La crisi que arrossega el capitalisme en la seva fase senil és de caràcter estructural. No obstant això, aquest sistema actualment hegemònic a escala global no s'esfondrarà per si sol. Només l'accionar de la classe treballadora, de les dones i dels pobles aconseguirà superar una de les pitjors etapes de la història de la humanitat.
La involució reaccionària i autoritària de l'Estat espanyol és conseqüència del retrocés de les lluites, del desarmament ideològic de la "esquerra" institucional, i avantsala del feixisme que emanarà de les frustracions del populisme en curs.
La lluita organitzada, dotada d'una alternativa revolucionària de caràcter socialista, és l'únic camí per avançar en la construcció d'una societat amb justícia social, llibertats plenes i pau.
Actualment el capitalisme està aguditzant el caos generalitzat en àmplies zones planetàries, mitjançant la brutalitat del militarisme, per així garantir i aprofundir el saqueig dels recursos naturals, energètics i la sobreexplotació dels pobles treballadors que permeti eixamplar la seva dominació crepuscular.
En el 100 aniversari de la Revolució Bolxevic i en el mig segle de l'assassinat del Che a Bolívia, l'imperialisme és un monstre que es consumeix devastadores guerres de presa per tot arreu.
Aquesta crisi estructural del capitalisme coincideix amb l'específica crisi econòmica, política i institucional del règim postfranquista a l'Estat espanyol.
Lamentablement la deslegitimació popular del fraudulent sistema "democràtic", emanat de la constitució espanyola de 1978, ha estat canalitzat per l'il·lusionisme electoral promogut pels populismes socialdemòcrates que prometen "transformacions" i "canvis" emprant a les institucions.
Una "segona transacció" que asseguri una recomposició controlada i limitada del règim, mitjançant maquillatge constitucional i reformes cosmètiques, és simplement un nou frau.
Només una estratègia de lluita obrera, popular i nacional de caràcter rupturista, destinada a la presa del poder, podrà assegurar complir les reivindicacions i demandes de la majoria social i dels pobles.
Amb el carrer com a centre de gravetat, hem de contribuir a crear les condicions subjectives per articular una sortida política a la crisi del règim, enfront de la via electoral que només ha desmobilitzat les lluites obreres, de les dones, de la joventut, de les nacions oprimides, generant expectatives No poden complir-se.
No podem deixar-nos arrossegar per la interessada perspicàcia de creure que desbancant el PP de les institucions es recuperaran els drets, conquestes i llibertats retallades i suprimides per l'organització criminal dirigida per Mariano Rajoy.
La prioritat és articular en les nostres respectades nacions i concretes formacions socials, alternatives rupturistes revolucionàries, de genuí caràcter anticapitalista i socialista.
La línia divisòria entre reforma i ruptura a l'Estat espanyol passa ineludiblement pel reconeixement del dret d'autodeterminació de les nacions oprimides per l'imperialisme hispà.
Si l'equació Independència / Socialisme és l'eix central del programa revolucionari de les nacions oprimides, el respecte escrupolós per l'exercici del dret d'autodeterminació i ruptura de l'actual règim, és pedra angular del conjunt de les organitzacions revolucionàries. Ni el capitalisme, ni el patriarcat, ni Espanya, ni la UE es poden reformar.
Les organitzacions i partits sotasignants manifestem el nostre ferm compromís amb la ruptura de l'actual règim espanyol i de la Unió Europea, mitjançant l'obertura de processos constituents.
És imprescindible vertebrar una Internacional que contribueixi a coordinar les lluites de la classe obrera, de les dones i dels pobles a escala mundial. Aquest és el nostre compromís, contribuir modestament per avançar en aquesta direcció.
Agora Galiza no va convocar cap manifestació pel Día da Patria i va organitzar a Compostela un acte polític amb la resta d'organitzacions signants del manifest. El lema del mateix fou 'Rebeliom popular. Independência e Pátria socialista'.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada