Mor la militant shoshone Carrie Dann

 

Les germanes Dann van créixer a un ranxo a Elko i Crescent Valley, amb els seus avis, que la família tenia des de 1923. Ambdues formaven part de la tribu Te-Moak i parlaven shoshone com a primera llengua. Carrie (1932) era l'activista i ideòloga i Mary (1923-2005) la matriarca de la finca. El pensament tradicional shoshone es basa en que si s'agafa quelcom de la Mare Terra s'ha de tornar, en cas contrari es trenca la cadena de respecte1. L'any 1973 van decidir deixar de pagar impostos pel seu ranxo car era establert a les terres dels seus ancestres que havien estat robades il·legalment. El 1991 van crear el Western Shoshone Defense Project, amb suport del WSNC, i van denunciar els EUA al cas que va arribar al tribunal suprem com a US vs Dann. L'any 1998 els EUA van ordenar que el seu bestiar abandonés les terres de Nevada i les germanes Dann van posar una denúncia a l'ONU per discriminació racial. L'ONU els hi va donar la raó però el govern nord-americà va continuar endavant amb l'usurpació. El 2002 l'OEA va condemnar als EUA per violació de drets shoshone i aquesta van imposar una nova demanda l'any següent. Com a resposta els EUA van autoritzar l'obertura d'una mina d'or a l'empresa Barrick Gold's que va ser aturada als tribunals immediatament però el 2012 aquests van revertir la seva decisió, considerant que l'empresa extractiva havia pres mesures per no perjudicar Mt tenabo fet que els shoshone neguen. L'any 2007 Carrie Dann fou arrestada amb 38 activistes que van ocupar la zona on els EUA fan assaigs nuclears i l'any següent va impulsar amb el Western Shoshone Defense Project una demanda contra les explotacions mineres a Newe Segobia i Mt Tenabo. El juny de 2020 una sentència va donar la raó a la minera en contra del Western Shoshone Defense Project i la tribu Te-Moak.


1 University of Nevada, Reno Mathewson-IGT Knowledge Center, Whose Land Is It? The Dann Sisters and the Western Shoshone Defense Project, Special Collections, Third Floor