L'atac de l'exèrcit birmà contra les guerrilles ètniques que es resisteixen a rendir-se de l'Estat Shan està provocant milers de refugiats. La crisi humanitària té un rerefons polític. El govern vol resoldre per la via violenta el que no ha aconseguit per la del diàleg.
El 15 d'octubre vuit grups armats* van signar un alto el foc a Naypyitaw conegut com a Nationwide Ceasefire Accord (NCA). El més important la Unió Nacional Karen ha defensat la seva postura conciliadora amb el règim. El General Saw Johny ha afirmat que continuarà una "batalla sense sang" per l'autonomia karen contra el govern birmàd després de 60 anys de guerra. L'acord no concreta res més que una aposta pel diàleg i el compromís de les dues parts de no combatre's. Per tant, és més un acord militar que no pas polític. La presència de la Xina, el Japó, l'Índia i Tailàndia van donar, però, musculatura al compromís doncs actuaran com a mitjancers internacionals en un conflicte que supera ja les set dècades.
En canvi vuit milícies** restants van negar-se a signar cap acord de pau. De fet l'United Wa State Army (UWSA) ha convocat una conferència de tres dies, a partir de diumenge 1 de novembre, de tots els grups que estan contra l'alto el foc. És en aquest sentit que cal entendre la recent ofensiva militar birmana. Mentre el govern expressa paraules de pau i diàleg, està llençant un atac contra zones de civils que supera, amb escreix, els dels darrers mesos.
En primer lloc l'atac és contra el Myanmar Nationalities Democratic Alliance Army (MNDAA). Els combats contra aquesta milícia ja han provocat centenars de morts i desenes de milers de persones refugiades en lluites latents des de fa vuit mesos però ara s'han tornat més violents a la regió del Kokang. Des del 24 d'octubre és constatable una radicalització dels atacs governamentals.
El sis d'octubre va començar l'atac contra la milícia del Shan State Progress Party. Coneguda com a Shan State Army-North (SSA-N) en oposició ala seva rival SSA-South, aquest grup havia mantingut un alto el foc amb el govern des de 1989 però l'entrada de forces governamentals a la seva zona d'influència el va trencar el 2014. Actualment es pot parlar "d'accions executades, sistemàticament planificades" per part de l'exèrcit. Aquestes inclouen l'assalt a la zona propera a la base central de l'SSA-N, a Wan Hai, dins del Shan State. Que l'ofensiva la dirigeixi personalment el tinent coronel Yar Pyae, responsable de defensa del règim, explica la clara voluntat "de resoldre militarment un problema polític" com denuncia el SSA-N. Entre el 6 i el 19 d'octubre s'han registrat 37 xocs armats entre els dos bàndols.
El tercer front principal es va obrir paral·lelament contra la guerrilla independentista del Kachin Independence Army (KIA). Integrat per milers de combatents, el KIA és una de les organitzacions militars més efectives dels diferents grups opositors i la més gran en negar-se a signar cap acord d'alto el foc. Malgrat això, la virulència de l'atac birmà ha provocat que, després de tres dies, el KIA es retirés de Kutkai el 25 d'octubre. La quarta brigada del KIA va haver de retrocedir i es creu que està unint esforços amb el MNDAA del Kokang. La pèrdua de Kutkai, en primera línia de front, ha estat reconeguda pel coronel del KIA, Naw Bo, qui va explicar que hi havia un alt nombre de morts pels dos bàndols.
Tot plegat de cara a les eleccions del 8 de novembre que no se celebraran a més de 600 poblacions sota control de les milícies kachin, karen o shan. El govern vol arribar als comicis fent una demostració de força davant els grups insurgents amb el missatge de "signeu o moriu". Però l'ofensiva està provocant un efecte contrari i els propis grups que han signat l'alto el foc han reclamat que s'envii ajuda humanitària a les zones del conflicte i ajuda als refugiats. Un dels signants reconeix "Hem signat la NCA però no és el que esperàvem". L'onada de violència està augmentat el ja elevadíssim nombre de refugiats: 100.000 a la zona karen, 150.000 a la kachin i 20.000 al Shan State. Només els combats contra el SSA-N han provocat 3.000 desplaçats en dues setmanes. El Restoration Council of Shan State, ala política del SSA-S, signatari de l'alto el foc, ha reclamat al govern el 25 d'octubre que aturi l'atac contra el seu rival (SSA-N). Un signe prou clar que la tàctica del règim no està funcionant gens.
*All Burma Students’ Democratic Front (ABSDF), Arakan Liberation Party, Chin National Front, Democratic Karen Benevolent Army, Karen National Liberation Army-Peace Council, Karen National Union, Pa-O National Liberation Organization and Shan State Army-South
** United Wa State Army, Kachin Independence Army, Shan State Army-North (SSA-N), Ta’ang National Liberation Army, Myanmar National Democratic Alliance Army, Arakan Army, Karen National Defence Organization (KNDO), Kayan Newland Party (KNLP) i Pang Kham (conegut també com a Pang Hsang)
Font: Geopolítica
El 15 d'octubre vuit grups armats* van signar un alto el foc a Naypyitaw conegut com a Nationwide Ceasefire Accord (NCA). El més important la Unió Nacional Karen ha defensat la seva postura conciliadora amb el règim. El General Saw Johny ha afirmat que continuarà una "batalla sense sang" per l'autonomia karen contra el govern birmàd després de 60 anys de guerra. L'acord no concreta res més que una aposta pel diàleg i el compromís de les dues parts de no combatre's. Per tant, és més un acord militar que no pas polític. La presència de la Xina, el Japó, l'Índia i Tailàndia van donar, però, musculatura al compromís doncs actuaran com a mitjancers internacionals en un conflicte que supera ja les set dècades.
En canvi vuit milícies** restants van negar-se a signar cap acord de pau. De fet l'United Wa State Army (UWSA) ha convocat una conferència de tres dies, a partir de diumenge 1 de novembre, de tots els grups que estan contra l'alto el foc. És en aquest sentit que cal entendre la recent ofensiva militar birmana. Mentre el govern expressa paraules de pau i diàleg, està llençant un atac contra zones de civils que supera, amb escreix, els dels darrers mesos.
En primer lloc l'atac és contra el Myanmar Nationalities Democratic Alliance Army (MNDAA). Els combats contra aquesta milícia ja han provocat centenars de morts i desenes de milers de persones refugiades en lluites latents des de fa vuit mesos però ara s'han tornat més violents a la regió del Kokang. Des del 24 d'octubre és constatable una radicalització dels atacs governamentals.
El sis d'octubre va començar l'atac contra la milícia del Shan State Progress Party. Coneguda com a Shan State Army-North (SSA-N) en oposició ala seva rival SSA-South, aquest grup havia mantingut un alto el foc amb el govern des de 1989 però l'entrada de forces governamentals a la seva zona d'influència el va trencar el 2014. Actualment es pot parlar "d'accions executades, sistemàticament planificades" per part de l'exèrcit. Aquestes inclouen l'assalt a la zona propera a la base central de l'SSA-N, a Wan Hai, dins del Shan State. Que l'ofensiva la dirigeixi personalment el tinent coronel Yar Pyae, responsable de defensa del règim, explica la clara voluntat "de resoldre militarment un problema polític" com denuncia el SSA-N. Entre el 6 i el 19 d'octubre s'han registrat 37 xocs armats entre els dos bàndols.
El tercer front principal es va obrir paral·lelament contra la guerrilla independentista del Kachin Independence Army (KIA). Integrat per milers de combatents, el KIA és una de les organitzacions militars més efectives dels diferents grups opositors i la més gran en negar-se a signar cap acord d'alto el foc. Malgrat això, la virulència de l'atac birmà ha provocat que, després de tres dies, el KIA es retirés de Kutkai el 25 d'octubre. La quarta brigada del KIA va haver de retrocedir i es creu que està unint esforços amb el MNDAA del Kokang. La pèrdua de Kutkai, en primera línia de front, ha estat reconeguda pel coronel del KIA, Naw Bo, qui va explicar que hi havia un alt nombre de morts pels dos bàndols.
Tot plegat de cara a les eleccions del 8 de novembre que no se celebraran a més de 600 poblacions sota control de les milícies kachin, karen o shan. El govern vol arribar als comicis fent una demostració de força davant els grups insurgents amb el missatge de "signeu o moriu". Però l'ofensiva està provocant un efecte contrari i els propis grups que han signat l'alto el foc han reclamat que s'envii ajuda humanitària a les zones del conflicte i ajuda als refugiats. Un dels signants reconeix "Hem signat la NCA però no és el que esperàvem". L'onada de violència està augmentat el ja elevadíssim nombre de refugiats: 100.000 a la zona karen, 150.000 a la kachin i 20.000 al Shan State. Només els combats contra el SSA-N han provocat 3.000 desplaçats en dues setmanes. El Restoration Council of Shan State, ala política del SSA-S, signatari de l'alto el foc, ha reclamat al govern el 25 d'octubre que aturi l'atac contra el seu rival (SSA-N). Un signe prou clar que la tàctica del règim no està funcionant gens.
*All Burma Students’ Democratic Front (ABSDF), Arakan Liberation Party, Chin National Front, Democratic Karen Benevolent Army, Karen National Liberation Army-Peace Council, Karen National Union, Pa-O National Liberation Organization and Shan State Army-South
** United Wa State Army, Kachin Independence Army, Shan State Army-North (SSA-N), Ta’ang National Liberation Army, Myanmar National Democratic Alliance Army, Arakan Army, Karen National Defence Organization (KNDO), Kayan Newland Party (KNLP) i Pang Kham (conegut també com a Pang Hsang)
Font: Geopolítica
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada