NDN, 7 anys de lluita del moviment indi sioux als EUA

NDN Collective ha fet públic l'informe d'impacte de set anys de combat sota el lema 'Allibereu el poble, guariu la terra.'" Durant els darrers set anys, hem treballat per construir un poder col·lectiu indígena arrelat en l'autodeterminació, la justícia i l'amor pel nostre poble i la Mare Terra." Aquest informe reflexiona tant sobre les victòries com sobre els reptes que han donat forma al seu viatge basat en accions militants l'autogestió dels autòctons. Junts, hem:

• Inversió comunitària de 12 milions de dòlars en escoles habitatge o infraestructura social pels autòctons dels EUA
• Ajudat a repatriar més de 177.000 acres de terra
• Atorgat més d'111 milions de dòlars a comunitats indígenes a més d'1.200 organitzacions i individus

• Format més de 1.900 organitzadors en la construcció de moviments i la resistència creativa

•10,6 milions de dòlars destinats a empreses amb propietaris indígenes

NDN 

NDN Collective va ser fundat per una nova generació de joves sioux encapçalada per Nick Tilsen. Amb el transcurs dels anys ha passat a ser un moviment pan indi dels EUA amb seu a les terres sioux, en concret Rapid City, Dakota del Sud, dedicada a construir el poder de les nacions i comunitats indígenes. El terme "NDN" és una abreviatura d'internet que fan servir els pobles natius de l'Amèrica del Nord per referir-se a ells mateixos com a "indis". Mitjançant la combinació de l'activisme de base, la filantropia i la inversió d'impacte, el col·lectiu busca acabar amb els sistemes d'opressió i aconseguir l'autodeterminació indígena sota tres eixos fundacionals: Defensar, Desenvolupar i Descolonitzar (Defend, Develop, Decolonize): Recentment ha obtingut victòries com a Pe' Sla: Al maig de 2026, gràcies a les accions legals de l'organització, protestes i pressió comunitària, l'empresa minera Pete Lien & Sons va retirar els seus plans de perforació a Pe' Sla, un indret sagrat sioux a les Black Hills que corria el risc de ser explotat. 
L'abril del 2026 es va llançar LANDBACK Action Network per interconnectar i enfortir econòmicament els defensors de la terra arreu del continent. 

La nació sioux

La nació sioux està composada per tres faccions amb prop de 200.000 membres: Els nakota, els dakota i els lakota. 

- Els primers habiten al Canadà i són una facció separada dels dakota al segle XVII dividida en dues tribus: assiniboine i nakoda (stoney) separats dels anteriors el 1744. Totalitzen unes 22.500 persones. Els assiniboine sumen 14.500 persones (8.200 a EUA i 6.300 a Canadà) i els stoney 8.000 al Canadà. Aquests darrers són els qui millor conserven la llengua pròpia.

Els dakota habiten Canadà (Manitoba) i als EUA (Minesota, Montana i les dues Dakota) dividits en sis tribus: les de l'est (santee i sisseton) i les de l'oest (yankton, i yanktonai, baix i alt). Finalment hi ha les set tribus lakota (oglala, hunkpapa, sihasapa, miniconjou, sicangu, sans arc i two kettles) que viuen avui a les dakota. Crazy Horse i Red Cloud eren lakota oglala mentre Sitting Bull era lakota hunkpapa.

La confederació sioux és anomenada Ochéthi Sakówin (Oceti Sakowin) o Consell dels Set Focs composat històricament pels dakota (santee i sisseton, yankton, i yanktonai) i els lakota. Totalitzen 170.000 persones. Lingüísticament les llengües siouanes actualment vives són el crow i el sioux. Aquest darrer amb 7.750 parlants està dividit entre el nakoda (parlat pels nakota amb 3.350 locutors), i el sioux amb dos dialectes: el dakota amb 2.400 i el lakota que té 2.000 parlants.