El Dia de la Llibertat de Székely, fou comemmorat per una multitud que representava gairebé tots els racons de Székelyland, el 10 de març a Marosvásárhely. La commemoració del Consell Nacional Szekely (Székely Nemzeti Tancas) fou al memorial dels màrtirs de Székely a Târgu Mureș. Postarét es va convertir en terra sagrada per al poble szekler el 10 de març de 1854: va ser llavors quan els líders de l'organització szekler anti-Habsburg, János Török, professor del col·legi reformat, i els seus dos companys, el terratinent Károly Horváth i l'advocat Mihály Gálfi, foren assassinats i es van convertir en màrtirs ca la causa nacional. Les seves files incloien el tinent József Váradi ’48 i el seu camarada Ferenc Bartalis, que van ser executats a Sepsiszentgyörgy el 19 d'abril, i László Bertalan i Dániel Benedek, que també van ser executats a Marosvásárhely el 27 de maig.
Els organitzadors van afirmar l'objectiu de la concentració: "Volem demostrar que som ciutadans pacífics i creatius del país, i que tenim raó quan protestem contra les restriccions a les nostres llibertats". Avui no hi ha temps revolucionaris, però la nació no és totalment lliure, però al mateix temps no hem de sacrificar la nostra vida, ha dit Zoltán Zakariás, diputat. El president de l'Associació Hongaresa de Transsilvània ho va dir així: "No obstant això, tothom ha de fer el seu paper en la nostra lluita per l'autodeterminació, i hem de fer sacrificis més petits en la nostra vida quotidiana". “La nostra lluita per l'autonomia és una lluita llarga”, però anem avançant, encara que a poc a poc. També ens beneficiarà que el seny polític torni al món. "Avui podem veure que les coses estan canviant més ràpidament al món que en les últimes dècades". La conversa directa i els arguments racionals estan tornant a la política. Tot i que fa tres anys que hi ha una guerra al nostre barri, avui sembla més propera la seva conclusió i les negociacions de pau que repercutiran a tota la regió, en el marc de les quals també ha d'estar a l'ordre del dia la situació de les comunitats nacionals indígenes que viuen en minoria. Avui hem de preparar-nos per a això a tots els nivells. No ens rendirem!" – va dir Zoltán Zakarias.
La carta de József Kulcsár-Terza, que estava en una conferència a Macedònia del Nord, va ser llegida per József Pildner, vicepresident de la Protecció Civil hongaresa del comtat de Covasna. El Postarét no és només un monument als nostres màrtirs, sinó també un símbol de la seva lluita per l'autodeterminació. Perquè també ens recorda: hem d'actuar, perquè "tenim assumptes pendents fins que Székelyland aconsegueixi la seva autonomia, fins que el poble secui tingui els drets que li correspon", va escriure el polític de Háromszék a la seva carta.
Les delegacions a l'esdeveniment eren formades pel Partit Nacionalista Basc (Luke Uribe Etxebarría), Assemblea Nacional Catalana (Toni Strubell) i Jerzy Gorzelik, el cap del Moviment per l'Autonomia de Silèsia. Aquest va destacar punts en comú amb el poble szekler en el seu discurs. Provenia d'una regió que, com Székelyföld, ha viscut no només la maledicció de dos totalitarismes en els darrers cent anys, sinó també freqüents canvis de fronteres, i una sèrie d'injustícies històriques han privat la seva comunitat de "la nostra dignitat, la nostra riquesa, la nostra felicitat i sovint les nostres vides". Ja havien gaudit d'autonomia una vegada: la van concedir els polonesos l'any 1920 a canvi que l'Alta Silèsia votés a favor de Polònia en referèndum. Llavors l'estat comunista va abolir la seva autonomia i "les autoritats de la Polònia democràtica es van mostrar incapaces de restaurar-la". Així que saben què és ser enganyat, i també són conscients que "la democràcia i l'estat de dret només estan reservats als vencedors". "Per això entenem i recolzem les vostres aspiracions", va dir el líder del moviment de Silèsia.
László Tőkés, eurodiputat i president d'honor de la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (en hongarès Romániai Magyar Demokrata Szövetség, RMDSz) va cloure l'acte. El president del Consell Nacional Hongarès de Transsilvània va recordar que després de la supressió de la Revolució hongaresa i la Guerra d'Independència de 1848–49, l'emigració hongaresa es va negar a acceptar la derrota i es va establir el moviment nacional que portava el nom del coronel d'artilleria militar József Makk. Els romanesos estaven organitzats d'una manera semblant –rebien del poder imperial com a recompensa el que els hongaresos rebien com a càstig–, però tampoc no van tenir èxit. El nostre destí es va fer comú amb el dels romanesos aleshores i, posteriorment, durant l'època de la dictadura nacional-comunista romanesa. Estàvem realment en la mateixa pàgina quan la causa de la llibertat va reunir les nostres comunitats el dia de Nadal de desembre de 1989. Aquest retrobament, però, només va durar un moment, perquè s'acostava la Marxa Negra de Târgu Mureș, que "un cop més va destruir la nostra llibertat guanyada per esforços conjunts". "I encara patim les conseqüències d'això avui, quan els drets humans i comunitaris dels nostres hongaresos a Romania es veuen restringits amb la mateixa política divisoria, i els nostres drets inalienables a l'autodeterminació, l'ús de la nostra llengua materna, la nostra cultura, l'educació independent, els nostres símbols nacionals i la nostra propietat se'ns nega", va dir László Tőkés. Tot i que el pla de Ceausescu de destruir i sistematitzar els pobles finalment va fracassar, el programa de reforma administrativa que porta anys a l'ordre del dia amenaça de desmembrar Székelyland i altres regions hongareses. "En el Dia de la Llibertat de Székely, hem de tornar a declarar la nostra reivindicació de la unitat indivisible de la regió històrica de Székelyland -en defensa de la base territorial i el marc de la llibertat i l'autonomia de Székely", va concloure László Tőkés.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada