Els aborígens australians valoren positivament les implementacions de l'acord 'Closing the gap' (Tancar la bretxa)

Tot i que reconeixen que encara queda molta feina per endavant, els líders de les Primeres Nacions han dit que l'acord nacional per tancar la bretxa comença a mostrar algunes millores. El 10 de febrer govern australià va publicar l'informe Closing the Gap 2024 i el pla d'implementació 2025, amb el primer ministre Anthony Albanese dient al Parlament que el camí per endavant no era fàcil, però que la nació no podia "donar-nos l'esquena" al desavantatge i la violència arrelats que afectaven els aborígens. Pat Turner, Arrernte i Gurdanji, coordinadora de la Coalició Coalition of peak Indigenous bodies, va dir que els impactes totals dels canvis trigaran a materialitzar-se.

"Hem vist millores en àrees crítiques com la proporció de nadons de les Primeres Nacions nascuts amb un pes saludable i l'augment del país terrestre i marítim sota el control dels aborígens i els illencs de l'estret de Torres; aquests són èxits significatius que mereixen un reconeixement. Perquè la implementació tingui èxit, els sistemes, les polítiques i la governança han d'evolucionar; el govern ha d'evolucionar. És la nostra responsabilitat, en col·laboració amb els governs, enfortir les polítiques que funcionen i canviar les que fallen, les que continuen excloent les necessitats bàsiques del nostre poble". L'últim informe de la Comissió de Productivitat sobre Tancar la bretxa mostra que, tot i que hi ha hagut millores en 11 dels 19 objectius de l'Acord Nacional, només cinc estan en bon camí per assolir-se. Tancar la bretxa, finalment, esborraria l'abisme que hi ha entre nosaltres i el nostre veritable potencial com a nació. Es tracta d'assegurar que tots els australians tinguin les mateixes oportunitats a la vida".

Algunes de les mesures clau del pla per a comunitats indígenes remotes el 2025 inclouen:

limitar el preu de 30 productes essencials en 76 botigues remotes, millorar l'accés als serveis de bugaderia, millorar les qualificacions dels treballadors indígenes per a una "força laboral de nutrició", copiar un projecte de l'Arnhem Land Progress Aboriginal Corporation i oferir wifi gratuït a 23 comunitats remotes, en col·laboració amb altres iniciatives culturals per a la maternitat. Activitats del país a ubicacions rurals, remotes i molt remotes per millorar el pes al néixer i reduir els naixements prematurs, i beques per a fins a 150 estudiants de psicologia indígenes per augmentar la disponibilitat de suport per a la salut mental culturalment segur.

El ministre federal per als indígenes australians, Malarndirri McCarthy, va recordar als estats i territoris les seves obligacions en virtut de l'acord nacional i va dir que la Commonwealth estava creant un "canvi sistèmic" per millorar la manera com les agències treballen amb els aborígens. "Ens centrem en la creació de llocs de treball amb condicions dignes a la remota Austràlia, abordant l'amuntegament d'habitatges, donant suport a nens sans i famílies segures i respostes impulsades per la comunitat per abordar les causes del crim", va dir.

El líder de l'oposició, Peter Dutton, va dir que els polítics tenien l'oportunitat de fer "el que és correcte i efectiu" que es deu als indígenes australians desfavorits i als contribuents. "Hi ha poc que podem fer si la seguretat i l'habitatge i la salut i l'educació i l'ocupació no hi són per als indígenes australians i avui en massa parts del país falten aquests conceptes bàsics. Ens hem d'assegurar que, com a parlament nacional, puguem treballar junts de manera bipartidista per aconseguir millors resultats".

Pat Turner, Arrernte i Gurdanji, coordinadora de la Coalició Coalition of peak Indigenous bodies,