El Piano di politica linguistica regionale aprovat el 10 de juliol afecta també als dialectes sassarès, gal·lurès i tabarquí. "Tutela, valorització, promoció i difusió" en són els objectius que inclouen el període 2020-2024. Actualment existeixen diverses oficines locals de promoció del sard arreu de l'illa. "És una eina de programació que indica les diferents àrees, segons les quals la identitat lingüística es considera un component fonamental de la identitat individual i col·lectiva de la comunitat sarda, com a intèrpret de valors. El patrimoni cultural i un element essencial de la democràcia a la Unió Europea. L’estructura del Pla, en aplicació de la Llei regional 22/2018, es basa en els temes de les identitats de les llengües minoritàries i la identitat i conté mesures per protegir, millorar, promoure i difondre el Sard, català de l'Alguer i sassarès, gal·lurès i tabarquí" va confirmar la regidora de Cultura, Andrea Biancareddu.
Entre les mesures hi ha un pressupost total és de 2.131.000 d’euros, dels quals 1 milió 131 milers d’euros el 2020 i 1 milió d’euros el 2021. Es destina mig milió d’euros a diaris, publicacions periòdiques i diaris en línia en sard. Es preveuen 250 mil euros per a obres editorials, mentre que un milió de 131 milers d’euros es destinen a la producció de programes de televisió o ràdio. 150 milers d'euros per a la producció d'eines, programari o aplicacions informàtiques i 100.000 € addicionals per al suport de televisions i ràdios que emeten exclusivament en idiomes minoritaris.
1) El sard es divideix en dos dialectes: logudorès i campidanès.
2, 3) El gal·lurès i el sassarès són dialectes de transició al cors. El primer amb forta influència dels corsos arribats el segle XV, el sassarès amb elements italians (genovesos, toscans) i del veí català de L'Alguer. El lígur forma part de la llengua padana o gal·lo-itàlica. El toscà és la base de l'italià estandaritzat.
4) L'alguerès és català importat per colons tarragonins el segle XIV.
5) Finalment el tabarquí és un dialecte lígur-genovès, importat per immigrants el segle XVI.
La llengua sarda fou reconeguda oficialment el 1997 iniciant-se el procés d'establiment d'un estàndard. El 2001 el govern autònom va aprovar la Limba Sarda Unificada però la seva línia conservadora va ser criticada i substituïda per la Limba Sarda Comuna el 2006. El 2018 el Parlament Sard va declarar oficial el sard amb 25 vots a favor, 20 en contra i 3 abstencions. La nova llei 22/2018 de política lingüística regional va reconèixer català i les altres tres citades llengües pròpies del territori. Aquesta llei obre la porta a l'ensenyament del sard, el català i les altres llengües a l'escola, i fins i tot a l'ús de la llengua en l'àmbit administratiu. La principal preocupació del Consell Regional era garantir la transmissió lingüística de les llengües minoritàries. El sard tenia, l'any 2017, 1.300.000 parlants amb un 65 % de la població.
Entre les mesures hi ha un pressupost total és de 2.131.000 d’euros, dels quals 1 milió 131 milers d’euros el 2020 i 1 milió d’euros el 2021. Es destina mig milió d’euros a diaris, publicacions periòdiques i diaris en línia en sard. Es preveuen 250 mil euros per a obres editorials, mentre que un milió de 131 milers d’euros es destinen a la producció de programes de televisió o ràdio. 150 milers d'euros per a la producció d'eines, programari o aplicacions informàtiques i 100.000 € addicionals per al suport de televisions i ràdios que emeten exclusivament en idiomes minoritaris.
1) El sard es divideix en dos dialectes: logudorès i campidanès.
2, 3) El gal·lurès i el sassarès són dialectes de transició al cors. El primer amb forta influència dels corsos arribats el segle XV, el sassarès amb elements italians (genovesos, toscans) i del veí català de L'Alguer. El lígur forma part de la llengua padana o gal·lo-itàlica. El toscà és la base de l'italià estandaritzat.
4) L'alguerès és català importat per colons tarragonins el segle XIV.
5) Finalment el tabarquí és un dialecte lígur-genovès, importat per immigrants el segle XVI.
La llengua sarda fou reconeguda oficialment el 1997 iniciant-se el procés d'establiment d'un estàndard. El 2001 el govern autònom va aprovar la Limba Sarda Unificada però la seva línia conservadora va ser criticada i substituïda per la Limba Sarda Comuna el 2006. El 2018 el Parlament Sard va declarar oficial el sard amb 25 vots a favor, 20 en contra i 3 abstencions. La nova llei 22/2018 de política lingüística regional va reconèixer català i les altres tres citades llengües pròpies del territori. Aquesta llei obre la porta a l'ensenyament del sard, el català i les altres llengües a l'escola, i fins i tot a l'ús de la llengua en l'àmbit administratiu. La principal preocupació del Consell Regional era garantir la transmissió lingüística de les llengües minoritàries. El sard tenia, l'any 2017, 1.300.000 parlants amb un 65 % de la població.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada