Impuls dels ajuntaments a la senyalització toponímica en llengua normanda

Chéronvilliers, Breteuil o Le Lesme  de la comarca normanda de l'Eure, a l'estat francès, han aprovat la col·locació de rètols en llengua normanda. Fa un mes i mig el president de la regió, Hervé Morin, va defensar la recuperació social del normand. L'any 2017 la vila de Brestot/Brétot ja va col·locar sis panells de senyalització en normand. El mateix van fer Hémevez o Bricquebec. Ara nous pobles volen col·locar-los coma forma de "valorització" de la comunitat. 

Es tracta d'una de les llengües d'oïl de les que el francien de París s'ha imposat com a llengua principal. De les altres llengües d'oïl la més propera al normand  és el gal·lo de la Bretanya, d'altres llengües d'oïl són el való, el picard, el poiteví-saintongès o el xampanyès. De totes l'estat francès només reconeix oficialment el gal·lo des de 2003 i és l'única llengua d'oïl ensenyada a l'escola.

Des de l'any 2016 les entitats en defensa de la llengua normanda es van federar en la  Fédération des associations pour la langue (FALE) integrada per Magène, les Amis du Donjon, l’Université populaire normande du Coutançais, l’atelier langue normande de l’UIA de Caen, le Temps de Lire, la Chouque, la Fédération des jeux et sports normands, le Prêchi normand de Paris, l’Université rurale cauchoise o Collectif le Pucheux.