PNC queda segon amb 10.266 (26,45 %)

Core in Fronte: 2.548 (6,57 %)

Mossa Palatina: 1.055 (2,72 %)


Alta Còrsega 1: Femu a Corsica  passa a segona volta quedant segona amb 12.698 (28,63 %)

Core in Fronte: 2.277 (5,13 %)

Suvranu /  Baronne ML Mariani: 50 (0,11 %)

 

Alta Còrsega 2: Femu a Corsica  passa a segona volta quedant primera amb 11.962 (31,74 %)

Mossa Palatina: 1.603 (4,25 %)

Core in Fronte: 1.471 (3,9 %)

El 2022  el nacionalisme cors passà de 33.925 a 44.562 vots. A Còrsega, quatre candidats nacionalistes passaren a la segona tanda, Romain Colonna (Femu a Corsica), amb un 17,5% dels vots, però no l’independentista (Corsica Libera +PNC) Doctor Jean-Paul Carrolaggi (12,69%) optaran ara per votar Colonna. A la segona circumscripció de Còrsega del Sud, Paul-André Colombani (Femu a Corsica) amb el 37,2% dels vots en la primera votació. En la primera circumscripció de l’Alta Còrsega, Michel Castellani (Femu a Corsica) també sortí reforçat en la primera votació, amb un 33,8% dels vots. Finalment, en la segona circumscripció de l’Alta Còrsega, Jean-Félix Acquaviva (Femu a Corsica) fou primer amb el 33,5% dels vots,  cal tenir en compte que el candidat independentista, Lionel Mortini, batlle de  Belgodère  per Corsica Libera fou tercer, amb un 18% dels vots. Petru Antone Tomasi i Eric Simon de CL i PNC han aconseguit el 7,38 %. Corsica Libera no van donra suport a Femu per la segona volta.

Resultats de la llista autonomista Femu a Corsica a les 4 circumscripcions (tots passaren a 2ª volta): 33.670 vots

8.316 33,77 %

10.670 33,46 %

4.135 17,48 %

9.549 37,24 %

Resultats de la llista nacionalista Corsica Libera+Partitu di a Nazione Corsa les 4 circumscripcions: 10.892 vots

1.818 7,38 %

5.736 17,99 %

3.002 12,69 %
336 1,31 %

El juny de 2012 la coalició Pè a Corsica, va obtenir 29.477 vots a la primera volta amb un 23 % al sud i un 22 % al nord. El 2017 Pè a Corsica, unió d'autonomistes i nacionalistes, va aconseguir un 25,6 % al sud i un espectacular 33,81 % al nord que la convertí en primera força totalitzant 33.925 vots. Enguany, amb dues llistes s'ha trencat aquest sostre arribant als 44.562 vots.


Savoia

MRS/Sabaudia es presentava a 4 circumscripcions de l'Alta Savoia sumant 5.572 vots:

2: 1.077 (1,51 %)

3: 1.742 (2,86 %)

4: 945 (1,69 %)

5: 1.808 (2,66 %)

El 2022 el nou Mouvement Sabaudia impulsat per mouvement Région Savoie (MSR) afiliat a RPS i els independentistes de 100% Savoie obtingué 4.793 vots i el 3,0 % a Savoia 3 i el 3,41 % a Savoia 5.

Kanaky

Els nacionalistes passen a segona volta a la circumscripció 1 de Kanaky, Omaira Lysa Meun Naisseline (Union Calédonienne-FLNKS) queda segona amb el 36,34 % (20.370 vots) i competirà contra el candidat de dreta. El del RN no passa a segona volta. En la mateixa circumscripció es presentaven també Muneiko Haocas del Mouvement Nationaliste Indépendantiste et Souverainiste* que recull 1.229 (2,19 %).

A la 2ª cirscumscripció l'Unió Caledoniana aconsegueix la primera posició i Emmanuel Tjibaou (Union Calédonienne) suma 32.926 (44,06 %) amb el suport de l'esquerra francesa per aturar la dreta lleialista (Loyalistes et Rassemblement) que es queda amb el 36,18 %. El candidat d'Eveil Océanien** queda fora de la segona volta amb 8.906 (11,92 %) i el MNIS obté 1.114 vots (1,49 %). Per tant l'UC pot aconseguir fàcilment aquest escó.

*Mouvement nationaliste indépendantiste et souverainiste, MNIS escindit del MNSK, coalició creada pel Parti travailliste el setembre de 2020, el maig de 2022

**Eveil Oceánien va ser fundat el 2019 pels immigrants de Wallis and Futuna, polinesis, d'orientació centrista i neutral en el conflicte kanak / francès tot i col·laborar al parlament (on té 3 escons de 54) amb els independentistes.


El 2022 el FLNKS es va quedar sense cap escó al ser derrotat per Macron a les dues circumscripcions. El FLNKS va sumar 19.535 vots a primera volta amb el 32,8% a la circumscripció 2 i 21,7 % (13,175) a la 1.

Polinèsia

El moviment nacional es presenta dividit a les eleccions entre el Tavini Huira'atira (esquerra independentista aliada al Nupes el 2022 i al NFP enguany), Tapura Huiraatira (partit de centre autonomista creat el 2016 i aliat a Macron) i A Here ia Porinetia (escissió del Tapura de de 2020 entre la dreta i l'extrema dreta autonomistes i que es presenta separat de RN). Els dos darrers defensen l'autonomia però no la independència. A la circumscripció 1 el Tapura guanya directament l'escó amb el 53,85 %, front el 35 % de Tavini; a la 2 se'l disputen Tavini  (42,19 %) i la líder d'A Here Nicole Sanquer (49,09 %) i a la tercera Tavini (42,7 %) i Tapura (41,08%), Serà decisiva la decisió dels electors de Naumi Mihuraa que va recollir 3.230 vots (11 %) escindida de Tapura i com a independent. Enguany Taputa i A Here s'han repartit les circumscripcions i sumen 30.462 i 12.986 vots mentre el Tavini arriba als 35.888 sufragis.


El 2022 el Tavini-Nupes va obtenir els 3 escons a segona volta tot i que la primera va quedar-se amb 23.490 vots (20,1 %, 28,78 % i 34,26 % a les 3 circumscripcions) front els 30.758 del Tapura (41,9, 33,21 i 32,08 %). Pel que fa a A Here va recollir 11.668 (9,63, 14.44 i 14,53 %)


Resultats dels partits nacionalistes a les eleccions estatals franceses 2022

5 candidats nacionalistes passen a 2ª volta a l'estat francès (2022)

Estatals franceses a la Savoia el 2017

Estatals franceses a Còrsega el 2017

Estatals franceses a Bretanya el 2017



Read more »