Prop de 3.000 morts en 2 anys de conflicte turc al Kurdistan del Nord

International Crisis Group ha realitat un exhaustiu i força neutral informe sobre la represa del conflicte arran de la ruptura unilateral per part del govern turc del procés de pau. Fins a 2.981 persones han mort en aquesta fase, un nombre molt més alt que a la darrera represa de la guerra (juliol 2011 a desembre de 2012). En aquella etapa hi van morir prop d'un miler de persones fins que R.T. Erdogan el 28 de desembre de 2012 va anunciar l'inici del "procés de solució". El mateix Erdogan anunciava la ruptura de la treva per part turca, el 24 de juliol de 2015. Quatre dies abans un suposat atemptat de l'Estat Islàmic matava 33 joves socialistes opositors a Erdogan. Aquella va ser l'excusa utilitzada perl govern d'Ankara... tot i que l'IS mai va reivindicar l'acció i tot apunta a que foren els propis serveis secrets d'Erdogan els qui la van organitzar per a tenir un pretext. Aquest havia de servir per a reprendre la guerra amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i, a la llarga, intervenir a Síria per evitar la unió dels cantons de Rojava, afins al PKK. Entremig calia trencar la resistència de part de l'estament militar turc a entrar al fangar sirià. Per aconseguir-ho Erdogan va fer una purga prèvia amb el pretext del suposat cop d'estat del 15 de juliol de 2016. Menys d'un mes després, el 24 d'agost de 2016, Erdogan entrava a Síria per Jarablus. Quadratura del cercle.

El conflicte, però, té un cost molt alt per a les arques turques. El primer ministre turc Binali Yıldırım, ha anunciat una inversió "de desenvolupament" per a les "províncies de l'est i el sudest", eufemisme per a referir-se al Kurdistan del nord. Espera invertir 1.400 milions de dòlars (1.240 milions d'euros).

El cost de vides, però, és més alt per a la resistència nacional kurda. Segons ICG han mort 1.378 militants del PKK o bé organitzacions afins a la resistència. El desembre de 2015 van morir 6 membres del PKK, el gener 13, el febrer 23 i el març 79. Cal sumar-hi, a part, 219 joves kurds (16 a 35 anys) a zones urbanes. Aquests han estat assassinats impunement per les forces d'ocupació turques o bé en accions de resistència sobre tot en els estats de setge a Sirnak, Sur o Nusaybin (febrer a maig de 2016). La part turca també ha patit 976 víctimes mortals xifra que Erdogan prova d'amagar, per exemple, no fent públics els funerals. Els morts turcs cauen en la ignomínia. Finalment hi ha 408 civils assassinats en el conflicte, la immensa majoria a mans de les forces d'Erdogan.

Si en un primer moment el conflicte va reprendre a zones urbanes desde juny de l'any 2016 ha traslladat l'epicentre al Kurdistan rural. L'informe destaca també la nova ofensiva de les ales armades del PKK (HPG i YJA-Star) contra l'AKP, partit islamista conservador d'Erdogan, amb 7 atacs per sorpresa a zones urbanes. Però el gruix dels atacs de la resistència, un 60 %, són emboscades amb mines o bombes contra les 7.000 tropes auxiliars desplegades per Erdogan. També contra els guàrdies civils armats per Ankara. Entre abril i juliol d'enguany han estat abatuts quinze d'una força que ja supera els 50.000 membres a sou del govern. Erdogan planeja reclutar 25.000 més.

Territorialment, tot i que la meitat dels combats es van localitzar a les regions d'Hakkari, Şırnak, Mardin i Diyarbakır, ICG destaca que el moviment kurd ha eixamplat les zones de conflicte de forma notable els vuit darrers mesos i també a la incursió turca al Kurdistan iraquià. ICG destaca que "la marginalització del moviment polític kurd legal està legitimitzant les vies de resposta violentes".