El Cussigiu Natzionale de Sardigna Natzione Indipendentzia va aprovar el 6 de setembre cridar al boicot a les eleccions italianes del 25 de setembre. Per això indica que les 17 llistes presentades ho són: "per humiliar els sards i perpetuar la seva dependència, mantenint-los unes adequades relacions personals de respecte i en alguns casos fins i tot compartint lluites, no poden tenir la delegació dels sards com si fossin elegits només vetllaran pels interessos dels partits que els posen a la llista després dels juraments de lleialtat, interessos incompatibles amb els del poble sard. L'independentisme sard, en greu patiment organitzatiu, no va ser capaç de formar una Casa Comuna per als Sards, com el 2018 i en les anteriors eleccions polítiques, i no va donar a les urnes un lloc on expressar el rebuig a la dependència" i crida a "que no donin el vot als que s'han prestat als partits italians per continuar humiliant i dominant el nostre poble."
El moviment Liberu el 5 de setembre demanà el vot pels partits oposats a la línia del govern italià de Draghi en referència al conflicte armat entre Rússia i Ucraïna, "Una crida genèrica a no votar no exposa la relació de forces, sinó serveix només per deixar sense vots a les veus dissidents i als partits o moviments que no formen part de l'establishment". Des d'un punt de vista tàctic, creiem que una crida genèrica a no votar no desplaça ni un àlbum l'equilibri de poder, sinó que només serveix perquè les veus de la dissidència no puguin votar, facilitant concretament els grans partits. Segur que ni la invitació a votar partits o moviments que no formen part de l'establishment, si la fa un partit petit com el nostre, pot canviar grans equilibris. Però creiem que, encara que amb contradiccions incurables, representarien l'única oportunitat per portar una oposició "real" al parlament italià, almenys pel que fa als temes de treball i de política internacional. Hi ha formacions que expressen algunes bones idees, a l'esquerra, sobre la defensa dels drets dels treballadors, de l'oposició a la guerra i al finançament de l'aparell bèl·lic, i seria desitjable que aquestes poguessin expressar, com ja està escrit, un oposició real als belicistes i antipopulars que s'han coagulat al front dragista. Posicions expressades i reivindicades pels grans partits, des de la galàxia del PD fins a la Lega, de Forza Italia a Acció passant per Germans d'Itàlia (que, malgrat l'oposició, sempre ha votat a favor de totes les mesures antipopulars i belicistes proposades per Draghi). Com ja hem assenyalat més amunt, som ben conscients que tots els partits continuen portant amb ells els residus d'un centralisme irreconciliable amb les reivindicacions socials i nacionals del poble sard. Tanmateix, creiem que, en una visió realista del moment històric que viu l'Estat italià i tota Europa, hem de fer tot el possible per ajudar a aturar l'avenç de les visions polítiques antipopulars i belicistes, que afectaran tots els aspectes fonamentals. drets dels treballadors i de les minories. Fins i tot a Sardenya, on el pes d'aquesta crisi serà encara més gran, i que, per desgràcia, encara està sotmesa a les decisions preses a Roma.
El Partit Sard d'Acció (PSd'Az) afronta feble les eleccions. El 18 d'agost la direcció nacional del partit es va reunir a Casteddu on va acordar mantenir la coalició amb la Lega "per sentit de responsabilitat" i presentar el senador Carlo Doria com a cap de llista. El fet de la Lega volia imposar un candidat va dur al PSd'Az a plantejar-se anar en solitari però el president de Sardenya, Cristian Solinas (PSd'Az) ha dit que ho farà perquè "el partit avui és el líder de la majoria governamental a la Regió, en un marc de centredreta, i ha de garantir que el centredreta es pugui afirmar a Sardenya també en aquestes eleccions". Per això, ha afegit, “qualsevol altra solució hauria posat en perill circumscripcions uninominals i una victòria global que nosaltres, amb sentit de la responsabilitat, volem garantir a la coalició”. Aleshores, "sempre hem intentat distingir les eleccions polítiques de les autonòmiques, però en aquest moment històric els sards no haurien entès el trencament d'una coalició que governa Sardenya". No obstant això, el president planteja una sèrie de condicions programàtiques: "La direcció nacional m'ha donat el mandat de negociar amb Matteo Salvini la transposició de cinc punts d'interès a Sardenya que la Lega haurà d'emprendre per incorporar l'endemà a l'agenda del Govern de la batalla electoral". Aquestes són les cinc peticions: la inclusió del reconeixement de la llengua sarda a l'Estatut de Sardenya, l'estudi d'un sistema fiscal ad hoc per a l'illa, la renegociació amb Brussel·les del reglament de continuïtat territorial, la reducció de la despesa energètica per als ciutadans i empreses, equiparant Sardenya a Sicília pel que fa a la regionalització de les superintendencies i la propietat marítima de l'estat.
Després de guanyar es darreres a Sardenya amb la Lega ara el seu aliat s'ensorra. La Lega viu moments crítics amb la divisió del conseller de transport Giorigio Todde qui ha afirmat que "la Lega és colonialista i ja no m'hi reconec, tot es decideix fora de Sardenys" a més de denunciar que no ha fet millores pels sards. El vicesecretari de la Lega a Sardenya va dimitir també el 2 de setembre, Massimiliano Piu, després de Todde. Finalment la Lega presentarà Dario Giagoni com a cap de llista al parlament mentre Doria ho farà pel senat.
L'onze de setembre Caminera Noa també va anunciar la seva crida al boicot. "Sardenya no pot afectar les decisions que Roma prendrà a la nostra terra. No hi ha ni hi haurà marge per decidir de manera independent i en funció de les nostres necessitats sobre desenvolupament i transició energètica, desmilitarització del territori, infraestructures i transports. Els partits italians, una vegada més, catapulten a Sardenya candidats externs al territori i a les nostres necessitats o polítics locals irremeiablement compromesos amb el sistema de poder colonial, disposats a vendre la nostra terra i els nostres interessos a canvi de prebendes i beneficis personals. Caminera Noa convida, doncs, l'electorat sard a l'abstenció, considerant finalment que no hi ha forces polítiques que reconeguin el dret del nostre poble a l'autodeterminació, dret que considerem a l'alçada dels drets civils i socials que defensen alguns dels les forces polítiques alternatives a l'actual sistema de poder, però que conserven una visió política italo cèntrica, és a dir, una visió que no té en compte els motius de la subordinació econòmica i política que pesen sobre Sardenya, motius que de cap manera no es poden analitzat i tractat per separat, ni tan sols en l'àmbit de la confrontació política actual i de la propaganda feta al so de consignes a favor d'aquest o aquell “vot útil”."
Finalment el potent moviment social dels pastors sards també ha demanat l'abstenció contra tots els partits i ha anunciat noves mobilitzacions pel preu de la llet com les de 2019 que va bloquejar l'illa.
El PSd'Az (Partit Sard d'Acció) és la més veterana de les formacions del moviment nacional sard. Fou fundat el 1921 per ex combatents de la 1ª Guerra Mundial. Actualment manté una aliança amb la Lega dins del bloc de centre dreta que li ha permès governar l'illa des de 2019. La resta de formacions provenen del moviment renovador del sardisme escindit del PSd'Az el 1964 sota el nom Movimento Independentista Rivoluzionario Sardo (MIRSA) teoritzat per Antonio Simon Mossa. Les seves bases ideològiques eren independentistes i anticolonials. L'hereva directe d'aquest moviment és avui Sardigna Natzione Independentzia (SNI) fundada el 1992 sobre la base de Su Populu Sardu (1973) i Partudi Indipendentista (1987) teoritzats per Angelo Caria i de caràcter nacionalista. Una segona branca prové de les experiències amb brots armats (Fronte Nazionale di Liberazione de la Sardegna el 1968, Fronte pro s'Indipendentzia de sa Sardigna, el 1976) que el 2002 van formar Organizzacione Indipendentista Rivoluzionaria i el 2004 Manca pro d'Indipendentzia amb posicionaments d'esquerra. Aquesta darrera es va dissoldre el 2015 però prèviament havien sortit d'ella el Fronte Indipedentista Unidu (2013) des de 2017 anomenat Caminera Noa i molt vinculat a moviments socials. El 2016 la resta de Manca es va reformular com a Libe.r.u. (Lìberos Rispetados Uguales). El 2018 SNI i Libe.r.u. van formar part de la coalició Autodeterminaziones amb d'altres forces (iRS, Rosso Mori, Sardegna Possibile) obtenint un 1,83 % mentre el PSd'Az recollia un 9,86 % i Caminera Noa no es presentava.
.jpeg)
