El líder indi shuar perseguit a l'Equador per oposar-se a l'extracció minera

José Esach és un líder indígena shuar i un dedicat defensor ambiental a l'Equador. Per protegir el seu territori de la mineria va ser perseguit l'any 2016 i va fer esconderse durant dos anys. El 2021 va ser criminalitzat per oposar a noves exploracions mineres a la seva comunitat. Actualment és el president del Comitè de Defensa Territorial del Bosque Protector Kutukú Shaimi, una àrea de gran biodiversitat que es troba concessionada en un 58 %. En alianza amb La Barra Espaciadora investigamos la seva situació.

Després de caminar cinc dies selva endins, el líder shuar va arribar a Yaap, la seva comunitat natal i es va mantenir amagat durant dos anys en una cabana al mig del bosc. Durant aquest temps Nelly Wampash va viure assetjament i persecució per part dels que volien trobar el parador del seu marit. Tot i això, no va donar el braç a torçar perquè temia que mai més tornaria a veure'l, com va passar amb la família de José Tendetza. Aquest líder shuar va ser assassinat el 2014 per lluitar en contra de la mineria a Tundayme, a 100 km en línia recta al sud de Yaap.

El gener del 2021 Esach va ser novament criminalitzat, però aquesta vegada per expulsar, recolzat per la seva comunitat, l'empresa minera Equasòlidus. I és que, el febrer del 2017, el Govern de Rafael Correa va entregar 42 llicències d'exploració minera a aquesta empresa i novament els shuar argumenten que això va passar sense complir el mandat constitucional de la consulta prèvia.

José Esach, en ser un dels personatges més visibles d'aquesta resistència, va ser acusat el gener del 2021, juntament amb 15 persones més, de paralitzar serveis públics a causa del tancament de vies. El 17 de maig de 2021, finalment la comunitat de Yaap va expulsar Ecuasolidus del seu territori. Una avioneta va aterrar a la pista de la comunitat Yaap amb una representant de l'empresa, dos tècnics i Messies Nayap, representant del cantó Logronyo, a què pertany la comunitat shuar. Des d'aquest episodi, l'empresa no ha tornat al territori, però segons experiències anteriors, el temor ara respon a les possibles represàlies.

Reportatge