Esquerra Republicana de Catalunya aconsegueix el seu millor resultat a unes estatals amb 600.000 vots i un 16 %. Només la supera la formació d’esquerra espanyola Podemos que guanya les eleccions al Principat. ERC passa del 7 al 16 % i de 3 a 9 escons.
Democràcia i Llibertat queda en quarta posició, darrere de la formació espanyola d’esquerra PSOE. Es fa difícil avaluar l’evolució de DiL al ser una proposta nova. El 2011 s’havia presentat com a Convergència i Unió amb un programa autonomista. Ara, l’ala independentista (CDC i Demòcrates de Catalunya) s’ha presentat com a DiL derrotant amb claredat l’ala autonomista que ho ha fet com a UDC. DiL obté 565.000 vots, un 15,08 % i 8 escons. Però si la referència són els resultats de CiU el 2011 el descens és notable car la coalició de dreta havia obtingut 1.015.691 vots i un 29,53 % amb 16 escons. La diferència se’ls queda ERC i Podemos. Pel que fa a UDC perd la representació amb només 64.726 vots i un 1,73 %.
A Catalunya les forces unionistes baixen o es recomposen. Sumaven 1.638.000 vots el 2011 i no arriben a 1.500.000 ara. A més han passat de ser dos eixos forts: PSOE amb 920.000 i PP amb 715.000 a tres de febles: PSOE amb 590.000, PP amb 415.000 i C’s amb 490.000. La guanyadora és Podemos que obté 927.000 sufragis amb prop del 25 % dels vots. Un resultat espectacular tenint en compte que la seva predecessora, ICV-EUiA va obtenir 280.000 vots el 2011 amb un 8 %. Això els permet passar de 3 a 12 electes i ser l’única comunitat autònoma on guanyen.
Zero a les Illes
Les dues candidatures nacionals de les Illes, Més i el PI, han quedat fora de l’hemicicle. La d’esquerra amb 33.931 vots i un 7 %, la de dreta amb 12.902 i un 2 %. El 2011 no es van presentar.
Compromís avança clarament al País Valencià
Al País Valencià Compromís-Podemos obtenen un gran resultat amb 670.000 vots. Un gran avanç respecte als 125.306 (4,81 %) del Bloc-IpV i els 169.786 (4,5 %) de 2011. En aquell any ambdues formacions van aconseguir un escó. Ara Compromís n’obté 9.
Els altres grups "valencianistes" residuals
La resta de llistes no sucursalistes en cap cas superen els 7.000 vots:
- Som Valencians, dreta regionalista escindida d’Unió Valenciana el gener de 2015 ha recollit 6.084, un 0,23 %. Aquesta formació té el seu eix ideològic en el secessionisme lingüístic blaver.
- Ara, País Valencià, la coalició d’ERPV, Esquerra Nacionalista Valenciana i Els Verds del País Valencià han aconseguit 2.487, un 0.09 %. El 2011 ERPV en solitari va obtenir 3.664 vots (0,25 %).
- Avant Valencians era l’aposta, creada l’abril de 2015 per unir tres faccions d’Unió Valenciana oposades a la submissió del seu líder, Miralles, al PP. Unio (2014), Renovacio Politica (2012) i Accio Nacionalista Valenciana (2006) van coincidir en la defensa del secessionisme lingüístic i voler fer una alternativa al PP. El seu resultat ha estat pèssim, amb 1.001 vots i un 0,04 %.
Democràcia i Llibertat queda en quarta posició, darrere de la formació espanyola d’esquerra PSOE. Es fa difícil avaluar l’evolució de DiL al ser una proposta nova. El 2011 s’havia presentat com a Convergència i Unió amb un programa autonomista. Ara, l’ala independentista (CDC i Demòcrates de Catalunya) s’ha presentat com a DiL derrotant amb claredat l’ala autonomista que ho ha fet com a UDC. DiL obté 565.000 vots, un 15,08 % i 8 escons. Però si la referència són els resultats de CiU el 2011 el descens és notable car la coalició de dreta havia obtingut 1.015.691 vots i un 29,53 % amb 16 escons. La diferència se’ls queda ERC i Podemos. Pel que fa a UDC perd la representació amb només 64.726 vots i un 1,73 %.
A Catalunya les forces unionistes baixen o es recomposen. Sumaven 1.638.000 vots el 2011 i no arriben a 1.500.000 ara. A més han passat de ser dos eixos forts: PSOE amb 920.000 i PP amb 715.000 a tres de febles: PSOE amb 590.000, PP amb 415.000 i C’s amb 490.000. La guanyadora és Podemos que obté 927.000 sufragis amb prop del 25 % dels vots. Un resultat espectacular tenint en compte que la seva predecessora, ICV-EUiA va obtenir 280.000 vots el 2011 amb un 8 %. Això els permet passar de 3 a 12 electes i ser l’única comunitat autònoma on guanyen.
Zero a les Illes
Les dues candidatures nacionals de les Illes, Més i el PI, han quedat fora de l’hemicicle. La d’esquerra amb 33.931 vots i un 7 %, la de dreta amb 12.902 i un 2 %. El 2011 no es van presentar.
Compromís avança clarament al País Valencià
Al País Valencià Compromís-Podemos obtenen un gran resultat amb 670.000 vots. Un gran avanç respecte als 125.306 (4,81 %) del Bloc-IpV i els 169.786 (4,5 %) de 2011. En aquell any ambdues formacions van aconseguir un escó. Ara Compromís n’obté 9.
Els altres grups "valencianistes" residuals
La resta de llistes no sucursalistes en cap cas superen els 7.000 vots:
- Som Valencians, dreta regionalista escindida d’Unió Valenciana el gener de 2015 ha recollit 6.084, un 0,23 %. Aquesta formació té el seu eix ideològic en el secessionisme lingüístic blaver.
- Ara, País Valencià, la coalició d’ERPV, Esquerra Nacionalista Valenciana i Els Verds del País Valencià han aconseguit 2.487, un 0.09 %. El 2011 ERPV en solitari va obtenir 3.664 vots (0,25 %).
- Avant Valencians era l’aposta, creada l’abril de 2015 per unir tres faccions d’Unió Valenciana oposades a la submissió del seu líder, Miralles, al PP. Unio (2014), Renovacio Politica (2012) i Accio Nacionalista Valenciana (2006) van coincidir en la defensa del secessionisme lingüístic i voler fer una alternativa al PP. El seu resultat ha estat pèssim, amb 1.001 vots i un 0,04 %.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada