El 19 de març Douar ha Frankiz* va llançar una crida a la unitat bretona. Aquesta crida neix d'un context on les mobilitzacions a Guadalupe i Còrsega van portar l'Estat francès a parlar de l'autonomia com la millor eina per resoldre els problemes locals i les expectatives de la població. Només podem defensar i recolzar aquesta idea, aquí com en altres llocs. A més, per primera vegada en la seva història, la regió de Bretanya s'ha posicionat des de llavors per a més autonomia en un desig adoptat el 7 d'abril de 2022.
Podem veure clarament que la idea d'autonomia s'està imposant en el debat públic i que la idea d'un estatus especial per a la Bretanya transcendeix ara molts corrents polítics ja que troba un ressò en els marges creixents de la societat bretona.
Des de la primavera s'ha discutit amb molts col·lectius, partits, associacions i persones que defensen la idea d'autonomia. Per informar d'aquest treball i seguir avançant en major nombre i en unitat, Douar ha Frankiz va organitzar una reunió unitària per a la jornada del 27 d'agost, a Karaez, oberta a tothom.
Una seixantena de persones van participar en aquests animats intercanvis. A la sala, diverses figures de la identitat bretona o moviment cultural. Alguns dels partits polítics, sense, però, ser mandatats per les seves formacions. Per a Mathieu Guihard, president del Partit Bretó (amb 8 delegats), “l'opinió pública va en la bona direcció”. Diu que és "resolutament optimista" i veu en els últims avenços "una oportunitat històrica". "Has de treballar, però arribarà", espera. Fulup Kere, president d'Ar Redadeg, recorda, per la seva banda, “que a principis de 1989 ningú s'imaginava la caiguda del mur de Berlín. La història està feta, doncs, de clics, i aquest clic és potser aquest dia”, diu. També hi eren Bretagne Réunie, Bretagne 5 sur 5, Bretagne Majeure i l'Institut culturel de Bretagne - Skol Uhel ar Vro.
El debat va permetre adoptar una llista de quatre reivindicacions principals: la creació d'una Assemblea de Bretanya, el reconeixement del poble bretó, la reunificació i la cooficialització de les llengües bretones. A la tarda, els participants es van centrar a definir una estratègia. Es preveuen diverses modalitats d'actuació: reproduir aquesta jornada d'intercanvis a diferents llocs de la Bretanya, desenvolupar mitjans virtuals i físics, organitzar un simposi sobre l'autonomia a Carhaix, al novembre, amb convidats internacionals. “En definitiva, volem una revisió constitucional i pretenem presentar un estatut escrit, la idea és inspirar-nos en els de Nova Caledònia o Còrsega”, especifica Alan Le Cloarec, de Douar ha Frankiz. A la vista, l'any 2032, 500 aniversari de l'annexió de la Bretanya, “que seria una data simbòlica per arrencar aquest estatus d'autonomia”, afegeix. Aquesta iniciativa és paral·lela a la de Christian Troadec i l'escriptor i periodista Thierry Jigourel, present a la trobada, al voltant d'una plataforma titulada Per una Bretanya autònoma.
Djohar Le Clec'h-Sidhoun i Alan Cloarec
*Douar ha Frankiz va fundar-se el 2020. Es tracta d'una de les dues branques del moviment Breizhistance (2009) hereu del partit independentista bretó Emgann (1982). L'altra branca és War-sav (p) OGI que ha optat per prioritzar la qüestió social mentre Douar ha Frankiz s'ha centrat en la nacional.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada