Tres partits bretons presenten una llista unitària a les eleccions al senat francès

La llista « Decidir a Bretanya », serà a les eleccions senatorials de Côtes-d'Armor i té el suport de la Unió Democràtica Bretona, Pour la Bretagne i War-Sav-Pour l'Organisation de la Gauche Indépendantiste. Es va presentar dilluns 10 d'agost davant la delegació departamental de l'ARS (Agència Regional de Salut) a Sant-Brieg. Aquesta elecció no va ser accidental: "Fem dels serveis públics de salut la nostra prioritat. Cal garantir l'accés a l'atenció per a tothom i cal reforçar el paper dels càrrecs electes locals. Amb aquesta finalitat, defensem una institució pública regional gestionada per càrrecs electes, representants dels usuaris i professionals sanitaris", explica Nil Caouissin (UDB), de 35 anys, conseller regional de Bretanya i professor d'història i geografia en una escola secundària pública bilingüe. Altres prioritats inclouen l'accés a un habitatge digne per a tothom. «Proposem ampliar les eines reguladores disponibles a tots els municipis per facilitar l'habitatge per als residents permanents i els treballadors temporers». I, «compromesos amb una vida rural vibrant, defensem que Bretanya, una de les principals regions agrícoles de França, participi en les decisions relatives als tractats internacionals i europeus».

El moviment Bretanya Reunida ha presentat una petició a l'Assemblea francesa perquè es consulti la ciutadania sobre la integració del departament del Loira Atlàntic a la regió de Bretanya. La reunificació de Bretanya ja no pot ser un tema que s'ajorna indefinidament. L'amputació es va produir el 1942 sota l'ocupació nazi i el centralisme jacobí francès mai l'ha revertida. A mesura que creix la desconfiança democràtica i els ciutadans exigeixen més veu en els assumptes que els afecten, és hora d'escoltar també la veu de Bretanya. Bretanya ha de poder triar el seu propi futur.

Read more »

Campament d'estiu del Strollad Broadel Breizh (Partit Nacional Bretó, PNB)

Els dies 1 i 2 d'agost el Strollad Broadel Breizh (Partit Nacional Bretó, PNB) va realitzar el seu campament d'estiu amb el títol "Tad ar Vro (pare de la nació) – El renaixement d'una nació" a Dol-de-Bretagne, un centre espiritual i històric de Bretanya. A la pròpia vila es va retre homenatge a Nevenoë / Nominoë, duc-rei bretó Nominoe (800-851) primer rei de la Bretanya considerat el rei unificador de Bretanya, i per celebrar el renaixement de la nació. El president Erwan Pradier i del vicepresident Hervé Archier,  va presentar l'informe d'activitats del partit fins a mitjans de 2026 i va esbossar les perspectives per als propers mesos. Hervé Archier, que també dirigeix ​​la secció de Saint-Malo, va acompanyar els activistes durant tot el cap de setmana. Es va celebrar una desfilada a les portes del Mont-Saint-Michel en un ambient animat. Els activistes van marxar al menhir de Maen-hir dolenn, Menhir de Champ-Dolent, un impressionant monument megalític de més de 9 metres d'alçada ...i 150 tones que data del -2.500. 

                                                        Homenatge a Nevenoë / Nominoë

Finalment, es va retre un solemne homenatge a Alain Barbetorte i els seus guerrers al bosc de Villecartier, on, l'1 d'agost de 939, el rei bretó va completar l'alliberament del país de l'ocupació estrangera. Durant tot el cap de setmana, els líders i activistes nacionals van garantir el bon funcionament de l'esdeveniment: àpats, una nit d'allotjament, cançons bretones i llargs moments de companyonia van fer d'aquests dos dies una celebració memorable de l'amistat bretona. L'esperit nacionalista bretó torna a expressar-se plenament a Bretanya.

El PNB actual  es va registrar legalment de nou a finals del 2021, amb un dipòsit de nous estatuts actualitzats a finals de 2025. Defensa la independència i denuncia l'ocupació militar francesa de la Bretanya. Assumeix un nacionalisme ètnic i prové en part de l'entorn de l'antic grup identitari radical Adsav. Accions recents: Es dediquen a actes de propaganda en línia (campaments d'estiu, homenatges històrics radicals) i a accions d'agitació al carrer. A mitjans de 2026, membres del PNB van intentar sabotejar per la força una reunió pública d'electes bretons sobre l'autonomia a la localitat de Carhaix a la que no havien estat convidats.

Read more »

El nacionalisme bretó recorda la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier en la que Bretanya va perdre la independència el 1488

Enguany la commemoració de la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier va tenir lloc el diumenge 26 de juliol a la gespa del Memorial Bretó, a la carretera de Sens-de-Bretagne, just a les afores de Saint-Aubin-du-Cormier.  L'acte se celebra des de la dècada de 1920. Les associacions bretones, Koun Breizh i MAB (Musée Archipel Breton), van commemorar el record de la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier el 28 de juliol de 1488, on Bretanya va perdre la seva sobirania. Només es permeteren banderes bretones històriques: Kroaz Du, banderes ducals i de l'Almirallat, Gwenn-ha-Du, Anna Vreizh, banderes dels països bretons, banderes intercèltiques. 

Segons el discurs de Koun Breizh: "Som rics en una història gloriosa, marcada per una ferotge determinació de perpetuar la nostra independència i un compromís constant de no deixar que ningú dicti mai la nostra voluntat. (...) L'actual situació política a França és terrorífica. Hem de ser conscients d'això. L'Assemblea Nacional (RN), el favorit a les enquestes per a les eleccions presidencials, promet l'eliminació de les regions. L'altre partit extremista, La France Insoumise (LFI), està considerant un nou redisseny de les fronteres regionals basant-se en les conques hidrogràfiques en nom de les preocupacions mediambientals. Demà, és molt possible que la turbulència política a la qual s'enfronta França porti a l'eradicació total de Bretanya."

Read more »

Festival Nacional de la Llengua Bretona

Creat el 1974 com a Gouel ar Brezhoneg a Gewngamp, impulsat per  Skol An Emsav, Ar Falz o Brezhoneg Yezh Vev, el Gouel Broadel ar Brezhoneg, un festival militant i festiu de la llengua bretona, Del 26 al 28 de juny de 2026, tingué lloc a Mellag, Kemperle, a la regió de Kemper / Quimper al Manoir de Kernault que acollí el Festival Nacional de la Llengua Bretona, un festival immersiu en bretó que dona un lloc d'honor a la cultura bretona: música, cinema, exposicions o taules rodones. El Gouel Broadel ar Brezhoneg (GBB) torna a Mellag per segona edició consecutiva al Manoir de Kernault.

Nascut als anys 70, una època molt polititzada, en la primera edició va aplegar 5.000 persones però el 1983 foren 1.500. L'esdeveniment es va reformular com a Gouel ar Brezhoneg Broadel el 1987 quan Stourm ar Brezhoneg (SAB), una escissió de Skol an Emsav coneguda per atacar senyals de trànsit monolingües en francès va assumir un rol dirigent. El 1994, 10.000 participants es van reunir a Spézet: GBB es va convertir en una trobada popular. Es va organitzar durant uns quants anys abans d'una llarga pausa entre 2000 i 2010. El motiu fou l'atemptat del FLB-ARB amb una víctima mortal a Quévert, les accions de solidaritat amb els bretons detinguts i la satanització de la premsa francesa a qualsevol acció identitaria. 

L'esdeveniment es va rellançar el 2010 a Kawan / Cavan, Tregor, amb xifres molt més testimonials. Un canvi final de rumb va tenir lloc el 2014: l'associació Mignoned ar Brezhoneg, propera al col·lectiu de desobediència civil Ai'ta, va assumir el control de l'organització GBB. El to de l'esdeveniment esdevé llavors menys directament polític i més festiu, amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli. La nova versió del GBB, en funcionament des de 2015, estableix objectius més modestos: menys públic, un ambient festiu sobretot, per a un suau reinici d'una de les iniciatives més importants del moviment per a la llengua bretona dels anys setanta i vuitanta. El 2019 va arribar a Langoned / Langonnet, a la Bretanya Central abans d'arribar a Mellag, prop de Kemperle / Quimperlé, l'any passat i enguany amb 3.500 assistents.

Enguany, de nou, també va estar obert a altres llengües minoritàries. Una delegació gal·lesa del Festival Tafwyl de Cardiff era present juntament amb la banda gal·lesa Alys Glyn i artistes occitans, il·lustrant el desig del GBB de construir ponts entre cultures regionals. El GBB també manté la seva dimensió de reflexió, amb diverses taules rodones dedicades al futur de l'ensenyament bretó, les llengües i la literatura minoritària en la llengua bretona. El bretó fou la llengua de referència durant tot el cap de setmana, però seran benvinguts els no parlants de bretó. El lema ha estat 'Holl livioù ar brezhoneg' (el bretó en tots els seus colors).

Cada edició del GBB va acompanyada del llançament de l'àlbum oficial "An Taol-Lañs", una recopilació de cançons en llengua bretona que posa en relleu la vitalitat de la creació musical bretona. Aquest àlbum contribueix a la difusió de la música en bretó més enllà del festival. Enguany la ràdio Breizh Izel ha destacat que "Mai no hi havia hagut tants grups de rap o folk en bretó. S'hi incorporen joves, però també antics cantants de kan ha diskan que s'estan decantant per la música contemporània."

https://www.letelegramme.fr/finistere/quimperle-29300/festival-gouel-broadel-ar-brezhoneg-un-millier-de-personnes-au-manoir-de-kernault-a-mellac-6850413.php

E brezhoneg

An dibenn-sizhun-mañ, deomp holl da Gouel Broadel ar Brezhoneg. Eus ar 26 d'an 28 a viz Even 2026 e vo ar brezhoneg lakaet en enor e Maner Kernault e Mellag. Er programm : C'hoariva, Sonerezh, Taolioù-krenn, Stalioù hag abadennoù, ... Tri devezh gouel ha sevenadur evit lidañ ar brezhoneg en un aergelc'h plijus ha festus. Logelloù an arzourien, bevennoù an dachenn, kêriadenn al lennegezh, privezioù sec'h, kregiñ gant ar c'hinklañ. Sonadegoù e-leizh, taoliou krenn, abadennou radio, sinema, un escape game, street art, c'hoarioù a-stroll...Ha dindan an heol ouzphenn.

Ar pred kanet da greisteiz, bugale GBB, Fleuves & Sarah Floc'h, keriadenn ar brezhoneg hag al lennegezh, strollad c'hoariva ar Sistujerien, Dede Coat, Alis Glyn, street art, Kaolila, JD, hag ur bern abadennou all... Distroet eo an heol e fin an devezh evit klozañ an dibenn sizun dreist ordinal hon eus bevet asambles. Skignet eo bet filmoù gant Daoulagad Breizh e maner Kernaod d’ar Sadorn 27 a viz Mezheven. Lidet hon eus ar brezhoneg hag al liammoù etre ar broioù keltiek gant ur publik niverus ! An arvestourien o deus bet tro da zizoloiñ Crush, ur film berr sevenet gant Emmanuel Roy, ha poltred Eva Ní Mhealláin en heuliad Bev. Eskemmoù frommus hon eus bet gant Eva goude ar skignadenn, diwar-benn sevenadur Breizh, bro-Iwerzhon ha Kerne-Veur. 

An daol grenn dalc'het e Maner Kernod e-kerzh Gouel Broadel ar Brezhoneg 2026, d'ar Sadorn 27 a viz Mezheven gant   GBB & An Taol-Lañs war an tem "5 bloaz goude votadeg al lezenn Molac, petra 'vo graet bremañ ?" Filmet e oa bet an daol grenn ha skignet e vo ar film goude ar vakañsoù-skol hañv (dibenn miz Gwengolo / penn -kentañ miz Here)  evit ar re n'o doa ket gellet mont da GBB.

Trugarez deoc'h aversterien.ezed, trugarez da re a-youl vat evel-just, d'an arzourien.ezed hag a lak ar yezh war al leurenn, d'ar brezhonegerien.ezed, d'ar re o teskiñ, o tañva pe o souteniñ... Brav oa ar gouel e brezhoneg. Pegen brav e oa ar gouel, leun a sonadegoù hag abadennoù liesseurt ha diba.

Read more »

Conferència de diferents partits bretons a favor de l'autonomia

Asambles evit an emrenerezh (Junts per l'autonomia). El 20 de juny, a Karaez, es va debatre l'autonomia de Bretanya. "Els gal·lesos i els escocesos ens mostren el camí. Com podem oferir al sistema centralitzador una autèntica alternativa bretona? És sobretot una qüestió democràtica."Com aconseguir l'autonomia de Bretanya?". Aquest és el tema que diversos partits polítics van debatre dissabte 20 de juny de 2026 a Karaez (Finistère). 

Un simposi organitzat per iniciativa del moviment Pour la Bretanya, del qual Christian Troadec, alcalde de Karaez i diputat/conseller regional, és portaveu: «Molts de nosaltres volíem que les forces bretones es comuniquessin entre elles», explica. A part de les eleccions senatorials, no hi ha un termini molt proper, així que era important reunir-nos i veure si podíem desenvolupar un projecte comú. Va introduir aquest simposi organitzat a l'espai Glenmor; la conferència de més de tres hores que va omplir la sala. Hi va participar una delegació d' Euskal Herria Bai d'Iparralde.

Si bé la majoria dels components del moviment identitari bretó havien respost a la invitació de Christian Troadec i l'autor Yvon Ollivier, només faltava els moviment PNB/SBB. Tot i que el debat es presentava com obert a tothom en realitat es va excloure a persones del Partit Nacional Bretó (PNB/SBB). Al final de la primera taula rodona, algunes persones, van fer notar la seva presència en veu alta intentant forçar l'entrada a la sala de conferències en dues ocasions diferents. Aquests dos «intents» van ser repel·lits amb violència. «Deixeu entrar els nacionalistes bretons». Una altra veu es va queixar en veu alta que l'esdeveniment del dia no era un «debat democràtic» i que estava «infiltrat per l'extrema esquerra». En ser expulsats alguns participants van cridar 'Breizh atav' (Bretanya sempre). 

A la segona taula rodona «Com guanyar junts l'autonomia de Bretanya?» finalment hi participaren set partits polítics: el nou Fais Bretagne, la Unió Democràtica Bretona, el Partit Bretó, l'Aliança Federalista Bretona, Douar ha Frankiz, War-Sav i Pour la Bretagne de Troadec. Per ordre d'intervenció: Christian Troadec, alcalde de Karaez i portaveu de Pour la Bretagne; Mathieu Guihard, president del Partit Bretó; Amélie Barrely, representant de Douar ar Frankiz; Tifenn Siret, coportaveu de la UDB; Gaël Roblin, càrrec electe a Gwengamp i president de War-Sav; el doctor Jean-Louis Le Mée, president de l'Aliança Federalista Bretona; Pierre Arzul i Korentin Gaillard, representants de Faisons Bretagne, la formació autonomista impulsada per Paul Molac.

Fais Bretagne és el darrer partit bretó en crear-se, es va presentar el 18 d'abril amb el diputat Paul Molac com a cap visible. Molac defensa que "L'autonomia em sembla necessària, però no és independència." 

Guia dels partits nacionals bretons

Unió Democràtica Bretona, UDB, 1963, escissió d'esquerra social demòcrata del Moviment per l'Organització de la Bretanya creat el 1957 per Yann Fouéré. El 2021 va obtenir 4 dels 83 escons del consell regional de la Bretanya en coalició amb els Verds (l'aliança va aconseguir 12 en total). 

Partit Bretó/Strollad Breizh. 2002. Hereu del POBL (1982) partit de centre nacionalista hereu del MOB. Independentista de centre.

Aliança Federalista Bretona, 2004, Hereu del POBL (1982) partit de centre nacionalista hereu del MOB. Federalista de centre.

Per la Bretanya (Breizh War Raok! en bretó) i anteriorment Mouvement Bretagne et Progrés, és un moviment polític bretó creat el 2010 (el nou nom és de 2018) pel carismàtic Christian Troadec, d'esquerra autonomista. Ha col·laborat amb el PB, UDB. El 2021 va obtenir 1 dels 83 escons del consell regional de la Bretanya. 

War-Sav (p) Organisation de la Gauche Indépendantiste bretonne, 2020, hereu d'Emgann (1982) ,  després anomenat Breizhistance – Parti Socialiste de Bretagne el 2009. Emgann va sorgir de la mà dels Comitès d'Amnistia a Bretanya (KAD) creats el 1979 per donar suport als presos del moviment armat Front d'Alliberament de Bretanya (FLB, fundat el 1963 per membres del MOB). Independentista anticapitalista  d'esquerra. 

Douar ha Frankizh, 2020, facció de  Breizhistance – Parti Socialiste de Bretagne, hereu del citat Emgann, representa l'ala nacionalista de l'independentisme d'esquerra. 

Partit Nacional Bretó / Strollad Broadel Breizh  (PNB/SBB) creat el 2021 es reclama hereu del PNB de 1931 que va defensar la lluita armada contra l'estat francès (Gwen ha Du o Bagadoù Stourm liderada per Yann Goulet qui impulsaria el FLB)

Fais Bretagne, 2026, formació autonomista de centre impulsada per Paul Molac

A les eleccions de 2015 MBP i UDB van obtenir 80.000 vots, Breizhistance 7.500, Partit Bretó 6.500. 

El 2021 Per la Bretanya va presentar-se amb els partits francesos PS i PCF obtenint 1 escó. UDB amb els Verds francesos obtenint-ne 4. El Partit Bretó va créixer fins a 13.200.

Read more »

En marxa Ar Redadeg, 10a edició de la cursa de relleus pel bretó

L'esdeveniment nacional bretó que uneix milers de participants al llarg del recorregut per donar suport a projectes educatius i culturals en llengua bretona, una de les sis llengües celtes. La 10a edició de la Redadeg, la carrera de relleus solidària per la llengua bretona, se celebra del 8 al 16 de maig de 2026. Aquesta edició recorrerà més de 2.000 km, començant a Lannuon i finalitzant a Naoned. La festa de sortida va tenir lloc a Lannion el 8 de maig a les 16:00, amb un poble de la cursa i animació. La celebració d'arribada serà el 16 de maig al Parc des Chantiers de Naoned o Nantes. Significativament l'estat francès manté fora de la Bretanya administrativa la regió de Naoned després de 1941 mantenint una decisió del hovern nazi. Ar Redadeg vol promoure l´ús de la llengua bretona (brezhoneg) amb una carrera festiva i no competitiva oberta a tothom. 

Read more »