El nacionalisme frisó continua creixent i supera el seu millor resultat de fa 4 anys

Els resultats de les eleccions municipals a Països Baixos el 18 de març donen una imatge mixta per al FNP (Partit Nacional Frisó). En general, el FNP ha resistit bé. "Seguim sent un partit governant estable. 
Fa quatre anys, vam celebrar la victòria més gran de la història, i no hi ha cap millor. A més, aquesta vegada hi han participat més partits estatals, de manera que el pastís s'ha fet més petit. Al mateix temps, la responsabilitat col·lectiva de vegades també costa vots. Passem de 49 a 41 regidors.

Victòria a l'est de Frísia
La victòria és a la part oriental de la província: Achtkarspelen va obtenir un escó i es va convertir en el partit més gran del consell, Opsterlân va batre el seu propi rècord amb quatre escons i Smellingerlân va guanyar dos escons per primera vegada. Un gran assoliment. La retenció de set escons als Llacs Frisons, i de nou el partit més gran, no és menys impressionant.

Leeuwarden també ho va fer bé. Quinze partits hi van participar i fa quatre anys deu. Tot i això, quatre escons per al FNP de nou! Podem estar contents amb l'escó de la guanyadora de la llista de 19 anys Tieme Heeringa a Dantumadiel. A causa d'acomiadaments, malalties i trasllats, gairebé no hi havia més candidats. Sota el lideratge de Dirk Holwerda, ara hi ha un equip nou i fresc a Damwâld.

Rejoveniment i cares noves
També s'ha produït un rejoveniment a Heerenveen. En la lluita dels partits locals i el Fòrum per la Democràcia, s'han mantingut els tres escons del FNP. A Tytsjerksteradiel, també hi haurà cares noves al consell. Un escó menys, però encara digne de felicitació per a un departament que ha tingut un any turbulent. Noordeast-Fryslân tenia vuit escons al consell, en part gràcies a Aant Jelle Soepboer i dos escons restants. Que cinc d'ells continuïn en poder dels partits locals no és estrany.

El descens de sis a quatre escons a Súdwest-Fryslân sembla una decepció, diu el regidor Henk de Boer. Tanmateix, l'FNP continua sent el tercer partit del consell. "Podem anar bé amb els nostres partits de coalició i podem construir sobre això". Finalment, Waadhoeke. De sis a dos, això va ser tot un xoc. Primer hem d'avaluar això adequadament, diu l'estrateg Bert Vollema. "La ressaca és gran. Hem treballat per superar el cercle. Ens abracem fort, redrecem l'esquena i mirem endavant positivament".

Read more »

El FNP frisó no entra al parlament estatal en el seu primer intent

El Fryske Nasjonale Partij (FNP, Partit Nacional Frisó) encapçalat per l'empresari i escriptor Aant Jelle Soepboer havia fet un primer intent enguany d'entrar al parlament estatal dels Països Baixos. Fundat el 1961, fins ara, la formació nacionalista s'havia centrat en les eleccions locals i provincials. El 2023 va créixer de 23.000 a 27.000 vots i de 3 a 4 escons al parlament provincial frisó on forma part del govern des de 2011. Enguany havia decidit donar el pas cap a La Haia però ha quedat lluny del resultat a les provincials. Amb un 9.332 vots no ha arribat al 3 % i ha quedat fora de l'hemicicle.  

Read more »

Conferència "Llengua frisona i esport"

L'ENTITAT DINGtiid organitza la seva conferència anual DINGtiid el dissabte 8 de novembre de 2025. Aquest any, el tema és "Llengua frisona i esport". Diversos ponents parlaran de com utilitzen la llengua frisona per aconseguir els seus objectius esportius. Però també a l'inrevés: sobre com l'esport és una manera meravellosa d'escoltar i veure més frisons al camp o a la cantina esportiva.

La conferència DINGtiid tindrà lloc al Harkemase Boys de De Harkema, on la junta principal explicarà per què ha triat utilitzar la llengua frisona en la seva comunicació: en els uniformes esportius, a la cantina, però també en els partits fora de casa. Els empleats de Sport Fryslân també hi seran presents i explicaran què aporta el frisó a l'organització.

