La plataforma transversal per la independència del País de Gal·les, Yes Cymru (Sí a Gal·les), va desplegar ahir 29 d'agost tot el seu creixent potencial a desenes de ponts. Pancartes del moviment amb banderes del drac roig van onejar de nord a sud en un moment en que els estudis demostren un notable creixement de l'independentisme gal·lès en especial entre el jovent. Només el mes de maig fins a 1.300 persones es van incorporar de bell nou a Yes Cymru.
Els Jagalingou parlaven un dialecte (Yagalingu) del bidjara, actualment extint. El bidjara fou el darrer dialecte en morir d'aquesta família vers el 1990. Els Wangan parlaven la llengua wangan també extinta i vinulada al bidjara. Ambdues formaven part de les llengües pama-nguyan i de la branca maric. Totes les llengües d'aquesta branca parlades per les tribus murri estan extintes.
Els 11 presos polítics de la presó de Lebu han pres una decisió respecte a el nou panorama actual, de manera que han decidit avui afegir-se a la vaga de fam seca, com els vuit la de la presó d'Angol que es van declarar en vaga de fam seca ahir. Auka Castro, portaveu dels presos maputxe en vaga de fam de la presó de Lebu, explica que prenen aquesta determinació després que el govern no respongués a les seves demandes en el termini de 12 dies que s'havia establert després d'una reunió amb el ministre de Justícia, Hernán Larraín.
El 24 agost 2020 davant la nul·la resposta de l'estat xilè davant de la taula de diàleg, els presos polítics Maputxe de la presó de Lebu en el dia 50 de vaga líquida, van iniciar vaga seca el dia d'avui.
Com a família i Lov i Comunitats en Resistència Lavkenche hem decidit el dia d'avui sumar-nos a acompanyar els nostres Lamuen de la presó de Lebu aixecant un campament indefinit fins quan allà resposta a les demandes dels presos polítics de Lebu i Angol.
Els civils Demeriana Wanmang, Uter Newegalen i Demu Kiwak van ser assassinats a trets per forces de seguretat indonèsies a Timika el dia de la independència d'Indonèsia la setmana passada. Estaven en el camí de buscar l'or a la seva terra ancestral, a prop de la mina de Freeport, la més gran del món.
Simultàniament Saulus Wugaje, Dominggus Aifufu i Chiko Momot al sud de Sorong van ser colpejats per la policia i el personal militar indonèsies la setmana passada. Els joves de Papua Occidental recaptaven petites donacions per haver netejat el camí. Els oficials van reaccionat de forma brutal perquè també se’ls va demanar una aportació.
La Coordinadora Arauco-Malleco (CAM), junt a altres organitzacions, va fer una crida als maputxes a "realitzar accions i sabotatges en contra del capital i fer una recuperació amb posicions efectives de les prediccions en reivindicació" el passat 18 d'agost. Tres dies abans el pres polític Celestino Córdova havia finit la seva vaga de fam de 100 dies en aconseguir part de les peticions. D'altres presos mantenen la protesta.
El 18 d'agost mateix tres màquines forestals d'empreses extractives xilenes foren cremades a Loncoche. Ahir mateix un escamot format per quatre encaputxats van disparar contra camions que circulaven per Collipuli. Una persona va resultar ferida i es va haver de limitar la circulació. Un dels camions va ser cremat i es van trobar fulls volants reclamant la llibertat dels presos polítics amb 110 dies en vaga de fam
Les comunitats indígenes del Brasil s'han vist molt afectades per la Covid-19. A principis d'agost, més de 22.000 indígenes havien estat diagnosticats i almenys 631 han mort. També l'Amazònia crema més que l'any passat. Per tot plegat, se senten abandonats pel govern, i un grup d'ells ha bloquejat durant tres dies una de les principals carreteres del país, al municipi de Novo Progresso, al nord del país.
Són membres de la tribu dels kayapó. Dilluns van
tallar la carretera 163, que travessa el país de nord a sud i és
fonamental per donar sortida a la producció agrícola del centre-oest cap
als ports de l'Amazones.
Pels kayapó, fer una barricada és la manera de cridar l'atenció sobre els seus problemes. Se senten abandonats pel govern davant la pandèmia de la Covid-19, però aquest només és un dels greuges que acumulen des de fa temps. Doto Takak-ire és el portaveu del cap de la tribu.
"Aquesta manifestació també demana la protecció de la selva. El fum que es veu és una prova que la desforestació augmenta i augmenta. Cada dia augmenta."
Dels 1.600 habitants de la seva reserva, 400 s'han infectat i quatre han mort pel coronavirus. Els primers casos els van arribar per contacte amb gent de la ciutat i pels miners. Ttant o més que la Covid-19 els amenaça la desforestació. Depenen del bosc per menjar i d'aquí treuen les seves medicines tradicionals. També els són vitals els rius, on pesquen, i la mineria il·legal els està contaminant. Es van instal·lar en un campament al costat de la barricada, per forçar el diàleg amb el govern. Però una jutge va ordenar que desbloquegessin la carretera. La multa per no fer-ho era de 1.500 euros al dia, i l'han haguda d'obrir.
Nou membres del partit independentista irlandès Saoradh (Alliberament) han estat detinguts en assalts de les policies britànica i irlandesa a Cork, Dublin, Derry, Tyrone i Kerry. Els acusen d'organitzar accions armades del Nou Exèrcit Republicà Irlandès (NIRA). Els registres es van realitzar el 20 d'agost i tot apunta que un infiltrat del servei secret britànic Denis McFadden s'hauria infiltrat dins la formació i hauria comunicat trobades dels detinguts per a preparar accions armades del NIRA.
L'homenatge d'Albertia del 15 d'agost, on es va recordar la darrera batalla important entre les forces democràtiques i l'espanyolisme franquista, ha servit de presentació de Jardun. A Albertia 450 nacionalistes bascos d'ANV i anarcosindicalistes de CNT van morir lluitant aliats contra el feixisme espanyol l'agost de 1936.
Jardun és un espai de coordinació, un marc de treball, un punt de trobada d'organitzacions independentistes basques, tant anivell col·lectiu com de persones individuals. Eusko Ekintza, l'antiga Acción Nacionalusta Vasca, i Jarki han fet públic el seu suport a la nova dinàmica per reconstruir un independentisme que no faci seguidisme de l'esquerra espanyola ni li doni suport de franc.
Manifest de Jardun:
Hoy en Albertia, traemos a la memoria a los gudaris que haciendo frente al faxismo lucharon por la libertad de Euskal Herria en la guerra del 36. Aun así, no podemos, de ninguna manera, traerles a la memoria desde el recuerdo que esconde una perspectiva folclorista. Mas allá de las lágrimas, hemos de abordar el acto de hoy desde el punto de vista del pueblo trabajador, cuyo único deseo es vencer y luchar. Es por eso que hoy, mas allá del recuerdo, reivindicamos la legitimidad de la lucha de todos aquellos que en Albertia y en distintos puntos de Euskal Herria han caído en favor de este pueblo. Precisamente, el día de Albertia de 2020 se ha organizado en la línea de ese deseo de seguir luchando, en el cual sus organizadores queremos hacer pública una nueva herramienta que debe responder a las aspiraciones del Pueblo Trabajador Vasco. Una herramienta que debe funcionar como espacio para la activación y la organización.
A causa de fracturas acaecidas por distintas razones desde que terminó el ciclo anterior, las distintas organizaciones no hemos sido capaces de superar nuestras diferencias y desconfianzas en aras de acordar espacios de unidad y coordinación. Hoy, Eusko Ekintza y la organización revolucionaria JARKI queremos presentar un espacio de coordinación llamado JARDUN al Pueblo Trabajador Vasco. JARDUN no es una escisión de nada, sino un marco que debe dar cobijo a distintas organizaciones de carácter nacional y local aunándolas en un proyecto político y una estrategia de carácter revolucionario independentista y socialista. Para que así, cada cual pueda, desde su espacio de lucha, organizarse de manera individual o colectiva.
La presentación de hoy, mas allá de ser un desvarío de ciertas organizaciones, va en la línea de la capacidad que el Pueblo Trabajador Vasco ha mostrado históricamente a la hora de hacer frente a la opresión que padece y auto-organizarse. JARDUN no es una marca para que las organizaciones que lo componen impongan su ideología ni su proyecto político. Es un punto de encuentro cuyo objetivo es englobar y coordinar al Pueblo Trabajador Vasco, y a todas las organizaciones que trabajan en favor del mismo, entorno a unos principios ideológicos amplios pero definidos. Sus objetivos estratégicos son claros:
Una cadena humana va demanar l'acostament dels presos polítics a les presons d'Euskal Herria.
Dues columnes van partir des de dos punts de la capital basca: una des Sagués, des de la colom de la pau i l'altra des del Pinta el Vent. Les dues s'han ajuntat al port de Donostia/Sant Sebastià. Sare (Xarxa) és un moviment civil pels presos fundat l'any 2014 i del
que es portaveu l'ex conseller de justícia Joseba Azkárraga (Eusko
Alkartasuna) entre 2001 i 2008. Edurne Brouard, filla de Santi Brouard
víctima del terrorisme espanyolista és una de les seves impulsores. La
prioritat de Sare, i d'Etxerat, és acabar amb la dispersió dels presos
polítics bascos i l'alliberament dels malalts.
Per la democràcia republicana
Les Entitats i persones que formam part de la Plataforma Arruix Borbons volem manifestar el nostre rebuig per la presència, a les nostres Illes, del rei borbó i de la seva família.
La institució monàrquica, a més d'antidemocràtica i anacrònica, és un instrument funcional als interessos del gran capital i del seu sistema especulatiu, basat en parasitar els bens i serveis públics i naturals, i els recursos i els drets de la gent treballadora i la majoria social. Un règim de govern, la monarquia borbònica, només triat pel dictador Franco, anul·lant la legalitat democràtica de la II República, i imposada en l'actual constitució. En definitiva, la monarquia representa el llegat del 'atado y bien atado'.
Al llarg del darrers tres segles, la saga borbònica no nomes ha estat al servei de les elits econòmiques, sinó que la mateixa família Borbó ha esdevingut un niu de corrupció i de saqueig dels béns del poble. El darrer cas del rei emèrit Juan Carlos, fugint de l'acció de la justícia per l'allau d'accions judicials per delictes econòmics, només és el darrer cas, dels sis o set borbons a la fugida i pels mateixos motius, en el darrer segle i mig.
A Arruix Borbons tenim ben clar que no es tracta només de treure'ns de sobre un règim il·legítim, antidemocràtic i autoritari. Es tracta, sobretot, de defensar la forma de govern i d'organització social basada en els valors republicans, és a dir, en la solidaritat entre les persones i els pobles, i la igualtat en drets, deures i dignitat. Defensam el dret d'autodeterminació dels pobles de l'Estat espanyol. Les llibertats personals i col·lectives s'han de garantir sobre la base dels drets humans, amb un just repartiment de la riquesa i dels béns, i des del respecte a la vida i els recursos naturals.
Per tot això, i des del més profund sentit democràtic, exigim que la forma de govern no sigui imposada des de les elits del poder, com ho és l'actual monarquia borbònica, la corrupció de la qual ja la duim suportant més de tres segles.
Volem exercir el dret a decidir sobre tot els que ens afecta,tant personal com col·lectivament. Per suposat, no es podrà parlar de democràcia fins que el poble no pugui decidir sobre la forma del seu govern. En aquest sentit, la democràcia republicana és la única via per a una societat justa, lliure i igualitàriaLa manifestació convocada en solidaritat amb els 27 presos polítics maputxe en vaga de fam ha estat atacada per carabineros (nom de la policia xilena). Com a mínim han detingut a 22 persones que marxaven pacíficament. La violència policial xilena ha fet un salt les darreres setmanes per tal d'aturar les constants protestes del moviment nacional maputxe. 
Mike Forcia, de 56 anys i membre de la Bad River Band of Lake Superior Chippewa (Wisconsin) forma part de la nació ojibwa. Se l'acusa de danys a la propietat pública segons un informe de la fiscalia dels EUA de més de 13.000 persones. No es descarta més detencions de membres de l'American Indian Movement (AIM) per participar en l'acció que, segons els fiscals, hauria liderat Forcia. El 10 de juny activistes de l'AIM van enderrocar el monument a l'esclavista que va practicar el genocidi contra els indis caribs. Forcia ha explicat els seus motius: "Volia ajudar a educar la ignorància i el racisme que ha estat predominant des del naixement de l'estat de Minnesota. La gent no se n'adona que el racisme sistemàtic, l'esclavitud, la supremacia blanca i el genocidi van crear Amèrica i tenir símbols que representen que el genocidi és un recordatori continu de la història atroç que la gent segueix celebrant." L'activista afronta 5 anys de presó i una multa de 10.000 dòlars.
La policia canadenca, amb cent agents, va atacar per la força la protesta a Caledonia on els mohawk feia dies que mantenien un bloqueig a la construcció de l'empresa Foxgate Developments Inc. i McKenzie Meadows. Set indis van ser detinguts i es van alçar noves barricades a diverses zones de Caledonia en protesta. Els activistes de Land defenders from Six Nations of the Grand River van alçar camps de protesta a mitjans de juliol. S'oposen a un acord signat pel cap Mark B. Hill i el consell per permetre a Foxgate Developments Inc. construir terrenys.
