Indígenes amazònics declaren l'Amazònia en estat d'emergència

Els pobles i nacions indígenes de la conca amazònica van revelar el mandat elaborat durant el XII Fòrum Social Panamasònic (FOSPA), realitzat a l'Equador. El document declara l'Amazònia en estat d'emergència i exigeix ​​garantir drets, enfortir els autogoverns i defensar els territoris.

"El nostre territori no és una mercaderia, és un territori de respecte, sagrat, on tenim la nostra educació, salut i sobirania", va declarar Daniel Dagua, dirigent del poble Andoa.

El mandat exigeix ​​als estats titulació i seguretat jurídica dels territoris, suspensió de concessions extractives i protecció plena per als pobles indígenes en aïllament i contacte inicial.

Read more »

Yasuní: Equador vota en referèndum aturar sine die l'explotació petroliera al Parc Yasuní, a l'Amazònia

En una consulta històrica, els habitants de l'Equador han parlat clar sobre el futur de dues regions naturals importants del país. Per més de deu anys, grups d'activistes havien intentat fer una consulta popular sobre l'explotació petroliera al bell mig del Parc Nacional Yasuní, ubicat a l'Amazònia equatoriana i considerat un dels espais més biodiversos del planeta.

Després de diversos esculls, els impulsors de la consulta van aconseguir que aquest diumenge, en paral·lel amb les eleccions presidencials, es fes el referèndum sota la pregunta “Està d'acord que el govern equatorià hauria de mantenir els camps petroliers d'ITT, coneguts com a Bloc 43 , indefinidament sota terra?”. D'acord amb el Consell Nacional Electoral, el 59% de les persones van respondre “Sí” a frenar l'explotació al Bloc 43, més conegut Yasuní ITT. 

En una segona consulta els habitants de Quito van assenyalar el desacord amb l'avenç de l'exploració minera en una zona especialment important per la seva biodiversitat: el Chocó Andino. Aquesta zona, ubicada a uns 40 quilòmetres del centre de la ciutat, és una profusa reserva ecològica, però alhora té reserves de minerals com or i coure.

Read more »

El líder indi shuar perseguit a l'Equador per oposar-se a l'extracció minera

José Esach és un líder indígena shuar i un dedicat defensor ambiental a l'Equador. Per protegir el seu territori de la mineria va ser perseguit l'any 2016 i va fer esconderse durant dos anys. El 2021 va ser criminalitzat per oposar a noves exploracions mineres a la seva comunitat. Actualment és el president del Comitè de Defensa Territorial del Bosque Protector Kutukú Shaimi, una àrea de gran biodiversitat que es troba concessionada en un 58 %. En alianza amb La Barra Espaciadora investigamos la seva situació.

Després de caminar cinc dies selva endins, el líder shuar va arribar a Yaap, la seva comunitat natal i es va mantenir amagat durant dos anys en una cabana al mig del bosc. Durant aquest temps Nelly Wampash va viure assetjament i persecució per part dels que volien trobar el parador del seu marit. Tot i això, no va donar el braç a torçar perquè temia que mai més tornaria a veure'l, com va passar amb la família de José Tendetza. Aquest líder shuar va ser assassinat el 2014 per lluitar en contra de la mineria a Tundayme, a 100 km en línia recta al sud de Yaap.

El gener del 2021 Esach va ser novament criminalitzat, però aquesta vegada per expulsar, recolzat per la seva comunitat, l'empresa minera Equasòlidus. I és que, el febrer del 2017, el Govern de Rafael Correa va entregar 42 llicències d'exploració minera a aquesta empresa i novament els shuar argumenten que això va passar sense complir el mandat constitucional de la consulta prèvia.

José Esach, en ser un dels personatges més visibles d'aquesta resistència, va ser acusat el gener del 2021, juntament amb 15 persones més, de paralitzar serveis públics a causa del tancament de vies. El 17 de maig de 2021, finalment la comunitat de Yaap va expulsar Ecuasolidus del seu territori. Una avioneta va aterrar a la pista de la comunitat Yaap amb una representant de l'empresa, dos tècnics i Messies Nayap, representant del cantó Logronyo, a què pertany la comunitat shuar. Des d'aquest episodi, l'empresa no ha tornat al territori, però segons experiències anteriors, el temor ara respon a les possibles represàlies.

Reportatge

Read more »

Josefina Antonieta Tunki Tiris, primera dona presidenta del poble Shuar Arutam de l'Equador

Josefina Antonieta Tunki Tiris primera dona presidenta del poble Shuar Arutam de l'Equador, valenta defensora del seu territori de vida davant la contaminant indústria minera. El 2019, Josefina Antonieta Tunki Tiris —Tunki als seus col·legues— va ser escollida presidenta del poble Shuar Arutam de l'Equador. Com a primera dona presidenta del seu poble, Tunki té un paper històric i assumeix reptes particulars, que afronta amb gran valentia. De fet, Tunki té "la sort" d'enfrontar-se a múltiples tensions i conflictes. A l'exterior, s'ha enfrontat a atacs i amenaces importants de l'empresa minera Solaris i les autoritats governamentals que treballen conjuntament per desposseir a la població de les activitats extractives contaminants. Internament, és l'única dona d'un consell de govern format per 10 homes, que mai s'han enfrontat al lideratge femení i que es veuen constantment temptats per les ofertes de les empreses mineres.

Des que va assumir la presidència, Tunki ha demostrat que manté fermament les decisions col·lectives expressades en el pla de vida del poble Shuar Arutam, distanciant-se dels líders anteriors que van fer pactes amb empreses mineres. El setanta per cent del territori del poble Shuar Arutam està subjecte a concessions mineres i petrolieres concedides per l'estat equatorià. A més, s'hi ubica el projecte hidroelèctric Río Santiago, reactivat per l'actual govern. A principis del 2021, Tunki, en nom del seu poble, va presentar una denúncia davant l'Organització Internacional del Treball (OIT) contra l'estat equatorià per l'incompliment del Conveni 169, que obliga els governs a respectar el consentiment previ, els pobles indígenes lliures i il·lustrats. Sense aquest consentiment, les concessions són il·legals. Tunki també ha impulsat un ampli procés d'informació i decisions comunitàries en les 6 associacions i 47 centres del seu poble que, a partir dels seus mecanismes democràtics interns, han decidit incloure el seu territori en el registre mundial de territoris vius (Registre ICCA) i en la World Database of Protected Areas (WDPA), demostrant la seva ferma intenció de conservar la vida i no convertir el seu territori en un lloc de destrucció extractiva.

El 2020 i el 2021, Tunki, altres líders del poble Shuar Arutam i un dels advocats que els donava suport es van enfrontar a intimidacions i amenaces de l'estat i de les empreses extractives. Per exemple, Tunki va ser rastrejat per drons, va patir canvis als seus perfils de xarxes socials i amenaces telefòniques directes, va ser intimidat per personal militar en camions blindats i molt més. El govern també ha suspès alguns finançaments per a la seva gent i l'empresa Solaris l'ha atacat amb campanyes publicitàries que han accentuat la divisió interna entre les 47 comunitats que formen el poble Shuar Arutam.

Read more »

Tiwi Nunka, primera reserva indígena per conservar l'Amazònia de l'Equador

Tiwi Nunka és part del vast territori de l'Amazònia andina que els shuar abastaven quan eren un poble seminòmada, fins que als anys 50 i 60 va començar a ser colonitzat per missioners i migrants arribats dels Andes que es van quedar amb les terres més fèrtils i planes. Així, els shuars del Kiim van ser arraconats a un territori d'unes 1.000 hectàrees que van poder aconseguir abans que continuessin veient usurpat el seu espai, fins que van iniciar un procés perquè se'ls adjudiqués unes 7.000 hectàrees del bosc de protecció declarat a la zona el 2008. La majoria d'aquest espai és ara Tiwi Nunka, però una part en va quedar fora ja que en aquells anys van arribar més invasions que van allargar el procés de titulació, que també va comptar amb el suport de la Federació Provincial de la Nacionalitat Shuar de Zamora Chinchipe i el finançament de l'organització Andes Amazon Fund. Tot i això, Riera-Vite va advertir que la travessia del Centre Shuar Kiim per crear Tiwi Nunka acaba de començar, ja que ara els seus habitants tenen el gran repte d'administrar i resguardar aquesta superfície de paratges i boscos, per la qual cosa necessitaran capacitació i recursos.

Més de catorze anys va haver d'esperar el Centre Shuar Kiim per veure fet realitat el somni que part del seu territori ancestral sigui ara Tiwi Nunka, la primera reserva natural a mans d'una comunitat indígena, ho que suposa una fita en la conservació de l'Amazònia de l'Equador i de la regió andina.
No va ser fins el 21 de juliol d'enguany que el Govern d'Equador va fer la cerimònia que escenificava la creació de Tiwi Nunka, després d'un ardu procés administratiu i burocràtic que va permetre al Centre Shuar Kiim tenir la titularitat d'unes 5.500 hectàrees de boscos que tradicionalment havien habitat. Van ser els mateixos shuars els que van decidir que la zona, ubicada a la província equatoriana del sud de Zamora Chinchipe, fos una àrea protegida administrada per ells mateixos i formés part del sistema nacional de reserves naturals de l'Equador, sobretot davant l'anunci d'una imminent obertura del cadastre miner.

"Si s'obria sense que estigués declarada com a àrea protegida, estic segur que es concessionava per a activitats mineres", diu Trotsky Riera-Vite, coordinador de Zamora Chinchipe de Natura i Cultura Internacional, l'organització que ha acompanyat el Centre Shuar Kiim en tot aquest camí.
 Per a Riera-Vite, la reserva Tiwi Nunka, que significa "Territori de Tiwi" a l'idioma shuar i que ret homenatge al primer shuar que es va assentar en aquesta zona, és única no només per ser la primera on una comunitat indígena ha demanat voluntàriament que sigui una àrea protegida.

També perquè, en termes de l'ecosistema, es troba als contraforts del vessant oriental dels Andes, una zona que ha estat identificada com un punt de condensació amazònica, on la humitat que arriba des de l'oceà Atlàntic es torna a convertir en aigua i segueix alimentant els rius.

Així mateix, Tiwi Nunka està en un punt estratègic que serveix de corredor de grans mamífers com l'ós andí i el tapir, ja que connecta altres zones naturals protegides com l'àrea de conservació Yacuambi i el Parc Nacional Podocarpus. "Estem tractant de crear un trencaclosques que permeti un corredor per a la connexió d'aquestes dues grans àrees", va assenyalar el coordinador de Natura i Cultura Internacional, una organització d'Equador present també als Estats Units i al Perú que treballa en el desenvolupament del Centre Shuar Kiim des del 2005. Una altra particularitat és que al seu territori "neix el riu Kiim i una cascada d'enorme importància per a la nacionalitat shuar perquè és el lloc on es troben amb la seva força vital de la naturalesa, que en diuen Arutam", va detallar Riera-Vite.

Ara han d'actualitzar el seu pla de vida i buscar-ne la sostenibilitat financera amb alternatives productives com una emprenedoria d'olis essencials elaborats a partir de les llavors del copan i amb hortes tradicionals. Per al coordinador de Natura i Cultura Internacional a Zamora Chinchipe, província fronterera amb Perú, aquesta possibilitat que les comunitats indígenes sol·licitin que el seu territori passi al sistema nacional d'àrees protegides és poc coneguda al país i pot ser una solució per a moltes comunitats que volen evitar que hi hagi concessions al seu territori per a activitats com el petroli o la mineria. El procés pot ser llarg, però Riera-Vite veu com a lliçons fonamentals l'assistència tècnica i la constància de la comunitat, que ha de tenir clar el seu horitzó i el mode de vida que vol durar a llarg termini.

                                            La nova reserva marcada amb el número 3

Read more »

El govern de l'Equador arresta el líder de la Confederació de Nacionalitats Indígenes per avortar l'atur indefinit

La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (Conaie) va denunciar aquest dimarts que la Policia i les Forces Armades nacionals van detenir il·legalment el president del moviment, Leonidas Iza Salazar.  Després de la detenció, la Conaie va instar a radicalitzar les mesures de l'atur nacional indefinit iniciat aquest dilluns. CONAIE ha convocat una aturada nacional indefinida a l'Equador

"Grups d'elit de la Policia i les forces armades detenen de manera il·legal Leonidas Iza Salazar president de la Conaie", va publicar l'agrupació al seu compte a la xarxa social Twitter, al costat d'un vídeo on es mostrava la violenta detenció que va tenir lloc al sector Lasso, a prop de Pastocalle a la província de Cotopaxi, segons indiquen mitjans locals. “Cridem la nostra estructura organitzativa, a radicalitzar les mesures de fet, per la llibertat del nostre màxim líder i per la dignitat de la nostra lluita”, va destacar la Conaie. L'organització va recalcar que el Govern ha de respondre a les deu demandes formulades per les organitzacions i mostrar voluntat de ser amb el poble i no amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Va afegir que si Lasso “va amb l'FMI aquest poble aixecat, dret, no permetrà aquesta imposició”.

Read more »

El dirigent del poble indígena Shuar (jívaro) Tuntiak Katan alerta a la COP26 que el Govern de l'Equador planeja “intensificar l'extracció petroliera i minera” a l'Amazònia

Tuntiak Katan, dirigent de Territori de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Amazònia Equatoriana (Confeniae), va alertar que el Govern de l'Equador planeja “intensificar l'extracció petroliera i minera” a l'Amazònia. L'anunci ho va fer una vegada que participa a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26), organitzada pel Regne Unit en col·laboració amb Itàlia, a Glasgow i que es desenvoluparà fins al 12 de novembre. El dirigent del poble indígena Shuar va denunciar que el president Guillermo Lasso ha “pregonat” una transició econòmica a la trobada del canvi climàtic, però que internament amenaça els territoris amazònics.

Ha comentat que han exhortat els governs que no intensifiquin l'activitat extractiva als seus territoris i que protegeixin els boscos i que no juguin amb l'esperança de vida de la humanitat.Tot i que els governants van assenyalar que es destinaran USD 20.000 milions per garantir els boscos, Katan va aclarir que aquesta suma sembla molt, però en realitat és insuficient per mitigar la crisi climàtica, humanitària i econòmica.Va dir que no es garanteix que aquests recursos arribin als territoris per protegir els drets territorials, els drets de vida dels pobles indígenes i dels pobles originaris.El dirigent va assenyalar que això és una de les coses que s'han denunciat a Glasgow i que els pobles indígenes de l'Amazònia ja estan protegint més de 400 milions de boscos tropicals, malgrat les persecucions que hi viuen.“Deixeu-nos preservar, no ens persegueixin, no ens matin. A nivell internacional estem protegint 950 milions de boscos tropicals al planeta. Estem contribuint, ajudin-nos a protegir, no criminalitzin, no intensifiquin l'activitat extractiva als nostres territoris”, va esmentar.Va exposar que la lluita no només és de l'Equador, sinó que també hi ha pobles indígenes com al Brasil que no volen viure en espais reduïts pel tema de la demarcació territorial.

En el cas de l'Equador va puntualitzar que el Govern “pregona” la transició econòmica al país, però que a l'Amazònia és una altra cosa, ja que es busca intensificar l'extracció petroliera i minera als territoris dels pobles indígenes sense fer una consulta prèvia lliure i informada i pitjor sense comptar amb un consentiment.

Read more »

Judici a líder de l'ètnia shuar (jívaro) per oposar-se a projecte miner a l'Equador

Un missatge de deu línies en facebook pot costar-li a Agustín Wachapá una condemna de fins a tres anys de presó. El líder indigenista ha estat jutjat el 28 de març per una acusació d'incitar a la violència contra la policia.

El desembre de 2016 la comunitat shuar es manifestava contra la concessió de llicències mineres en el seu territori amazònic per part del govern del president Rafael Correa. Wachapá va escriure un missatge per mobilitzar els seus, dient que mai es rendissin i menys "lliurar les mines" del seu territori. Wachapá va ser empresonat, va passar quatre mesos en presó preventiva i només va sortir després de pagar 6.000 dòlars de fiança, a l'espera del judici.

Però l'organització Human Rights Watch (HRW) denuncia que la persecució judicial no va venir sola, sinó que forma part d'una seqüència iniciada des del poder executiu. "Aquest cas va provocar molta preocupació en el moviment indígena, perquè es va donar en un clima d'intimidació per part de l'administració de Correa".

En un informe presentat aquesta mateixa setmana, l'organització acusa l'expresident de propiciar aquestes campanyes d'assetjament, començades amb "declaracions molt hostils per part del president i vicepresident en cadenes de televisió nacional", seguides per les actuacions del ministeri de l'Interior i de la fiscalia. "Els càrrecs penals que analitzem en el nostre informe són infundats, no veiem que hi hagi evidència per mantenir acusacions que majoritàriament són contra líders indígenes que es van oposar a la mineria i l'explotació petroliera a l'Amazònia.

No només es tractava de persecucions individuals, sinó que el govern de Correa va dictar un decret que li va permetre clausurar arbitràriament organitzacions de la societat civil, com la Fundació Pachamama.

Human Rights Watch recull un canvi d'actitud per part del nou govern de Lenin Moreno, que es concreta en haver posat fi a l'assetjament des dels mitjans. "No s'han obert noves causes contra líders indígenes ni ambientalistes" aclareix Téllez, però critiquen que se segueixin sense abordar els processos judicials de manera correcta i que la legislació utilitzada contra les ONG no hagi estat derogada per complet.

Per exemple un altre líder comunitari shuar, Pepe Acacho, està pendent de resolució d'una condemna per un delicte menor d ' "impedir el lliure trànsit de vehicles, persones i mercaderies" durant una altra protesta indígena contra una llei minera. El problema és que Acacho va ser trobat culpable d'aquest delicte sense haver si més no ser acusat d'ell durant el judici. Originàriament, el 2013, va ser jutjat per terrorisme i condemnat a 12 anys de presó.
Al gener d'aquest any Acacho va ser absolt per aquest delicte en la Cort Nacional de Justícia, però condemnat pels altres delictes dalt esmentats. Com aquests delictes no figuraven en la causa inicial, HRW explica que ni tan sols va poder defensar-se d'ells perquè simplement no constaven.

Aquesta organització de drets humans lloa que el president Moreno s'hagi acostat a aquest moviment i s'hagi reunit amb els seus líders. Però ha de passar la pàgina del període 'Correa' posant fi a l'ús dels tribunals per acovardir els moviments indígenes ambientalistes.

Read more »

Alliberat el líder dels shuar (jívaros) empresonat pel govern d'esquerres d'Equador

Agustín Wachapá va ser empresonat pel govern equatorià el 21 de desembre de 2016. Va ser alliberat el 24 d'abril després de pagar una fiança de 6.000 dòlars. Se'l va acusar de "incitar a la discòrdia" i el seu procés judicial continua. Wachapá ha rebut el suport de la principal organització indígena equatoriana, CONAIE i el seu president Jorge Herrera.

Wachapá va fer una publicació on cridava als shuar a la unitat i mobilització contra les incursions policials-militars del govern de Rafael Correa. L'agost de 2016 el govern d'esquerra de Correa va desallotjar 32 famílies shuar a Nantkins per afavorir la minera Exsa. Wachapá, president de la Federación Interprovincial de Centros Shuar (FICSH) fou trepitjat i agredit per la policia de Correa durant la seva detenció.

Read more »

Clou el 5è congrés d'Ecuarunari

Durant els dies 13 i 14 de maig la Confederació Kichwa (quítxua) de l'Equador Ecuarunari, va realitzar el seu Vè Congrés en la comunitat la Toglla, a la Vall de Quito, on van participar delegats de 18 pobles i 14 federacions provincials dels pobles indígenes de l'Equador.

Durant aquests dos dies del Congrés van iniciar amb una cerimònia ancestral i seguidament van inaugurar l'esdeveniment, després d'això van realitzar una profunda anàlisi on es van agrupar en 7 taules de treball que van ser:
1. Proposta de projecte polític del moviment indígena.
2. Resistència al extractivisme i crisi civilitzatòria.
3. Agenda agrària a l'Estat plurinacional.
4. Plurinacionalitat: educació inter bilingüe i instituts indígenas.
5. Plurinacionalitat: governs comunitaris i justícia indígena.
6. Enfortiment organitzatiu i relacions internacionals.
7. Rol de les dones i joves a l'Estat Plurinacional.

I Posteriorment van finalitzar amb l'elecció del Nou Consell de Govern. Carlos Pérez Guartambel, fou re escollit president del moviment amb 364 i 254 vots front Medardo Chimbolema. Luís Macas, dirigent del moviment indigenista equatorià va proclamar a Pérez Guartambel que fou aclamat.

 

 

Read more »

Pachakutik renova la direcció al VIII congrés

El dirigent quítxua Marlon Santi, president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE), va resultar vencedor del 8è congrés del Moviment Pachakutik. Celebrat a Guayaquil el dia 16 d'abril, l'esdeveniment havia de resoldre el debat intern del partit polític indigenista.
Santi fou escollit coordinador del Moviment d'Unitat Plurinacional Pachakutik (MUPP) derrotant a la fins ara màxima dirigent Fanny Campos. La divisió interna va ser provocada arran de l'obertura de Campos a partits de dreta en el marc d'un diàleg transversal des de fa uns mesos. CONAIE, nucli central de Pachakutik, es va oposar i va forçar un congrés extraordinari per a debatre si el Moviment havia de seguir la línia d'obertura de Campos o bé situar-se a l'esquerra però centrant-se en la plurinacionalitat com a eix i contra el govern de Correa.

Santi va obtenir 562 vots. Campos 311. El nou coordinador va anunciar una gira pel país, en especial a les zones de la costa on Pachakutik és més feble. El propi Santi prové de l'Amazones i és allà i a la serra on el MUPP té més seguidors. Campos s'havia esforçat per a consolidar la formació a la costa. Santi va proposar presentar un candidat propi a les presidencials com Cléver Jiménez, Lourdes Tibán o Salvador Quishpe.

Read more »

400 delegats a l'Assemblea de la CONFENIAE equatoriana

400 indígenes participen a la VII Assemblea Ordinària de la ‎Confederación de Nacionalidades Indígenas de la Amazonía Ecuatoriana (CONFENIAE).‬ S'apleguen a Puyo, a l'Amazònia. Representen a 16 federacions de 7 nacionalitats indígenes de l'Equador i mantenen una posició molt crítica envers el govern equatorià. Franco Viteri, el president de la CONFENIAE ha donat suport a la proposta d'aplicar justícia indígena als dirigents nomenats arbitràriament pel govern. 

El dirigent indi va expressar en el seu discurs inaugural que és el moment de legitimar i reivindicar lesformes d'exercir autogovern i el dret a la lliure determinació. El treball que vénen fent els equips de seguretat comunitària com Wio (Kichea), Cole (Shuar), Erash (Achuar) i altres són un viu exemple que el poder està en les mans de les bases i són les organitzacions les que a través de les seves formes, usos h costums exerceixen el veritable poder popular.

Read more »

S'acaba l'aixecament indígena a l'Equador amb nou programa de mobilitzacions

La mobilització, impulsada per la Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador(CONAIE) es va desactivar el 21 d'agost a al regió amazònica, el rocafort del moviment indigenista. La carreteres s'han desbloquejat i la vida ha tornat a la normalitat. També a Quito, dos dies després, s'han desmobilitzat els campaments de protesta després de 10 dies de bloqueig. En global un centenar d'indígenes i traballadors del FUT han estat detinguts. El següent programa de mobilitzacions passa per:
26.08.2015: Manifestació per la llibertat dels detinguts
29.08.2015: Convenció de treballadors i moviments socials
15.09.2015: Assemblea Nacional popular
16.09.2015: Marxa nacional a Quito

Read more »

L'alçament indígena a l'Equador compleix una setmana amb 104 ferits

Vies bloquejades, marxes nodrides, enfrontaments i un país aparentment fraccionat: Equador va afrontar  unes jornades de rebuig i també de suport al president Rafael Correa, que va deixar almenys 104 policies ferits i 102 detinguts.  No hi ha dades de civils ferits però entre els agredits hi ha els líders indis Salvador Quishpe i Carlos Pérez Guartambel.

Correa i va advertir que no "se sotmetrà al xantatge" dels seus rivals, després de qualificar la protesta de "fracàs". Forces indígenes i sindicals que van convocar a una vaga contra les polítiques del mandatari i l'esmena constitucional que li permetria ser reelegit el 2017, van marxar des de molt d'hora en diversos punts del país.Sobre el final del dia, un grup de manifestants es va enfrontar a punys i amb pales amb la policia quan intentava trencar un cèrcol en direcció a la seu de govern, al cor històric de Quito i en els voltants es van concentrar centenars de simpatitzants de l'oficialisme.
La Policia va llançar gasos lacrimògens, va haver forcejaments i detinguts. Malgrat l'anomenat de l'oposició a paralitzar activitats, els serveis de transport, educació, salut i justícia es van prestar amb regularitat en les principals ciutats, encara que moltes persones es van abstenir de sortir o suspendre activitats a causa de les mobilitzacions. En sis de les 24 províncies, els indígenes van bloquejar carreteres, van talar arbres per bloquejar i obstruir per diverses hores la via Panamericana sud, que connecta amb el Perú. Finalment les nacions jívares, shuar i achuar, s'hi van afegir.
Entre les exigències dels indígenes figura l'arxiu d'esmenes constitucionals, entre les quals figura la possibilitat de la reelecció presidencial indefinida, així com la derogació d'una Llei d'aigües, l'arxiu d'un projecte normatiu sobre la propietat de la terra, la reposició d'un sistema de "educació intercultural bilingüe" i el lliure ingrés a les universitats. 

Els indígenes es van sumar a l'aturada nacional dels treballadors, després d'encapçalar una marxa que va començar el passat 2 d'agost i que va recórrer centenars de quilòmetres des de l'Amazònia fins a arribar ahir a la capital equatoriana. "El que no van aconseguir a les urnes, ho volen aconseguir amb pedres, pals, xantatges (i ens diuen): o et sotmets Correa o et tanquem les carreteres. No atemoreixen ningú, vagin a ordenar a casa, senyors! ", Va afirmar el mandatari.
Correa va assenyalar que no "es pot parlar" amb dirigents sindicals i indígenes que assumeixen "aquestes postures", en al·lusió als talls de carreteres i enfrontaments que es van produir durant la jornada de protesta, una de les més fortes que ha enfrontat el President en vuit anys de govern. "No és arrogància, no és falta d'oïda, però sotmetre a aquesta prepotència seria la pitjor de les claudicacions", ha advertit. "Avui es van ajuntar tots els possibles, i no han aconseguit absolutament res, novament han fracassat, i seguiran fracassant perquè no tenen el suport popular, la legalitat, la legitimitat", ha afegit.Jorge Herrera, president de la Confederació d'Indígenes de l'Equador (CONAIE), ha valorat l'aixecament indígena del passat dijous 13 d'agost com un èxit i ha dit que continuaran lluitant fins a obtenir respostes sobre les seves comandes, com derogar la Llei d'Aigües i Mineria .Ha indicat que la mobilització, que va recórrer durant diversos dies algunes ciutats del país per arribar a Quito, va ser pacífica. Va afegir que qui va causar la violència va ser el Govern Nacional.
Herrera ha assenyalat que durant la manifestació hi va haver persones infiltrades, moltes d'elles amb la cara tapada, per tal de mostrar que el moviment indígena era el que generava les agressions quan, al seu criteri, les comunitats només pretenien defensar-se. El passat 13 d'agost, a Quito, Guayaquil, i d'altres ciutats es van concentrar centenars de persones per expressar el seu rebuig a les polítiques de l'oficialisme. La paralització va ser convocada pels moviments indígenes i organitzacions socials.
"Rebutgem la violència vingui d'on vingui, hem proposat una agenda i hem actuat exigint respostes concretes al Govern del president (Rafael) Correa, no creiem que amb violència resoldrem els problemes", va dir. Herrera va assenyalar que una de les alternatives del seu moviment és sortir als carrers com una mesura de resistència i així exigir els seus drets. "Volem respostes concretes, el Govern en els últims temps ens ha cridat a un diàleg de persones de bona fe", ha afegit.
Ha indicat que han perdut la confiança en el règim i que en comptes de que l'oficialisme busqui un diàleg amb respecte, de trobar solucions, el que s'ha tractat de fer és ofendre de manera sistemàtica l'aixecament. El Frente Unitario de los Trabajadores i la CONAIE estudien ara plegats com seguir amb les mobilitzacions després de 7 dies de protestes i reivindiquen la llibertat dels detinguts.

Read more »

Comença la marxa indígena a l'Equador contra el govern

Dirigents indígenes de l'Equador van participar en un ritual que va involucrar la purificació amb foc, aigua, plantes i música amb què es va donar inici a la marxa, que va partir en hores del matí del 2 d'agost des del cantó El Pangui, a la província amazònica de Zamora Chinchipe amb destinació final Quito el 13 d'agost coincidint amb una vaga obrera. La mobilització és impulsada per la CONAIE (Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador).

En el ritual, el líder indígena Salvador Quishpe, va assegurar que inicien "la resistència", i per això van demanar "permís" a la Mare Terra (Pachamana) perquè els "doni les forces i poder avançar en la caminada i per poder vèncer tots els obstacles que ens estan posant en el camí, a la vida ", va dir.Els líders indígenes reunits a El Pangui van rebre l'anomenat "mandat dels pobles de la Serralada del Còndor" en què demanen, entre altres, l'arxiu de les esmenes constitucionals que tracta l'Assemblea Nacional, entre les quals figura el de la "reelecció indefinida ". Després dels discursos al terme de la cerimònia es va escoltar el rebuig al cap d'Estat al crit de "Fora Correa fora", en referència al president equatorià.
 
El president de la CONAIE, Jorge Herrera, ha assenyalat que el 10 d'agost es produirà "la declaració a nivell de tot el país del gran aixecament dels pobles de l'Equador", que es traduirà en manifestacions en diferents parts de la nació, si bé dins el sector indígena ha grups que donen suport al Govern i han anunciat que no seran a les mobilitzacions.

 Annex: Una mirada al món indigenista equatorià

Read more »