Read more »

Frysk Filmfûns: Frísia invertirà 1,4 milions d'euros en més pel·lícules i sèries en llengua frisona

Amb la creació de la Fundació Frysk Filmfûns, la província de Frísia inverteix 341.642 € anualment en el sector de la llengua i la cultura frisones. L'Executiu Provincial ha decidit donar suport al fons fins al 2028. Això no només és important per a la vitalitat de la llengua frisona a través de produccions audiovisuals frisones, sinó també per al sector cultural en general, especialment en l'àmbit del desenvolupament del talent en el món del cinema.

La Fundació Frysk Filmfûns es va establir al març i gestionarà el Frysk Filmfûns, atraurà finançament i obrirà projectes. En qualsevol cas, hi haurà regulacions per a creadors emergents i consolidats, curtmetratges i llargmetratges i documentals, i el desenvolupament i la producció de guions i produccions. La província no tindrà cap influència en les regulacions, les sol·licituds i els premis.

A més de la importància de la visibilitat i la vitalitat del frisó, el Frysk Filmfûns té diversos altres efectes positius. Una investigació del Dutch Film Fund mostra que cada euro invertit pel Film Fund genera 4,12 € en inversions addicionals a la indústria: això és bo per al sector cinematogràfic frisó i els fabricants frisons, però també per a la indústria de subministrament frisona i l'economia frisona en general, com ara les empreses de càtering frisones. A més, les xifres mostren que el sector de les indústries creatives és un dels sectors de més ràpid creixement al nord dels Països Baixos. Un sector cinematogràfic frisó en creixement també pot fer una contribució positiva a situar Frísia al mapa internacional en aquest àmbit. En primer lloc, perquè les noves pel·lícules i documentals es desenvolupen per a un públic internacional al qual és cada cop més fàcil arribar.

https://t.co/ZhIqNQ4E9I

Read more »

El partit dels frisons passa de 55.000 a 76.000 a les eleccions alemanyes

El resultat obtingut el 23.02.2025 li permet mantenir el seu escó, clau després de l'ajustat resultat a les eleccions federals. La Südschleswigscher Wählerverband (SSW, Associació de Votants de Sud Slesvig) aplega les minories nacionals danesa i frisona d'Alemanya des de 1948. La seva ideologia transversal de centre defensa polítiques liberals però també socials del benestar amb inversió pública. El 2021 va aconseguir entrar al parlament federal després de molts anys, des de 1961, de ser-hi fora. Aleshores va obtenir 55.000 i enguany han passat a ser 76.126. 

Els danesos d'Alemanya són prop de 100.000 persones segons la Universitat d'Hamburg dels que 40.000 viuen a Sud Slesvig. Però la legislació alemanya prohibeix el registre del govern de les persones pel seu origen ètnic pel que no hi ha un registre fiable. En el moment del plebiscit que va aprovar mantenir-se dins Alemanya, el 1920, els danesos eren 20.000. Després de la repressió nacional socialista van restar uns 3.000. Actualment gestionen 43 escoles en danès, 57 llars d'infants, un institut. Des de 1926 les escoles daneses de Flensburg són finançades pel govern alemany. També tenen nombroses entitats de tradicions, esports, grups escoltes (Dansk Spejderkorps Sydslesvig), religió (cristiana luterana), biblioteques i el diari Flensborg Avis. Unes 21.000 persones mantenen el danès com a llengua materna a Sud Slesvig.

 

        Trobada pan frisona entre el Partit Nacional Frisó de Països Baixos el el SSW d'Alemanya
 

Però l'SSW és un partit dual i també és format pels frisons septentrionals, que com els danesos i els  gaudeixen de l'estatut de minoria nacional des que el 1997 Alemanya va ratificar la Convenció Marc del Consell d'Europa per a la Protecció de les Minories Nacionals. Ja en les Declaracions de Bonn-Copenhaguen de 1955, el govern alemany es va comprometre a protegir la minoria danesa, i el govern danès va oferir garanties dels drets de les minories per a la minoria alemanya. Els frisons del Nord 

La minoria frisona a Alemanya inclou els frisons nord, oriental i sater sumant unes 60.000 persones. La minoria frisona també inclou els frisons occidentals, que són reconeguts com a minoria nacional als Països Baixos. El nombre de membres de l'ètnia frisona a Alemanya s'estima en uns 60.000. Hi ha dues variants de la llengua frisona protegides per la República Federal d'Alemanya. 

- Sud Slesvig: Els frisons del nord es troben al districte de Frisia del Nord i a l'illa d'Helgoland. El frisó del nord és parlat a les zones costaneres occidentals de l'estat federal de Schleswig-Holstein per unes 10.000 persones.  

- Baixa Saxònia: Els frisons orientals de l'est viuen als districtes d'Aurich, Leer, Friesland i Wittmund, als districtes de la ciutat d'Emden i Wilhelmshaven i a algunes parts dels districtes de Cuxhaven i Wesermarsch. A la Frísia oriental, a diferència de la Frísia del nord i l'oest, la llengua frisona va ser gradualment substituïda per dialectes baix saxons. El dialecte local és ara el baix saxó frisó oriental que no forma part de la llengua frisona; que no és una llengua frisó per classificació lingüística, la llengua és un dialecte de la llengua baix saxó que es coneix localment com a "frisó oriental" ("Oostfreesk"), i té grans influències en el vocabulari i la gramàtica de la llengua original del frisó oriental. 

- Baixa Saxònia: Els sater-frisons es troben al nord-oest del districte de Cloppenburg i al municipi independent de Saterland, Baixa Saxònia. L'únic dialecte supervivent de la llengua frisó oriental és el dialecte saterlàndic. El frisó saterlandès (també conegut com Seeltersk) és parlat al municipi de Saterland (districte de Cloppenburg a la Baixa Saxònia) per unes 2.000 persones.

 

El Frasche Rädj (Secció Nord del Consell de Frisó) funciona com una organització paraigua que representa els interessos dels nord-frisons a l'exterior i en diferents òrgans polítics. 

El Seelter Buund treballa per la preservació i la promoció de la llengua i la cultura sater-frisones. El treball de la llengua i la cultura del frisona oriental compta amb el suport de l'organització Ostfriesische Landschaft ("Territori Frisia oriental"), amb seu a Aurich (Auerk). El Friisk Foriining aplega els activistes nord frisons. Rökefloose és el seu moviment juvenil.

 

                                                            Bandera de Frísia del Nord

 

Pel que fa al partit de Baviera (Bayern Partei), liberal-conservador fundat el 1946 i defensor de la independència de la regió del sud, ha continuat al seu descens passant dels 32.790 vots de 2021 a 12.300 enguany amb un 0,2 %.

Read more »

'Frísia és nostra': Els nacionalistes frisons aproven candidats i programa electoral

El programa electoral del FNP (Fryske Nasjonale Partij, Partit Nacional Frisó) és "més" que els programes anteriors: contra Lelylijn, menys "La Haia", més autonomia local. Amb un pla de batalla que respira 'Fryslân is fan ús' (Frísia és nostra), l'FNP entra a les eleccions provincials. El programa del partit és “més gran” que els programes anteriors. El 23 de setembre l'Assemblea de l'FNP celebrada a l'hotel Duhoux de Wirdum va adoptar la llista de candidats per a les eleccions frisones de 2023. es van establir sense canvis les llistes per als Estats provincials, l'autoritat de l'aigua, el candidat diputat i pels senadors.Un grup potent de persones, joves i experimentades, plenes d'energia per guanyar les properes eleccions de març de 2023. A les darreres eleccions (2019) el FNP va obtenir 23.662 amb el 7,93 % i 4 dels 43 escons. El 2015 el FNP va obtenir 25.027 vots i 4 escons provincial i el 2011 27.288 i 5 escons.

Read more »