Sis mil persones segons els organitzadors o dues
mil cinc-centes persones, segons fonts de la Policia Municipal, es van
manifestar el 28 de novembre a Bilbao per demanar la posada en llibertat
dels presos d'ETA (Euskadi Ta Askatasuna). El diari Gara va comptabilitzar 4.500 manifestants. La
marxa, convocada pel Moviment Pro Amnistia i contra la Repressió (Amnistiaren Aldeko eta Errepresioaren Aurkako Mugimendua), no ha
comptat amb el suport de Sortu però sí amb l'adhesió de diverses persones i col·lectius.
Reivindicava l'amnistia «com una solució al conflicte polític d'Euskal Herria ». Únicament la «tornada a casa de refugiats i deportats» i l'alliberament «sense contraprestacions» dels reclusos de la banda pot «conduir fins a la pau»; «a més de la tornada a casa i l'alliberament, sense contraprestació, dels represaliats», l'amnistia «ha de suposar la resolució de les causes que han impulsat a aquestes persones a prendre un camí pel qual estan a la presó, refugiats o deportats ». «I tot això no és altra cosa que l'opressió nacional i social que pateix Euskal Herria».
La manifestació ha estat acompanyada per nombrosos crits que instaven a trencar les presons i reivindicaven la lluita com a única sortida al problema dels presos. Els participants també van detonar petards a l'interior de diversos contenidors d'escombraries i van col·locar adhesius reivindicatius en mobiliari urbà i en aparadors d'entitats financeres. La manifestació volia ser «un punt d'inflexió de cara al futur». En la declaració final s'ha reivindicat la decisió presa fa un any de tornar al carrer per lluitar pels drets dels presos d'ETA, doncs «mentre que no hi hagi amnistia, tampoc hi haurà pau».
L'origen de l'actual Moviment Pro Amnistia i contra la Repressió és Amnistia Ta Askatasuna. Aquesta corrent es va presentar l'abril de 2014 amb un comunicat contra la línia de Sortu i del col·lectiu de presos bascos d'acceptar la legislació penitenciària. També van sorgir grups com IBIL (Iraultzaileen Bilguneak (Juntes Revolucionàries) encapçalades per un ex regidor d'HB i pres d'ETA i que actualment està inactiu. El maig d'enguany, 93 presos polítics bascos (d'ETA i Iparretarrak) van signar un manifest conjunt per l'amnistia. El 15 d'agost es presentava el corrent Eusko Ekintza impulsat per antics membres d'ANV.
Reivindicava l'amnistia «com una solució al conflicte polític d'Euskal Herria ». Únicament la «tornada a casa de refugiats i deportats» i l'alliberament «sense contraprestacions» dels reclusos de la banda pot «conduir fins a la pau»; «a més de la tornada a casa i l'alliberament, sense contraprestació, dels represaliats», l'amnistia «ha de suposar la resolució de les causes que han impulsat a aquestes persones a prendre un camí pel qual estan a la presó, refugiats o deportats ». «I tot això no és altra cosa que l'opressió nacional i social que pateix Euskal Herria».
La manifestació ha estat acompanyada per nombrosos crits que instaven a trencar les presons i reivindicaven la lluita com a única sortida al problema dels presos. Els participants també van detonar petards a l'interior de diversos contenidors d'escombraries i van col·locar adhesius reivindicatius en mobiliari urbà i en aparadors d'entitats financeres. La manifestació volia ser «un punt d'inflexió de cara al futur». En la declaració final s'ha reivindicat la decisió presa fa un any de tornar al carrer per lluitar pels drets dels presos d'ETA, doncs «mentre que no hi hagi amnistia, tampoc hi haurà pau».
L'origen de l'actual Moviment Pro Amnistia i contra la Repressió és Amnistia Ta Askatasuna. Aquesta corrent es va presentar l'abril de 2014 amb un comunicat contra la línia de Sortu i del col·lectiu de presos bascos d'acceptar la legislació penitenciària. També van sorgir grups com IBIL (Iraultzaileen Bilguneak (Juntes Revolucionàries) encapçalades per un ex regidor d'HB i pres d'ETA i que actualment està inactiu. El maig d'enguany, 93 presos polítics bascos (d'ETA i Iparretarrak) van signar un manifest conjunt per l'amnistia. El 15 d'agost es presentava el corrent Eusko Ekintza impulsat per antics membres d'ANV.
Críticos de la izquierda abertzale volverán a la calle para exigir la amnistía de etarras
Durante el año pasado se registraron varios actos de kale borroka, una vía de terrorismo callejero que ahora también recibe el rechazo del brazo político histórico de ETA. Fuentes de la lucha antiterorrista creen que aquellos actos podrían ser obra de un grupo crítico dentro de la izquierda abertzale ubicado en una localidad concreta de la margen izquierda vizcaína. Otro de los movimientos que motivó la preocupación entre los expertos en la lucha antiterrorista fue la aparición d ...
Leer mas: http://www.europapress.es/nacional/noticia-criticos-izquierda-abertzale-volveran-calle-exigir-amnistia-etarras-20151102170336.html
(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.
Durante el año pasado se registraron varios actos de kale borroka, una vía de terrorismo callejero que ahora también recibe el rechazo del brazo político histórico de ETA. Fuentes de la lucha antiterorrista creen que aquellos actos podrían ser obra de un grupo crítico dentro de la izquierda abertzale ubicado en una localidad concreta de la margen izquierda vizcaína. Otro de los movimientos que motivó la preocupación entre los expertos en la lucha antiterrorista fue la aparición d ...
Leer mas: http://www.europapress.es/nacional/noticia-criticos-izquierda-abertzale-volveran-calle-exigir-amnistia-etarras-20151102170336.html
(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada