El pelegrinatge d'Yser s'organitza en memòria dels soldats flamencs que van caure en combat durant la Primera Guerra Mundial. Amb el temps, l'esdeveniment s'havia convertit en la caixa de ressonància de les demandes flamenques. Sobre el rerefons de banderes grogues estampades amb el lleó de Flandes, els líders polítics van posar les bases per a més autonomia flamenca. Des d'aquells anys daurats de la Pelegrinació de l'Yser, les coses han canviat. "Des de fa molt de temps es parla sobre la direcció que hauria de prendre el pelegrinatge de l'Yser. Alguns, els més radicals del moviment flamenc, realment volien una manifestació molt radical. Altres volien una manifestació més centrada en el pacifisme, més moderada", explica Dave Sinardet, politòleg de la VUB. Enguany s'ha celebrat el 4 de setembre i ha reunit unes 150 persones front les 3.000 de l'aplec escindit anomenat IJzerwake.
L'any 1996, membres del Vlaams Belang van protestar contra la celebració de la Pelegrinació de l'Yser, un esdeveniment que s'havia tornat massa esquerranista per al seu gust. Aleshores va organitzar posteriorment la seva pròpia manifestació, l'Ijzerwake, la vetlla de l'Yser. Des d'aleshores, la pelegrinació oficial de l'Yser ha tingut cada cop menys èxit. “Els dos actes han continuat, però tots dos ja no atrauen molta gent, la Pelegrinació de l'Yser encara menys que la Yzerwake”, subratlla Dave Sinardet. “L'any passat van ser 115 persones, enfront de les 100.000 persones que hi havia als anys 30”. És una trobada tradicional que antigament va aplegar multitud. Als peus de la Torre Yser, desenes de milers d'activistes flamencs van confluir per escoltar els discursos i portar els colors i els símbols de Flandes.
En els darrers anys, el nombre de participants a l'aplec de l'Yser ha rondat el centenar de persones. Així que aquest any, els organitzadors intenten qüestionar-se. “Arribarà Flandes al 2030?”, pregunten com a tema general d'aquesta 95a edició. Aquesta pregunta no s'ha de veure com una preocupació per l'existència de Flandes, sinó més aviat per preguntar-se si la visió "flamenca" que subjau al pelegrinatge de l'Yser encara es correspon amb alguna cosa de l'opinió flamenca. "Veiem que l'orgull està desapareixent", explica Paul Van Belder, president del Comitè de Pelegrinatge d'Yser. "Abans veiem molts joves passejant amb un adhesiu que deia que sóc flamenc i orgullós, això s'ha acabat", diu Paul Van Belder.
En una entrevista publicada el 18 d'agost pel Krant van West-Vlaanderen, Peter Verplancke, el director del Museu de l'Yser també va tornar sobre aquests colors flamencs, els adhesius, les banderes que abans ens vam atrevir a mostrar amb orgull. "Va ser acceptat culturalment", ha explicat als mitjans flamencs. Avui, "quan fem això i, per exemple, lluïm la bandera flamenca, se'ns veu com a extremistes", ha afegit. I preguntar-se "què cal canviar perquè la identitat flamenca torni a ser atractiva?". En definitiva, la base de suport a l'autonomia flamenca s'està reduint. Les nombroses reformes estatals, les dissensions dins del moviment nacionalista flamenc també ho expliquen.
"Els joves d'avui estan ocupats amb altres coses. També hi ha coses que són més urgents en les seves vides o per al seu futur", lamenta Paul Van Belder, president del Comitè de Pelegrinatge de l'Yser. També assenyala "moviments d'extrema dreta que capten una atenció desproporcionada". Per a ell, aquests moviments d'extrema dreta són "els que fan un mal ús dels nostres símbols i donen una imatge falsa de Flandes". Així que avui, els organitzadors de l'aplec intenten convèncer. “Si volem més Flandes, també hem de convèncer la gent que seria una Flandes millor”, explica Paul Van Belder, president del Comitè de Pelegrinatge de l'Yser. “Per a nosaltres, una Flandes millor significa una Flandes inclusiva, una Flandes on tothom compta, on ningú es quedi enrere, etc.”, afegeix.
Per tant, el Comitè de Pelegrinatge demana als polítics flamencs que aturin els seus jocs polítics i comencin immediatament a treballar en la reducció de la pobresa, millors pensions, més seguretat viària i fiscalitat justa. "Aquesta és l'única manera de garantir que els flamencs no tinguin encara més por i ràbia i que no fem lloc als partits extremistes". La cerimònia d'aquest diumenge ha estat tradicionalment marcada per un homenatge florit a totes les víctimes de la guerra i la violència i pel Vlaams Leeuw.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada