2015/12/31

Unes 4.000 persones es manifesten sota el lema 'De l'autonomia a la sobirania' a Mallorca









Unes 4.000 persones han demanat més sobirania durant la tradicional manifestació amb motiu de la Diada de Mallorca aquest dimecres capvespre. Sota el lema 'De l'autonomia a la sobirania', la concentració ha recorregut el centre de Palma entre un desplegament policial més gran que en altres ocasions. Segons Hispan TV els manifestants eren uns 2.000. Enguany, les reivindicacions han estat tres: el 31 de desembre «com a l'autèntica Diada de Mallorca«; el «dret a decidir»; i un «finançament just» per a les Illes Balears.

A la capçalera de la manifestació, s'hi ha pogut veure el vicepresident del Govern, Biel Barceló, qui ha reivindicat el 31D com a la «Diada Nacional de Mallorca», i l'expresident del Govern, Cristòfol Soler, actualment líder de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Les entitats que formen part de la Plataforma 31 de desembre són:
l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. l'Ateneu Pere Mascaró, Esquerra Republicana., Fundació Emili Darder, Grup Blanquerna., Joves d’Esquerra Republicana, MÉS Joves, MÉS per Mallorca, STEI Intersindical i Unió Obrera Balear.

En acabar la manifestació, dos encaputxats van cremar una bandera espanyola com tradicionalment fa l'Esquerra Independentista i hi ha hagué un concert a la plaça dels Patins amb els grups Al Mayrqa, Mobeim i Xarxa. Abans, però, Pere Sànchez, periodista i autor del documental 'La Resistència', s'ha encarregat de llegir el manifest, que reprodueix el Diari de Balears:

Molts d'anys a tothom!

Aquest cap d'any, tots plegats feim 786 anys. I mirem-nos; estam vius, alegres i combatius. Però sobretot mirem-nos, perquè les persones que avui dia vivim en aquesta terra som el resultat de totes les cultures que al llarg de la història han passat per aquesta illa de la Mediterrània. El 31 de desembre de 1229 iniciàvem el nostre camí com un poble que es dota d'unes institucions pròpies, creades per emprendre un viatge de conquesta de llibertats, com un poble que pensa, parla i sent en català. La Carta de Franquesa que promulga el Rei en Jaume poc temps després de conquerir l'illa posa les bases per mirar cap a un futur de pau. Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor, deia ja al segle XIII el mallorquí més cèlebre de la Història, Ramon Llull. Les versions cristiana i musulmana de la crònica de la conquesta catalana de Mallorca són coincidents. Passa això amb les de la Guerra de Successió?

No hem de negar que fórem foners, romans, bizantins i musulmans, i que d'ells, rebérem un llegat. No hem de negar que som catalans de Mallorca. No neguem que francesos, italians, castellans, anglesos i, fins i tot, alemanys han aportat pinzellades de riquesa a la nostra cultura. Guerres, invasions i relacions comercials han forjat allò que som avui. No som una fotografia en blanc i negre, som un petit país que ha anat canviant amb el temps i que ha de seguir evolucionant. Però cada dia, cada any i cada segle que ha passat i passarà, s'ha mirat davant del mirall i s'ha reconegut i es reconeixerà com allò que és: el poble mallorquí, d'arrel catalana.

Mirem-nos, estam vius! Avui celebram la festa nacional més antiga d'Europa. Fins i tot, després que fa exactament 300 anys, 1 mes i 3 dies, Felip V de Castella abolís les nostres institucions. Hem resistit als atacs sistemàtics i repetits a cops de decrets, càstigs i prejudicis contra la nostra manera de xerrar i de ser. Hem resistit a la privació de les nostres llibertats amb soldats repressors dins les cases dels nostres avantpassats, amb dictadures i succedanis d'autonomia. Hem resistit a l'espoliació de riquesa que durant els darrers 3 segles ha caigut sobre la nostra economia a cops d'imposts abusius directes al cor del nostre teixit productiu. Gràcies a la perseverança, el sofriment, la lluita i l'esperança de la gent mallorquina que ha viscut i ha mort en aquests tres segles, hem resistit.

Mirem-nos, estam vius i alegres! Perquè avui tots feim festa. Els Martorell i els Bennàssar, els Sánchez i els Müller. Totes aquelles persones que, nascudes a l'illa o fora de l'illa, tenim dues coses en comú: vivim a Mallorca, i per estima a ella hem decidit "viure Mallorca". Celebrem avui allò que compartim, respectem i posem en valor els nostres orígens diversos, i projectem aquest punt de trobada que ens uneix cap al futur.

Mirem-nos! Estam vius, alegres i combatius. O no vàrem combatre i guanyar fa uns mesos la tirania de qui governava contra l'essència del seu poble sortint al carrer i utilitzant la força de les urnes? Si som avui aquí és per lluitar per seguir existint. I només hi ha una manera de seguir existint: ser amos del nostre propi destí, com a societat, com a poble, com a país. Només hi ha una manera de ser qui som davant del món i és llevar-nos els filtres, recuperar la sobirania que fa 3 segles ens varen robar als mallorquins i mallorquines per dret de conquesta. Que s'entengui amb nosaltres qui s'hi vulgui entendre, qui vulgui respectar-nos.

Que nosaltres ja hem donat prou mostres al llarg de la nostra història de voluntat d'entesa, de respecte i pau.

Bona gent de Mallorca: no vos desanimeu per uns resultats electorals. L'autèntica feina la tenim al carrer, i dia a dia avançam. La resta arribarà sol. És moment de llevar-nos els complexes i lluitar des de la societat civil. No hi ha autonomia política si no tenim autonomia financera. No podem prosperar ni avançar com a país quan patim la llosa dels 3.000 milions d'euros que se'n van cada any cap a Madrid i no tornen; quan se'n duen el 15% del nostre producte interior brut. Que no se'ls passi per alt als mallorquins i mallorquines que tenen el castellà com a única llengua, que pel simple fet de viure en aquesta illa els toca pagar més i tenir pitjors serveis socials que a la resta d'espanyols, que ells també són víctimes d'aquesta injustícia. Això té un nom, tractament colonial, i una solució: el dret a decidir. Facem-hi camí perquè algun dia ens tocarà decidir: o som colònia, o som sobirans.

Fins fa res ens tenien aquest símbol prohibit. I sí, serveix per representar-nos però és totalment arbitrari, podria haver estat de qualsevol altra forma i color. Així que mirem una mica més enllà. Substituïm cada petit bocí de tela pels noms de cadascuna de les persones, de generacions i generacions de mallorquins que han viscut, viuen i viuran. Ells són la nostra vertadera senyera. I seguim vivint, somrient i lluitant, amb fermesa, pau i democràcia per assolir la plena llibertat.

Visca Mallorca Lliure!

L'Esquerra Independentista, com a Bloc d'Unitat Popular, va llegir el seu propi manifest signant per organitzacions com Arran o EIM. D'altres actes van tenir lloc a Sòller, Felanitx o Manacor.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada