Des del 16 d'agost fins al 31 de desembre el govern turc ha declarat 56 tocs de queda a ciutats kurdes. L'objectiu, oficialment, és fer front a les declaracions d'autonomia d'algunes poblacions del Kurdistan. Aquestes declaracions, però, ni s'han fet a totes les localitats ni tant sols s'han fet efectives.
Doblegar la resistència civil
La realitat és que Ankara ha decidit doblegar, per la força la població civil que ha donat un suport massiu al principal partit pro kurd de Turquia, l'HDP o Partit Democràtic del Poble. Aquesta formació va obtenir uns resultats espectaculars a les eleccions del 7de juny i molt bons a la repetició de les eleccions l'u de novembre. Els comicis es van repetir davant la incapacitat del partit AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament, per a formar govern.
Hitler com a model
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va destacar el passat 31 de desembre l’Alemanya de Hitler com a model. Erdogan proposa un sistema presidencial amb l’estructura unitària de l’Estat:
“Quan mirem a altres països, veiem que és possible. Es pot veure això si ens fixem a l’Alemanya de Hitler i altres països”. Erdogan és un islamista de llarga trajectòria que, per exemple, ha gastat una immensa fortuna per aixecar mesquites a les 80 universitats de la República de Turquia. Òbviament això xoca frontalment amb el model que proposa l'HDP d'orientació laica: l'autonomia democràtica i la modernització de Turquia on kurds i turcs puguin viure com a germans. Una de les demandes de l'HDP, per exemple, és l'ensenyament de la llengua kurda.
Un balanç aterridor
Sis províncies kurdes viuen en un estat de terror oficialitzat des del 7 de juny, empitjorat per la declaració dels tocs de queda a partir del 16 d'agost amb el primer declarat a Varto. Es tracta de Xarpêt, Amed, Elih, Mêrdin, Şirnex i Colemêrg. El balanç de 258 de tocs de queda és de 133 civils morts a mans de la policia o de l'exèrcit turc. Les execucions extra judicials són a l'ordre del dia i s'ha produït un desplaçament massiu de població. A Sur, per exemple, han marxat 22.000 habitants. Set ciutats són l'objectiu principal macabra del govern turc: Amed, Batman, Hakkari, Mardin, Mus, Silopi i Sirnak. S'han destruït zones senceres, no es deixen enterrar els morts que s'han de conservar en gel i entre les víctimes hi ha nombrosos infants. En global des de les primeres eleccions del 7 de juny han estat assassinades 360 persones al Kurdistan turc, d'elles 133 en els tocs de queda. Fins a 73 dones i 61 menors d'edat han caigut han estat morts per les bales turques.
Tot plegat davant un silenci, enorme, horrible, d'Occident.
La realitat és que Ankara ha decidit doblegar, per la força la població civil que ha donat un suport massiu al principal partit pro kurd de Turquia, l'HDP o Partit Democràtic del Poble. Aquesta formació va obtenir uns resultats espectaculars a les eleccions del 7de juny i molt bons a la repetició de les eleccions l'u de novembre. Els comicis es van repetir davant la incapacitat del partit AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament, per a formar govern.
Hitler com a model
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va destacar el passat 31 de desembre l’Alemanya de Hitler com a model. Erdogan proposa un sistema presidencial amb l’estructura unitària de l’Estat:
“Quan mirem a altres països, veiem que és possible. Es pot veure això si ens fixem a l’Alemanya de Hitler i altres països”. Erdogan és un islamista de llarga trajectòria que, per exemple, ha gastat una immensa fortuna per aixecar mesquites a les 80 universitats de la República de Turquia. Òbviament això xoca frontalment amb el model que proposa l'HDP d'orientació laica: l'autonomia democràtica i la modernització de Turquia on kurds i turcs puguin viure com a germans. Una de les demandes de l'HDP, per exemple, és l'ensenyament de la llengua kurda.
Silopi. Foto: Cagdas Erdogan - AP
Sis províncies kurdes viuen en un estat de terror oficialitzat des del 7 de juny, empitjorat per la declaració dels tocs de queda a partir del 16 d'agost amb el primer declarat a Varto. Es tracta de Xarpêt, Amed, Elih, Mêrdin, Şirnex i Colemêrg. El balanç de 258 de tocs de queda és de 133 civils morts a mans de la policia o de l'exèrcit turc. Les execucions extra judicials són a l'ordre del dia i s'ha produït un desplaçament massiu de població. A Sur, per exemple, han marxat 22.000 habitants. Set ciutats són l'objectiu principal macabra del govern turc: Amed, Batman, Hakkari, Mardin, Mus, Silopi i Sirnak. S'han destruït zones senceres, no es deixen enterrar els morts que s'han de conservar en gel i entre les víctimes hi ha nombrosos infants. En global des de les primeres eleccions del 7 de juny han estat assassinades 360 persones al Kurdistan turc, d'elles 133 en els tocs de queda. Fins a 73 dones i 61 menors d'edat han caigut han estat morts per les bales turques.
Tot plegat davant un silenci, enorme, horrible, d'Occident.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada