al rei Mohammed VI, demanant-li que concedeixi un indult reial als detinguts del moviment de protesta, així com als joves de la Generació Z, amb motiu de l'aniversari de la Revolució del Rei i del Poble i el Dia de la Joventut.
una delegació d'activistes va fer una visita solidària a diverses famílies de detingudes del Hirak Rif a Al Hoceima. Organitzada per dones compromeses amb els drets humans, aquesta caravana pretenia ser un poderós gest simbòlic cap a les mares i familiars de les preses, algunes de les quals fa diversos anys que són empresonades. Aquesta caravana té lloc dins d'un context històric i polític específic. Coincideix amb el novè aniversari de la detenció de
abans de ser condemnat a 20 anys de presó. El moment de la visita va ser escollit per les participants per destacar el fet que les conseqüències d'aquestes dures condemnes continuen pesant molt sobre les famílies implicades diàriament.
Segons les organitzadores, la iniciativa pretén proporcionar el suport necessari a les mares de detinguts, que han afrontat la dura prova de la separació geogràfica, l'espera i les repercussions psicològiques, socials i econòmiques de l'empresonament dels seus fills durant gairebé una dècada. Aquesta visita va prendre una importància particular després de l'onada de suport expressada per Zoulikha, la mare de Nasser Zefzafi. Activistes i simpatitzants van denunciar la campanya dirigida i denigrant orquestrada contra ella a causa de les seves postures públiques i el seu compromís inquebrantable amb l'alliberament del seu fill i altres detinguts.
La caravana va mantenir una sèrie de reunions amb diverses famílies de la ciutat per expressar la seva solidaritat i suport moral. Per als organitzadors d'aquesta iniciativa, aquesta presència sobre el terreny també representa un rebuig a les campanyes d'hostilitat i odi dirigides a les famílies dels detinguts i als ciutadans que els expressen públicament el seu suport.
Els participants van reiterar que el cas dels detinguts del Hirak Rif no és un simple incident aïllat, sinó un assumpte fermament arrelat a l'agenda dels drets humans i la societat civil marroquina, ja que està estretament vinculat a les llibertats individuals, la justícia social i la dignitat humana. Durant l'última dècada, des de l'esclat dels disturbis socials a la regió del Rif, associacions independents, defensors dels drets humans i actors polítics de totes les tendències han continuat fent crides per a una resolució integral i pacífica. Aquests grups creuen que aquest tema continua obert al debat públic nacional i reiteren la seva crida a una iniciativa que el tanqui definitivament, especialment mitjançant mesures d'alliberament que satisfacin les expectatives de les famílies implicades i contribueixin a alleujar les tensions en el clima general.
el Marroc d’orquestrar la crisi de Ceuta i crida a «no cedir al xantatge» Les imatges dels vídeos parlen per si soles. El PNR mostra una gran preocupació per la crisi migratòria a Ceuta, on s'ha declarat l'estat d'emergència humanitària després de l'entrada massiva de milers de joves i la notificació de persones mortes i desaparegudes. El partit expressa la seva solidaritat amb les víctimes i recorda que molts d'aquests joves són rifenys, que fugen del subdesenvolupament i de la repressió política que pateix el Rif.
El PNR afirma rotundament que la crisi no és cap accident, sinó una política criminal i premeditada del règim del Marroc per pressionar: Denuncien que la crisi coincideix amb la Festa del Tron i que el rei Mohamed VI va presumir d'«estabilitat» i «seguretat» en el seu discurs, mentre silenciava completament el drama humanitari que passava a pocs quilòmetres. El PNR sosté que el problema de fons no es resoldrà només amb mesures policials. La solució definitiva requereix el reconeixement institucional i polític del poble rifeny amazic a través de les Nacions Unides, l'única via pacífica per posar fi a les causes profundes de la immigració i de la inestabilitat a la regió.
El comunicat posa en evidència que el Marroc rep milers de milions d'euros d'Espanya i de la Unió Europea destinats precisament al control fronterer i migratori. Critiquen que els diners públics europeus financen un règim que després utilitza la seva pròpia joventut com a «munició» i eina de pressió diplomàtica contra els mateixos donants.
Els tres territoris de majoria amazigh (berber) a Marroc són el Rif (dialecte tafirit), Atles Central (tamazight) i Alt Atles (tachelhit) dels cheuls. A la segona s'ha celebrat el Festival Ajdir Izourane de la Culture et de l’Art Amazigh en la seva 25a edició del 21 al 23 d'agost de 2026. Una edició excepcional que converteix la capital de l'Atles Mitjà, Khenifra, en un espai obert de diàleg entre patrimoni i modernitat, dedicat a la celebració dels Ahidous ( ball col·lectiu, música i ritual de poesia tradicional dels pobles amazics (berbers) de les muntanyes de l'Atles i el Rif) i la veu de la terra amaziga, així com a l'homenatge als talents que han marcat en els àmbits de l'art, la recerca, l'esport i els mitjans de comunicació.
Amb motiu de les pròximes eleccions legislatives del 23 de setembre de 2026, la Federació organitza un seminari nacional a distància el dissabte
. L'objectiu és analitzar com s'inclou la qüestió amaziga en els programes electorals dels partits i obrir-se també a debatre noves visions sobre aquest tema. Tot i que la Constitució del 2011 va suposar un punt d'inflexió en reconèixer l'amazic com a llengua oficial, i que s'han aconseguit fites com la declaració de l'Any Nou Amazic com a festa oficial (el maig del 2023), el text denuncia que aquests avenços no s'han traduït plenament en la realitat quotidiana. l document assenyala que la llei orgànica encarregada d'activar l'oficialitat de l'amazic va patir un retard de vuit anys per ser aprovada. A més, s'acusa el govern d'haver-la redactat de manera unilateral, fixant terminis massa llargs (d'entre 5 i 15 anys) i sense comptar amb les propostes de la societat civil amaziga.
Amazigh del Marroc
- Tarifit (o rifeny), parlat a la regió del Rif, al nord-est del Marroc;
- Amazic o Tamazight, parlat a les muntanyes de l'Atles Mitjà, part de l'Alt Atles i diverses valls; té el seu propi alfabet, el tifinagh (pronunciat [tifinar]), també utilitzat pels tuaregs;
- Tashelhit o Shilha, parlat pel poble shilha de l'Alt Atles, la regió del Souss i la costa sud del Marroc.
Algèria
Varietats del nord i de l'est (branques septentrionals)
Cabilenc (taqbaylit): És la varietat més parlada de l'estat, amb uns 5 milions de parlants, concentrats sobretot a la regió costanera i muntanyosa de la Cabília (a l'est d'Alger) i la seva diàspora.
Xaui (tacawit): És la segona varietat en nombre de parlants (uns 2 milions). Es parla a la regió muntanyosa de l'Aurès, al sud-est de Constantina.
Xenuati (xenuia): Parlada per unes desenes de milers de persones a la regió del mont Chenoua, a la costa oest d'Alger (prop de Tipaza i Cherchell).
Varietats del sàhara i del sud (branques meridionals i oasianes)
Tuareg (tamahaq / tamasheq): És la parla dels nòmades tuaregs del desert del Sàhara. A Algèria es parla principalment als massissos meridionals de l'Ahaggar (Hoggar) i de l'Ajjer (Tassili n'Ajjer).
Mozàbit (tumzabt): Parlada per la comunitat de la vall del Mzab (al voltant de Ghardaia). Té uns 150.000 parlants i està molt lligada a la identitat religiosa ibadita d'aquesta zona. L'ibadisme és un corrent independent de l'islam, diferent del sunnisme i del xiisme, és una branca moderada, tolerant i pacifista, on qualsevol persona honesta pot governar si la comunitat l'elegeix. Si el líder es torna corrupte, se l'ha de destituir de manera pacífica. Utilitzen la raó i la lògica per interpretar l'Alcorà. "Dones cíclop" de Ghardaïa: Quan una dona es casa, el seu vel blanc complet (haïk) es col·loca de manera que només deixa visible un sol ull. Les noies joves que encara no s'han casat porten el mateix vel, però se'ls permet deixar l'obertura prou gran com per mostrar tots dos ulls. Oman és l'únic país on l'ibadisme és la confessió majoritària.
Varietats dels oasis occidentals: Petites comunitats berberòfones mantenen parles pròpies (del grup de llengües zenetes) en oasis del sud-oest, com ara a Gourara, Tuat o a la regió de Naama i Béchar.
A Tunísia, les varietats de la llengua amaziga (conegudes localment com a shelha) pertanyen al grup de les llengües zenetes orientals.
Amazic de Matmata: Parlat a la zona muntanyosa de Matmata i pobles propers com Tamezrett.
Amazic de Djerba: Usat en alguns pobles de l'illa de Gerba (com Guellala i Sedouikech).
Els tuàregs s'organitzen històricament en confederacions tribals (anomenades ettebel o kel), estructurades per lligams familiars, geogràfics i de pasturatge al desert del Sàhara.
Principals confederacions tribals:
Kel Ahaggar: Ubicats a les muntanyes de l'Ahaggar, al sud d'Algèria. Històricament ha estat una de les confederacions més jerarquitzades i famoses del desert:Kel Rela: La tribu noble dominant de la qual sortia sempre l'amenukal (el cap suprem) de l'Ahaggar.
Tegéhé-n-Eis: Una altra de les tribus nobles que competia pel poder polític.
Dag Rali: La tribu més nombrosa d'Imghad (vassalls), coneguts com a excel·lents pastors i coneixedors del territori.
Ait Loayen: Clan pastoral supeditat a l'aristocràcia.
Ibotenaten: Tribu seminòmada centrada en el bestiar.
Kel Ajjer: Situats a la regió de Tassili n'Ajjer, entre Algèria i Líbia. Ubicats a la frontera entre Líbia i Algèria (Tassili n'Ajjer), destaquen:Imanan: El clan noble que ostentava el lideratge històric de la regió.
Uragen: Una tribu guerrera de gran importància militar en el passat.
Kel Tifran: Clan fortament vinculat a les rutes comercials transsaharianes.
Kel Adrar (o Adrar des Ifoghas): Establerts al nord de Mali, una zona amb gran activitat política. Aquesta és la confederació més vinculada geopolíticament a l'FLA de l'Azawad. Es divideix principalment en:Ifoghas: La tribu aristocràtica de la qual provenen tradicionalment els líders polítics i religiosos (amenukal).
Idnanes: Una de les tribus més grans, històricament guerrera, amb un pes militar molt fort en les rebel·lions actuals.
Kel Essouk: Tribu dedicada tradicionalment als estudis islàmics, la justícia i la religió (marabuts).
Taghat Mellet: Històricament vassalls dels Ifoghas, dedicats al pasturatge.
Irayakan: Un altre clan rellevant de la zona muntanyosa de Kidal.
Kel Aïr: Habitants de les muntanyes de l'Aïr, al nord del Níger. Ubicats al voltant del massís de l'Aïr, mantenen un lligam estret amb la ciutat d'Agadez:Kel Gress: Originalment vinculats a l'Aïr, es van desplaçar cap al sud. Són coneguts per la seva activitat agrícola i ramadera.
Kel Ferwan: Tribu assentada prop d'Agadez, molt influent en la vida comercial de la zona.
Kel Ewey: Famós clan que controlava les rutes de la sal de Bilma i les grans caravanes saharianes.
Ikazkazan: Tribu de pastors de camells associada a les zones més àrides del massís.
Kel Gress: Una de les principals confederacions del sud del Níger. La confederació dels Kel Gress (o Kel Gres) és una de les agrupacions tuàreg més grans, particulars i històricament riques del sud i centre del Níger.
A diferència d'altres grups de l'alt desert, els Kel Gress van emigrar massivament des de les muntanyes de l'Aïr cap al sud a partir del segle XVII. Això els va portar a zones més fèrtils de les regions de Zinder, Tahoua, Maradi i el nord de Nigèria, on van adoptar un estil de vida altament basat en l'agro-pastoralisme (ramaderia nòmada i agricultura de subsistència).
La seva organització interna divideix l'ettebel (la confederació) en grans grups de tribus o clans (tawshit), cadascun amb sub-clans específics segons recullen els registres històrics de la regió:
Estructura social i castes
Dins de cada tribu o confederació, la societat tradicional tuàreg està altament jerarquitzada en diferents estrats o castes: Imayeghan (o Ihaggaren): L'aristocràcia guerrera i noble que liderava els clans. Ineslemen: Els líders religiosos, sacerdots i marabuts estudiosos de l'islam. Imghad: Els pastors vassalls, encarregats de la cura del bestiar. Inadan: Els artesans que fabriquen eines, joies i armes de fusta o metall.
El grup FLA està liderat per la figura tuàreg Alghabass Ag Intalla i està estretament vinculat a les següents confederacions, clans i grups tuàrecs:
1. La confederació dels Kel Adrar (Ifoghas)Aquest és el nucli directiu i militar més potent de la rebel·lió. Els Ifoghas (o Kel Adrar) són la tribu noble i aristocràtica de la regió de Kidal. El líder màxim de l'FLA, Alghabass Ag Intalla, pertany a la línia de lideratge tradicional (amenukal) d'aquest grup. Històricament s'han organitzat políticament a través de l'Alt Consell per a la Unitat de l'Azawad (HCUA), que ara forma part integral de l'FLA.
2. Els clans integrants del MNLA (Kel Chamanamas, Idnanes, entre d'altres)El Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA) és el moviment històric secular que va proclamar la independència de l'Azawad el 2012. Està format per combatents de diversos clans tuàrecs del nord de Mali (especialment de la regió de Gao i Kidal), com ara els Idnanes o els Kel Chamanamas. Aquest moviment és un dels pilars fundacionals que es van dissoldre dins l'FLA.
3. Els Imghad (i la facció rebel del GATIA)Històricament, els Imghad (la casta de pastors vassalls) s'havien alineat amb el govern central de Mali a través d'una milícia autoanomenada GATIA per combatre l'aristocràcia dels Ifoghas. No obstant això, després de la ruptura dels acords de pau per part de la junta militar de Bamako i l'entrada del grup rus Wagner (actual Africa Corps), branques rebels i dissidents dels Imghad es van unir a la resistència del nord de l'Azawad i es van integrar a l'FLA.
Altres aliats no tuàrecs de l'FLA
Tot i ser una coalició d'hegemonia tuàreg, el front també inclou faccions de la població àrab de l'Azawad (a través de branques del Moviment Àrab de l'Azawad - MAA) que comparteixen el desig d'autogovern o independència enfront del control militar de Mali.
Dins de la cultura tuàreg, la figura del cap rep diferents títols segons el seu nivell de poder, si governa tota una confederació, una sola tribu o una facció religiosa.
Els termes principals que s'utilitzen són els següents:
1. L'Amenokal (el cap suprem)
L'Amenokal (escrit també com Amenokal o Amenukal) és el títol que rep el rei o cap màxim d'una confederació sencera (com ara els Kel Ahaggar o els Kel Adrar).Poder: Té el comandament polític, militar i judicial superior.
Símbol: El seu poder està lligat a l'ettebel (un tambor de guerra sagrat). Qui posseeix el tambor, posseeix la legitimitat per governar.
Successió: És un càrrec de per vida, però no es transmet de pare a fill. En ser una societat matriliniària, el càrrec sol passar al fill de la germana de l'Amenokal actual.
2. L'Amghar (el cap de tribu)
L'Amghar (en plural, Imgharan) és el títol que rep el cap d'una tribu o clan específic (tawshit).Poder: Governa a escala local, organitza els moviments de pasturatge, resol conflictes familiars i gestiona els recursos d'aigua (pous).
Consell: L'Amghar governa amb l'ajuda de la Asahar o Miad, una assemblea de vells i caps de família de la tribu. Tots els Imgharan d'una regió deuen obediència a l'Amenokal de la seva confederació.
3. El Marabut (el cap religiós)
A la casta dels Ineslemen (els religiosos), els líders espirituals es coneixen com a Marabuts o Xics (Cheikh). Tot i que l'Amenokal té el control polític, el cap religiós té una influència enorme sobre la llei islàmica, l'educació i la mediació de pau entre tribus enfrontades.
Exemples històrics i actuals reals:
Alghabass Ag Intalla: L'actual líder de l'FLA a l'Azawad actua com a cap polític-militar, fill de l'històric Amenokal de la confederació dels Kel Adrar (Intalla Ag Attaher).
Moussa Ag Amastan: Un dels Amenokals més famosos de la història (confederació dels Kel Ahaggar), que va governar a principis del segle XX.
