El parlament francès ha aprovat el projecte de llei de reforma constitucional per concedir l'autonomia a Còrsega en una votació històrica feta el 23 de juny de 2026. El text va tirar endavant en primera lectura amb 271 vots a favor i 202 en contra. Es reconeix la possibilitat que la col·lectivitat corsa pugui adaptar lleis i reglaments nacionals o, fins i tot, elaborar els seus propis textos en competències específiques (com urbanisme, turisme o desenvolupament econòmic). : S'estableix que la població de Còrsega haurà de ratificar formalment el nou estatut mitjançant un referèndum democràtic un cop tancat el procés a París.
A favor
La majoria de partits nacionals corsos (Partitu di a Nazione Corsa o PNC_Avanzemu, Femu a Corsica de Gilles Simeoni, al govern) estan a favor. La posició de Core in Fronte, fins fa poc el partit més radical, ha canviat. De l'oposició frontal va passar, el 27 de març de 2024, en una votació a l'Assemblea de Còrsega, a votar a favor de l'acord de sis punts. Quan el govern francès va aprovar formalment el projecte de llei constitucional a l'estiu de 2025, va declarar públicament que el text era "mínim" però que "mereixia una oportunitat" d'arribar al Parlament francès per no tancar la via institucional. Ho va anomenar el "pragmatisme d'oportunitat". Entre a decidir fer un canvi d'estratègia temporal. Tot i que inicialment es mostraven molt crítics, van optar per donar suport de manera pragmàtica al text a l'Assemblea de Còrsega en el marc d'una "convergència patriòtica".
En contra
En canvi el partit independentista cors Nazione s'oposa frontalment i expressa el seu "profund desacord" davant la reforma constitucional aprovada pel Parlament francès. En un comunicat oficial emès el 25 de juny de 2026, el moviment ha qualificat el text de "regressió històrica" i de mera "il·lusió". A través de diversos comunicats oficials, les faccions del FLNC (com el FLNC-UC i el FLNC-22O) han expressat un rebuig frontal a la via legalista de Gilles Simeoni. Mossa Palatina té una ideologia nacionalista molt particular, centrada en la defensa cultural, l'oposició a la immigració i el combat contra el jacobinisme francès. Rebutgen el text perquè consideren que està buit de contingut real en matèria de preferència local o de protecció de la terra davant de compradors estrangers. Curiosament, el partit d'extrema dreta francès Rassemblement National (RN) ha teixit aliances amb membres de Mossa de cara a les eleccions locals de 2026, aprofitant el seu descontentament amb el text de la reforma. Mossa diu que la posició de RN és coherent i anuncia que quan arribi al govern iniciarà un nou procés de negociació.
També el 24 juny de 2026 Per l’Indipendenza - Culletivu Politicu Independentistu Corsu ha anunciat el rebuig al procés actual del projecte d’autonomia de l’illa i ha acordat reactivar els Cumitati Pe l’Indipendenza per fer front al procés de dissolució i substitució del poble cors. El partit s'oposa al projecte "d'autonomia a la francesa" i al suport que el "nacionalisme electoralista" li està donant.
El 8 de maig de 2019 es va presentar el Culletivo Paesanu Indipendentistu Corsu (CPIC) format per ex membres del FLNC amb l’objectiu de demanar a l’ONU el reconeixement de la nació corsa com a autòctona de l’illa. Des de la seva fundació la cara visible fou l’ex pres polític del FLNC-Canal Històric Jean-Luc Mondoloni. Fou capturat i empresonat l’any 2000. També era proper a Marcelo Lorenzoni, mort el 24 de juny de 2000 (apunyalat a les muntanyes de Bastelica pel seu fill en una baralla) i un dels caps més importants de la resistència corsa. Militar paracaigudista francès va participar en els fets armats d’Aléria (1976) i va ser un dels fundadors del FLNC, també va participar en els fets de Bastelica-Fesch (1980) enfrontant-se a agents secrets de l’estat (barbouzes). Lorenzoni havia fundat un sindicat ramader i agrícola nacionalista per ocupar finques de colons francesos. A nivell polític va ser començar al Muvimentu Corsu per l’Autodeterminazione (1983) i la seva continuació essent un dels fundadors d’A Cuncolta Naziunalista (1987) i el seu secretari general adjunt (1992-1995), va participar a Corsica Nazione (1992).
Arran de l’assassinat d’Yvan Colonna (2022) el CPIC va decidir anar més enllà i es van iniciar reunions de base per refundar el nacionalisme cors impulsant els Cumitati Per l’Indipendenza que havia establert el 2019. Tot plegat va confluir en la transformació del CPIC en Per l’Indipendenza paral·lelament a l’establiment del partit Nazione. El nou partit es va centrar en l’oposició a l’autonomia i la seva inserció constitucional, la denúncia de la minorització del poble cors amb una colonització demogràfica i la lluita contra l’especulació immobiliària.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada